Comencem parlant una mica de TV3, La Nostra.
Aquest mitjà de comunicació fou l'instrument que CiU creà fa molts anys per començar a fer país, de forma seriosa, però el que va acavar fent fou construir una Catalunya Virtual. Abans que els nostres peus comencessin a trepitjar sòlides estructures que ens poguessin fer pensar en alguna cosa semblant a una nació independent, la nostra tele ja havia consolidat aquest país imaginari. L'invent funcionava bé, sota la condició que no sortissis de casa i no canviessis mai de canal. La clau de tot consistia a evitar tant com es pogués mencionar cap lligam amb Espanya. Fins i tot el terme "Espanya" es silenciava. Quan no hi havia més remei que referir-s'hi s'empraven termes com "aquí", l'ambigu "casa nostra", "resta del'Estat..." es va arribar a parlar de "la selecció estatal de futbol", com si els futbolistes fossin funcionaris d'hisenda o alguna cosa per l'estil. Ara ja no s'aprecien tant aquesta mena d'equilibris semàntics en la transmissió de la informació, ara és fàcil sentir, als telenotícies, com es verbalitza "Espanya" o "a la resta d'Espanya amb força naturalitat.
Doncs bé, en el context d'aquest plantejament periodístic situarem el nostre ítem d'avui, el primer polític que fitxem, el diputat al Parlament de Catalunya pel PSC Sr. Joan Ferran.
Joan Ferran és un ítem -el seu bloc es diu "El blog d'en Joan Ferran"- que va saltar a l'actualitat ara fa aproximadament un any, arran de la seva novel·la "Maleïda Crosta". Des d'aleshores ha corregut com la pólvora l'expressió "crosta nacionalista" per designar la tendència dels mitjans de comunicació audiovisuals de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió d'enfocar la informació des del l'òptica del nacionalisme. Joan Ferran entén que la televisió i la ràdio públiques de Catalunya haurien d'haver ja abandonat aquesta tendència, tal i com ha intentat promoure el Tripartit, donat que no tots els ciutadans contribuents són nacionalistes, i que parlant en general la ciutadania no ha de rebre un reflex esbiaixat de la realitat. Però aquesta correció topa amb dificultats. És una tendència massa consolidada. És la crosta.
Ferran posa com a exemple del funcionament de la crosta l'excessiu seguiment mediàtic que TV3 va fer en el seu moment de les consultes sobiranistes, unes consultes que al capdavall no eren ni vinculants -cert- i que a més tenien el cens electoral alterat -també cert, votaven ciutadans a partir dels setze anys i els immigrants.
Però com és habitual en aquest país, aquí no hi ha qui en tregui l'aigua clara de res. Mentre l'ítem Ferran es queixa persistentment de la crosta, hi ha un nombrós col·lectiu de ciutadans -ara no sé si nombrós o sorollós- que denuncia l'espanyolització descarada del mitjà. Tant en la forma com en els continguts. Diuen que els informatius han adoptat una clau d'anàlisi completament espanyola, i molts d'ells afirmen que ja no en volen saber res. En responsabilitzen, òbviament, Montilla i el vil comissari Toni Bolaño.
En què quedem, doncs? Tenim una tele espanyolitzada i espanyolista o una tele que encara amplifica les visions nacionalistico-patriòtiques de sempre? En què quedem? Els nacionalistes no la veuen com Ferran, i suposo que la tele deu ser la mateixa, però tot deu dependre del color de la pantalla des de la qual mires.
Parlem d'en Joan Ferran i la seva activitat itèmica.
Dandi i cosmopolita, elegant i guapot, Joan Ferran és un home amb cert carisma. M'aventuro a dir que és d'aquells homes que segurament agrada a moltes senyores. I parlant de senyores, sembla que ell també els dedica una certa atenció, ja que per felicitar-nos les festes de Nadal va penjar al seu bloc la foto d'una bellíssima, hiper-atractiva i sensualíssima Mamà Noel, fet que per cert ja li ha costat haver de tenir un contenciós amb un grup feminista.
Però tot el glamour que pot desprendre la figura de l'ítem Ferran s'esvaeix dramàticament quan li llegeixes el bloc. Si n'esperes bona prosa, ja te'n pots oblidar. El que hi trobes és un bloc previsible, politicot, de carnet plastificat; un blog de partit, típic i superficial. Els textos que presenta són plans, i dóna la sensació que estan escrits de pressa i corrents, uns textos en què la trancisió entre les introduccions i els temes en què es vol centrar són brusques, portades sense gaire finor a l'objectiu d'embestida política contra l'adversari, quasi sempre CiU. Més que buscar l'anàlisi en profunditat -s'intueix té prou solvència com per a fer-ho- el que escriu l'ítem Ferran va directe a tensionar la postura amb el partit o la idea a què oposar-se. Oposició, confrontació més que deconstrucció, anàlisi i raonament. I molt sovint els textos no són ni seus, sinó d'articulistes amb l'opinió dels quals coincideix.
