dimecres, 23 de desembre de 2009

Fitxa 23: La Vaca Sorda

El Boris és un tipus força lúcid, i sovint hi toca. El punt de distància amb què es mira els fets de la nostra realitat més propera juga a favor de la seva preclaretat. Tot i tenir aquesta virtud, però, de tant en tant li venen a la ment idees del tot estrambòtiques; com l'altre dia, que de bon matí, mentre jo em disposava a redactar una de les meves fitxes, se'm despenjà amb una il·luminació de les seves.
-Escolta, Damien: en les darreres fitxes he vist que et portes entre mans molta conyeta amb això de les pràctiques de tir.
-Home, és que quan vaig llegir que l'ítem Colomer les defensava com a deure patriòtic en una futura Catalunya independent no vaig poder fer més que petar-me de riure... tu creus que la ciutadania ha de flipar amb el tema de les pistoles, el militarisme, i tot aquest mimetisme d'arrel pro-israeliana, o creus més aviat que una societat avançada ha de deixar l'us de la pólvora en mans dels cossos de seguretat professionals i especialitzats?
-Mira: a alguns d'aquest ítems que tu fitxes, la mística de la Pàtria els porta a molts desvaris, ja ho sé. Però per altra banda aquesta gent vol estar preparada per a qualsevol eventualitat futura que els pugui exigir un pèl d'heroïsme. Els ve una suor freda només de pensar que la Pàtria Futura es pugui arribar a perdre només perquè en algun moment crucial ells no hagin sabut manejar un carregador.
-Tota aquesta gent desvaria, Boris. Els qui han de fer servir armes són els Mossos, l'exèrcit i els cossos de seguretat de l'Estat. Els ciutadans corrents se n'han de despreocupar, d'aquest tema.
-Aleshores, com és que tu i jo tenim pistola?
-Tu i jo no som ciutadans corrents. Nosaltres som analistes de seguretat. Oferim serveix globals de protecció i d'informació, i tenim encomanada una missió suprema, el Gran Pla. Ho recordes? A més, la meva pistola jo ni me la miro, Boris. A mi aquestes ferralles em fan més aviat basarda.
-No t'enganyis, Damien. A tothom fascina una arma de foc.
-Parla per tu, Boris. A vegades penso que tens més de sicari que d'analista de seguretat. I a veure, a on vols anar a parar?
-Doncs que havia pensat organitzar un curset clandestí de pràctiques de tir. Conec uns paratges a la zona de les Guilleries que anirien de conya. Pensa la manera de contactar amb possibles interessats. Per a nosaltres seria un alleujament financer important. Tot cobrat en negre, naturalment, res de barrejar-hi "U.Q.V. Security".
-Sí, ja et veig amb el teu Kalaixnikov rovellat espantant ocells per les contrades de Sant Hilari de Sacalm, envoltat de quatre fanàtics. Delires, Boris.
-Ei, que el Kalaixnikov ara va com una seda. A més, tinc la meva Brno CZ 122.
-Sí, totalment il·legal, que quan vas sortir del teu país te la van fer entregar.
-Perdona, t'estàs embolicant. La que vaig haver d'entregar va ser la Makarov PM, la que teníem alguns cossos de la RDA. La Brno CZ la vaig aconseguir a través d'un contacte secret, un txec que algun dia coneixeràs.
-A sobre això: tu creus que aquest clients que t'imagines que tindríem es deixarien ensinistrar per un ex-STASI com tu? Que no saps que a ells tot el que faci ni que sigui un simple tufet d'esquerranisme els fa venir nàusees? Treut-ho del cap, Boris. T'agraeixo les bones intencions però més m'estimo anar passant com fins ara i que no ens hagi de caure el pèl. A més: et sorprendries de la preparació que a dia d'avui ja tenen alguns d'aquests ítems pel que fa al tema armes. I si no t'ho creus, remena pel bloc d'en Colomer. Remena per entrades i comentaris de fa uns dies, i ja em diràs.
Vaig estar batallant amb el Boris durant una bona estona més. És molt pesat quan té una idea entre cella i cella, i l'única manera de dissuadir-lo va ser amenaçar-lo que li explicaria tot a la Tània. Llavors va callar en sec.
-I ara -li vaig dir- em deixaràs concentrar-me en la fitxa que estic fent?
-Qui fitxes avui? -em va preguntar, amb to resignat.
-La Vaca Sorda.
-Al final podràs obrir una granja.

