dimecres, 6 de gener de 2010

Fitxa 27: Adrià Izard

No sé si saben qui és el tal Adrià Izard, o potser ja el coneixen. És un ítem irrellevant, però al mateix temps significatiu del que et pots trobar per la Catosfera, segurament la galàxia més polititzada dins de l'univers Blogosfèric. Fa temps que el tinc sota vigilància, però no acabava de veure clar si l'havia de fitxar, per culpa d'un dilema moral: és ètic fitxar un ítem de setze anys? Fitxar-lo segurament implicaria haver-li de donar una cruenta rebregada, i ja se sap que avui dia a aquesta gent tan jove els costa molt encaixar que se'ls qüestioni, de seguida s'ensorren, es deprimeixen, es desmotiven o s'encabriten... Això de les fitxes, no és més aviat per a gent adulta, bregada, a qui no els crees cap lesió emocional irreversible si els poses una mica de volta i mitja? És que l'ítem en qüestió només té setze anyets... No sabia què fer, però tenia clar que si una persona em podia ajudar a resoldre el dilema aquest no era altre que en Jacob.
Per cap d'any, al matí, el vaig trucar per felicitar-li l'any nou i de passada consultar-li. Em va dir que donaria un cop d'ull a l'ítem, i que ja em diria la seva opinió.
Aquella mateixa tarda vaig rebre un e-mail d'en Jacob:

Fitxa'l. Fes-li una bona estirada d'orelles. Té setze anys, però si és bo per parlar com parla també és bo perquè li clavin una bona allisada.

Aquí ve, doncs, la fitxa.

L'ítem en qüestió maneja dos blocs: "Bloc Personal d'Adrià Izard" i "Tot està per fer i tot és posible", sota el pseudònim Damià Folk. Ambdós blocs estan integrats al col·lectiu BAT Blogs.
Els BAT Blogs, com la majoria de lectors ja deu saber, són aquells blocs que planten cara al govern tripartit des del camp de batalla internàutic. Són els "Blogs Against Tripartit", o sigui, pels no anglòfons, "blogs contra el Tripartit", i a fe que l'ítem Izard hi està en contra: les seves càrregues contra tot allò que té a veure amb el partit Socialista (versió PSC o versió PSOE) són pura metralla verbal.
El to de l'Izard és sempre agressiu, vociferant. Té un to lleig, categòric i simplista, "a pinyó", com dirien els joves; un to que, lluny de despertar la simpatia de veure un jove amb idees i consciència política, més aviat fa esgarrifar.
A mi em fa molta angúnia quan li llegeixo coses com que el president de la Generalitat "és un estranger". Ja hi som amb les patents de catalanitat, em dic. O quan es mostra contrari a que els llocs de treball que crea l'Estat acabin sent per a immigrants. Prou feines tenim, diu, a contractar espanyols com perquè a sobre les feines se les emportin els immigrants. Aquí tenim un dubte: no sabem si quan empra el terme "espanyol" ho fa en sentit pejoratiu. Pel context no ho sembla, però m'extranya, sent com és un membre dels BAT. Ho mirin vostès mateixos, si volen; no vull córrer el risc que sembli que descontextualitzo quatre frases seves. És dins del context del seus blocs on es veu millor el seu tarannà, però justament a mi és el context global dels blocs d'aquest noi el que em fa més basarda.
El tema de la immigració el té molt preocupat, i en general tot el que té a veure amb el món àrab o magrebí. Acostuma a posar de costat immigració i delinqüència; immigració i degradació. Subratlla el risc que Catalunya ja no sigui Catalunya per culpa dels de fora, i remata la qüestió amb la previsible dita, aquella de: "de fora vingueren que de casa ens tragueren".
Bé, una constatació: amb aquesta actitud, el que sí que aconsegueix l'Izard és que ningú no li pugui penjar la famosa i denigrant etiqueta de "multiculti". No, obviament no és un "multiculti", i almenys en aquest sentit ja deu tenir la simpatia de molts. Ja saben vostès que hi ha una línia de pensament, molt en voga, que considera que qui defensa la multiculturalitat és un curt de gambals, un "progretonto" com diuen altres, o directament un perroflauta pollós. Saben vostès que existeix una mena de macedònia ideològica molt a la page formada per ingredients com ara la cosa pro-israeliana, pro-ianqui, ultraliberal, nacionalista espanyola, nacionalista catalana, independentista, crítica amb l'ecologisme i homofòbica, i que des d'aquesta línia de pensament es considera retardats mentals tots aquests "multicultis" que no defensen les societats de cultura uniforme i l'integracionisme a ultrança. En aquest sentit, doncs, tu tanquil, Izard, que pel que es veu no ets un d'aquests tontos. A ulls de moltes ments preclares i punteres, per aquí vas la mar de bé.
Perquè, lectors meus, L'Izard va bé, no? home, tothom sap que les societats "multicultis" són l'avantsala de la pròpia desaparició. Ara mirem-nos-ho a escala global. Tots els grans imperis han passat, abans d'extingir-se, per una fase de multiculturalitat. Normal, tanta barreja, tanta llengua dispersa, tanta diversitat, tant relativisme... podreixen les bases fundacionals, propicien el debilitament i accceleren la desintegració. Punt i final a l'Imperi, el que sigui.
Aquí, des de Catalunya, la colònia nostrada de l'Imperi Global de l'Occident Contemporani, des del nostre bocinet de la Civilització dels Bons, els benpensants volen retardar al màxim l'arribada d'aquesta fase. No volen accelerar la caiguda de la nostra Civilització McDonalds. Almenys que els últims cops de cua (no sé com dir "coletazos" en català) d'aquest Imperi nostre -perquè això s'acaba, Izard, tingue-ho clar-, volen que siguin dignes i nets de púrria.
Izard, de casa no ens treuran, no pateixis. Però ja et dic jo que la casa ens l'anirem trobant cada cop més canviada, i que aquests són els inevitables signes dels temps; conseqüències previsibles de la història d'Occident. Jo mateix, si tiro la vista vint-i-cinc anys enrera, me n'adono de com ha anat canviant la fesomia del país, i tinc la sensació que aquest procés és imparable. I sospito que en aquestes fases finals dels imperis, la solidesa del conjunt serà molt difícil de mantenir articulada a l'entorn de fonaments identitaris. Però mira, resulta que per a gent com jo aquest fenomen no ha significat cap drama. Potser és que a gent com jo ens falta una capa més de cultura, o entendre-hi més d'economia, o sentir més la pàtria, o la nació... Potser té raó aquell que sempre diu que a Catalunya hi ha molt discurs equivocat i molta misèria moral. Deu ser això. Per això faig fitxes, en comptes de fer rellotges com faria el més tonto entre els llestos de la macedònia neo-con.