I podent-ho fer bé, perquè ho fa així? Doncs perquè el PSC és una immensa maquinària de poder, que cal mantenir greixada de totes totes. Tots els espadatxins de la formació han de moure els florets sense respir. Totes les peces del tauler han d'estar constantment a la brega, fent campanya, i no es poden córrer riscos perdent-se amb floritures de massa calat. El missatge ha de ser curt, simple i directe.
Són el PSC, i d'això en saben molt.
El PSC. El nacionalisme català odia el PSC. La forta implantació del PSC al territori electoral català desespera a molts. Per a molts, el vot al PSC és el vot incorrecte.
En aquest país una de les coses que més costa és acceptar que el rival també té dret a governar. I no val fer la trampa de dir que si no guanyen els meus és perquè els votants són idiotes. Alguns encara no han après a empassar-se el gripau i partir de l'axioma que la ciutadania no és idiota. Fins i tot en el supòsit que la ciutadania fos idiota, l'axioma que ens hem d'empassar és el de la no-idiotesa de la ciutadania, si no ens volem veure obligats a replantejar-nos la validesa del sistema. I francament, als mandrosos decadents com ara jo, ens fa molta mandra a aquestes alçades posar-nos a buscar la Polis Ideal i el seu corresponent programa d'instal·lació. Així doncs, avall el gripau. Perquè el joc de jugar a la intel·lectualoide superioritat mental i moral és molt guai però ja comença a estar una mica vist. Però ja se sap, les converses de carajillo i púlpit virtual són totes gratis.
Si la ciutadania accepta aquests partits-dinosaure, aquests pops de tentacles infinits que es filtren pertot, deu ser perquè en el fons ja els està bé. I això és cap drama? Ho dic perquè si és cap drama, recordo que a ningú se li priva del dret de presentar candidatures. I si no, mira, els Reagrupats. Si tots els partits són una estafa, si tots els polítics són igual de miserables... surt tu i fes-ho millor. T'hi animes? Probablement no, oi?
Bé, potser ara ja estic esquiant fora-pista. Jo havia vingut a parlar d'en Joan Ferran... On me l'he deixat? Deu estar veient el TN Migdia, en actitud vigilant.
Valoració de l'ítem:
Rellevància: moderada
Perillositat: relativa
Risibilitat: relativa
Humor: indetectat
30 comentaris:
La crosta més perillosa que té la tele publica i la totalitat dels mitjans catalans és un pel més sofisticada (no gaire). És la crosta dels colors d'un club esportiu que impregnen qualsevol programa o diari. Amb això s'aconsegueix una uniformització de la població, sigilosa però constant. En això, se soposa que tots som iguals, l'inmigrant recent arribat, el "charnego" de 3ª generació i el butifarrista de Vic, tots agermanats i entretiguts amb uns sols colors...
Ep!!,
Em penso que hi ha més d’un U.Q.V. Tinc l’impressió que aquest article no l’ha escrit el que habitualment escriu els articles. No sé, li trobo alguna cosa “diferent”, com un altre estil, com a més planer i no tant sofisticat i brillant al que ens te acostumat aquest bloc. I si estic errat i només hi ha un U.Q.V. llavors, noi, avui no t'has lluit.
Respecte al contingut de l’article pròpiament dit, és molt sorprenent com l’item U.Q.V. (que també és un ítem al cap i a la fi) s’arrenglera d’una manera subtil amb els postulats que l’item analitzat defensa. En la primera part, coincideix amb Ferran en que a TV3 hi havia una “crosta” que s’havia d’eliminar. Gosa dir fins i tot que TV3 mostrava un país “virtual”, que no existeix pas. Resulta com a mínim curiós que algú s’atreveixi a dir des de la seva perspectiva que és real i que és virtual. És un exercici de vanitat infinita postular-se des de la individualitat sobre que és la col·lectivitat. Una vegada més, el nostre benvolgut espia pren part activa i demostra que no és gent “neutral” en els seus anàlisis. Que consti que no ho critico pas, sinó que ho constato. La neutralitat a l’hora d’expressar una opinió és impossible. Com també ho és a l’hora de gestionar un mitjà de comunicació, malgrat que aquest sigui públic.
