divendres, 27 de novembre de 2009

Fitxa 13: Salvador Sostres

Espionatge i contraespionatge són dues activitats que de forma natural i comprensible es donen juntes. Quan el vigilant és detectat, sovint també és vigilat i fitxat.
Quan el Noctas va exercir el noble dret de fer contraespionatge en contra d'aquest humil espia, va publicar una fitxa molt ben feta. Confesso que em va agradar tot el que va dir, per bé que alguns punts del seu informe em van deixar parat.
El que em va deixar més sorprès va ser que m'atribuís una qualitat que mai abans ningú no m'havia dit que tenia: va dir que jo estava dotat d'una cosa que ell va anomenar "supra-intel·ligència". Vaig interpretar que això volia dir que jo era molt, molt, molt intel·ligent. Ara que, venint del Noctas, no sé si la interpretació és la correcta (és broma, Noctas, que després t'encens com un misto i no et vull fer enrabiar). El cas és que em vaig quedar estupefacte, com quan a Sòcrates li van dir que, segons l'oracle, era l'home més savi del món.
Per sortir de la meva estupefacció, i veure què hi havia de cert en això, vaig decidir fer un experiment semblant al socràtic, i comparar-me amb un dels que passa per ser dels escriptors més intel·ligents de Catalunya: l'ítem Salvador Sostres. Després de molts dies de comparar-m'hi vaig arribar a una conclusió molt clara i molt precisa. La conclusió és que jo... bé, deixem-ho per al final. De moment examinarem la qüestió de la intel·ligència de l'ítem analitzat, i ja avanço que a aquest espia, al Sostres (Gran Talibà) d'intel·ligent no l'hi troba gaire.
Si el Sostres fos realment intel·ligent no parlaria amb l'autoritat moral d'un home de setanta anys, fonamentalment perquè aquesta edat provecta i sàvia encara no la té, i pel que sembla ell encara no se n'ha adonat. Ho dic perquè quan ets un pardal de la primera volada, quan tot just surts de l'ou, no pots endreçar els ordres divins i humans amb actitud categòrica com fa ell. No pots elevar fins al cel la sopa d'all només perquè tu l'acabes de descobrir.
Si ets un jovencell -per calb que siguis- no pots assentar càtedra, per exemple sobre l'amor conjugal, especialment si només fa quatre dies que t'has casat. No pots jutjar, per exemple, un ex-president -Pujol- que sí que té una edat provecta i sàvia, la que tu no tens encara, per referir-t'hi de qualsevol manera i sense respecte. Igualment, no pots tractar de borratxo un home més gran que tu -Maragall-, quan encara tu encara no has fet ni la meitat que ell, i sobretot perquè tu encara no saps com acabaràs.
Si sostres fos intel·ligent no demostraria una manca d'empatia tan alarmant com la que demostra. No faria broma d'una persona que ha perdut un ull només perquè és un noi de barriada i el seu pare va vestit amb samarreta sense mànigues, sense pensar que si els atzars de l'univers haguessin estat uns altres aquell noi podria, perfectament, haver estat ell. Sabria que haver nascut aquí o allà no és mèrit ni demèrit de ningú. No li caldria menystenir ni ferir sistemàticament, ni tractar de púrria els qui no son com ell només perquè necessita superar una sèrie de terribles complexos d'inferioritat.
Si l'ítem Sostres fos realment intel·ligent no aniria boig per ser el centre d'atenció, caient en histrionismes -consulteu videos a Youtube- ni infantilismes -som el bons i guanyarem- ni demagògies simplistes -als catalans ens volen exterminar-que només fan les delícies d'una considerable tropa fanatitzada que confirma a la perfecció que l'home ve del simi.
Si el Sostres fos de debò intel·ligent seria més murri i no perdria mai ni els papers ni les formes amb els qui li adrecen bones crítiques, perquè al final s'ha evidenciat que quan més s'ha enfilat per les parets ha estat quan més han afinat els seus detractors.
I no xerraria tant; o tindria més memòria per no caure en contradiccions, com ara defensar el lliure acomiadament dels empleadots i després fer-se la víctima quan a ell el foten al carrer. Ah, i s'adonaria que moltes de les coses que defensa, que diu i que fa, són incompatibles amb la sotaneta amb la qual sovint li agrada vestir-se per pujar al púlpit i bramar la còlera de Déu.
Si fos més intel·ligent no cauria en el ridícul de presumir d'amistats significades, ni de coneixences d'alta volada, ni de cosins del Zumosol, ni que fos tan sols per evitar l'angunia que després passes quan aquests de qui tant presumeixes te'ls engarjolen per pressumptes delinqüents.
I ja, com a serrells finals, m'aventuro a dir que si fos tan intel·ligent hauria acabat els estudis. Com diu Jacob, el meu benvolgut i venerable col·laborador a "U.Q.V. Security", el que es comença s'acaba, i res no es deixa a mitges, i això sí que a casa no hom fet mai.
I bé, llavors, jo què dic finalment sobre la meva "supra-intel·ligència" diagnosticada pel Noctas? Doncs diré que si el qui passa per ser dels escriptors més intel·ligents de Catalunya, a criteri meu té una intel·ligència més aviat justeta, doncs deu ser que jo sí que sóc intel·ligent de debò. Deu ser així, no?
Doncs és clar que sí. Si no, perquè us penseu que faig fitxes a internet pel bé de tots?

