Hi ha gent que viu a la xarxa; que quan apaga l'ordinador és com si s'hagués mort, com si es posessin ells mateixos en stand-by. I després, hi ha gent que a la xarxa t'hi mostra allò que viu. Hi ha gent que viu i després t'ho explica, i no a la inversa, que fins que no t'ho explica és com si no visqués. Com diu al seu bloc el nostre ítem d'avui, l'Allau, hi ha "vida després d'internet".
"The daily avalanche" és un bloc atractiu, viu i interessant, molt cuidat. Volia dir "entretingut", però prefereixo dir interessant. Pel que explica i com ho explica. Entra bé pels ulls, i a més és un bloc en català pràcticament despolititzat, fet força infreqüent. Ja és una troballa.
Hi podem aprendre sobre el món de Lewis Carroll, i de manera general sobre els llibres que el responsable del bloc ha llegit, mitjançant ressenyes rodones i acurades. Ens agrada com escriu, amb estil diafan, amb control. Té registres variats, però tot va sota la capa de la subtilesa: subtilment irònic, subtilment mordaç, subtilment líric, i sempre hi llueix la paraula pensda. L'ítem Allau és capaç de treure el suc d'aspectes curiosos, petits, quotidians. Com a exemple, pot escriure un llarg i interessant post sobre un producte alimentari molt popular a la Gran Bretanya, el Marmite, desconegut per a la gran majoria dels lectors, m'aventuro a dir. S'entén, aleshores, que tingui tirada per Quim Monzó, també mestre en rescatar curiositats i treure'n petroli. També vull destacar, com a exemple de bona construcció narrativa, el text "Indicis de primavera".
Però el post que he trobat més sensacional ha estat la recent entrevista a María Angústias Sacedón. He estat a punt de deixar anar aplaudiments i riallades mentre espiava, però no, quan espio espio, i he preferit deixar constància aquí del fart de riure que m'he fet, i també amb l'intercanvi de paraules amb els comentaristes, especialment amb un de bona fe i una mica despistat... Aquí l'ítem Allau ha portat la situació fins a aquell punt en què la ironia esdevé una navalla tan esmolada que ja començàvem a patir, però al final res; i és que fa la impressió que l'Allau mossega però no vol fer mal.
Una altra cosa que m'ha passat amb aquest bloc ara els l'explicaré. Un dia, no fa massa, hi vaig entrar amb intencions espiesques, amb la lupa desenfundada i lluent, amb l'ull frisós de recol·lectar elements. I què m'hi vaig trobar? Una fitxa a l'UQV! A més, una fitxa que seguia l'estil, la plantilla que segueixo jo per a fitxar. No hi faltava de res, ni tan sols la "valoració de l'ítem". Va ser un gran cop d'efecte(el post es diu "Little Brother"). Em va divertir, i així li ho vaig fer saber. Ah, però, quina finor, la de l'ítem. En mostrar-li la meva sorpresa, em va respondre: "qui pega primer, pega millor, U.Q.V..."
Justa la fusta. Allau se'm va guanyar. Potser intuia, perquè en aquesta casa s'havia insinuat alguna cosa, que seria centre d'una fitxa, i va pensar, murri ell, que la forma de prendre el control de la situació passava per efectuar un primer moviment d'experimentat estratega...
Ei, més enllà de la broma. Si parlo bé d'Allau és pel que habitualment em fa parlar bé dels ítems-ànimes. Perquè defuig els extrems. Perquè no hi ha pedància, ni suficiència, només un subtil vol de sornegueria. Té caràcter, i a vegades punxa, rasca, però no hi veus ínfules. Només una proposta personal, un projecte definit sobre allò que vol que sigui el seu bocí d'espai en el Monstre Xarxa.
Em fa la sensació que és d'aquells blocs que, after fitxa, hi segueixes anant. Per les bones sensacions que et deixa, per l'ambient de la casa.
Curiós: rodant pels blocs t'acabes trobant amb blocs que no sospitaves que te'ls trobaries allà, com ara la Bajoqueta, blocs que et sonen d'altres viatges, d'altres vides. Això fa pensar si realment la Blocosfera és tan gran com ens pensem.
Valoració de l'ítem:
Rellevància: possible
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: detectat
Adreça:
allausz.blogspot.com
8 comentaris:
A ca l'Allau s'ajunten l'enginy, les ganes de jugar i una extrema amabilitat amb els lectors. És la fórmula per passar-s'ho bé a la blocosa.
Bona fitxa, UQV! No hi afegiré gaire cosa més perquè, com quasi sempre, en fas una dissecció perfecte. Només un parell de comentaris col·laterals. Un, una mica trist, però absolutament marginal: es una llàstima que els que s'acosten a aquest bloc (el teu) s'emportin un regust agredolç per mor d'alguns poca soltes que l'embruten. (Ho dic pensant en la contra-fitxa, sensacional, per altre banda).
L'altre molt més positiu i agradable: visitar el bloc de l'Allau es tant recomanable pel amfitrió en sí mateix com per la colla de comentaristes que el freqüenten. No solament hi ha vida fora de Internet: hi ha molts internets a Internet (fins i tot a la catosfera) i alguns valen molt la pena. No he tingut temps d'explorar-els tots, perquè en son una colla, però, per exemple, et diria que no et perdis en Leblansky.
Senyor UQV, amb una fitxa així, vostè creu que puc afegir-hi res? Moltes gràcies i visiti’m quan vulgui.
Només una petita correcció, l’adreça és “allausz.blogspot.com”
dubtava si dir-ne res, que sóc fan incondicional de l'Allau, més enllà del blog, però si hi ha una cosa que m'agrada són els "modus" i l'Allau és un gentleman i vostè també, senyor espia :)
L'Allau diu "No voldria sonar contemporitzador, perquè a mi també hi ha coses que no m’agraden gens ni mica; però penso que hi ha un munt d’alternatives que són del tot falses, que atien polèmiques que no haurien d’haver existit mai", después de semejante lína de argumentación cualquier cosa que pueda escribir será bienvenida, es decir, será fría, de finura quirurgica y de un neutralismo indirecto hacia lasa situaciones de los que quieren ser neutrales de por vida. Es decir el fichado siempre analiza las situaciones en función de una equivocación obligada, ya que al tomar partido obligatoriamente opta por errar si es que quiere ser honrado. Me agrada tal estilo.
Jo també sóc incondicional de l'Allau, com la Clidice.
No hi puc afegir gaire més. Ser incondicional d'algú és ja dir alguna cosa...
Altra incondicional declarada!!
Al principi era crític amb tu (educadament, però). Però cal reconèixer que fas una feina molt interessant. Com qualsevol blog, hi poses el teu pensament. Descobreixes nous móns als altres.
Publica un comentari a l'entrada