Fitxa 5: Dessmond

A l'ítem Dessmond li parlaré en segona persona i de vostè.
Però haurà de permetre'm, Ítem Dessmond, que abans d'ocupar-me de vostè disserti una mica sobre una qüestió general: la independència i els independentistes.
Els independentistes porten més de dues dècades tenint clara una cosa: cada cop que el sol es pon, la independència és més a prop.
Quan va començar a governar, CiU ens va fer carreteres i una tele, i ens va situar rera la retina un fons de pantalla permanent on hi havia dibuixat un país virtual; conclusió per als independentistes: la independència començava a estar més a prop. CiU anava a Madrid a pescar. Se'n va fer un tip, de tirar la xarxa, i de tornar sempre a casa amb un o altre peix, de les dimensions d'un bon lluç o d'un modestíssim xanguet, però tant se valia, un peix era un peix: el mític "peix al cove". Al peix li miràvem la cara, aquest obria la boqueta i exclamava: "la independència és més a prop!". I així anaren passant els anys, tants com més de vint.
Però arribà el Tripartit, i el país es va començar a ensorrar, a fer aigües per proa, popa, bavor i estribord. De totes maneres, en plena fase d'ensulsiada (ensorrada, pels fills de la LOGSE) Maragalls i Masos es van arremangar fort, i de les seves habilitats polítiques en van saber treure un Estatut-punt-2. Conclusió: la independència estava més a prop. Però avui aquell estatut és decoració taxidèrmica... i el tenim encantat als llimbs.
Llavors, arribà l'Espanyol Montilla, i el desastre s'aguditzà. Fa set anys que el país s'ensorra, però ara ja tan sols li queden dies, hores. Maleïts montilles i ERCs traidors, botiflers, i apoltronats, oi que sí? El tripartit és inaguantable, és el desastre majúscul, Catalunya desapareix i ells encara riuen. No es pot aguantar més: la independència truca a la porta. Només cal obrir-la. A què esperem?
A sobre, hi ha crisi i hi ha corrupció. Sí, sí: Crisi i Corrupció. I quí en té la culpa? Obviament, la culpa la té Espanya. És espanya, estúpids! La gent, senyors, ja ho està començant a veure. La independència és aquí mateix, a tocar.
Per tot plegat, què esprem per expressar-nos a les urnes? Anem a votar, doncs. Anem a votar i a donar un cop de puny sobre la taula. Tots cap a Arenys, que ja tocava. Si no ets major d'edat tant se val, també podràs votar. Resultat espectacular! I a sobre La Falange se'n torna a casa, ben fotuda i amb un bon cop de roc a la vidriera de l'autocar. Que n'aprenguin! Hi ha un abans i un després d'Arenys. No som independents, però com si ja ho fóssim.
Tingui paciència, ítem Dessmond. Si ha aguantat fins aquí, pot aguantar una mica més.
Però sobretot (i ara ve el factor definitiu), com que els independentistes estan fent molt de soroll a Internet, com que a la catosfera els blocs sobiranistes guanyen per golejada, i sobretot, com que ja hem vist la llum salvadora en les barbes del Profeta de les Valls, la independència està assegurada.
Fi de la dissertació.
Senyor Dessmond: després de seguir-lo i espiar-lo força de prop, la primera evidència és que vostè és dels que sent els colors. I a més, vostè és dels que sua la samarreta. Vostè és dels qui més fa bullir l'olla de l'esperança. Vostè és una màquina de generar joc dins del Gran Debat. Vostè és el Xavi dels ítems sobiranistes (per això el tracto de Senyor (encara que a vostè no l'imagino, com al migcampista de Terrassa, cridant "Viva España" des de dalt d'un balcó).
Vostè no és un pela-canyes, ni un indocumentat. Vostè s'ha treballat la tàctica, hi té fe i l'aplica amb perseverança i suc de cervell. No sé si li servirà per guanyar el partit, però segur que, al final, podrem dir que l'haurà jugat amb honor. No tracta els seus rivals com a enemics, encara que pensi que ho són. Sap veure les coses des de la trinxera del davant, i a mi m'ho ha demostrat.
Senyor Dessmond: als independentistes els porten escalfant la bragueta des de fa molts anys: CiU off the record; el PI del sis-ales, la Rahola i el Fèlix Bitllet; la Super-ERC de les mans netes. Els comprenc: és fotut estar tota la nit ballant amb la Tia Bona i que, a l'hora de tancar la discoteca, la busquis i ja no hi sigui. Per això, (i no sé si és a vostè a qui li haig dedir, però per si de cas li ho dic) assegurin-se tots els independentistes que el Profeta de les Valls no vagi del mateix pal. Vostè ja no és un passarell, així que vostè veurà. Entretant, no perdi mai les formes. Si el tornen a rebregar a Talibània, amb aquell mal gust, faci com aquella vegada, sigui elegant. I faci com sempre: no subestimi la intel·ligència del rival, per més que el detesti. No s'encomani del mal tarannà ni d'algunes de les Grans Patums ni d'alguns dels energumens que juguen el partit en el seu mateix equip.
A l'Àgora de les Grans Il·lusions, si jo fos aquell Protàgoras, m'agradaria que vostè seguís sent aquell Sòcrates. I el poso de Sòcretes perquè sé que la Veritat de les Veritat, per vostè és inqüestionable. Si no, no hi creuria.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: escassa.
Perillositat: inexistent.
Risibilitat: inexistent.