Va ser fàcil desfer la petita xarxa de passarells que seguien la tutora assetjada, l'Alícia, i es divertien fent-la patir en els trajectes en metro fins a casa seva. Eren dos. Un aviat va desistir, dissuadit pel volum físic del Boris. Amb l'altre va costar més, però seguint-lo visiblement -perseguint-lo, per ser més exactes- pels passadissos d'enllaç de l'estació de Sagrera n'hi va haver prou.
Però el cervellet del cas, que operava de lluny, el que li tenia jurada a l'Alícia per haver-li obert un expedient, era un adol·lescent semi-perturbat, que s'havia plantat amb quinze anys desconeixent el significat de la paraula "no". Aquest, un dia també va ser localitzat pel Boris.
A la plaça d'Orfila, a Sant Andreu, el va agafar per banda. Resulta que l'angelet, a més d'organitzar assetjaments, venjatiu ell, exercia de petit camell.
-Li vaig treure la meva placa d'agent de l'extincta policia secreta txecoslovaca, la que em va regalar aquell ex-agent que també em va subministrar la Brno, recordes?
-Sí, me n'havies parlat. Però Boris, aquests mètodes...
-S'ha de ser efectiu, Damien. Li vaig dir que era de la Interpol. Per això de l'accent.
-Apa, aquí!
-No deu saber ni què és, la Interpol. El marrec estava acollonidet. Ho va cantar tot, i em va donar tota la mercaderia. La tinc aquí.
El Boris deixà sobre la taula dos "xivatos", l'embolcall de cel·lofana que recobreix els paquests de tabac. Estaven plens de fulles de marihuana, força mal triturades. No hi havia cabdells, només fulla, i segurament de planta mascle. Qualitat ínfima.
-Em va dir que les treia de les plantes que cultiva el seu pare. Que per un xivato es treia entre cinc i deu euros, i que els venia a marrecs més petits que ell.
-Déu n'hi-do. Que podrit que està tot.
-Li vaig demanar el DNI, i no el portava, naturalment. Li vaig dir "espera't aquí que ara vindrà una patrulla dels Mossos, a detenir-te, per assetjador i per traficant". I vaig treure el mòbil, simulant. Com ja m'esperava, va apretar a córrer com un posseit. Des d'aleshores, ni jo ni l'Alícia els hem vist més, i jo diria que el cas està tancat.
-Me n'alegro. Ara només queda una cosa per fer. A través de l'Alicia podem informar els seus pares, abans que l'angelet la faci més grossa. Dels altres no tenim cap manera d'identificar-los, perquè no eren alumnes del mateix institut.
-Sí, potser seria el correcte. Però la veritat és que no m'hi preocuparia gaire. N'hi ha centenars com ell; una cantera de futurs delinqüents d'origen no marginal. T'ho dic perquè justament el problema d'aquest noi són els seus pares, hi pots pujar de peus.
-No ho dubto, Boris. La màgica generació del baby boom... Els born in the sixties...
-Quin encert, el nostre, Damien, de no haver tingut fills...
-Home, Boris, això és fort de dir. Alguns dels que ens llegeixen no hi estaran gens d'acord...
-Que ens llegeixen? com vols dir?
-Home, Boris, som personatges...
-Perdona, personatge ho seràs tu. Jo no sóc cap personatge. Ni tu tampoc. Estàs fet un bon personatge, això sí, però... personatges? Ara no sé què t'agafa.
-És igual.
Em va mirar, com si no hagués entès res. De fet, no entenia res, però jo vaig fer un gest amb la mà, com volent dir que no em fes cas.
Llavors el Boris digué:
-Què, ens fumem aquesta meravella?
-Si home, i ens acabem de quedar tontos per sempre més.
-Doncs va, treu el Knockando. O vols que anem al Mífer?
Al Mífer, entre glops de Cutty Sark, el Boris sostenia que la podridura social en la que nedem no té retorn. I que per això creia que el més sensat era deixar la direcció de la societat en mans dels ultra-liberals perquè portessin el capitalisme fins a les darreres conseqüències, fins que petés tot el sistema, i que es regenerés tot des d'una nova base. A mi, encara que em pesés, em semblava que tenia raó, però jo volia tenir alguna conversa seriosa amb algú que encara creiés en les virtuds de l'esquerra.
-Vull fitxar el Joan Herrera -vaig dir. -Però se m'escapa. El seu bloc és massa superficial. Actualitza poc. Això sí, fa la sensació que els articles els escriu ell personalment, no com d'altres, com ara el Carod o l'Hereu. Del bloc del Joan Herrera, jo, personalment, en trec poc suc. Crec que un dia agafaré una bicicleta d'aquestes del Bicing i em posaré a fer voltes per Barcelona fins que me'l trobi. Me li posaré al costat i li faré preguntes.
