Fitxa 3: Efrem

Fa anys, i per encàrrec del S.E.F., vaig elaborar una sèrie de fitxes d'estudiants universitaris que de birra en birra t'ho cascaven tot. Anys després, em fa gràcia poder-ho tornar a fer, a propòsit de l'ítem Efrem.
Sí, ja ho sé: Efrem és un ítem de perfil baix; es mou molt per la catosfera, produeix una quantitat respectable de textos, però és un ítem de perfil baix; baixet. I és que ja se sap: s'implanten LOGSEs, i amb els anys et surten Efrems. Però no és culpa seva: ell, almenys, n'és conscient i quan cal ho reconeix.
Malgrat ser un producte LOGSE, del nostre filòsof blocaire (oxímoron?) podem dir que escriu amb una ortografia correcta, no es fa gaires embolics amb el subjecte i el predicat, puntua acceptablement, i fins i tot subordina. I el més sensacional: té una naturalesa reflexiva, dóna la impressió que pensa, i coneix i utilitza un nombre suficient de conceptes abstractes. A mi em sembla insòlit, de debò.
Malgrat haber sabut saltar per damunt del pou del fracàs escolar, de totes maneres, l'Efrem no pot negar que és un fill d'aquests temps que corren, amb tota la càrrega negativa que això comporta. Un fill de manual.
Fill del seu temps: t'explica la vida, amb aquell candor de melic del món tan entendridor.
Fill del seu temps: si rep una bona estirada d'orelles, li costa d'acceptarla. Llavors s'enfada, s'enrabia i fa un espectacle; i insulta. Darrera l'angelet també hi viu un dimoni.
Fill del seu temps: si pot, xuleja de viu, de "listillo", exhibeix picaresca com un triomf quan ens explica, tot orgulllós, que no paga el tren i que coneix mètodes per a no ser enxampat. I això ja no ho sé, però m'hi jugaria vint euros que posa els peus damunt del seient del davant quan viatja. I què? Tots ho fan...
Fill del seu temps: pateix una notable desorientació política. No té ideologia: la seva tàctica és l'ambigüitat i la indefinició, sota el pretext de la independència intel·lectual. Per això pot coincidir amb tothom, encaixar amb tothom, no tancar-se cap porta i acontentar tothom amb bones arts i amabilitats de sofista. Però alerta, amic Efrem: ja va dir Plató que voler acontentar tothom és la millor manera de caure en el fracàs.
Fill del seu temps: busca referents amb desesperació. Quan es posa el vestit d'anar a llocs seriosos (blocs seriosos, compte, aquí només estem parlant d'ítems) extrema la seva prudència, tot intentant sempre resultar original i enraonat. Vol agradar. Però el llautó que se li destapa darrera l'orellla és un llautó de cert gust per l'adulació. Moooolt dissimulat, però. No tant descarat com el del Noctas (és que aquell és directament un llepa-culs), però d'un estil que sovint ho recorda.
I, finalment, fill del seu temps: no s'adona que la quantitat d'hores abocades a la xarxa li serviran per a ben poc. Que la xarxa és un món de mentides, ficcions i falsedats, que l'única força que tenen és la de ser compartides per milions i milions d'ítems en igual situació. Que ni t'arregla la vida, ni et forma, i massa sovint et fa creure el que no és, i el que és pitjor: et fa creure't el que no ets (alguna cosa semblant em reservo per a les fitxes que els cauran als del sector sobiranista-bat-blocs-amb-estrella-reagrupats-per-totes-bandes; ui, aquests s'ho prendàn fatal).
No passa res, ítem Efrem. Tots hem sigut i som fills d'algun temps. Estigues content que almenys, en aquests temps tan mediocres, un semi-filòsof com tu pot passar perfectament per un filòsof de cos sencer.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: esporàdica