diumenge, 7 de març de 2010

Fitxa 45: Miraculosa Miró

Avui m'estreno en el gènere epistolar. Li he escrit una carta a la senyora Miraculosa Miró.


Barcelona, 5 de març de 2010
Bar Mifer, extensió del'oficina de "U.Q.V. Security"

Benvolguda senyora Miró:

Aquest que li escriu és un anònim vigilant, un fitxador que ressegeix rastres per internet fins que troba blocs, comentaristes que considera remarcables des d'algun punt de vista. Ítems, en definitiva,com li agrada dir-ne. Vostè no em coneix de res, i jo a vostè tampoc, més enllà de la informació que vostè comparteix amb el món sobre vostè mateixa, mitjançant les moderníssimes Noves Tecnologies de la Informació i les Xarxes Socials: Linked In, Facebook, Twitter, i els seus blocs. D'entrada m'aclapara l'entusiasme amb què vostè acull les virtuds i avantatges d'aquestes noves eines de difusió personal, que des d'aquí no compartim. Pensem que tan sols fan la nostra anodina existència un pel més ridícula en pensar que som algú, volent-nos publicitar, singularitzar, emmig d'un magma monstruós dins del qual tothom es vol significar de la mateixa manera.

A vostè fa un cert temps que l'havia detectat, advertit, sota la seva faceta d'ítem comentarista, i sovint treia el nas als seus blocs, però sempre me'n retirava de seguida. Darrerament m'hi he capbussat, especialment al seu bloc "Ma Pitom!"

Abans de res diré una cosa, perquè així és com s'han de fer les coses aquí. Vull intenar convèncer-la que no parlo des de cap prejudici. És important que ho digui, perquè aquí, a Internet, entre tanta hiena i voltor carronyaire, que no atén més que a l'olfacte i quasi mai a l'enteniment, si inicialment no t'alliberes de sospites llavors se't llegeix de biaix, i el fons i la intenció del missatge queda malaguanyat.

Des de sempre m'ha interessat Israel i la cultura jueva, com a vostè. M'hi he aproximat a través de vàries vies, algunes d'elles tan poc sospitoses d'esquerranisme com pot ser l'obra de José María Gironella; o des de cròniques peridístiques del diari Avui, quan les circumstàncies de la meva joventut em van portar a necessitar de l'aixopluc d'una casa on aquest era l'únic diari autoritzat i sacralitzat; m'he perdut, en una ocasió, pels laberints del Toledo històric, només per trobar les sinagogues i passar-m'hi ben bé una hora, respirant una atmòsfera tangible, i ni sé com, fins i tot viva.

Dit això, però, li confesso que he sortit del seu Ma pitom!, francament, una mica alterat. L'atmòsfera de trinxera m'ha acabat aclaparant. Sempre m'han fet una mica d'angúnia els extrems. No la radicalitat, alerta. Els extrems. A l'arrel de les coses s'hi ha d'anar, sempre ho he dit, perquè la profunditat allunya de la cardinalitat, et clava en un terreny central des d'on tens una visió circular, privilegiada, de les coses. Des de l'extrem, des de la paret, no et pots girar cap al que hi ha darrera la teva esquena. No estic dient que vostè sigui una extremista. És simplement que les polaritzacions m'incomoden, i a vostè la veig molt polaritzada, molt segura, molt implacable en el diagnòstic, pel que fa a quest tema i a d'altres què, lateralment, vostè també toca.

I se'm gereren dubtes: no he entès bé, per exemple, allò del video de com els agents del Mossad van eliminar, recentment, un enemic Palestí a Dubai. M'hi ha semblat veure una certa condescendència amb l'assassinat. És gros el que dic, però és la sensació que he tingut. Si és que no diguim'ho, que em quedaré més tranquil. D'acord, ja entenc que els estats juguen amb tota mena d'armes quan els cal protegir-se, però també entenc que s'escau, per part de tots plegats, una certa cautela, prudència, disreció, amb els assumptes relacionats amb la mort. No podem fer "Ole, ole, que professionals, aquest del Mossad..." de la mateixa manera que no podem fer demagògia ni massa frivolitats, per exemple, amb els antics crims del GAL contra ETA. Abomino ETA, però aquí sempre, de les accions del GAL n'hem dit crims -tan criminals com els d'ETA- donat que és un crim tota mort que surt de l'àmbit de la llei. Hi ha crims passionals, crims d'Estat, crims de guerra, i a tots se'ls pot buscar un perquè, però no deixen de ser crims, encara que siguin els crims dels nostres amics.
Haig de dir, igualment, que entre els palestins hi ha densíssims nius de criminals? Doncs ho dic, no fos cas. I perquè ho penso.

