Fitxa 41: Agustí

Una vegada, un estudiant desesperat -universitari- li explicava a un altre que, en voler saber què havia de fer per encarar bé un examen de setembre, havia intentat, al juny, parlar amb el catedràtic que li impartia l'assignatura. El noi, visiblement molest, es queixava que el Dr. Fortuny se l'havia pres a la lleugera, i només li havia donat una indicació: "A l'estiu, St. Agustí sota un pi". El noi, deia, de primeres havia rigut la gràcia del catedràtic, i després li havia dit "no, seriosament, Dr. Fortuny..." I l'altre: "A l'estiu, St. Agustí sota un pi, he, he, he..." I que no l'havia tret d'aquí.
Jo, amb el radar activat, també reia, per dintre. Aquest tipus de coses, després, jo les posava per escrit i les passava als foscos dirigents del SEF, que mai no vaig saber què en feien d'aquells informes absurds que els facilitava.

Anys després, m'he trobat amb un altre Agustí que em dóna la impressió que també deu tenir poders i efectes purificadors, especialment si tinguéssim l'oportunitat de llegir-lo amb regularitat, si no sota un pi, almenys en un bloc. Però al majestuós Agustí de la xarxa només l'he sabut trobar, esporàdicament, a l'ombra de blocs aliens, com ara el Dietari a Destemps de l'estrafolari Vila. Així doncs, l'ítem Agustí, segons les bases de dades d'aquest espionatge catosfèric, només consta sota aquest àlies i únicament com a comentarista. Això sí, dels bons.
Suau i profund, no estalvia referències a autors de calat. L'identifica un aclaparador sentit comú, i en la seva versió polemista projecta placatges sòlids, legals, dins dels cànons, però d'una elegància i una contundència de classe A. Et pot clavar una pentinada oceànica, de clenxa al mig i tupé. Fins a una calavera, seria capaç de pentinar, si fos el cas.
Perquè a l'ítem Agustí no li aixequen la camisa, les plomes novelles, ni amb artificis literaris ni amb boutades efectistes. Els veu el plomall (ai, no, el llautó) amb eficàcia d'escàner. Sap quan s'escriu amb finalitat o quan s'escriu per excitar la massa, a boca calenta, des del desconeixement de la realitat, i a major glòria del lluïment egòlatra.
Denuncia que s'utilitzin veritats per a dir mentides i que els escriptorets s'ocupin més de la petita veritat pròpia més que de la veritat en si. Quan no hi ha esperit en el que s'escriu ho fa notar.
Me l'imagino com un motor diesel, que fa quilòmetres amb tranquilitat. Però que si li busques les pessigolles posarà el turbo i desplegarà una panòplia de sabres dialèctics que recordaràs durant molt de temps, com jo recordo aquell moment genial en què deia, d'un escriptoret, que es pensa que marca molts gols quan l'únic que fa és confondre la porteria rival amb la caseta de la banqueta dels suplents, la del propi equip.
A la jovenalla que escriu, el millor que els pot passar és que els surti un bon Agustí que els abaixi una mica els fums. Que els obligui, quan escriuen, a pensar que algun lector intel·ligent els sotmetrà a la prova del nou, la del cotó-que-no-enganya, i segurament, si no els pesa massa la barra -que també pot ser- procuraran cenyir-se a uns marges ben definits d'aconsellable rigor, més que si sabessin que tot el que tindran com a lectors serà la tropa de l'ovació incondicional, els que idolatren tot aquell que els diu el que els agrada sentir, dit una mica millor del que ells ho dirien.
Un senyor gran, o un senyor, en qualsevol cas, intel·lectualment sòlid i implacable, que et mira amb lupa i no te'n deixa passar ni una.
En certa manera, també és com si fos un que vigila, però amb una talla i un aplom que ens meravella. El seguim, li busquem el rastre, encara que el preu a pagar sigui el d'haver-nos d'empassar dietaris onanistes i males llets de vella incompresa. Què hi farem, res és gratis.
L'emplaço a dir-nos, si per alguna casualitat còsmica li arriba el nostre prec, si té algun lloc on poguem llegir-lo. És un crit en el buid, però si per algun eco extrany pot rebre el missatge, l'escoltarem.
Perquè no crec que l'Agustí sigui l'Agustí Colomines... Vaja, no se sap mai, però avui per avui pensem que no.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: latent
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: possible