Efectivament: l'ítem Vaca Sorda és el nou animaló que entra per la porta del Regne de les Fitxes. Fins ara hem tingut les rates sociates, una gallina espanyolista i un quisso independentista. Però hi ha una enorme diferència entre la vaca i la resta d'animalons d'aquesta particular granjeta.
A la gallina espanyola, per exemple, una màquina de diàlisi anomenada Constitució Espanyola fa temps que la va deixar seca, exsangüe, dissecada i il·legalitzada; les rates sociates són animalons sobredimensionats pel que fa als seus poders malèfics; el gos gànguil no és més que un animaló prim, escardalenc i semi-mític. La nostra vaca, en canvi, és un ítem amb entitat. Un ésser amb un bon crani, per tant amb un cervell voluminós. Tota ella és una senyora-ítem que rumia. I com és propi dels ítems bovins, remuga.
La Vaca Sorda surt seriosa a totes les fotos. Seriosa i com emprenyada. Fa com els cantants de rap i els esportistes d'elit. Vostès s'han fixat que darrerament els esportistes, quan surten en fotos de publicitat, sempre fan una cara tio dur? De tio que amb el rostre emprenyadament seriós et vol dir "ei, aquí no estem per bromes, ni per hòsties ni per conyetes. Aquí no hem vingut a fer amics. Aquí anem en sèrio". Doncs la Vaca fa igual. No dóna marge perquè se la rifin. Fa uns marcatges rigorosos, nets però implacables, i no concedeix a l'adversari ni un milímetre d'avantatge. Quan l'adversari se la vol rifar, la vaca li fa un senyor placatge, i un placatge de La Vaca Sorda sempre és un toc d'atenció significatiu.
Malgrat tot això, quan aquest espia llegeix La Vaca Sorda sempre té la sensació d'estar respirant aire fresc. De tant d'espiar ítems apolologetes de Putins, Berlusconis, Zarkos, Bushos pares i Bushos fills, Thatchers i Reagans, un ja està una mica saturat de discurs pro-ultraliberal. A "U.Q.V. Security" ja estem tips de la moda aquesta de ser guay perquè ets jove i ets de dretes, o sigui, políticament avançat. S'agraeix, doncs, llegir algú que dóna bons arguments en contra de les aixecades de camisa del neoliberalisme. Això és aire fresc, és l'alleujament de retrobar-se amb la idea que criticar els tics neoautoritaris, neoconservadors i neoliberals no implica necessàriament ser un progre-tonto. Darrerament ja semblava que ser jove i de dretes era l'única forma de no ser imbècil. Gràcies, Vaca.
Més coses: Donya Vaca ens agrada perquè els seus articles es llegeixen com quan fas surf: lliscant suaument des de la cresta de l'onada fins a reposar mansament damunt les conclusions, circulant amb plena comoditat emmig de la seva fantàstica claretat d'idees. La Vaca escriu molt bé, em poden creure. Crec que és ambidextra i escriu a dues mans, però jo no distingeixo quina és quina, i quina ho fa millor que l'altra. Tant se val, en el podi de la gent que sap escriure, medalla d'or per a la vaca.
I és que a més a més pensa molt bé: desmunta tòpics, denuncia absurditats, i ofereix claus d'anàlisi originals, curiosos punts de vista configurats des de la seva bovina ment, ben rumiats, sòlidament argumentats, mastegats a consciència. I el ventall de temes que toca és amplíssim.
Per cert, tantes persones que m'havien desaconsellat veure Vicky Cristina Barcelona -i jo les hi fet cas-, i que justament hagi de ser un ítem-vaca qui em faci plantejar d'anar fins el videoclub i llogar el DVD...
Acabo, lectors. Passin per casa de La Vaca Sorda. Busquin-la al google, la trobaran. Trobin-la i llegeixin-la. Ella diu que és sorda, potser perquè no és cega, com la vaca maragalliana; de cega no n'és, cèrtament, que s'hi veu perfectament de tots dos ulls. I encara si fos bòrnia segur que hi veuria més i millor que molts embafats (Sr. Joan, la dona d'en Jacob, criada al Garraf, també ho diu molt, això) que escriuen a Internet i que a sobre s'ho creuen. És sorda i esquerpota, que la sordesa això ja ho té, i com la vaca d'en Joan Oliver (Pere Quart), a vegades sembla que sigui la vaca de la mala llet, però tant és, si els agraden les coses ben fetes no els decebrà.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: latent
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: detectat

Cartellet a la porta de l'oficina:

Aquests dies "U.Q.V. Security" no tanca, però potser la unitat de vigilància es relaxarà una mica. També ens agrada, per aquestes dates, menjar alguna gamba i algún caneló.
Que ho passin molt bé.

9 comentaris:

Quim Tubert ha dit...