També li he vist, senyora Miró, una tendència a la generalització gratuíta. Coincideixo amb vostè que hi ha molt mestre de primària progre-toia, però la generalització que els dedica m'ha semblat d'una patositat pròpia d'elefant enrabiat dins la cristalleria. És molt demagògica l'equació ensenyament públic=ensenyament sectari; molt, i vostè ho sap. I si no ho sap, ho hauria de saber, perquè el que és segur és que el món és molt més gran que el món que vostè coneix. I que consti, que gremialment no em toca gens de prop aquest tema, per bé que, de bona tinta, el conec. Des de la trinxera se sol disparar contra tot el que es mou, però de vegades hi ha danys colaterals producte del poc rigor a l'hora de parlar i de jutjar, i és una llàstima, perquè rep qui no hauria de rebre.

Mai no he entès la devoció d'alguns catalans per la cultura jueva. Puc entendre l'admiració, l'interès i el respecte, però em costa entendre la devoció. Els catalans, per tradició, solen defensar la seva cultura amb vehemència i intensitat, perquè els és la pròpia; però em sobten els esforços de constància per defensar, com fa vostè, la cultura jueva i l'estat d'Israel. És que vostè, senyora Miró, no ens acosta Israel. Vostè fa apologia, defensa d'Israel, perquè tot el que diu d'Israel ho emmarca, més explícitament o més subtilment, en el context d'una polarització, d'una oposició conceptual que sembla, llegint-la a vostè, irreconciliable, inmatitzable. Em sona a allò tan pueril que hem llegit a altres llocs, allò de "som els bons" i guanyarem". I és que dóna la casualitat que, a la trinxera contrària també s'ho creuen, que són els bons i guanyaran segur per mor de la seva bondat intrínseca.
Això ja no ho sé, però sembla que en el fons estigui polaritzant dues radiografies antagòniques a l'hora d'entendre el món, d'una manera incòmodament maniquea. Només hi trobo una explicació, a la opció que vostè ha pres -ben legítima, que consti- i per això, amb tots els respectes, li vull fer una pregunta: és vostè jueva?

Li adreço aquesta carta perquè la visita al seu bloc m'ha generat un estat de perplexitat curiós. No sé perquè, m'hi he sentit incòmode. Hi he vist, un cop més, una posició enrocada. Hi he vist trinxera, maniqueisme, com li deia abans. Li he vist poca finor, i, no la vull enganyar, he abandonat el bloc amb un lleuger però claríssim sentiment de crispació. Tant de bo em pogués convèncer vostè mateixa que tot això ho he confós amb, senzillament, fermesa, fe i convicció. Però aquell intangible que a vegades ens fa detectar que els nostres comunicants saben que la lluna té una altra cara, malgrat que costi de veure, en el seu bloc no l'hi he vist.

Rebi aquesta missiva com a reacció insignificant, però real, d'algú que l'ha llegit.

Salutacions,

Damien

Valoració de l'ítem:

Rellevància: nul·la
Perillositat: variable
Risibilitat: possible
Humor: desconcertant

Adreça:
sielmonestanformos.blogspot.com

23 comentaris:

Edurne Noel ha dit...

Qué fas ara de comisari politic? Ostres, Damien cada cop et retrates més i millor. Qué voldríes poguer que en lloc del Saura tinguessim al paio aquell que va pelar el Mossad al front de els Mossos?. La veritat es que foteu fàstic tots el que sota el nom de la tolerància només feu que atacar Israel. Qué dius que els catalans no estem pels jueus?... i el antic call de Barcelona i Girona qué et penses que era, babau?. El que passa es que el pensament únic instalat a la societat catalana, i del que tu ets un vergonyós exponent, no permet que surti a la llum l'èxpresió d'aquest sentiment. Sort de gent com la Sra. Miró. Ho sento però tú noi, ets "una piltrafilla, rei"

Brian ha dit...

