A veure, aquest sentit de l'humor...
Tots portem dintre un Mr. Hide, amagat, controlat, però que pugna per veure, de tant en tant, la llum del dia. I gràcies a la blogosfera, aquests petits monstres tan nostres, els nostres dimonis més íntims, poden sortir a passejar sota una careta anònima.
Aquesta és la fitxa d'un Mr. Hide.
I no és que sigui un Hide massa monstruós, tampoc, no es pensin. És un monstre tovet. Un pallasset, més aviat. El que el fa lleig, però, és que és un pallasset força repel·lent. No pas com el seu Dr. Jeckill, que és molt més amable.
El nostre Mr. Hide, el senyor-ítem Pafiam -acròstic de Pàtria, Fides, Amor- té una sèrie de fòbies. La principal és la progressia multiculturalista, de qui s'ha entretingut a recopilar el que ell en diu "perles", a partir dels mitjans de comunicació, especialment de TV3. Sí, Pafiam el Recopilador de Perles.
Ara, que per perletes, les seves.
La seva primera, fonamental i més curiosa perla: el principi MAMAMAMA. Què vol dir, això? doncs que els que formen part de la púrria progre i tonta sempre es poden etiquetar sota alguna d'aquestes "MA": Mamón, Maricón, Massó, o Marxista; bona, eh? Ah, quina mala gent, aquests de la MA... no, si ja ho deia Franco: l'amenaça permanent d'Espanya, aquell famós "conturbernio judeomasónico internacional..." perquè ja donava per fet que maricons i marxistes no calia, per pura obvietat, ni esmentar-los.
Més perletes: d'una ex-actriu porno, l'ítem-Pafiam en diu una "tiaputa", i també parla d'unes "putasses sueques", que es veu que van escriure un llibre del bon amor; Hmmm, qui les pillés, eh, Pafiam? Ah, no, que si són feministes "un home de veritat no se les tiraria mai" (Pafiam dixit).
I encara més coses: la seva defensa dels capellans és també curiosa, fixeu-vos-hi: "si algú, malparla dels capellans digueu-li: de part del Pafiam, o ets un imbècil o un fill de puta". Ole les formes! Això és llibertat d'expressió, i qui no ho entengui és un altre tros de mamón. Això, no sé perquè, em recorda la curiosa concepció de llibertat d'expressió que esgrimeixen personatges com Losantos o César Vidal -molt respectats, per cert, pel Pafiam- que entenen aquesta llibertat com a forma de promoure l'insult, la desqualificació i la demagògia. Ah, i ja m'hi peto amb aquest argument: aquests paladins de la llibertat "diuen el que altres callen". Doncs bé, si callen, aquests "altres", deu ser per alguna cosa. Potser per un sentit de la prudència, l'equilibri o de l'educació. Per cert, i això és una aportació personal: en Damien d'U.Q.V., de petit, va haver de tractar amb molts capellans. Alguns, els ho asseguro, eren bellíssimes persones. Però més d'un també era un autèntic tarat. Bé, m'acabo de guanyar una "MA", la de Mamón, amb tota probabilitat. O potser ja em converteixo directament en un fill de puta, ja que hi estem posats...
Més cosetes: en Pafiam també té, al seu diccionari, el terme "botifler". Exacte, el terme que designa els mals catalans, els traidorets o traidorassos, els que participen d'una sentimentalitat nacional desviada, impura i perversa. Oficina de Patents de Catalanitat: passin, que el pallasset Pafiam els farà el dictamen.
Per tot plegat no és extrany que hagi tingut com a comentarista l'inefable Idale, el mosquit de la Catosfera -paraules del Noctas-, l'Idale, el salvaguardador de la blancor immaculada de la raça àrio-catalana. Eh, com diuen en castellà, "tal para cual".
En fi, podríem seguir, però el que exposo ja és prou il·lustratiu. Jo quasi que demanaria l'ingrés de l'ítem Pafiam al sector odisfèric de la catosfera.
Ja veuen, doncs, que és un senyor no massa eclèctic, més aviat enrocat, victimista, lleugerament procliu a l'escandalització. I força desqualificant. Se li entreveu aquella por cerval al relativisme, el relativisme que tan insegurs fa sentir els ultramuntans davant del món, de forma que l'única manera que tenen de protegir-se és aquest dogmatisme, aquest constant pujar de peus sobre les seves pròpies veritats. Les úniques. I alerta, no te les imposen, nooooo, això mai... ells escolten, van fent que sí, amb el cap, mel·lífluament, però amb aquell deix d'infalibilitat que de seguida veus que et vol dir: tu ves xerrant, que aquí la veritat la tinc jo, amb el meu cul pontifici situat en la més nítida exactitud moral. I no hi ha res a fer. Cap visió polièdrica. Simplement ells, i la resta... mamons!
Ah, i té la humorística santa barra de viure convençut que les seves idees són tan valuoses, tan exactes i indiscutibles, que alguna "bèstia grossa" les hi copia i a sobre les difon. Com ara el Sr. Quim Monzó, que gràcies a Pafiam pot escriure que cap turista estranger hauria de venir a aquesta bruta, destartalada i progre-tonta terra catalana.
