dimarts, 3 de novembre de 2009

Fitxa 2: Àstrid Bierge

Tothom qui hagi llegit la novel·la de John Le Carré titulada La Casa Rússia potser recordarà una de les frases més repetides en tota l'obra: "espiar és esperar".
Amb l'ítem tardo-adol·lescent anomenat Àstrid Bierge, el vigilador (espia, en el fons) ha esperat i esperat, i al final s'ha produit el que ja intuia que passaria: que el fenomen Bierge, amb el pas del temps, s'aniria desinflant com un sufflé.
Quan va desertar de Talibània i va establir-se pel seu compte alguns vam tenir certes esperances: pensàvem que la noia evolucionaria, acabaria trobant un discurs propi i assolint una certa maduresa literària. En comptes d'això, s'ha enrocat en el sectarisme més descarat. Bravo, periodista.
Però ella no ho sap, que és sectària. Sectarisme és el que fa la xusma periodística sociata, traïdora a la pàtria perseguida i venuda a Espanya i a l'abominable Periódico. Ella no és d'aquesta mena. Ella no ho fa, això. Ella no és sectària. Bé, sí que n'és, però insisteixo que no ho sap, perquè ella, senzillament, defensa els bons; perquè ella se la creu, la moto sostriana que hi ha bons i dolents, i que "ells" són els bons. Aquesta moto se l'ha empassat sencera, i la té avall, ben avall, ben digerida i ben rotada (després d'un àpat copiós, hom rota, ja se sap).
L'ítem Àstrid Bierge és un ítem que no sedueix. I mira que li agradaria... I a mi també m'agradaria que seduís. Però no. No sedueix aquell punt de Pubilleta, aquest subtil airet de pretenciosa, que està convençuda que la seva mel és finíssima i que no pot ser llepada per cap llengua que no sigui de pedigree exacte. Llenguotes mestisses: treieu-vos-ho del cap: l'Àstrid és un plat per a senyors, no per a plebeus.
Us proposo un negoci: compreu l'ítem Àtrid Bierge pel que realment val, i veneu-lo pel que ella es creu val. Negoci rodó; per més que digui les coses que diu quan obre les tapes del seu diari post-púber, i ens explica la seva vida, i les seves cosetes, i se'ns mostra insegura, i perduda, i tristona, i que desitja que uns braços forts i tendres li injectin l'escalforeta d'autoestima que a vegades diu que li manca. Sí, aleshores entendreix, i fa gràcia, i veus que és bona tia, humana... ben diferent, per exemple, de la Bèstia Sanguinària de l'Enric Vila (en endavant, Vileta-menja-Sagarres).
Però no ens despistem, i tornem a la repassada. No ens deixem endur per febleses tontes.
Àstrid Bierge és un boletet nascut i crescut sota l'ombra de l'Arbre Pare. No em refereixo a que sigui una nena-del-papa, que ho és, i se l'estima molt i així és com ha de ser, en aquest món i en qualsevol dels móns possibles. Em refereixo a l'Arbre Pare dels homes notables, dels Patricis forts i grans, heròics i protectors. És per això que aquests dies no ho està passant gaire bé; i treu les urpes, i mossega. No pot ser que li diguin que l'Arbre està corcat. No pot ser. Com aquella nena a qui li diuen que el pare és dolent, i ho nega, i diu que els dolents són els qui diuen que el pare és dolent. Però al final la nena sabrà veure que el papa és un home, un home, senzillament, un home que fa el que fa i que si no ha sabut fer millor l'únic que es pot fer és comprendre-ho. I aquí la nena ja no és nena, ja és dona i una mica més sàvia.
L'ítem Àstrid Bierge és una dona, i de la història de l'Arbre Pare en sabrà treure una bona lliçó. I serà, finalment, ella i només ella. I ja no s'haurà de preocupar per si sedueix o no sedueix, perquè en tindrà prou de saber que aquell dia ens començarà a agradar.

(fi de fitxa)

Valoració de l'ítem:

Rellevància: escassa
Perillositat: nul·la
Risibilitat: relativa

7 comentaris:

Bonnie & Clyde ha dit...

Tio, ets un crack!!! et faig l'onada jo sol al meu despatx. Ja no se si vull que ens facis la fitxa, tú fas psico-analisi, o autopsies! Espero el proper ítem.

Salut

U.Q.V. ha dit...

Bandit Claid, gràcies, però només faig la meva feina.
I tu... no te n'escaparàs. Però encara no et toca. He d'esperar.
Espiar es esperar.

lavacasorda ha dit...

El pitjor de l'Astrid és quan força l'adjectivació. La seva és una escriptura-diccionari. Jo també tenia certes esperances quan va decidir deixar el Gran Protector, però va anar a raure a la secta aquesta de la FCO. Pobreta. Les carícies que fa no arrriben ni a la superície, i és una llàstima perquè la trobo moníssima. Per cert, me n'alegro de què els lladres i vostè estigueu per aquí, la vaca se sentia un xic sola entre tants liberals bufats.

reflexions en català ha dit...

Ets el típic ressentit, envejós, mediocre i vanitós. I fas molta, molta pena.

Bonnie & Clyde ha dit...

Uii! ves amb compte vigilant, els Reagrupansis Carreterensis poden transformar-se en qualsevol moment en Plataformus Angladensis.
Tens raó Vacasorda, sembla que de tant en tant ens hagi d'obsequiar amb una paraula que ja no fa servir ningú.

Criteri ha dit...

Ja tenia escrit això i potser amb Efremm has mig respost, però ara no tinc temps de llegir-ho enganxo igualment -ho copio, no es pot enganxar perquè és un marc (?)-

"Pel que he llegit d'aquesta puc matisar que lo de "pubilla" no és massa escaient, no és gens tradicional i es vanta de la seva nula formació religiosa.
Als lectors ens agradaria saber si les fitxes seran totes destraleres i si els fitxats seran referents -em refereixo a mediàticament o popularitat blogera-o també irrellevants. Crec que en principi hauries de dedicarte als primers i després si calgués ja ens tocaria a la morralla que li toqués.

U.Q.V. ha dit...

Ítem Criteri:
Hi haurà fitxes per a tothom: bèsties grosses, mitjanes i petites. I també per al Gran Satan.
La quantitat de sang dependrà de moltes coses.