Ben mirat, tampoc hi ha tanta diferencia entre fer una fitxa i escriure una carta, oi?

Vols dir que paga la pena parar tanta atenció en aquesta mena de items? D'acord, en el fons es tracte només de recordar-els-hi aquell pensament de Evelyn Beatrice Hall (falsament atribuït a Voltaire): «I disapprove of what you say, but I will defend to the death your right to say it», però un cop dit això, es pot afegir gaire cosa més?

PS: per cert, benvolgut IQV, com ja et vaig dir en una ocasió, la moderació a posteriori -i sense miraments- funciona de conya ;-))

Evocacions ha dit...

Magnífica fitxa, senyor UQV. Vostè té una educació exquisida, potser fruit del seu esforç, de la seva família i dels mestres que ha tingut. Però, clar, la seva fitxa no és fàcil d'entendre des de totes les perspectives.

Borjas ha dit...

Que pronto se ha trastocado el amor en algo diferente, en esos insultos "piltrafilla", no te digo que, a este paso la pobre Edurne se queda sin su amor Demian.

La Epístola de San Demian a la Milagrosa Miró, es una obra de arte. culta, sincera, un pelín abstracta, un mucho oculta en su argot interno y de consumo poético y personal.

Oh, maravilloso Brian, has descubierto la cuadratura del cuadrado inverso en negativo plasmado en tu ebúrnea mente y llena de cálculos. El sistema de San Demian, funciona, el mío mejor, (he quitado los comentarios para que nínguna ladilla infecta infecte mi casita).

En fin, sigamos deleitándonos con tamaña línea epistolar cual Apostol de la "palabrería" a más honra de su Creador.

En este Epístola te has superado en lo que a la creación de fitxes se refiere. Enhorabuena.

Borjas ha dit...

El recorrido uqe haces intentando comprender el mundo de los judios actualmente según versiones estereotipadas de los medios de información señalados y que no señalas, me llevan a pensar que realmente hay una desvirtuación muy interesada del problema real y que a tí, personalmente creo que te encuentras incomodo en esa tesitura. Por un lado hay hechos, hay acciones muy molestas. Pero por otro lado, las otras accionas casi núnca se manifiestan y en ese tenor no literal por no salir publicado, puede encontrarse parte del enorme, grandísimo dilema que señalas en tu Epístola a la Milagrosa Miró.

Borjas ha dit...

sielmonestanformos.blogspot.com,

He visitado este blog, y me he encontrado con una cantidad tal de información, que a veces es a favor, otras neutral, otras indecisa. Tal vez, yo no sepa leer, pero es muy densa la estructura. Por otro lado hay mensajes contrarios a tu "fitxa" muy pocos femeninos. Cuidate tus costados, ya que alguna faca albaceteña te la pueden clavar en momentos de pasión.

U.Q.V. ha dit...

No te preocupes, Borjas, que estoy perfectamente "al loro" del pie que calza cierto personal. Te aseguro que lo que se queda "entre bastidores"(y este placer se lo pierde Brian y su censura "a posteriori") es sensacional. Pero uno tiene un punto de caballero que le hace estar por encima de las miserias de aprendices de personaje de Goldoni.
En fin, que hasta aquí puedo leer, pero quizás algun dia habrá ocasión de echarnos unas buenas risas.
Como este blog tiene fecha de caducidad, todo llegará.
Saludos a todos.

Apañó ha dit...

La censura a posteriori es un acto villano que atenta contra la auténtica libertad.
Si quieres "jugar" no vale que "escondas" en las mangas las cartas que más te convengan y enseñes al público lector, tan sólo, las que consideres oportunas en cada momento.
Eso es hacer TRAMPAS, además de resultar muy egoísta el hecho de guardarte el deleite "entre bastidores", como dices, para ti solito.
¿No lo ves así?
Si no sabes "encajar" no habilites comentarios y dedícate sólo a exhibir tu delicada prosa, pero sin engañar a la "pipol" jugando con ventajas propias de tahures.

