Fitxa 11: Joan Arnera

La gent necessita els seus gurús particulars. Els gurús donen llum i sentit a les existències. Si els gurús s'allunyen, als devots se'ls obre un buid profund, i es veuen obligats a orientar-se sols. Es perden, es retroben, cauen en sots profunds dels quals en surten amb l'esperit enfortit. I quan els gurús tornen, tots plegats ens hem fet més bons, més grans, més forts, i aquest és el nostre tribut. La joia al cor, llavors, sol ser esclatant.
L'ítem Joan Arnera és un gurú retrobat, retornat. Aclamat en el sector furibund de la catosfera nacionalístico-independentista. Té una certa aura de redemptor, i amb fulles de palmera al vent la seva tornada es considera un esdeveniment. Això no li ha passat per alt al vigilant, i cap a ell ha dirigit la seva lupa.
Un que vigila ha espiat l'Arnera i s'ha trobat amb un oficial entre la tropa. Un capità emmig de la soldadesca cridanera i eixelebrada, un Capità que en coneix les flaqueses i quan convé se'n sap distanciar carismàticament, tot cercant un efecte de reconducció. La soldadesca en pot fins i tot discrepar, a vegades, però hi confia perquè el respecta. L'oficial que crida a l'ordre i la tropa calla, es quadra, i pensa. Sí, pensa, això que de vegades costa tant.
L'ítem Arnera és l'oficial a qui podries convidar a una copa mentre li exposes la conveniència de la capitulació. No el desarmaries, perquè saps que la Luger que ha dipositat sobre la taula és garantia de la seva paraula, tot i que no et giraries d'esquena en la seva presència -per canviar la cara del disc, per exemple- perquè ja se sap que la mística del combatent és una cosa molt i molt potent, i que en el fons el millor oficial no deixa de ser mai un ferotge soldat.
Doncs aquí tenim el retorn del Capità Arnera, i amb ell per fi algú que escriu una mica bé; Arnera, qualitat que despunta per sobre de la buidor intel·lectual de la majoria d'ítems de la família Ratpenat (BAT). Arnera, a anys llum, per exemple, de l'onanisme mental del furiós Elies o de la matraca insuportable del Gaiter. Per fi algú a qui pots llegir sense que els ulls et caiguin de la pantalla a la tercera línia. Increible.
Arnera, i la mica de distància necessària per vertebrar una mica les coses, beneida distància amb subtils llums de poesia. Arnera, algú a qui et pots prendre una mica seriosament sense que se't deslloriguin les barres facials de tanta hilaritat.
Però alerta, que l'univers del Capità, no és nou ni original. És l'arxi-gastat context de la oposició a l'enemic, un enemic bestial, voraç i àvid de sang nostrada. Però si més no aquest ítem sembla ja vacunat contra la puerilesa de la dicotomia bons-dolents. I s'agraeix. Quan els sentiments són els que són, almenys que la maduresa allunyi a cops de sensatesa la patètica demagògia que tants assedegats es beuen a galet.
En fi, Senyor Arnera: la tropa l'estima, i això ja és molt. Jo, sincerament, no sé si amb aquest potent exèrcit de soldadets de plom internàutic guanyaran aquesta guerra, però almenys dóna la impressió que entretant tots plegats s'ho van passant prou bé.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: relativa
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: esporàdic