Però vaja, senyors, qui som nosaltres per criticar, si tothom és tan lliure de generar els deliris més fenomenals i creure en les idees que vulgui? Si ell defensa l'eix Pàtria-Fe-Amor com a fonament de la regeneració de tot plegat... quin mal hi ha? Si al capdavall genera aquesta morbosa reacció d'amor-odi deu ser perquè en el fons té personalitat, i surt de la grisalla que tant abunda. Ara: que quedi clar que aquesta valentia, aquesta llibertat, la hi dóna l'anonimat... darrera la màscara, com jo, se sent més lliure. No oblidem que és un Mr. Hide. Ara que, de debò, amb regeneradors així cada cop tinc més ganes de degenerar...
Per cert, aquesta observació sobre la llibertat que dóna la màscara, precisament fou el seu Dr. Jeckill qui una vegada la va fer. I el cas és que no recordo ben bé on...
I per acabar... com el salvarem, el Pallasset Pafiam? Perquè el salvarem, o li aplicarem el principi PAPAPA: Paternalista, Patètic, Pallasso, Paranòic..? Bah, si jo tampoc crec que s'ho acabi de creure: segur que ho fa de broma. El salvarem doncs, in extremis, per la via més honorable: la capacitat de riure d'ell mateix, que quan es desencega demostra que té. Quan va suspendre l'activitat al seu bloc, momentàniament, es va acomiadar dient que "penjava el nas vermell de pallasso". Això està bé. Que un sàpiga d'un mateix que és un alter-ego extremat, un desequilibrat emmascarat, un monstret que no pot evitar tenir dintre, però que des de les ribes del seny s'aconsella no fer voleiar gaire.
Critíquin-me la fitxa, si volen, Però abans han de passar pel "Pàtria, Fides, Amor" i veure-ho amb els seus propis ulls.
Au.
A veure, aquest sentit de l'humor...
Una picada d'ullet: ;)
Valoració de l'ítem:
Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: total
Humor: escàs
Adreça:
pafiam.blogspot.com
19 comentaris:
Aquesta sí que és bona! ai, en Pafiam... va venir un dia a pasturar allà on pastura la vaca roja i es va fer amic íntim d'en Jordi. Es van fer tan amics que en Jordi li va acabar dedicant un artícle. No cal dir que la vaca forma part del col·lectiu mamamama.
Yo creo que al bueno de pafiam se le olvidó una MA: la MA de MAhometano.
Sin embargo, con una sola MA, la de MArranos, hubiesen quedado todos ellos bien englobados.
:)))))
brrrrrr (calfred) quines ganes d'anar "pels puestus" ^^
Quan el vaig conèixer, vaig quedar astorat. Al poc va plegar. És que ha tornat? Sembla el tio la Vara, això sí, del que l'interessa allò que li convé.
Això del sentit de l'humor, amic Damien, ja sap que va per barris. Però a mi em sembla que el Pafiam parla molt seriosament. És més, jo diria que l'únic moment en que no es del tot sincer és -precisament- quan diu que ha estat fent el pallasso i que penja el nas. No, Damien, el Pafiam no és un pallasso, ni es té a sí mateix per un pallasso. Cert que, en un moment de desconcert, i veient que entre el públic hi ha qui s'aguanta el riure, diu que es traurà el nas vermell i no farà més el pallasso, però immediatament s'afanya a completar la seva «missió» inacabada: «La missió del blog era fer-vos prendre consciència de la degradació de tot tipus que ens envolta...».
Per patètic, i fins i tot tràgic, que pugui semblar, el pallasso parla molt en serio. I no està solt.
Una mica a l'atzar he ensopegat amb aquest fragment:
«Qui més qui menys els jovenets indepentistes erem si no partidaris, comprensius amb ETA. Ara condemno fermament la barbàrie d'aquesta banda de criminals rojos. Tot i els maltractes que poguessin patir de la polícia és monstruós lluitar per la llibertat d'un poble fotent bombes a les universitats...» (sic)
Deixo aquesta perla per a reflexió de «jovenets» -i no tant jovenets- independentistes.
Hauríem de diferènciar entre el personatge, -provocador- els seus comentaris -d'aquí la duresa de l'espia- i la selecció de les "perles" ,perquè navegant-hi n'he trobat que fan surtir urticària sense ser carca, com aquesta "- Miserable el Jaume Roures, el Polanco català, a Catalunya Ràdio, criticant el capitalisme, ell, multimil.lionari." Vamos, dic jo.
Gràcies a aquest individu ara sé que no és bo escriure amb prejudicis d'homosexual.. Ja sap, Damien, que els cowboys anem a cara destapada i que això del ball de màscares se'ns sol escapar.. si arribo a saber que es tractava d'un Mr.Hyde, me l'hagués pres més seriosament.. En fi, a mi suposo que m'ha afegit el MA de Marron!!