-I què li preguntaràs?
-Doncs mira: Joan, no creus que segueixes amb un discurs massa simplista, perquè l'entenguin els joves... i acabin rient els vells?
-Et mirarà malament.
-Joan, és possible ser d'esquerres en un context capitalista sense ser radicalment transformador?
-Et sortirà amb evasives.
-Joan, el sector privat és més productiu i dinàmic perquè l'empleat té por que el fotin al carrer, veient-se privat de l'accés al consum. Si això és així, quina és la por que té el treballador del sector públic?
-Et pot dir que el treballador no ha de produir mogut per la por sinó per la seva responsabilitat social. Utopia.
-Joan, dius que un govern d'esquerres no pot ser poruc amb els bancs i el sector financer. Creus que en el capitalisme de mercat l'Estat pot ser quelcom més que un titella de la banca i de les multinacionals?
-Et dirà que no ho ha de ser, però que ho és per culpa de la dreta.
-Joan, perquè fa tants anys que es parla de la Taxa Tobin, sense resultats visibles?
-Et dirà que ara s'hi posaran seriosament, que ell sempre hi ha cregut, però que si no tira endavant és culpa de la dreta.
-Escolta, Joan, no és incoherent voler regular el mercat financer i defensar que els manteros puguin tenir via lliure?
-Et dirà que una cosa és la pobresa i una altra els poderosos.
-Escolta, Joan, diuen que sou comunistes...
-Et dirà que són eco-socialistes...
-Potser sí, que em diria tot això... o no. Tinc curiositat. Ves a saber, potser el noi té propostes interessants...
-Tu les hi has vist, a bloc?
-De fet no. Com tots els blocs de polítics sembla que tinguin raó en tot, i bona visió estratègica. Però tot queda en un pla molt eteri, amb poca concreció i profunditat... Típic bloc de polític. Però bé, almenys, el Joan Herrera utilitza un bloc de blogspot, arregladet, però senzill, popular... no com el de l'Hereu, que costa una fortuna de mantenir...
Acabem aquesta conversa, i sortim del Mífer. Anem a fer la copa final al Louis Se Va. Al davant hi ha tot el parament de bicicletes del Bicing, i somric. No, desisteixo de la intenció. No aniré a la recerca del Joanet Herrera, aquest noi que sembla tenir-los ben posats, que llegeix la cartilla de cara la càmera de televisió del Congrés dels Diputats, amb un punt de mala llet que a mi me'l fa simpàtic.
No, m'aconformaré a veure què va dient al seu blog, i el fitxaré com pugui. De fet, crec que ja el dono per fitxat.
I ara és el moment de fer-ho, perquè més endavant, quan s'intensifiqui aquest procés de campanya electoral constant en què ens tenen sumits els polítics, i especialment quan ens caigui a sobre la campanya oficial, serà molt mal moment per fer-ho.
Valoració de l'ítem:
Rellevància: baixa
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: inexistent
Adreça:
joanherreratorres.blogspot.com
25 comentaris:
el mal de l'Herrera és que sembla enfadat tothora. Si fos mala llet seria diferent, senzillament és com un nen dient: "senyoretaaaaaa ..." i això provoca al·lèrgia. Sobretot en els que NO vivim a Bassalona.
Per fi s'ha descobert el llauto d'aquest blog comunista. Es evident que les simpaties pel partidari i militant dels 100 milions de morts demostren que el blogger es un nostalgic del gulag. "Els poderosos", "els bancs", "radicalment transformador", son bajanades propies de l'utopia mes sagnant que ha donat la humanitat. Realment Damien, ha de reconsiderar una simpatia per algú que no sent vergonya de ser comunista ni de pertanyer a la coalicio del partit en el que varen militar, Lenin, Stalin, Beria, Mao o Pol Pot.
Sr Pochaco:
Li presento les meves disculpes per haver dit que la mala llet de l'Herrera me'l fa simpàtic. Sembla mentida, com puc ser així...
Jo em pensava que el llautó que se'm veia era el d'un socialista perillós, quintacolumnista subversiu... (vostè dixit)
Ara resulta que el llautó que "per fi" (per fi!! per fi!!) se'm veu és el d'un sanguinari comunistot...
Necessito iniciar un procés de reeducació, així que passaré per "humordederechas" a veure si m'arreglen aquesta desorientació política que porto a sobre...
Li confessaré un secret: porto rastes, no em dutxo, toco la flauta al metro, i sóc net de l'Erik Honecker. Tot un desastre.
De totes formes, li agraeixo les molèsties que es pren i els seus valuosos consells.
Rebi una salutació, i faci-la extensiva al plom del Winston.