En la segona part de l’article, el nostre espia defensa el dret a governar del PSC sense advertir que aquest partit governa no per mèrits propis sinó perquè un altre partit li dona suport. I és aquest segon partit el que si que ha traït al seu electorat. Els seus dirigents s’han deixat seduir pel poder i per les males arts apreses del seu soci. Jo no sé si la gent seguirà votant al PSC i com diu l’espia, “en el fons ja els està bé”. Esta per veure i pot ser algú s’endurà la sorpresa que aquest personatge que encapçala la seva candidatura no farà trempar ni al seus. El que si que és segur és que el partit crossa ni de conya aguantarà el tipus les properes eleccions. I no és una “impressió”, és una constatació a partir dels resultats de les passades eleccions municipals i europees.
No puc opinar gaire respecte del bloc d'en Joan Ferran perquè soc aler-gic a la propaganda -també, i sobre tot, la política- però si que m'agradaria ficar-hi cullerada pel que fa a "la nostra". Contràriament a l'amic Bartolome (què voleu, hi ha d'haver gent per tot) a mi m'ha semblat que l'encertes força. Jo soc dels que creuen que sí, que la crosta hi es, i que els de CiU ho varen deixar lligadu i bien lligadu. Val a dir que tampoc s'hi podia fer gran cosa, no era cosa de despatxar tota la plantilla i començar de zero; fins hi tot, ni encara que haguessin volgut, no s'haurien mai posat d'acord en el repartiment del pastís, perquè això del Tripartit es una ficció: son tres-partits-i-mal-avinguts, però el que es de crosta, haber-la, hay-la. I jo diria que no tant "nacionalista" (vulgui dir això el que vulgui dir) com partidista/clientelista. Perquè, escolteu, qui mes qui menys, a la seva te un ull al 'teleprompter' i l'altre a les enquestes...
Els mes vells us deveu recordar d'un tal Calviño, de la primera època d'en Felipe González. A les primeries de TV3 que, com sempre, havia de marcar la pauta del que serien les demés televisions "autonòmiques", aquest personatge va sortir amb l'estirabot de que les televisions "autonòmiques" havien de tindre un caràcter "antropològic" (es a dir, folklòric-costumista) en contrast amb la TVE que, com tothom sap, era cosmopolita i oberta a la modernitat. No cal dir que aquí, amb tota la raó del mon ens l'hi varem tirar al damunt: "què s'ha cregut, aquest carallot?". No sé què s'en deu haver fet d'aquell paio, no sé si es viu o es mort, però, sigui on sigui, es deu fer un fart de riure cada cop que veu els bocamolls, els buscadors de bolets, els pastorets, les cabretes i la molt santa espina.
A diferència d'altres ítems internautics, jo em congratulo del nivell exhibit pels comentaristes d'aquest blog. Felicitats a tots, i endavant.
Unalunarara:
En "U.Q.V. Security" toda información a este respecto será considerada de alto valor.
Saludos.
He, sembla que t'he portat visites -de la costa- eh? Ah, que no s'enfadi el Colomer, eh, era pura tafaneria.
Si voleu tafanejar, el Noctas està desfermat a Can Vila al post de la immigració, recent.
Hmm. M'he adonat que això agafa també crosta , una mica "espadista":) Crosta catalanista als mitjans? què voleu, que la tingugi yemení? Altra cosa és la crosta partidista. Hom no s'ha de sorprendre ni menys enfadar-se perquè posin el mapa dels països catalans al temps. Crec, i afirmo que estem en el fons parlant de sentiments, i aquests són intransferibles i immutables. Per molta crosta que hi hagi cadascú sentirà com cadascú és i d'on ve.
Polítics, bah.
Leido a unalunarara, es como darse una ducha de ácido sulfúrico que de pronto te quita toda la costra acumulada en el envite diario. Claro que si, muchos pensamos y escribimos bajo estas premisas, pero hace falta algo mas que tienda a proyectar semejantes ideas-fuerza para salir del estado de ostracismo que padecemos.
No basta decir, yo ya no veo la TV-tonta, hace falto algo mas contundente desde la premisa de que hay que hacer ver o dejar de "chutarse" la ración diaria de "MariaTV". Y yo pregunto, como se hace para hacer que los jubilados, las marujas y demás entes sdejen de ver la entelequia televisiva. En principio parece batalla perdida, porque el personal no tiene alternativa a disponer de su tiempo libre o no.