Saludos y ¡Arriba España!

Edurne Noel ha dit...

Estos dos largos párrafos que vienen a continuación se los escribías el año pasado a Noctas en la ficha que le dedicaste y que tan mal le sentó:

“Et diré que quedes com el cul quan t'agafen aquests atacs d'histèria, que l'únic que demostren és que no entens res d'aquest gran joc de mentides que és Internet, i els blocs, i tota la mandanga. Si jugues, juga bé, amb totes les conseqüències i amb totes les misèries d'aquest reglament no escrit.
Et diré que quedes com el cul quan adules i llepes les Grans Patums que tan sovint et menystenen, fascinat com estàs pel seu suposat talent. No t'equivoquis, Noctas: el talent, quan està al servei de la demagògia, no és més que verí, i hi ha gent que aquest verí se l'empassa sense pensar”.

Del primero, te diré que, justamente lo que reprochas al chico, es lo que haces tú en el trato que me dispensas, al igual que hiciste también con Unalunarara y Margarito. Hoy mismo ya te he efectuado un primer envío recordándote lo del juego, sus apariencias y sus mentiras y que, tan a menudo olvidas. Del segundo, el mejor ejemplo es la monumental “llepada” como ya te hice notar, que le practicaste a D. Gregorio Luri. Antes ya se las habías prodigado a otros ítems sin apenas valor intelectual, ni de ningún tipo, a los que conoces probablemnte en persona y que te son afines en la adulación y la lisonja. No te precipites, estudia lo que te digo y saca tus propias conclusiones. La idea de las fichas es excelente; la beligerancia anti/versus los opinadores, no… porque te delata. Un blog, aunque lo pudiera parecer, no es tuyo, es de todos; salvo que sea privado. Saludos y disfruta.

U.Q.V. ha dit...

Apañó:

Agradezco tu intento de instruirme, desde tu balcón de Maestro de Regios Códigos. Del mismo modo, me permito discrepar de los contenidos de tu lección.
La auténtica libertad es la que incorpora, en su noción, el conocimiento de sus propios límites. Cuando esto no sucede, alguien tiene que arbitrar.
No debo desabilitar los comentarios porque los fichados deben poder manifestarse SIEMPRE, y como ya dije, jamás censuraré la reacción de cualquiera de ellos, faltaría más que no pudiesen defenderse, si lo estiman oportuno, digan lo que digan, y como lo digan. Ahí estaré para encajarlo. He publicado TODAS las reacciones de los bloggers objeto de mis fichas.
Y si me apuras, hasta los comentaristas pueden darme el repaso que les venga en gana, pero no pienso permitir que algunos me tomen por excesivamente idiota y se piensen que me van a poder manipular a su antojo y conveniencia.
A cada comentarista le dispenso el trato que se merece y se ha ganado. Faltaría más que no pudiese. Donde quedaría, entonces, mi libertad?
Recibe un saludo.

Edurne Noel:

Lo tuyo no es como lo pintas, y te dispenso el trato que te mereces. El que, conmigo, te has ganado.
Y a quien lamo o muerdo, sinceramente, no creo que te deba preocupar. El órden del cosmos no pesa por tu mente, precisamente.
Recibe un saludo, y házcelo extensivo a Margarito, de mi parte.

Edurne Noel ha dit...