XD
Estos nuevos comunistes surgidos de la nada, casi todos del patio de curas y monjas. Reconvertidos por arte milagroso en Eco-comunistes, quién lo iba a decir. Los comunistas que en 80 años no han invertido un rublo en sanear sus campos, sus ciudades. Vaya broma, y encima Chernobil, más broma aún. Y quieren enseñar lo que no saben y lo que no tienen. Sobre todo no tienen verguenza. Los va a votar la madre que los parió, serán los únicos votos, ha, y sus abuelas.
No us hi mateu tant, "personatges".. Un petó als dos. ;)
No li feia aquesta faceta anarco-nihilista al Boris :) Ben mirat, potser no es la persona ideal per extrapolar-ne una entrevista a en Joan Herrera.
Si vols trobar el noi de la bicicleta hauràs de baixar més arran de mar. Els volts de la Rambla del Poblenou pot ser un bon lloc per començar a pedalar. Els carrers d'Horta son massa costeruts per anar en bici.
Potser la coherència no es el punt fort del euro-eco-comunistes, però si no fos per ells, qui faria el paper de Grillo Parlante?
A mi em fa molta gràcia aquesta fal.lera que tenen alguns en trobar comunistes sota les pedres.. ah, alerta! Damien, se li veu el llautó, per fi! Comunista! I ara me'n vaig a defensar Pinochet a la competència!.. i es queden tan amples.. Què es pensen? Que tothom ha de ser aneuro-lliberal? Que no totes les opcions són legítimes? Que no es poden manifestar simpaties? Jo, personalment, si es presentés la Clídice, la votaria, però com que no estic empadronat al Pallars és probable que voti al noi de la bicicleta.. no m'entusiasma, però és que els altres em provoquen acidesa estomacal.. Ah, un altre comunista! La vaca era roja, jo ja ho sabia!! -exclamarà el sr.Potato-..
En fi, a mi això de veure 2 espies conspirant contra el capitalisme amb una copa de whisky a la mà em fa pensar en LeCarré, i m'entendreix..
Salut per tots i un petó per la Tània!
Blogs de polítics no sisplau. Aquest el millor que té és que fa servir la bicicleta.
I perquè no, Criteri? Si els polítics són el millor reflex del que som...
Que t'hi posaràs tu, en lloc d'ells? O jo? O la legió de bloggers enteradillos que amb el cul enxovat a la cadira donem lliçons d'ètica, moral, i parxís?
Si és que sí, doncs au, a fer-ho millor...
I si és que no, a menjar-nos-ho amb patates.
Parlar és massa fàcil.
L'únic que m'inspira aquest home és un gran badall...
Estoy de acuerdo con el Dilecte Criteri, a estas alturas, ¿que hay que hacer?, remover el gallinero para quitar o poner los últimos votos en esos momentos antes de las elecciones, cuando ya está perdida la batalla en la nave de Izquierda hUndida, quién lo iba a decir a los hijitos de Califa Cordobés que iban a acabar como los posaservilletas de la mesa de la política estatal. Penoso, patético. Y los que núnca han hecho política de izquierdas, ahora se subrogan derechos de crítica y dadores de consejos filistoides de brianica estirpe. Menos cachondeo Señores, sean serios y dejense de tulipanadas. Ya problemas tiene esta izquierda adocenada para que vayan a necesitar los apoyos de las altas castas de la sociedad Barcelonina, muy puesta en otras políticas Palau-ciegas.
Subscric l'últim comentari de UQV. Casualment ahir vaig fer un comentari en el mateix sentit, responent al Evo (al meu bloc).
Si, però no és cert. És molt injust. La resposta no es va publicar, amb les presses... Si els polítics són professionals, no poden respondre al "nivell de la gent", amics; fora com pensar que els metges et maten perquè el nivell social és molt baix, no? Jo, que sóc profe, haig de fer-lo el millor posssible i no dir: el nivell és molt baix, vaig a fer-ho malment.... No m'agrada gens la moderació de comentaris... Però tu manes
Evocacions:
L'altre error que hem comès és haver permès la professionalització de la política. Clar, com que tots ens hem "professionalitzat..."
Actor? no, professional de l'escena.
Professor? No, professional de l'ensenyament.
Comercial? No, professional del màrqueting
Infermera? No, professional de la sanitat.
A partir d'aquí, a obtenir "resultats" plasmables en estadístiques i en fulls d'objectius.
Si tu, Evocacions, ets un profe dels bons, estic segur que és, més que per la teva professionalitat, perquè darrera del que fas hi ha una veritable "vocacionalitat".
Ara traslladam'ho a futbolistes i polítics.
Moderació de comentaris: a mi tampoc m'agrada, però així m'estalvio certes coses.
Salut.
