Fitxa 13: Salvador Sostres

Espionatge i contraespionatge són dues activitats que de forma natural i comprensible es donen juntes. Quan el vigilant és detectat, sovint també és vigilat i fitxat.
Quan el Noctas va exercir el noble dret de fer contraespionatge en contra d'aquest humil espia, va publicar una fitxa molt ben feta. Confesso que em va agradar tot el que va dir, per bé que alguns punts del seu informe em van deixar parat.
El que em va deixar més sorprès va ser que m'atribuís una qualitat que mai abans ningú no m'havia dit que tenia: va dir que jo estava dotat d'una cosa que ell va anomenar "supra-intel·ligència". Vaig interpretar que això volia dir que jo era molt, molt, molt intel·ligent. Ara que, venint del Noctas, no sé si la interpretació és la correcta (és broma, Noctas, que després t'encens com un misto i no et vull fer enrabiar). El cas és que em vaig quedar estupefacte, com quan a Sòcrates li van dir que, segons l'oracle, era l'home més savi del món.
Per sortir de la meva estupefacció, i veure què hi havia de cert en això, vaig decidir fer un experiment semblant al socràtic, i comparar-me amb un dels que passa per ser dels escriptors més intel·ligents de Catalunya: l'ítem Salvador Sostres. Després de molts dies de comparar-m'hi vaig arribar a una conclusió molt clara i molt precisa. La conclusió és que jo... bé, deixem-ho per al final. De moment examinarem la qüestió de la intel·ligència de l'ítem analitzat, i ja avanço que a aquest espia, al Sostres (Gran Talibà) d'intel·ligent no l'hi troba gaire.
Si el Sostres fos realment intel·ligent no parlaria amb l'autoritat moral d'un home de setanta anys, fonamentalment perquè aquesta edat provecta i sàvia encara no la té, i pel que sembla ell encara no se n'ha adonat. Ho dic perquè quan ets un pardal de la primera volada, quan tot just surts de l'ou, no pots endreçar els ordres divins i humans amb actitud categòrica com fa ell. No pots elevar fins al cel la sopa d'all només perquè tu l'acabes de descobrir.
Si ets un jovencell -per calb que siguis- no pots assentar càtedra, per exemple sobre l'amor conjugal, especialment si només fa quatre dies que t'has casat. No pots jutjar, per exemple, un ex-president -Pujol- que sí que té una edat provecta i sàvia, la que tu no tens encara, per referir-t'hi de qualsevol manera i sense respecte. Igualment, no pots tractar de borratxo un home més gran que tu -Maragall-, quan encara tu encara no has fet ni la meitat que ell, i sobretot perquè tu encara no saps com acabaràs.
Si sostres fos intel·ligent no demostraria una manca d'empatia tan alarmant com la que demostra. No faria broma d'una persona que ha perdut un ull només perquè és un noi de barriada i el seu pare va vestit amb samarreta sense mànigues, sense pensar que si els atzars de l'univers haguessin estat uns altres aquell noi podria, perfectament, haver estat ell. Sabria que haver nascut aquí o allà no és mèrit ni demèrit de ningú. No li caldria menystenir ni ferir sistemàticament, ni tractar de púrria els qui no son com ell només perquè necessita superar una sèrie de terribles complexos d'inferioritat.
Si l'ítem Sostres fos realment intel·ligent no aniria boig per ser el centre d'atenció, caient en histrionismes -consulteu videos a Youtube- ni infantilismes -som el bons i guanyarem- ni demagògies simplistes -als catalans ens volen exterminar-que només fan les delícies d'una considerable tropa fanatitzada que confirma a la perfecció que l'home ve del simi.
Si el Sostres fos de debò intel·ligent seria més murri i no perdria mai ni els papers ni les formes amb els qui li adrecen bones crítiques, perquè al final s'ha evidenciat que quan més s'ha enfilat per les parets ha estat quan més han afinat els seus detractors.
I no xerraria tant; o tindria més memòria per no caure en contradiccions, com ara defensar el lliure acomiadament dels empleadots i després fer-se la víctima quan a ell el foten al carrer. Ah, i s'adonaria que moltes de les coses que defensa, que diu i que fa, són incompatibles amb la sotaneta amb la qual sovint li agrada vestir-se per pujar al púlpit i bramar la còlera de Déu.
Si fos més intel·ligent no cauria en el ridícul de presumir d'amistats significades, ni de coneixences d'alta volada, ni de cosins del Zumosol, ni que fos tan sols per evitar l'angunia que després passes quan aquests de qui tant presumeixes te'ls engarjolen per pressumptes delinqüents.
I ja, com a serrells finals, m'aventuro a dir que si fos tan intel·ligent hauria acabat els estudis. Com diu Jacob, el meu benvolgut i venerable col·laborador a "U.Q.V. Security", el que es comença s'acaba, i res no es deixa a mitges, i això sí que a casa no hom fet mai.
I bé, llavors, jo què dic finalment sobre la meva "supra-intel·ligència" diagnosticada pel Noctas? Doncs diré que si el qui passa per ser dels escriptors més intel·ligents de Catalunya, a criteri meu té una intel·ligència més aviat justeta, doncs deu ser que jo sí que sóc intel·ligent de debò. Deu ser així, no?
Doncs és clar que sí. Si no, perquè us penseu que faig fitxes a internet pel bé de tots?

Valoració de l'ítem:

Rellevància: considerable
Perillositat: considerable
Risibilitat: considerable
Humor: escàs

Nota important:Donades les greus dificultats de finançament per les que estem passant a "U.Q.V. Security" (tinc molts clients que no paguen, i al Boris li han retirat la pensió que li pagava la República Federal Alemanya) proposo humilment que els lectors d'aquest espai (i val a dir que mai no us he demanat res) contribuiu al sosteniment de l'agència amb una aportació econòmica. Jo havia pensat en aportacions voluntàries de 150 € setmanals. La feina s'ha de cobrar, i això que faig és una feina. No ho interpreteu com que ara vull passar el platet després del xou, no, i ara, no és això. És que estem molt desanimats de no poder anar mai al Via Veneto ni al Tirsa, com tota quanta gent de bé que allà s'hi congrega. Ens sentim molt malament d'haver d'anar al "Restaurante Chino Ciudad Feliz" cada cop que volem fer un extra, com si fossim de cal justet. Hi ha una sola veritat, una única metàfora, hi ha la virtud de l'excel·lència, i tot bé de Déu val molts diners. Hi ha aquest ressentiment atroç de no voler pagar mai res, aquesta indigència de subvencionat ressentit. Hi ha aquesta misèria moral, tan enorme, de voler anar pel mon de barra lliure.
Ja us passaré el número de compte.