No me preocupa a quién lamas o muerdas, me preocupa que no seas consecuente con tu propia filosofía... que sólo reconozcas que es un juego cuando te conviene y cuando no... sólo sea una cuestión de ética.... anda ya!. Le decías a Borjas: "No te preocupes, Borjas, que estoy perfectamente "al loro" del pie que calza cierto personal". No, tú no estás al loro de nada. Tu cerebro bulle y bulle y, al cabo, sólo queda serrín. Por esto le das "coba" a José. Fíjate que hasta un incondicional como el Apañó ya te ha "apañao". No Damien, no disimules, no eres inteligente. Mira que ofender a la Sra. Miró con una pregunta tan directa: ¿es vostè jueva?. Es como si yo te preguntara Damien: ¿es vostè retardat mental? ¿dona pel cul a la seva Sra.? ¿li dan pudor les pilotes o els collons? para el caso es lo mismo, pura indiscreción. Poco a poco te vas apagando chico... cada vez caes más bajo, muy a mi pesar. Pero recuerda lo que te dije de Toulouse Lautrec, el de "Moulin Rouge": lo triste no es lo que hacen, lo triste es que son incorregibles". Salutacions i no et facis mala sang però, tampoc pensis que ets tan llest. La prudència i el treball son la base sòlida de l'éxit. Jo, res a veure amb el Margarito, ni la luna, ni tots els que vas dir a Pafiam.

U.Q.V. ha dit...

Edurne:

Si de mala sang no me'n faig gens...
Mira: partim de la base que com a intel·ligent no sóc gran cosa, i que faig fitxes -quin atreviment!-
A partir d'aquesta contradicció flagrant que habita en la meva complexa ànima d'ítem extravagant, deixa'm insistir en un aspecte:
Si sóc indiscret amb la gent, si dóno "coba", si sóc incoherent, si caic i si m'aixeco... Tot això que faig no t'hauria de preocupar tant.
No siguis més papista que el papa, que no cal.
Ets persona educada, bona i gens rastrera, i l'afecte que em tens et mou a prendre't tantes molèsties. Però insisteixo, et preocupes massa.
A més, com que són incorregible, com tan atinadament indiques, dubto que baixi del burro, així que no perdis més el teu valuós temps.
En algun moment he pensat que tu vols imposar, aquí, la teva llei. Que en sóc de curt! I a sobre dic que ets el Margarito... res, que la nevada m'està afectant.
Val la pena que seguim amb això, Edurne? Si jo seguiré perseverant en els meus catastròfics errors... mira si en sóc d'obtús.
Salutacions.

Edurne Noel ha dit...

Doncs, res a seguir... tu a lo teu i jo a lo meu. I demà qui anirá a treballar amb la nevada que está caient. Jo no, no he aconseguit mai aprendre a esquiar. De tota manera, els teus arguments que fas servir son auténtics sofismes: "Si sóc indiscret amb la gent, si dóno "coba", si sóc incoherent, si caic i si m'aixeco... Tot això que faig no t'hauria de preocupar tant", doncs, sí que em preocupen perque trobo que, per aquesta mateixa raò no hauries de ficar-te amb la vida de les persones a qui els hi fas la fitxa, no et sembla?. Per qué no m'ha de preocupar a mí i a tu sí. Com saps que no t'estic preparan't una macro-fitxa sobre tu? Com saps que no t'estic psicoalalisant? Ah, chi sai?

U.Q.V. ha dit...

Edurne:

Potser no hauria de ficar-me amb la vida de les persones, o potser sí... en tot cas això és problema meu i de la gent amb qui em fico. Ah, i no dubtis que se saben defensar sols. No crec que et necessitin. La gent ja sap com ha de manejar aquestes situacions.

Ah, doncs si m'estàs preparant una macro fitxa m'encantarà llegir-la, friso per ser fitxat per una ment tan fina i sagaç com la teva. Ja m'avisaràs, no? No m'ho perdria per res del món. Ets un escriptor de primer ordre -tots t'hem pogut llegir al teu bloc-, i sobretot molt, molt intel·ligent. Només cal veure que bé que captes la ironia.
Ah, i de psicoanalista ja en tinc, com és propi dels pirats integrals com jo mateix.

I res, Edurne, com que veig que ja t'acomiades, doncs et desitjo moltíssima sort.

Apañó ha dit...