Respuesta a un comentarista:
Pues la verdad es que no es como tu dices. No escribo buscando apoyos. Las coincidencias o divergencias son casi siempre casuales y no obedecen a ningún prejuicio.
Sé que lo has escrito con humor, pero ya sabemos com cuanta facilidad se malinterpretan las cosas.
Si no te sabe mal, lo dejamos así.
Un saludo
Sr. UQV, cuando uno juega con niños vriónicos y vitriólicos, muy biónicos ellos, se acaba durmiendo mal, teniendo pesadillas torquemiles, cayendo por precipicios evanecesntes de gabanes de colores cambiantes y fosforescentes.
Hay que ir con cuidado, la vida está plena de facas albaceteñas con rutilantes grabados vriocetiños un pelin traidorzuelas, oido cocina a lo "bully" de las Ramblas florestianas.
Y los seguidores de Keynes cual nuevos doctores, repletos de Masteres los Neoliberales de la Hecatombe mundial, van adustos y cimbreantes hacia un nuevo Orden donde las camisas púrpuras ribeteadas de rojo bermellón florecen en los consejos de administración de la miseria del mundo.
Pero tranqui, no pasa nada, después de la tormenta viene la calma, las aguas volverán a sus cauces, la desmemória selectiva acabará triunfando y nadie se acordará de aquellos traidores truenos que empañaron un día el tranquilo devenir del tiempo.
En lo dels professional estem totalment d'acord. Menys professional i més persona. PErquè la qüestió és si es pot ser bon professional essent mala persona. I el tema l'haurem de discutir tard o d'hora. Sembla fàcil, però no ho és. La meva opinió és que no. Veig que la moderació en el teu cas ja és indispensable, malgrat estàs moderadet.
Evo, lo de "Si, però no és cert. És molt injust. La resposta no es va publicar, amb les presses...", ¿es referia al meu comentari de més amunt? Es que no ho he entès (??).
Hola UQV, tengo un grave problema, desde hace unos días, desde la acalorada discusión hace dos o tres fichas, que no me funciona el gestor de mi blog, sólo se ve normal el suyo UQV, los demas sólo veo la portada principal, pero los comentarios salen pequeñísimos y no sé como arreglarlo. Mi escritorio es tan minúsculo que no puedo hacer nada. ¿Sabe como podría solucionarlo?
Jose, ahora mismo no se me ocurre ninguna solución que pueda darte, dadas mis pocas luces en estos temas.
Dejaré esta entrada abierta un día más, para ver si algún amable lector te puede echar un cable.
Por mi parte, si se me ocurre algo ya te diré.
Perdona, Brian, no s'entén el que et vull dir. Volia dir que pensar que tenim els polítics que ens mereixem és molt injust amb la gent. VOlia dir que t'havia fet un comentari al teu blog, però amb les presses, vaig sortir sense comprovar que s'havia publicat.
Doncs si, Evo, es va publicar (un comentari entrat com a anònim, però firmat per tu). I també la meva resposta on intentava aclarir el perquè crec que tenim els polítics que ens mereixem, i el perquè això no em sembla dolent en sí mateix.
No sé si dec entrar en la categoria de amable lector, però al bloc "Renacimiento" no hi veig res estrany (excepte que cada entrada te un tipus de lletra diferent, però això depèn només del tipus escollit al moment de editar-la). Potser provant amb un altre navegador... Jo faig servir Firefox.
Tens part de raó en això que ens hi posem nosaltres a fer política, dic part, perquè hi ha vida després dels partits. Tampoc pensava ningú segles enrera que marxessin les monarquíes.
Matiso i rectifico si cal: quan parlava de polítics pensava en aquests, com diu el Jaume, que desperten els badalls -la majoria-.
UQV, he logrado solucionar el problema, gracias.
Brian, gracias por tu aportación, tendré que uniformarme en los tipos.
Gracias a todos, saludos de Jose.
Hya un detalle muy poco tenido en cuenta, y es que casi toda la filmografia de caracter futurista, ya sea social, política o científica va abocada a una visión muy fatalista respecto al futuro de la humanidad. En unas cintas son los ejercitos los que gobiernan, en otros inmensas corporaciones económicas han tomado las riendas, en otras grupos mafiosos dominan los medios de control social. En NINGÚN FILM se muestra una alternativa clara y plácida respecto a la actualidad y su lineabilidad lógica. O nos están preparando subliminalmente o algo está pasando. Lo cierto es que el "prota" de la ficha tiene menos futuro que una furcia con burka en las ramblas de las flores. (Siempre puede hacer de mucama para las rabizas ostentóreas en Madrid). Todo ello con un amargo sentido del futuro, porqué no lo hay.
Publica un comentari a l'entrada