Tomba la canícula, i el vigor de totes les llums s'arrodoneix, es matitza; com quan els ímpetus de la primera joventut s'asserenen, i el cos es prepara per a la lenta però irreversible arribada de l'edat madura. Tomba la canícula, i perquè l'Univers és en el fons una màquina sàvia, ens parem a escoltar-nos una mica per dins.
És per això, potser, que avui, sota un cel de plom, si el viatger arriba a casa s'adona que aquell lloc on havia estat visquent tant de temps, que li era com una segona pell, avui se li fa una mica estrany; potser és que a totes les altres cases on ha viscut durant el viatge, malgrat la lleugeresa que dóna la itinerància, hi ha deixat alguna cosa d'ell; potser és que ara, des de lluny, aquell port senzill i amable que li va cuidar la barca el crida i li diu "no m'oblidis".
I no, no l'oblidarem, si més no durant el temps que duri el nou procés de muda, perquè està escrit que tot sigui efímer i res quedi ancorat en una platja pretèrita. Però potser, entretant, al nostre balcó hi plantarem l'esqueix d'aquell gerani que secretament li vam arrencar a la mestressa la nit abans d'iniciar la nostra tornada.
8 comentaris:
Quina farra!
Te tota la pinta que en Damien estava trastejant en el bloc i ha pitjat un botó equivocat... I és que, clar, a les quatre de la matinada un no sempre va fi del tot :) Si més no això vol dir que va aterrar (o amarar) i és viu. Sigui com sigui, aprofito per saludar-te afectuosament.
Gràcies, Brian, encantat de saludar-te de nou!
Sí que estic de proves, però no trobo el que busco...
Això del Trujillo Bencomo és veritat? Afincat a Arenys? El món és realment un petit mocador... ja, ja.. He de confessar que l'actualització del bloc quasi em provoca una aturada cardíaca.. és com quan en Boby Ewing va aparèixer a la dutxa de l'habitació de la Pamela.. ets viu? Com ha anat? Molt macos els topos..
Benvolgut Jordi, ha anat força bé, hem pogut fer força coses.
Noi, això del Trujillo aquest no sé pas si és cert o no. Jo és la primera vegada que he sentit aquest nom. Per cert, aquell no deia que era tan i tan famós? ;)
Això dels topos ja sé que m'ho dius de broma. :))
Ara molt millor, Damien. M'agrada la tipo i el fons negre, però sobretot el nou títol i el pretèrit del subtítol, trobo que et dóna molta més llibertat i t'obre tot un món de possibilitats, no?
En aquests casos sempre recordo aquelles darreres paraules que va dir Anníbal Lecter a una atemorida Clarice des d'un telèfon públic: el mundo es un lugar mucho más interesante con ud. dentro, Clarice.
Igualment, Damien. Benvingut de nou!
Estimat Damien, me n'alegro de veure'l de nou per aquesta àgora virtual. Com li van les coses a en Boris? segueix intentant matar insectes voladors amb el seu bastó baronil?
Em sembla que sí, com que no té altra feina... ;)
Benvolgut Quim, jo també m'alegro de saludar-te de nou. Aniré passant per la Vaca, no en dubtis pas.
Salut
Publica un comentari a l'entrada