I ara entrem en el tema fort:

L'ítem Izard escriu pèssimament. Pès-si-ma-ment. Amb una sintaxi que et descalabra el cervell, amb una ortografia que et destrossa la retina.
Izard, pel que més vulguis, als setze anys una persona ha de saber escriure correctament la seva llengua. Pen nota: correctament. I aquí no val l'excusa de donar la culpa al sistema educatiu sociata: si als teus setze anys escrius com escrius és culpa exclusivament teva. De debò, val la pena que hi esmercis tots els esforços. Escriu bé en català, si et plau, si és que a sobre vols anar de patriota. I esforça't també per escriure correctament en castellà, i "do your best" amb l'anglès... Aprofita les classes de català de quart d'ESO, que et fa molta falta.
Lectors, sàpiguen que més d'un cop li he suggerit que aprengui ortografia, que li farà més profit que tot això dels blocs. Però ell m'ha esborrat els comentaris i ha tirat pel dret, ha seguit destrossant la llengua com no s'ho pot permetre cap Insigne Patriota del cercle que ja hem esmentat. I per cert, cap dels seus col·legues del Sistema BAT li ha fet cap comentari en aquest sentit. Ei, Fúria, Réflex, Gànguil, tutoritzeu una mica l'Izard, va, com a bons germans grans que segur que sou.