Hace poco una encuesta decía que los jovenes de 16 a 35 años se informaban mas por Internet que por otros medios, lease TV, Revistas, Diarios. Pero mi pregunta es, ¿Si esto es verdad, cada nuevo internauta de que lado se decantará?, porque también es verdad que los medios tradicionales también tienen su puja en la RED, y muchos canales de atractivo joven estan dominados por las grandes corporaciones y muchos canales internáuticos son coletillas de los grandes medios clásicos.
Casi todos los canales de Noticias estan orquestados por las corporaciones afines al poder, sólo hay que darse un fugaz paseo y lo veremos. Así pues, "unalunarara", dime como podrá un joven e inexperto, concretar su necesidad informativa?.
La gente como nosotros que mas o menos ya estamos formados y tenemos criterio, no nos resulta harta dificultad hallar los canales afines a nuestra inquietud, pero realmente es dificil cambiar hábitos para obtener información veraz. El mundo de la RED tiene unas sendas muy llenas de vericuetos, mundos fantasiosos, góticos, etc, donde miles de jóvenes tienen una cabida fuera del sistema, pero este tipo de información no traduce su efectividad en independencia de objetividad.
La lucha por la libertad en Internet respecto a las bajas o intercambio de material, sea el que fuere, támpoco es garantía de nada. Ya que son batallas muy egotistas y no traslucen mas allá de un interés muy objetivista.
En fin, la lucha está por librarse y en unas condiciones asaz cruentas y peliagudas.
Quin nivell de respostes, Damien, en podeu estar ben contents.. Respecte la tele, he de dir que he sobreviscut 5 anys sence tenir-ne i ha estat una experiència del tot recomanable. És un electrodomèstic enganxifós i idiotitzant. Sense tele dorms més, llegeixes més, surts més...
Leido en la prensa:
Haití, panorama dantesco
NO ha habido tragedia similar a la provocada por el terremoto de Haití, exceptuando las dos guerras mundiales y alguna otra, desde hace más de un siglo. Las estimaciones de la ONU cifran en 3.000.000 de personas sin alimentos y refugio. Los muertos, dicen, podrían llegar a 200.000 mil. Olor pestilente, insoportable, en el ambiente. La ayuda llega con cuentagotas. Lo que queda del aeropuerto de Puerto Príncipe es un maremágnum. No hay combustible para que los aviones que logran aterrizar puedan repostar y evacuar víctimas. Cifran en 50.000 los cadáveres enterrados. La ira y el pillaje se han adueñado de las calles. El panorama es dantesco. Existe el temor de posibles enfrentamientos entre distintas facciones haitianas. Los primeros tiroteos ya se han escuchado. Se masca la tensión. No hay lágrimas, nadie hace caso de los muertos. Los cuerpos sin vida sólo molestan, ocupan sitio en lo que queda de aceras, su hedor inmundo revuelve los estómagos vacíos, las moscas se amontonan en torno a ellos. Nadie pestañea cuando un camión de basura pasa por entre las ruinas triturando cadáveres como si fueran deshechos comunes. La tragedia es indescriptible. Haití necesita la ayuda que no termina de llegar.
Seguramente Dios estaba discutiendo con Munilla su situación en las vascongadas, se cabreo y sucedio lo que pasó. Porque ese dia el dios del que nos hablan, tenía otras cosas mas importantes que hacer.
Haiti se convertirá en un Protectorado Yanky, su ejercito no se irá porque las fuerzas intelectuales han muerto la mayoría y solo queda gente vukgar. Y si no al tiempo.
La ONG del exmusulman OBAMA con sus millones, y con sus dos expresidentes anteriores será la encargada de poner a punto el 53/54/55 estado de la Unión en pleno corazón del Caribe, al lado de los hermanos Castro.
El cinc centimots comentant la meva fitxa estan llestos (Potser són una mica més de cinc o són d'euro)
Demian el otro dia me colgaron una respuesta harto dura contre el s.s., a indicaciones corteses de un bloguero culto y refinado la quité. pero me la han vuelto a mandar 3 veces mas, me das permiso para colgarla aquí.
Uff, jose, la leí, y me pareció algo desaforada. No por dura, sinó por vulgar. Vaya, es mi opinión.
Bueno, pues nada, la elimino totalmente.
Estoy criticando la crítica del Criteri sobre la crítica que tu hicistes en tu ficha. También se pude sacar bastante jugo constructivo e intelectuoide de la contra/recontra/contra respuesta.
Agur.
¿Galdezca arinai, llegaremos a algún sitio?.