No me entendiste, UQV. Por supuesto que es necesario que alguien arbitre, faltaría más, pero ese "alguien" debe ser un arbitro justo y ecuánime que no saque "ventaja" en el juego desde su posición privilegiada de administrador.
¿Quieres jugar? Bien.
¿Crees necesario habilitar la moderación? Bien también.
Pero entonces no hagas trampas invitando a "jugar" a quienes aquí concurrimos, cuando tan sólo se trata de "tu" juego y de "tus" normas. Y si es así, si se trata tan solo de "tu" juego, no nos utilices para hacerte tus onanistas pajillas psicoanalizadoras.
Temes demasiado quedar como "un idiota", ser retratado o puesto en ridículo en este gran circo de arena virtual y eso, mon ami, no demuestra tener buen fair play.
Ejerces más de acomodado patricio que de bravo gladiador.
Lo dicho: aprende primero a encajar si deseas golpear, y aprende a exponerte ante el público inmisericorde si en verdad buscas la complicidad del mismo para que este LUDUS no acabe siendo un auténtico fiasco.
No sé, te veo utilizando tácticas muy cobardes, "sociatas" y "rubalcaeñas"...

Saludos

Criteri ha dit...

Tots sentim una curiositat pel poble jueu, potser perquè hi veiem part de l'origen de la nostra civilització i també com diu el gran Gaziel per les similituds amb els catalans -bones i dolentes-, som pobles mercantils i antiherois.

La fitxada pot ser una referència a visitar per quan ens piqui la curiositat sobre el tema.

En quant l'Edurne , que pensi que l'espia també es pot equivocar i que no inclogui també als seus comentaristes en les seves fòbies -o que en digui les causes-.
Saluts

U.Q.V. ha dit...

Apañó:

Me parece que quien no entiende eres tu. Presupones que he estado sacando ventajas para mi. Te equivocas.
Y es normal, porque desconoces mucho de lo que se ha cocido por aquí. Y desconoces las razones de algunas decisiones que he querido tomar, que precisamente no son razones de naturaleza ni egoista ni tramposa. En este sentido, no me veo para nada en esa tesitura. Y créeme si te digo que una de las cosas que menos me cuestan es hacer autocrítica. Para tramposos, otros. Si sabes entender, entiende. Que luces no te faltan.

Desde bien al principio te ganastes mi respeto, pero últimamente vas con una sobredosis de hidalguía que te lleva a meter un poco la zanca. Hoy la has metido conmigo, y bastante.

Si lo ves necesario, repasa los párrafos segundo y tercero de mi respuesta a tu primer comentario de hoy. Más que eso no puedo decir, y si consideras que no vale, o que no está a la altura de tu exigente sentido del honor, pues nada, ahí quedará.

Saludos.

U.Q.V. ha dit...

Apañó:

Por si hacen falta más datos: un "honesto" jugador ha estado proponiéndome, de tapadillo, adulterar el juego.
No le han faltado adulaciones hacia mí, ni supuestos beneficios para mi blog. Todo muy rastrero e interesado.
Me pareció que por ahí no debía pasar.

Edurne Noel ha dit...

"I res, Edurne, com que veig que ja t'acomiades, doncs et desitjo moltíssima sort"???. Ep! que no m'en vaig... On ho has llegit això? Per cert... com t'apanyat l'Apañó. Gairebè t'ha dit el mateix que t'havia dit jo al segon post d'avui pel matí. Ho veus com et "calen"? No et mostris tan nerviós i falsament irònic. Tu no tens massa gràcia per semblar graciós. Així que mantén "la bouche fermé". No facis massa soroll, ni belluguis massa el teu "bestiar" que encara el perdràs. Se t'está veient el llautò amb la censura i això no agrada a la gent. Internet es lliure i liberal.

Ostres que bo, veig el que li has escrit al Apañó i penso perque no proves de ensenyar-li tot el que has censurat?. Ondia quin pet més explosiu. Si vols etpsso cópia de tot el que t'he enviat, rei. Quan vegin com em vaig quedar amb tú, la setmana vinent encara s'en enfotaran.

Edurne Noel ha dit...

Querido Espía, no hay nada peor que ser tonto y no saberlo y esto es justamente, lo que te pasa a ti. Bueno, me voy a acostar.

U.Q.V. ha dit...

Edurne:

Desvirtues el joc. Ho enverines tot.
Dius que ja te'n vas, doncs?

MARTELL DE REUS ha dit...

UPV i altres, per què collons li parleu en español a l'Apañó?

U.Q.V. ha dit...

A mi, personalment, perque em ve de gust.