Fitxa 7: Maria Vila

D'això fa deu dies. Cap a les dotze del matí sona el timbre. És el Boris, tot excitat, que ve a ensenyar-me la seva darrera adquisició: un vell kalaixnikov, segons diu, autèntic. M'explica que se l'ha comprat en una botiga del carrer Ferran, no fa ni una hora. Li preparo un cafè amb llet, i em demana si pot utilitzar la meva taula, perquè vol desmontar-lo, repassar-lo i netejar-lo. Em demana un setrill d'oli i un drap, i es posa a fer feina. Jo obro el meu portàtil Toshiba, i començo els meus seguiments habituals.
Al cap d'una estona, començo a sentir clac-clac...-clac. Miro el Boris, que no sembla content.
-S'encalla -em diu.
-Deu ser una imitació paquistanesa, home, ja t'han fotut el pèl.
Protesta, i m'ensenya el número de sèrie gravat a la càmera, al costat de la inscripció CCCP AK-47. Li dic que l'imitador ho pot haver gravat perquè sembli autèntic, però em diu que no. El deixo estar, i segueixo fent la meva feina. Llavors, el Boris diu:
-Sembla mentida com el temps pot espatllar algunes joies.
I llavors jo penso: Maria Vila.
Quan aquesta nena va començar a escriure, m'agradava. Era sensible, introspectiva. T'explicava les coses a mitges, però te les feia entendre en tota la seva completud. Fins i tot hi havia moments que, parlant de les seves coses, semblava que etigués parlant de les meves. D'això potser en fa un parell d'anys.
Però la joia, amb el pas del temps, s'ha espatllat. Me l'han espatllat els talibans de la secta. Me li han abduit la frescor, li han segrestat l'ànima, i ara és un tristíssim ítem repetidor de La Veu del Seu Amo.
-Maria: vivim en un món de bons i dolents -diu el Gran Abductor. I la Maria, amb uns ulls que semblen un decorat de La Dimensió Desconeguda, repeteix:
-Vi-vim-en-un-món-de-bons-i-do-lents...
-Molt bé, Maria. Vivim en un món de bons i dolents, i els bons som nosaltres.
-I-els-bons-som-no-sal-tres...
-I la guerra la guanyarem.
-I-la-guer-ra-la-gua-nya-rem...
Molt bé, Maria. I ara ho escrius sempre que puguis, allà on puguis, amanit amb unes gotetes de sentimentalisme amb aroma de llessamí.
I ja tenim la Maria repetint per enèssima vegada el discurs simplista i superficial del nacional-victimisme, a Talibània i al País de les Llumeneres matinals. Una llàstima. Una altra que ha sucumbit. És normal. L'han abduit i se sent en deute amb la secta.
També és curiosa l'aportació de la Maria Vila a la teologia naïf que de vegades es practica per la Secta. Algun cop ens ha obsequiat amb articles de lloança a Déu a dalt del Cel, tot donant per fet que aquest ésser cel·lestial ens cuida a tots des de les alçades, sense ni tan sols preocupar-se de fonamentar una mica aquesta suposició. Aquest espia és radicalment ateu, però mai se li acudiria donar per fet que allà dalt no hi ha res més que no sigui pols d'estrelles, perquè ni ho sap ni té manera de saber-ho ni de demostrar-ho. Per això, en aquesta qüestió, prefereix callar la boca i no pujar-hi massa de peus. I per això aquest espia demana a certs teòlegs-en-sabatilles-d'estar-per-casa que, si no són capaços d'oferir una certa càrrega argumentativa i una mica de rigor mental, que almenys deixin clar d'entrada que el que ens explicaran serà equiparable a un conte de la vora del foc.
Maria, Ítem-Maria, ets joveneta, i és cert que la joventut és, segons com, una malaltia de llarga curació, però també és cert que la joventut és el tresor de les potencialitats futures. Maria, ja sé que a la Secta menges calent, i tot és net, ordenat i senzill. Però no t'aniria malament alguna excursió pels Altres Límits. Un cap de setmana al món real, on els bons i els dolents es confonen i has de saber conviure amb tots i cadascun d'ells. Jo et dic que hi ha mons que hauries de conèixer per tu mateixa, sense conformar-te a conèixer'ls pels llibres de Doctrina.
Maria, joia espatllada que segur que es tornarà a polir, que avui necessita que Bruce Springsteen li beneeixi les obres que fa, però que potser demà s'agafarà fort de la mà d'un Lou Reed que la portàrà a fer un tomb. Maria: "Take a walk on the wild side".

Valoració de l'ítem:

Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: esporàdica