Mañana con tiempo contestaré a unas cosillas del/la unalunarara que me han hecho gracia.
Saludos de Jose.
Sí, la he leído con mucho agrado. El fichado siempre tiene la última palabra, así que ahí queda.
Y aunque por lo que dije pueda parecer lo contrario, a mí el humor de Criteri me gusta.
Estimado Otenteto Demian, he colgado un nuevo trabajo, este sobre el planeta tierra y la fugaz vida humana, todo el material es original, no existe ni un solo pegado, es fruto de varias horas seguidas delante de las teclas, ya que los blogueros tienden a ir a google a ver si sale en algún punto de la RED algo de lo escrito.
Atte: Jose.
Lunarara: "mi trabajo es bien distinto, pues consiste en comprender y en la misma medida hacer comprender, con detalles que enciendan la imaginación" Per quins mitjans o canals? Curiositat.
I n'aporto una. Deia L. "curiosidad intel.lectual (cultural). Lo de galliner ve que en una obra de teatre, crec que un literat, adreçant-se a uns joves sorollosos de dalt va dir: Cállense los pollos!
Al meu bloc he obert un debat sobre l'assumpte de Vic; hi sou convidats.
unalunarara:
Gracias por contestarme de manera tan luenga y clasificatoria.
Como has señalado respecto a las "capulladas" de las redes sociales, Facexxxxx no se que, (no se, no se me quedan esos términos tan yankyoides, twiiiiiiter o algo así) en fin zonas de descerebrados totales que son capaces de abrir su casa y sus miserias humanas mas allá de lo humanamente aceptable, fotos de hijos, padres, nietos, tías, abuelas, primos, etc. En fin, considero que la RED es algo más serio que toda esa proliferación de tonterías visuales que no llevan a nada, y si a un tipo de control mas allá que el gran hermano de eróticas proporciones cimbreantes de pasmo y consumo nocturno.
Con esos ejemplos poco podemos hacer. No se trata de que tu, o yo, o aquel de allí, diga solemnemente, ¡yo, no veo esas cosas, yo no veo TVbasura, yo soy muy progre y esas cosas no me afectan¡.
A ver unalunarara, se trataría de discutir el como se podría hacer para que este tipo de bazofia televisivas no adoctrinase oligofrénicamente a nuestra sociedad. Esa sería la premisa básica para poder determinar una alternativa verídica a esta situación que parece irreversible.
Nuestra labor, mas que considerarnos muy buenos, muy estetas de la vida, muy escritores rimbombantes y sesudos polemistas, deberíamos cuidar el jardín de nuestra sociedad y tener un poco de mas sentido común que la media de los televidentes.
Como dice la ficha del UQV, los vertederos de noticias filtradas e interesadas que nunca dicen la verdad, sino es beneficio de las corrientes partidistas de turno, ellos son los que deberían tener en cuenta su forma de hacer periodismo veraz y no manipulado.
Estimado unalunarara:
"Para que el mal triunfe. solo hay que esperar que los hombres buenos no hagan nada".
unalunarara:
Si lees mis últimos post verás cual es mi posición en este sentido.
Como docente del área técnica con muuuuuuuuchos años de experiencia aún puedo creer que podría haber una salida, aunque me parece que la destrucción de nuestras actuales civilizaciones sea algo ineludible.
La única salida real, objetiva y clara, sería la anulación de los políticos. Como elementos distorsionadores de la voluntad popular. Poniendo unos límites a los gestores futuros en relación a la experiencia acumulada en los últimos siglos. Empeño cual sueño imposible, pero ó eso ó "Adios cigueña adios".
Entonces amas la famosa frase de capitalismo salvaje del XIX: "Dejad hacer, el mundo anda solo", y todo lo que conllevó.
Així m'agrada, el Jose idealista, no el del post de la terra -el dels comentaris-, i que parlis "de arreglar el jardín".
UQV tenim un cas apassionant, la meva curiositat innata ha servit per alguna cosa, ha permés descobrir que Luna és un escriptor conegut . Exercint de crític ja habia estat a punt d'escriure: "escribe bien el joío". S'esmerça i repasa allò que escriu, per tant és possible que algun dia sapiguem qui és.
Ah, per José i Luna: penso que el futur es construeix amb valors. I propagant-los.
Nois, si no us sap greu traslladem aquesta conversa al post de dalt, sí?
Per pura comoditat.
Responc a dalt, doncs, Criteri.
Gràcies.
Una Luna Rara:
Te contesto en la ficha 30 del UQV.
Publica un comentari a l'entrada