Fitxa 8: Noctas

Si hagués d'explicar en poques paraules en què consisteix això del Noctas, diria que és com el Claudi del Robert Graves: un personatge a qui al principi tothom prenia per ximple, però que fent-se el ximplet va arribar a ser ni més ni menys que l'emperador dels romans.
Jo no sé si l'ítem-Noctas, en el món real, arribarà a assolir fites equiparables a les d'un emperador, però si més no, al Gran Regne dels Ítems, a base de fer el ximple, ha aconseguit crear un ítem particular, força allunyat del típics clons catosfèrics.
Ha estat una constant, durant força temps, que el Noctas escrigués una mena de textos gratuitament provocadors, farcits de barbaritats i bestieses que no se les empassava ni ell. Ara potser no ho fa tant. Ara potser ens explica més la vida, potser se'ns ha tornat més intimista, però com es diu en castellà, "quien tuvo retuvo". Li agradava, també, anar a casa d'algunes Patums significades i encarar-s'hi, i barallar-s'hi. S'hi barallava, sí, però ai, al cap de dos segons ja se'n penedia i els dedicava una ensabonada monumental, s'autoflagelava una mica, i es posava a si mateix de pallasso que puja dalt de l'entarimat del seu carro de fira perquè li llencin pastissos a la cara. És llavors quan deies: aquest ítem és un foll, un estripaire. Un ximplet.
I el seguies vigilant, i quan més convençut estaves de la seva naturalesa titellesca... entreveies una llumeta que et deia: aquest individu, potser massa intel·ligent no és, però tonto... segur que tampoc.
I el seguies vigilant.
I el veies per aquí i per allà, i te'l trobaves a la sopa, ara dient blanc, ara dient negre; ara pixant fora de test, però noi... de tant en tant havies de reconèixer que feia triple diana amb dards ben afinats. I et deies: aquest tio no és un ximple: aquest tio és un murri, un toca-collons que només vol jugar, i que de tant en tant, jugant jugant, les clava.
I el seguies vigilant.
I t'adonaves que aquella intel·ligència que li qüestionaves, li havies d'acabar reconeixent.
El principal actiu de l'ítem Noctas és una forta empatia, que té a veure amb la seva personalitat real. Sí, hi ha un Noctas fictici, però n'hi ha un de real, que se'n guarda prou de posar-se per sobre de ningú. Que es reconeix en l'home vulgar que tots portem dintre, l'home que sap que més enllà de tocar-li el cul a la dona poca cosa més hi ha que tingui una mica d'interès i de sentit. Que sap llegir la realitat tal com és, sense metafísiques de cap mena, que l'accepta i que no en fa cap drama, sinó tot el contrari. Que no fa trampa amb allò de "venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà", perquè aquest nord i aquest sud abasten tota la immensitat terrestre, i enmig d'aquests paràmetres tots som... com ho diria? de la mateixa baixa estofa, que no hi ha cap esfínter que, com deia aquell... cagui paquets de Winston.
I aquí podria acabar, i fer que el Noctas se n'anés a casa tranquil de saber que en el fons ens cau bé a tots els de "U.Q.V. Security", perquè sabem que a diferencia de tants altres que corren per aquí almenys el Noctas no és un gilipolles.
Però, ai! l'espia no vol tancar la fitxa sense clavar-li l'estirada d'orelles que es mereix. Sí, Noctas. Ara sóc el teu papa i t'estiro les orelles. Sóc el teu ítem-papa-a-internet, i te les estiraré. I ja et pots imaginar el que et diré.
Et diré que quedes com el cul quan t'agafen aquests atacs d'histèria, que l'únic que demostren és que no entens res d'aquest gran joc de mentides que és Internet, i els blocs, i tota la mandanga. Si jugues, juga bé, amb totes les conseqüències i amb totes les misèries d'aquest reglament no escrit.
Et diré que quedes com el cul quan adules i llepes les Grans Patums que tan sovint et menystenen, fascinat com estàs pel seu suposat talent. No t'equivoquis, Noctas: el talent, quan està al servei de la demagògia, no és més que verí, i hi ha gent que aquest verí se l'empassa sense pensar.
Perquè a veure: quin dels dos Noctas és el que no sap viure sense la llepada sistemàtica? Perquè vens tan barat el teu fuel? Perquè fins i tot el regales perquè cremi en carburadors tarats?
A aquest vigilant li agrada el Noctas quan és el Noctas, no el pallasset que sembla que només vol agradar, al preu que sigui.
A aquest vigilant no li agrada el Noctas que s'enlluerna, que imita. Un que vigila considera que el Noctas, de tot això, no en té cap necessitat.
Però les "necessitats", i amb això acabo, són coses que cadascú se les sap.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: escassa
Perillositat: nul·la
Risibilitat: variable