Disculpi, no recordava el filtrador de comentaris amb retard i em pensava que el meu ordinador m'estava fent boicot.. amb un comentari en tinc prou.. gràcies i molts records!
Gràcies per la fitxa. Malgrat el zero absolut -suposo que record- en tots els apartats, estic content, per unes raons que explicaré al post de defensa pròpia.
No t'equivoquis Brian, reien els meus, els altres més que riure els hi despertava ràbia o repelús al veure retratades descarnades les misèries del relativisme que defensen. Suposo que en el text sobre ETA res a dir, no? Ho dic per això de "patètic i tràgic". Què no t'agrada rei?
De res, Pafiam. Un ítem tan singular bé es mereixia una fitxa.
Ara, i accepta'm un consell d'amic (a tu que t'agrada tant donar-ne): quan més remenis la cosa més t'exposes. Tu ja m'entens. He volgut forçar una mica el joc, i per ara tot està sortint prou bé. En el risc hi ha l'emoció, no creus?
Juga amb l'humor, que és la més sana forma de "relativitzar". A això em referia a començament de fitxa.
En Damien no és relativista, però sí relativitzador. Modesta opinió però que malauradament és la única que tinc.
Sort, i una abraçada.
xDDDDD Jo em pensava que estava una mica sonat, però esteu tots com un puto llum també...
En Pafiam, com diu l'Evocacions que li va passar, és per a quedar-se astorat.
Bé, crec que l'encertes de ple volent-lo posar a l'odisfera, jo crec que n'és el pare, el que va il·luminar el camí odisfèric.
Ja em semblava que seria massa subtil la observació...
Es clar que tens tot el dret de canviar de opinió; rectificar es de savis, i fins i tot els que van de pallasso tenen rampells de lucidesa. La proposta de reflexió es per els jovenets -i no tant jovenets- que veuen (que veieu) el mon en blanc i negre (o en roig i blau), i que el dia que cauen del cavall passen del blanc al negre (o del roig al blau).
Ho diré ben fàcil perquè fins i tot tu ho entenguis: n'estic ben be fins el cap de munt de pallassos que tenen una «missió» i que em volen fer «prendre consciencia». I tant me fa que portin la camisa negra o blava, o vagin amb sotana o s'embolcallin amb l'estelada. N'estic més que fart (perquè ja tinc una edat i ja n'estava quan els jovenets com tu simpatitzaven amb ETA) de salvadors, de decàlegs, de taules de la llei i receptes de la sopa d'all.
Dios mio, reservanos de la lucidez de los NO pallasos, cuidanos de las miradas metálicas de los NO pallasos. Protégenos de las comprensivas filosofías de los NO pallasos. Padre y Señor mio, haz que me convierta en un ser auténtico keynesiano de lúcida mente pervertida por la economía y el buen hacer de la docta doctrina NEO-ULTRA-conservadora. Amen
Verge santa, ara sí que em pixo. I jo que em pensava que la meva obsessió pels d'iniciativa -i sobretot el perfil dels seus votants- era malaltissa, però aquest bon home em supera, suposo que també deu estar tancat a alguna residència on li deuen administrar rigurosament la pastilleta per la tensió, sinó, ja s'hi hauria quedat només de treure el cap al carrer.
Brian, més que fer prendre consciència principalment el que donava jo eren evidències -amb les perles-.
T'ha posat nerviós llegir-me? Ho dic perquè en una frase m'ha semblat que em dius tonto.
Gràcies pels demés comentaris.
Pafiam, t'he llegit allà.
Si jo ja ho sé que ets un ítem tros de pa... i com et va dir el Noctas en el fons amb tu ningú s'hi pot acabar emprenyant.
Del que dius no hi poso ni hi trec res, només faltaria. La darrera paraula és pel fitxat, ja ho saps, encara que no l'hagis volgut deixar aquí sinó allà.
Vinga, a veure si el personal piula i almenys et diverteixes al teu bloc.
Fins a sempre!
No sé, UQV, tens una obsessió per fitxar que no m'explico. Pel que fa a Pafiam és dur en dir-les, les formes fallen, però no crec que sigui l'únic que té el pap ple.
Mmmm, veig que tens censura prèvia, no m'ho esperava de tu. Et feia més tolerant a priori.
Gent com en Pafiam és necessària en aquest país per denunciar els papanates progres, que són molts i que, com molt bé apuntava en Pafiam, conformen un PUP perniciós (Pensament Únic Progre), fora del qual tot és censurable i políticament incorrecte. I després són ells els que s'omplen la boca amb paraules com ara llibertat, tolerància i democràcia.
Amb un sentit de l'humor que el Sr. UQV no ha estat capaç d'apreciar (potser perquè a ell el fan riure coses més senzilles), en Pafiam ens ha ensenyat la ximpleria i la xabacaneria d'una societat que, sense uns referents morals clars, se'n va de pet a l'abisme. Gràcies, Pafiam, per la bona feina feta, i per molts anys!
Publica un comentari a l'entrada