divendres, 9 d’abril de 2010

Fitxa 60: Evocacions

El seu bloc es diu "Quadern d'evocacions", i ell, l'autor, consigna obertament nom i cognoms, però se'l coneix com a Evocacions, familiarment, l'Evo.
Per part meva m'hi referiré com a Evocacions o ítem-Evocacions.

Em dóna la impressió que l'Evocacions també és un lector d'ànimes, i que dins d'aquestes hi llegeix coses a les quals dóna més importància que a d'altres; vull dir que, i n'estic plenament convençut, que l'ítem-Evocacions valora més, en el proïsme -virtual o real- la bondat abans que la intel·ligència o el talent. A més, el veig empàtic i comprensiu. Tolerant. Com va dir un cop, n'ha vist de tots colors, i això per força hi ajuda molt.
Ara, no us penseu que es deixa tocar gaire els collons. Si se'l busca se'l troba. I se'l troba d'una manera que a mi m'agrada: se'l troba fotent-te una bonica rebregadeta irònica. M'ha agradat com s'ha torejat alguns pobres trolls, quan han aparegut per aquests escenaris de per aquí, aquests que més o menys hem anat compartint durant aquest temps. I és que només un pobre troll, des de la misèria mental, des del prejudici i de l'enveja, es podria veure en cor de perdre-li el respecte a l'Evocacions, un ítem respectat dins i fora de la xarxa. Bé, dins la xarxa com a ítem, fora d'aquesta com a persona. I alguna cosa deu tenir, per què això sigui així; segurament alguna cosa relacionada amb el compromís i la coherència.


A l'Evocacions, al principi, jo no li agradava gaire. Em veia pretenciós, sobrat. Ell valora la humilitat, i no li agraden els set-ciències, els prepotents, els desafiants, els que no poden salvar-se del seu complex d'inferioritat més que elevant el seu ego a l'enèssima sobrada. Però és que jo no hi podia fer res. A mi m'han dibuixat així. Ja m'agradaria que no existisin les Mans, perquè aleshores jo podria ser responsable del que sóc, construiria la meva essència a base de decisions lliures... llavors seria com tu, una persona compromesa amb el saber, però no monopolitzador de la veritat. I seria humil, senzill. Mesurat i educat. Però aquesta mena de Déu que mou els meus fils no em dóna marge. Bé, almenys la part positiva és que així em puc alliberar de la responsabilitat pel que faig o dic, per les meves faltes i pecats. Jo no en tinc la culpa. Doneu-li tota a Ell. A elles, més ben dit, a les Mans Que Em Dibuixen.
Però ja et dic, Evo -bah, permete'm la familiaritat- ara, cap al final, m'estan pintant amb un tupè de repòrter càndid, i ja no em sobro tant.

L'Evo té un tarannà personal -hi ha ànimes darrera els ítems- que el porta sempre a
donar el toc de serenitat. A relativitzar, a deixar sempre alguna altra porta entreoberta, deixant únicament tancada, a pany i forrellat, la porta del dogmatisme.


Recomano el bloc de l'Evocacions. Heterogeni en els continguts, confirma el tarannà heterodox del que ell mateix fa bandera explícita. S'hi respiren unes ganes de fugir del tòpic, de no instal·lar-se en la superficialitat; sempre m'ha donat la sensació que en les seves línies hi ha recerca, tempteig, una sensació de continu anar buscant i anar trobant, però sempre per seguir buscant; una recerca de direccions, com si fos cert que el pensament no es pot apalancar, apoltronar-se, que aleshores se li fa un cul gros i pesant, apareixen les infalibilitats i llavors és quan s'acaba la gràcia del viatge. I si ens podem agafar a alguna cosa, ben fort, llegiu el que diu l'Evocacions al perfil del seu bloc. Es poden tirar moltes milles, si ho sabem fer així.


I res, Evocacions, per què així t'he vist, així t'he descrit.

Ha estat un plaer tenir-te per aquí durant aquests mesos.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: possible
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: detectat

Adreça:
evocacions.blogspot.com

11 comentaris:

Borjas ha dit...

Un buen retrato del EVO, ¡¡vive dios!!, es la clase de Blog que se hecha a faltar en su equilibrio y buen hacer . Muy astuto debido a que se ha templado en mil batallas y se las ha tenido que ver con lo "mas florido" de nuestra sociedad. El UQV, en estos sus últimos cartuchos "ficheriles" quiere dejar constancia de su pragmatismo social y dejar para la posteridad un mensaje bien cuidado y sumamente delicado. Su paso al Gran Plan oculto en su enquistada mente altamente escrutadora quizás nos reserve para posteiori más elementos de riqueza sublime y filosófica.

Esta fase ha "evocado" todo un sin fin de análisis donde ha sabido conjugar el análisis del alma humana en todas sus vertientes, buenas, regulares y malas, y "casi nunca" ha perdido los papeles. A veces no ha sabido hacer el papel de abogado del diablo y se le ha escapado algún exabrupto literario, seguido de una entonación de "mea culpa".

Pero seguramente su llamada a las altas citas sociopolíticoliterarias le abrirán las puertas al Parnaso de las Altas Letras y lo veremos encumbrado en "salvaseaelsitio" de la hipérbole y la conjunción más sibilina y delicada.

Todos le hemos servido en su andadura, todos le hemos ayudado, cada uno por diferentes motivos, unos de forma honrada, otros de aviesa manera para conseguir "extraños honores y raros favores", otros por puro deseo estético literario, y otros han perdido la compostura en función de creerle una herramienta "útil" para sus interesados aires expansionistas de su hipérbole imperialista. Mas el ha sabido serpentear todos los obstáculos y ha sabido usar y dirigir esas sinergias en beneficio del todo de su Gran Proyecto.