Senyor Damien (és aquest el seu nom real?), quan vostès em van avisar que m'estaven vigilant, vaig pensar que es tractava d'un tema de voyeurisme i zoofilia, tot barrejat. Per aquest motiu vaig córrer a comparar-me uns sostenidors. Li he de confessar que tot i que primer em molestà, després em va començar a agradar la idea que algú m'estigués observant -suposo que en Boris ja li deu haver explicat els balls sensuals que feia davant de la finestra-. Llegint la seva fitxa em sento ara un xic ridícula. Espero que les gravacions que hagi pogut fer no surtin mai a la llum pública. Per cert, diga-li a en Boris que deixi de posar-se la gavardina marró i a amagar-se rere una revista de decoració d'interiors, que es nota massa que és un espia.

U.Q.V. ha dit...

Genial, Sr. Tubert. Sàpiga que ens ha fet riure molt.
I no pateixi per res, les filmacions ja cremen a l'Ecopark.
A partir d'ara ja no espiarem més la Vaca, tan sols la llegirem.
Salut.

Bonnie & Clyde ha dit...

Vajaaa! Sr. Tubert i companyia, ens han passat la ma per la cara! No m'extranya, la Vaca és un ítem de moltissim més pes que no pas nosaltes (com volguent diiir...). Fora conyes, s'ho mereixen. ës un plaer llegir-los.
Senyor espia, genial com sempre.
Salut a tots.

Criteri ha dit...

A la fitxa li manca parlar de la rauxa. Això de celebrar el cop de Duomo a Berlusconi...Ítem efectivament gens menyspreable, d'escriptura fluïda i que és prou intel.ligent com per embestir el neoliberalisme i parar-se aquí.

Ara bé, entre anar a veure la intragable -no parlo de tècnica- Vickie de l'Allen o no veure-la l'espia haurà de decidir amb qui intueix més afinitat cinèfila. Jo dic que és una m... (segur que es refiarà de la vaca, jo no sóc urbanita i l'estil literari d'un i altre guarden alguna afinitat-però la peli segueixo troban-la una m..-)

Aprofito per desitjar bon Nadal també als lectors de les fitxes.

jordi ha dit...

Bé, per al.lusions.. he de dir que en Quim és molt més blogger que no pas jo i que de les fitxes de l'UQV només n'he pogut gaudir fins ara un parell perquè no conec la resta de fitxats, cosa que m'ha deixat un pèl desconcertat. Puc dir, però, que la d'Arcadi Espada m'ha semblat un prodigi de dissecció que no deixa res a afegir.
Encantat de conèixer-lo, Damian; i gràcies per la fitxa.. el meu ego s'ha inflat com un zèppelin i sobrevola en aquests moments la muntanya de Montjuïc a la deriva.
Quan tenia 20 anys, feia un programa de cine a l'Ona de Sants i sempre contemplàvem la possibilitat totalment plausible que no hi hagués ningú a l'altra banda de les ones. Amb el nostre blog, passava una mica el mateix. Ara veig que tenim lectors asidus, cosa que em satisfà i em sorprèn a parts iguals. Espero no esdevenir ara la diana dels neoliberals patriòtics que em consta que pul.lulen pel ciberespai. Un dia ens va invair un al.lienígena energumen i deixant-me endur per la curiositat vaig anar fent clic de link en link. Vaig quedar sorprès de l'analfabetisme feixista que escampa sofre a tort i a dret per internet. No sé com teniu l'empenta i l'energia per seguir la pista a determinats especímens del tot aneuronals. Aquest és un tema recurrent de debat amb en Quim..
Per últim, de Vicky-Cristina l'única cosa que em va molestar és el grau de provincialisme al què som capaços d'arribar com a país, les seves qualitats cinematogràfiques poden discutir-se en termes estrictament cinèfils.. Bé. salutacions a tots i bon nadal!

jose ha dit...

Delante de la febril imaginación leida en el blog de la vaca sorda, creo que labor de espia Sr. Damian/Demian - Otentote UQV, se queda un pelin corta. Leidos los clásicos de la C.F., queda claro que el/la Quim Tuber ha mamado de esas fuentes y sabe conjugar maeestramente las hilaciones del discurso de un mundo futurista en plan marcial y ............

Jordi ha dit...

Vinc de veure a la Vaca en qüestió...
renoi, si que escriu bé aquesta vaca, per déu que ho fa.

Gràcies per descobrir-nos-la.

Quim Tubert ha dit...

Senyor Jose, la meva naturalesa està tan plena de dubtes que ja no hi ha espai per el possible dubte sobre la meva identitat sexual. Puc afirmar -i que sigui l'última afirmació que faig sobre mi mateix- que sóc un home (en el sentit biològic, s'enten). Salutacions cordials

jose ha dit...

Sr. Quim, perdone Usia, la nota era solo en virtud de los datos imprecisoos para mi, al desconocer su idiosincrácia como el Demian. Solamente hacia una loa positiva de su pequeño fragmento literario y las remembranzas a otros autores del gran genero de C.F, del cual yo también escribo en mis ratos de descanso.