I res, anem acabant. Jo, a l'Izard, me'l voldria mirar amb afecte, però no puc. Perquè els setze anys no me'ls imagino com una època d'enrocar-se tan antipàticament i tan matusserament; més aviat me'ls imagino com una època d'esponjar el cervell, d'enamorar-te de tot i aconformar-te amb poc, de fascinar-te per la riquíssima policromia humana i d'abraçar ideals una mica més romàntics, que després un ja té temps de desencantar-se de les utopies.
Ítem Izard, jo ja sé que estimes el teu país, i que veus coses que et generen inquietud, i temor, i que voldries que el futur no presentés tants interrogants. Però no et preocupis, assumeix que t'ha tocat viure una època d'incertesa -tots els finals d'etapa ho són- però que és entre tots que ho hem de fer tot. Alguna cosa semblant deia CiU fa uns anys, tu no ho recordaràs perquè encara no havies nascut.
Potser una bona recepta per a paliar el dolor seria enamorar-te d'alguna Leslie Joyceline, o Vanessa Priscila, com les amigues de la Tània que vaig conèixer la nit de fi d'any; menudes, moníssimes, amb aquella cadença dolcíssima quan et parlen. Bé, potser són massa grans per a tu, però segur que tenen germanes petites, més de la teva edat. Que la vida es veu molt diferent quan et veus, petitet, reflectit dins d'uns ulls negres que brillen com l'atzabetja només per a tu.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: relativa
Humor: inexistent

18 comentaris:

jose ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
U.Q.V. ha dit...

Jose, me temo que no hablamos del mismo Adrià. El que intervino en tu blog está ideológicamente muy lejos del que he fichado yo. Además el tuyo almenos sabe escribir decentemente, cosa que el mío no.
El mío es Adrià Izard, y sale en San Google.

Adrià Izard ha dit...

Primer de tot gràcies per llegir els meus blocs i gràcies Jose per animar-me a seguir.

He de dir que del tema ortografia sóc dels millors de la classe cosa que demostra com està el món i no és culpa del sistema perquè cada govern que entra en canvien i no es percep aquest canvi. L'ortografia és on més m'hi esforço i he de dir que bastants ja m'han comentat el tema en privat. Espero seguir millorant en aquest tema.
En quan als comentaris esborrats, alguns es passaven una mica pel meu gust i eren en anònim i la majoria de comentaris procedents d'anònim els esborro.
La part que més m'ha agradat és la de: jo ja sé que estimes el teu país, i que veus coses que et generen inquietud, i temor, i que voldries que el futur no presentés tants interrogants. Però no et preocupis, assumeix que t'ha tocat viure una època d'incertesa . És exactament la resposta que t'anava a donar al tros anterior. Vull dir, jo tinc un problema o una virtut i és que m'estimo Catalunya i crec en ella, crec que Catalunya és un país amb un futur increïble, capital del Mediterrani i porta d'Europa però crec que té una llosa que es diu Espanya i fins d'aquí poc també té el tripartit. Estic completament d'acord amb en Bastéhttp://www.youtube.com/watch?v=gPOtqbPN-4A&feature=PlayList&p=79ED9E6396F73511&playnext=1&playnext_from=PL&index=66 , Catalunya és meravellosa i aquesta estima em porta a escriure el bloc trobant temps d'on puc (ja es nota que quan hi ha examens baixen les entrades) i a lluitar pacíficament, sempre pacíficament per ella.
Crec que tens raó en la majoria de coses, crec que puc millorar molt i això faré i les critiques no em deprimeixen, les accepto i si són reals doncs intento millorar aquests aspectes.

U.Q.V. ha dit...

Adrià:

Normalment, en aquest espai, quan el fitxat expressa la seva reacció a la fitxa, jo sempre callo, perquè entenc que la darrera paraula l'ha de tenir "el fitxat".
Avui, però, trencaré aquesta regla interna, només per dir-te, amb cordialitat i perquè de debò ho entenc així, que el futur d'aquesta Catalunya que estimes -i som molts que l'estimem, però bé és cert que hi ha moltes maneres d'estimar-, el futur, com dic, l'hem de fer entre tots.
Salutacions cordials

Adrià Izard ha dit...

Evidentment que l'hem de fer entre tots, i cadascú a de posar el seu granet de sorra per aconseguir que el nostre país prosperi.
Per cert, agreguem al Facebook si vols.

U.Q.V. ha dit...

No tinc Facebook.
Manies d'espia, o raons de seguretat.
Molta sort, Adrià.

jose ha dit...

Mis excusas Demian, aún me faltan horas de vuelo, sí, tienes razón (visitadas ambas blogs), son tan diferentes como la noche a la mañana. Por otro lado me ha llevado a equivocarme alguna alusión por parte de otro bloguero visitador de este entorno nuestro.

Creo conveniente retirar mi comentario pués yo creí que criticaba y respondía al que escribió en mi blog, aunque le deseo los mejores resultados a este "noi".

