Espiar és esperar. És la pura realitat de l'espia que vigila, pel bé de tots i de la seguretat col·lectiva. Esperar i esperar, no hi ha més. Però... senyor Criteri, podria afanyar-se una mica, si us plau? trigaran gaire les claus intel·lectuals definitives, aquelles que ens té promeses? No veu que entretant m'obliga a fitxar, com vostè va dir, ítems-morralla? Sí, ja ho sé, encara no he fitxat la Bèstia Grossa, però encara no és el moment. Tot arribarà.
Fa poc parlava, a propòsit de la fitxa del bromista Apañó, de l'animaló gallinaci enganxat a la bandera de l'estanc. Em fa gràcia que en la fitxa següent ens tornem a trobar amb animalons. En aquest cas un gosset. I si seguim llegint, d'animalons encara en sortiran més.
Espiar a casa del Gos Gànguil (Som i Serem) ha estat com tornar, en certa manera, a casa de l'Apañó, però al revés. Banderes al vent, per damunt de tot. Patriotisme. Dignitat. La Nació. El que som i el que no som. Regenaració. La identitat. Amb la Nació no s'hi juga... etc, etc, etc. Repeteix això darrer en castellà i et semblarà que ets en una concentració d'aquelles del 12 d'octubre. En fi, ja ho he constatat repetidament, que el més semblant a un nacionalista espanyol és un nacionalista català (excepte els de CiU, que ells són "sobiranistes", curiós concepte).
Si fas massa cas al Gos Gànguil acabes obsessionat per una altra mena d'animalons de color vermell que estan per tot arreu: les rates vermelles. O sigui, les Rates Sociates.
Són per tot arreu, i escampen la pesta pertot. Tenen la culpa de totes les desgràcies que tots vivim en carn pròpia cada sant dia que sortim al carrer. Les rates sociates i la seva superioritat moral. Les rates sociates que ho roseguen tot i que amb les seves infectes dents transmeten les pitjors malalties. Crisi? Rates Sociates. Corruptes a Santaco? Rates Sociates. Alavedra i Prenafeta en mans de la justícia? Rates Sociates. Sostres a l'atur? Rates Sociates.
"U.Q.V. Security"? Com si ho sentís: Rates Sociates!! En fi.
Ítem Gànguil: de tant de veure Rates Sociates crec que ja m'hi estic obsessionant jo també. Com quan els heroinòmans deliren, que veuen rates vermelles fins i tot passejant pel sostre.
(vaig al mirall a veure què hi veig, disculpin).
...
(ja he tornat; potser sí que se m'està fent cara de rata, a mi també, però el color encara és blanquinós. Calma i tranquilitat).
Té raó, Gos Gànguil. Els Sociates estan per tot arreu: a la Gene, a la Dipu, a l'Ajuntament de BCN, a l'Espanya que ens vol aniquilar. Però escolti'm: d'on coi surten, tants indesitjables? Com s'ho han fet per acumular tant de poder? I sobretot, com ens ho farem per eliminar-los, si són tants? Perquè... vostès són els bons i guanyaran, això ja ho sé, perquè vostè no para de repetir-ho com un lloro. Vostè i set o vuit clons més, plens de fe i candor. Fins i tot la Maria Vila ho diu. Però insisteixo: el pla de desratització quin és?
En fi, aquesta fitxa m'està avorrint profundament, perquè tinc la sensació com si ja l'hagués fet a algú altre. Però aquests interrogants que llenço al vent no són en absolut innocents.
He començat la fitxa fent una apel·lació a l'ítem Criteri, i l'acabaré (això del Gos Gànguil ja no dóna per a més) tornant-ne a parlar.
He considerat la seva suggerència d'incloure en la valoració d'ítems el concepte "humor". Mantindré, de totes maneres, el de "risibilitat", entenent que és el grau major o menor de ganes de riure que et fa venir l'ítem fitxat. Per "humor" entendré el grau variable de joc, de subtilesa i de capacitat de riure's d'un mateix.
Valoració de l'ítem:
Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: alta
Humor: inexistent
14 comentaris:
Ets un sofista. Més ben dit, un sofista mediocre. Pren el fusell del teu amic i apunta allà on hi hauries de tenir els ous.
Comences a caure'm bé, xaval. Mira el chinaski, com es dona per anomenat. Molt bo, molt cert, i molt tabú, que els nacionalistes catalans aquests de pa amb tomàquet (sec) són com els espanyols. Encara haurem de demanar permís per ser catalans. Recordo que un pallasso va dir a la meva dóna; a tu ets la supertieta, quan ell tenia una panxa de supertiet que el feia un superpallasso.
POtser ets un sofista, però altres només tenen de Sòcrates que s'empassen la cicuta (pels no llegits. Obra: Sòcrates y los sofistas. Toma del frasco, carrasco.
Que sí, evocacions, que cualquiera con un poquito de culturilla se ha leído "el banquete" y/o el "protágoras" de Platón, al menos quienes hicimos el bachiller antes de la llegada de la perversa LOGSE.
¿Cuántos, pero, pueden decir que han leído a Ortega, Unamuno, Zubiri, Marías...? ¿eing?
Me he sentido insultado, en mi orgullo sobre todo, al leerme comparado con un nacionalista ten mediocrillo como el insulso Gos gànguil.
¡Qué lo sepas U.Q.V!
Al menos repara tu error y, como te señalara Criteri, edita mi ficha con carácter retroactivo.
De lo contrario te enviaré a mis padrinos y nos veremos en el campo del honor... dialéctico, por supuesto.
Saludos y ¡Arriba España!