Valoració de l'ítem:

Rellevància: considerable
Perillositat: considerable
Risibilitat: considerable
Humor: escàs

Nota important:Donades les greus dificultats de finançament per les que estem passant a "U.Q.V. Security" (tinc molts clients que no paguen, i al Boris li han retirat la pensió que li pagava la República Federal Alemanya) proposo humilment que els lectors d'aquest espai (i val a dir que mai no us he demanat res) contribuiu al sosteniment de l'agència amb una aportació econòmica. Jo havia pensat en aportacions voluntàries de 150 € setmanals. La feina s'ha de cobrar, i això que faig és una feina. No ho interpreteu com que ara vull passar el platet després del xou, no, i ara, no és això. És que estem molt desanimats de no poder anar mai al Via Veneto ni al Tirsa, com tota quanta gent de bé que allà s'hi congrega. Ens sentim molt malament d'haver d'anar al "Restaurante Chino Ciudad Feliz" cada cop que volem fer un extra, com si fossim de cal justet. Hi ha una sola veritat, una única metàfora, hi ha la virtud de l'excel·lència, i tot bé de Déu val molts diners. Hi ha aquest ressentiment atroç de no voler pagar mai res, aquesta indigència de subvencionat ressentit. Hi ha aquesta misèria moral, tan enorme, de voler anar pel mon de barra lliure.
Ja us passaré el número de compte.

9 comentaris:

Quim Tubert ha dit...

He estat uns dies a la gran República Francesa i quan he arribat em trobo amb tot aquest guirigall. La meva teoria és que en Sostres té la intel·ligència suficient com per saber que en aquest país la moderació és una condemna a l'ostracisme.

Jaume Sanz ha dit...

sàbia-sàvia
assentar - sentar càtedra
Tu escrius molt bé, com en Sostres, però per què medir la intel.ligència? és més, com es pot medir la intel.ligència?. Quina intel.ligència medim la científica, la lligada al llenguatge, l'emocional? Cadascuna serveix en segons quines ocasions.
En Sostres té talent i tu també. El que cal és que ho aprofiteu en positiu, tot i que, és clar, som humans.
Salut

Chimichambo ha dit...

A mi el que em commou profundament és la fidelitat inquebrantable dels fans que té aquest home. Primer farda dels establiments "pijos" que freqüenta, després demana diners als seus lectors per poder "mantenir la seva independència" i finalment fitxa pel nou diari de l'Arcadi Espada (i escriu tres o quatre articles interminables per justificar-se). Malgrat tot, pels comentaris que veig al seu bloc, ¡lels fans continuen donant-li suport! Si jo li hagués fet una contribució, francament, em sentiria estafat.

Bonnie & Clyde ha dit...

Excel·lent! L'anàlisi i la part còmica, m'ha fet passar vostè una molt bona estona. Per cert, penso contribuir econòmicament tot el que pugui. Tu ets la nostra llum, et necessitem U.Q.V., ets el veritable guia. Som els bons i guanyarem!!!
Sr. Tubert, potser té vostè raó però llavors podem dir que l'auto-proclamat Soldat de Catalunya és en realitat Soldat d' Ellmateix. Fóra bo que no donés lliçons de patriotisme i d'ètica.
Salut

Criteri ha dit...

M'he enrecordat de Freud quan deia que Dalí era l'espanyol més fanàtic que havia conegut. A l'hora que afirmo que Sostres també te un punt de genialitat -per tant fanatisme- , també fa que em plantegi una pregunta recurrent: Com essent tan intel.ligent es poden dir algunes barbaritats? Sobretot quan li agafen aquests atacs ecocides, que no recordo que hagis esmentat -o destacat prou-.

Fitxa força bona, però aquest és molt aquest, i no crec que poguem capir-lo del tot. Saluts

Quim Tubert ha dit...

Bonnie, no tinc gaire clar si el problema és del que dóna les lliçons o del que se les creu. Hi ha una intel·ligència inqüestionable en saber utilitzar la manca d'intel·ligència d'un gruix important de població en benefici propi.

Bonnie & Clyde ha dit...

Cert Sr. Tubert, a l'oest americà també hi havien llestos i timadors que s'aprofitaven de la gent senzilla. Però de tant en tant sortien plomats dels pobles. Ara el Sr. Godó l'ha cobert de petroli i el Sr. Lara li ha posat les plomes. A veure si li neteja l'Espada a canvi d'escriure en la llengua dels pobres.

Margarito ha dit...

Deia Marx: "nunca pertenecería a un club que admitiera como socio a alguien como yo"... i a més a més pagan't.¡Justa la fusta! Això es el que em pasava a la bitàcora d'en Sostres. Com podía ser, que jo estiguès fotut el mig de tants i tants barruts i que no em barresin el pas? Veien't el que dona de si el pobret de l'Octavi -qui per cert es molt amic d'en Sostres, segons va reconeixer ell mateix, i a qui tenia per una mena de gosset fandiller- i d'alguns altres opinadors de superior calat, ho entenc. M'en vaig anar, doncs, d'aquell bloc amb 50 € menys que va ser el preu de la meva ingenuitat per partanyer al club dels catalans tronats.

11 de enero de 2010 07:28

Añadir foto para el perfil
Verificación de palabras

U.Q.V. ha dit...

Margarito:
T'ho dic amb tota cordialitat, però hi havia moments que al blog del Sostres semblaves més papista que el papa...
En fi, si has canviat d'opinió sobre ell per alguna cosa deu ser. Aquí sempre l'hem considerat un personatge destructiu, feridor, que fa més mal que bé a la convivència d'aquest país ja de per sí complex i complicat.
Salutacions i benvingut.