;-))

Bonnie & Clyde ha dit...

16 anys i dient aquestes coses. On anirem a parar? Tots aquests joves de dretes sense complexos quines idees polítiques tindran quan tinguin 40? Sincerament, em preocupa.
Salut

Clidice ha dit...

Bonnie (o Clyde) no hi pateixis, seguint l'ordre invers de la llei establerta per Josep Piqué, als 40 duran rastes, fumaran canutos i viuran en una comuna :)

Et segueixo UQV però trobo a faltar a les teves fitxes un link al fitxat. Ho fas expressament?

Quim ha dit...

Estimat espia, ara ens fas fitxes de nens sobreprotegits? Se li hauria de recordar a aquest nen - sí, nen- que el racisme més que una ideologia és la manifestació d'una debilitat mental. En fi, si el tema d'avui és la infància, us recomano aquesta entrevista a un nen infinitament més lúcid que el tal Adrià. A la vaca ja és un referent i pronostiquem que, en uns anys, serà premi nobel de literatura:
http://lavacasorda.blogspot.com/2009/04/nens.html

7 de enero de 2010 04:06

jose ha dit...

En el año 2055 una nave interestelar regresa a la Tierra después de un viaje a través del tiempo. Desde Cabo Cañaveral mandan un aviso a los tripulante de la nave:

"Señores viajeros en el tiempo, tenemos que señalarles un detalle muy importante respecto a la humanidad en el tiempo que Vds. han estado fuera. Al final hemos solucionado el problema de la desigualdad racial, nos ha costado, pero lo hemos conseguido, desde hace 50 años, toda la humanidad es: negra.

U.Q.V. ha dit...

OK, jose.

B&C, potser l'agudíssima Clidice és la que ho encerta.

Clidice, de moment prefereixo que l'ítem fitxat sigui qui s'autolinki, si vol, amb algun comentari seu.

Quim, ja veus, fitxem tota mena de fauna. He llegit l'antrevista al vostre nen, i de debò que fa goig. Coincideixo amb el que dieu com a cloenda de l'entrada. Jo em pregunto sovint qui o què espatlla els nens.

Pochaco ha dit...

Damien, aixo de dir que als 16 anys s'ha de ser una esponja i estar obert als colors del mon sona a allo del Zapatero de "la tierra pertenece al viento". Com es pot ser tan cursi? L'autentica posicio romantica rau en defensar el que defensa l'Izard. Ell, de ben segur contra vent i marea, posa sobre la taula idees que als benpensants els trastoquen, que als companys de classe comunistes primer els posen dels nervis, despres els enfaden i finalment els fan pensar que la rao i la justicia no passa per l'esquerra. No hi ha res mes romantic que ser jove i de dretes. Tots en contra teva i tu amb la rao per davant. I si a sobre ets esquerra, encara molt millor.

U.Q.V. ha dit...

Pochaco:

En la fitxa ja deixo ben clar que l'Izard no és ni un "multiculti" ni un "progretotnto", i que per tant va molt ben orientat i que gaudeix segur de l'aprovació dels benpensants, però dels benpensants de debò, no dels que tu dius.
(Ai, ara no sé qui són els benpensants... És igual)

jose ha dit...

Quien a losa 17 años no es un revolucionario no tiene corazón.

Luego el corazón se transmuta en efectivo de cuenta corriente y necesidades mas prosaicas y perentorias.

"Estos jóvenes de hoy día, son casquivanos, son desobedientes, son juerguistas, son bebedores, no respetan nada, no abedecen a sus mayores, son una calamidad" Lo dijo Platón.

jose ha dit...

Sr. Damian, le pido ayuda, un S.O.S. (salvad Nuestras Almas), desde mi actuación en casa Criteri, sobre una discusión matemática, haga de juez imparcial y señero. Venga, mojase.

U.Q.V. ha dit...

Jose, ya seguí atentamente todos los lances de esa contienda, pero como puro observador.
Bueno, va... me pronunciaré, aunque puede que arruine el poco prestigio que me queda... ya sabes que fuera de mi traje de espia me siento muy inseguro.

jose ha dit...

Tu inmenso prestigio no puede ser dañado por una pequeña observación, eres muy grande para eso. Además tu gran saber espioide te permite salir de los entresijos blogueros con sabia determinación.

Visca el Betis manque pierda. Y el Barça que gane hasta en los entrenamientos.