Apañó:
Conocerá usted el dicho "no ofende quien quiere sino quien puede".
Entonces: que se haya usted sentido ofendido por mi me confiere un plus de calidad que me honora.
De todas formas, puntualizo:
Gos Gànguil es mediocrillo e insulso. Hasta ahí estamos de acuerdo.
Usted no tiene nada de mediocre ni de insulso. Eso lo digo yo y lo puede decir mucha más gente. Pero ambos pertenecen al conjunto de los nacionalistas, aunque pertenezcan a subconjuntos diferentes. No es eso evidente?
Siempre es mejor una mala paz que una buena guerra, y sirva esto como reparación a su honor mancillado. Y si no es el caso, recibiré gustosamente a sus padrinos, que espero me den la opción de elegir arma noble, derecho que corresponde al agraviante: florete, espada, o pistola dialéctica.
Y todo esto sin perjuicio de que pueda ser usted refichado, que es una posibilidad que ya estaba barajando antes de que usted me conminase a ello. Eso significa que muy probablemente le voy a seguir vigilando, más estrechamente si cabe.
Reciba un saludo.
Evocacions:
Els elements que reaccionen malament solen ser aquells sobre els quals la crítica ha fet diana. Sol ser així.
Rebi una salutació
Bien, acepto la reparación que me ofrece y que, sin duda, merece un ítem tan excelso como el mío.
Su prestigio como profesional de la vigilancia quedaría en entredicho, usted bien lo sabe, de no satisfacer mis justas demandas.
A usted tampoco le interesa, mon ami, que un pequeño "canguele", como bien le señalara Evocacions, pudiera manchar su brillante expediente como seguidor de ítems. N´est-ce pas? :)
Saludos y ¡Arriba España!
Il est, bien sûr.
Saludos.
Que dediqueu uns quants fascicles a la Bèstia Grossa em sembla bé. No perquè sigui tan "important" com es pensa sinó perquè és un problema de salubritat pública. Ara bé: perdre mitja hora de temps de neurona en aquest gos o en els lloros del Papaminyones em sembla una despesa d'energia incompatible amb la lluita contra el canvi climàtic o, més aviat, contra la pol·lució general... «Pregau per mi, qui sempre fuy sútzeu, pudent, plen de luxúries, corrupcions, pol·lucions e immundícies, Sermons SVF, ii, 234.» (DCVB)
Haber -com diuen els castissos-, quan parlava de morralla m'hi incloïa. Dic morralla no tan per demèrit sinó en comparació a l'anomenada i "prestigi" de les bèsties més grosses.
En quan a les claus intel.lectuals, em referia a coses que podien influir en la risibilitat -sempre efectiva, mireu Losantos-, ja que considero que són escrits que ultrapassen el nivell de posts, són petits treballs, que certament jo considero importants per originals,axiomes, i per això mateix podien ratllar el patetisme risible. Saltaré l'engomada que tinc i penjaré el primer, que és historiós-pretenciós i seguiran un d'humorós, i un tercer seriós.
AL QUE VIGILA:
En ciertas edades del camino de la vida humana nos encontramos con que queremos cuadricular, fichar, ordenar aquellos aspectos menos dados a ello. Ello es producto de una cierta laguna educativa fuera de la autentica educación. Controlar y fichar para qué?, para determinar la pureza de sangre hasta la cincuenta generación. Filtrar las ideas dentro del tamiz ideológico al uso. Es un poco delicado ir en este sentido, ya que las premisas intelectuales derivan de experiencias auténticas y que globalizan la existencia humana. Filtrar por medio del espionaje superlativo puede entenderse como altamente peyorativo.
La dinámica social de la geografía política y física nos dice las limitaciones inherentes a prácticas aun cuando sean burlescas de querer controlar aparentemente y bufonamente rizos identitarios. El mapa de un pueblo visto a vuelo de pájaro se va diluyendo conforme aumenta la altura de vuelo, y al mismo tiempo deviene un menor control sobre las actuaciones de los mortales. Espiar y vigilar debe ser un elemento a nivel de sustrato muy abajo de la corteza superior. Núnca un elemento de correcta ideología y control.
Don José:
Mis fichas no son más que Momentos Necesarios del Gran Plan.
Lagunas educativas yo? Por favor, Don José...
Para U.Q.V.:
Tal vez desconozca el alcance del Gran Plan, como soy novato en estas lides, estoy un poco fuera del Argot. No ha sido mi intención ofenderle Sr. UQV, presento mis mas fervorosas disculpas, no ha sido intención mia Vive Dios, mancillar su cultura ni su honor intelectual. Espero que este inicio sea el comienzo de un fructífero intercambio epistolar.
Atte: Jose
No me ha ofendido usted, Don José.
Participe libremente en este espacio. Es usted persona educada y respetuosa. Y poco a poco ya descubrirá el objetivo de todo esto.
Esto es la blogosfera, un ámbito en el que la verdad y la mentira, lo serio y lo jocoso se confunden con relativa facilidad.
Saludos
UQV, he decidido abrir un blog, sin alcanzar las cotas de calidad de los vuestros,(Apañó, Criteri, UQV, etc), para ampliar bases de análisis contractuales y demás. A veces surgen cosas, cositas, noticiasa que hay que darles respuestas con la velocidad apremiente necesaria. (Dejando el análisis epistemologico y filosófico para momentos más calmos.
Intentará hacerlo lo mejor posible con vuestra ayuda.
Escucha Patria mi aflicción
http://renacimiento-jose.blogspot.com/
Le haré una visita. Y quizás una ficha. :)
Cordialmente, un saludo.
U.Q.V.
Publica un comentari a l'entrada