"Que te vaya bonito".

Evocacions ha dit...

De moment, UQV ho estic rumiant. NO sé qué dir. Ja aniré pensant. Només una cosa ara: la meva primera impressió l'has modificat molt, ho saps. Has fet un blog sensacional, fantàstic. No sóc ningú per a sentar càtedra, però has reunït molta gent, i molta gent diferent. Aquesta, és cert, és casa teva. La resta ens sentim convidats per una persona tolerant, sincera, intel.ligent i bona, com els que et dibuixen.

Brian ha dit...

No puc evitar imaginar-me l'Evo amb cara de Francesc i Guàrdia (suposo que més d'un m'imagina a mi amb cara de Brian ) :). Però em passa, sobre tot, quan formula judicis tallants; quan diu el que és revolucionari i el que no; quan diu quines son les causes justes i qui va errat. Llavors me'l imagino amb aquesta mirada severa amb que ens esguarda en Ferrer i Guàrdia des del seu bloc. En canvi, quan dubte, quan matisa, quan es pregunta pel sentit de les coses, o ens parla de la innocència dels nens, llavors m'evoca la tendresa d'aquest dibuix que te a la capçalera, amb el nen que navega en una barca de paper dins la boca d'un gran peix. (En Jonàs i la balena?).

Criteri ha dit...

Despres de l-encertadissima fitxa dÜQV i refitxa dels comentaristes poc puc dir si no que felicitacions, i que t-ho mereixes Evo.
/em sap greu que s-hagi ensopegat amb la desfiguracio del teclatª

Efrem ha dit...

Certament -i content que sigui així- tampoc se m'acuden gaire crítiques a Evocacions

Evocacions ha dit...

Em costa sempre escriure quan es tracta d'arguments llargs, perquè sóc una mica mandrós. EL BRian em veu "doctrinari" i no ho sóc. Però sempre explico que allò important no és com penses que ets sinó com et veu la gent; afeigeixo, a més a més, que si tu no ets com diu algú, t'has de preguntar perquè et veu així, en lloc de dir: "El Brian no té raó". Quan parlo de tal o qual cosa i sóc mig taxatiu no pretenc ésser doctrinari, però ho sóc, perquè tinc moltes coses ha dir i poc espai pel diàleg, al capdavall això és soluciona amb el temps: un blog és una carrera de fons.

Brian ha dit...

Vaja, em sap greu haver monopolitzat la resposta del Evo, i sobre tot em sap greu que la primera part del meu comentari hagi fet ombra a la segona. Tens raó al pensar que es important com ens veuen, però no fins el punt de ho sigui més que com ens veiem nosaltres. Entre d'altres coses, perquè de "altres" n'hi molts, però de "jo" només en tenim un, i no podem menystindre'l :)
Una abraçada.

Evocacions ha dit...

No, Brian, què va! M'ha agradat molt la part positiva que m'atribueixes, però és de cortesia respondre la menys positiva, i a més és la que interessa per a millorar.
Per cert, UQV, has fet una feina molt interessant i no ho has tingut gens fàcil. Amb els toros que has hagut de "lidiar", perquè ambe el que fas a la que t'en descuides se't munta un jardí.

U.Q.V. ha dit...

Evo:
Doncs amb tota franquesa em fa il·lusió que m'ho diguis.
En fer una cosa així inevitablement has de pagar un preu, però ja se sap.
El que sempre he volgut és que imperés el respecte. Hi ha gent a qui li ha costat enormement, no saben què és respectar. Inevitablement, han hagut de quedar fora. Així ho ho he considerat, i en general n'estic satisfet, pel to final que hem aconseguit entre tots. Us vull donar les gràcies a tots els qui hi heu contribuit, de debò.

Disculpa el temps de resposta, però és que la "ex" tropa d'U.Q.V. Security estàvem pendents d'un esdeveniment esportiu de primera categoria.
;)

Borjas ha dit...

UQV ha dir:

"d'un esdeveniment esportiu de primera categoria.;)".

Y yo digo que vi algo parecido a un gran TONGO, más tongo que una peli de chinos de Hong Kong, nadie estaba en su papel, ni los unos ni los otros. Desde cuando unos niños "riquísimos" fallan semejantes disparos cuando si lo hacen bien lo bordan. Así que a mi me parece que tendrá que ver con el próximo desenlace final del Esstatut. Y si no al tiempo amados blogueros.

El bueno del "caro" Evo se merecía esta fitxa con todo el corazón del mundo. Adelante EVo, ya estamos casi todos, ahora formaremos un "Club" de fichelantes a manos del Demian, haremos alguna comida en algún sitio de postín y "tronio" como dice la Clidice, (ella está invitada por supuesto) aún cuando aún no tiene su fichita.

Venga UQV, Demian, Otentote, Pulido Escritor, Gran juntaletrasbuenas, etc., anímate, ya no tienes nada que perder y lo has ganado todo. Marca unas fechas en el calendario y juntemonos todos en la traca fianl al son de la in.........onal.

U.Q.V. ha dit...

Borjas:
Solo nos falta ya, a estas alturas, discutir de fútbol... ;)
Mira, sin llegar a análisis tan audaces como los tuyos, prefiero quedarme en un plano más simple, i pensar que el Madrid aún no sabe a qué juega y el Barça lo tiene mucho más claro desde hace diecinueve meses.

Clídice... hmmmm... tengo mis planes sobre ella.

Bueno, la propuesta no me desagrada, pero ojo, estas cosas hay que madurarlas muy bien.
Se me ocurre algo, pero... hmmm, no sé, no sé.
Aún es pronto.