diumenge, 3 de gener de 2010

Fitxa 26: Federico Jiménez Losantos

Federico Jiménez Losantos té bloc. Per tant és ítem. Per tant és espiable. Tot ítem que corri per la xarxa, sempre i quan ens pugui entendre en la llengua en què fitxem, és susceptible de ser fitxat. Jiménez Losantos entén el català, ergo Jiménez Losantos és fitxable. I l'hem fitxat, en aquesta segona incursió que fem més enllà dels límits de la Catosfera.
El seu bloc es diu "El blog de Federico". Amb el títol no s'hi ha matat gaire, francament. Tot són gustos, però a mi no m'agrada. El trobo poc intel·lectual, massa d'estar per casa. "El blog de Federico". Com si tothom hagués de saber qui és el tal "Federico", com si al món només hi hagués un Federico. Només per comparar, quan el seu company a El Mundo, Gabriel Albiac, va tenir un bloc (ara ha deixat de ser ítem) el va batejar "Bitácora de Lucrecio". Això ja sona més arreglat, amb més volada, més evocatiu. Més clàssic, més culte. En canvi, "El bloc de Federico..."
De totes maneres l'hem anat espiant, amb una il·lusòria esperança, que no era altra que trobar-hi alguna cosa nova o interessant, diferent del que ens té acostumats... però no; el que hi acabes trobant són els mateixos temes de sempre, els mateixos que ja sortien quan li llegia les columnes a El Mundo, o sigui, la dictadura linguística a Catalunya, les guerres entre plataformes informatives, la llibertat d'expressió, i entre tots aquests temes el tema estrella: la desaparició d'Espanya. Sí senyors: tant és llegir-li la columna, com escoltar-lo per ràdio, com consumir-lo en format ítem: al bloc del Federico, la mateixa matraca insistent de la desaparició d'Espanya.
Dedueixo, vist el que diu i vist el que es veu, que aquest ítem, precisament, no està gaire bé de la vista. Li recomano, doncs, el meu òptic, un senyor molt amable que té l'òptica al carrer Feliu i Codina de Barcelona, al costat del Bar Mifer, molt bon professional, gens pesseter, i l'hi recomano perquè, com dic, Losantos no hi veu bé. Losantos no percep la realitat correctament.
Aquest ítem no se n'adona que veu morta una cosa que està ben viva. O potser és que té visions premonitòries i les confón amb la realitat. En qualsevol cas, té una disfunció perceptiva important. Ha escrit recentment que Espanya és un mort que s'ha mort dret, i que a sobre li volen fer pagar l'enterrament. I en respnsabiilitza Zapatero, Rajoy i Joan Carles de Borbó; quasi res: en responsabilitza justament aquells qui, a criteri de molts de per aquí, són els màxims responsables de l'enutjosa i asfixiant presència d'Espanya a les seves vides. Tot són percepcions, naturalment, però jo crec que Espanya ni està morta ni té el traç d'estar-ne. Posant-me el màxim de tremendista jo diria que com a molt Espanya té una mala salut de ferro, com se sol dir.
Losantos diu que els símptomes de la moribunditat d'Espanya ja els va detectar el 1979. Fa, per tant, que Espanya s'està morint... trenta anys! Trenta anys fa que l'ítem Losantos fa la crònica de la mort d'Espanya. Trenta anys no són prous perquè un moribund s'acabi de morir del tot, amb calma i tranquilitat? Algú pot creure que una cosa que fa trenta anys que s'està morint no estaria avui ja ben morta i enterrada? O veu visions o potser no té cap altre discurs que aquest per anar fent bullir la seva olleta periodístico-demagògica.
La darrera vegada que vaig tenir la opurtunitat de trepitjar una bona extensió d'Espanya va ser el juny del 2008, quan un tema d'espionatge industrial em va dur en primera etapa fins a Getafe, i de cap manera vaig tenir la sensació d'estar passejant per damunt d'un mort. Va ser quan la selecció espanyola de futbol va guanyar l'Eurocopa, i tot Getafe era un magma bullint de samarretes vermelles i banderes que celebraven el triomf de La Roja. Vaig veure un Getafe compacte, bonic, ordenat, gens esquerdat, peatonal, benestant. La segona fase del seguiment em va portar fins a la província de Huelva, on tampoc vaig detectar cap símptoma de debilitat hispànica. De tornada a Catalunya vaig seguir veient banderes espanyoles onejant als ajuntaments, a Capitania, a Correus; en Jacob seguia cobrant la pensió de la Seguretat Social espanyola; em vaig renovar el DNI i me'l van fer de nacionalitat Espanyola... i d'ença d'aleshores no tinc la impressió que Espanya s'hagi debilitat tant com per dir, avui, que ja és a l'altre barri dormint el son etern a la falda de creador.
A què ve, doncs, tanta monserga amb la desaparició d'Espanya? Quina idea d'Espanya té aquest senyor al cap, que quan mira la realitat la veu tan diferent que no la pot reconèixer, que la veu trencada per totes bandes? Quin és el seu drama? Unes ulleres que no ha trobat moment d'anar-se a fer?
L'altre gran tema, el de la dictadura lingúística i la persecució del castellà: Se'n recorda algú d'aquell advocat que es deia Esteban Gómez Rovira? (per cert, fa la mateixa cara que el Federico, si s'hi fixen). Esmento aquest senyor perquè una de les seves especialitats era agafar la llei i treure-li el màxim de suc per defensar els seus drets lingüístics de ciutadà que no volia veure discriminada la seva llengua -la castellana. El senyor Gómez Rovira fins i tot va denunciar un surtidor de gasolina perquè només li parlava en català. Tot indignat va córrer fins els jutjats, a denunciar la maquinota maleducada i insolent; que les maquinotes et parlin només en català és in-to-le-ra-ble. Imaginin-s'ho: vostès despengen la mànega del surtidor, i aquest els etziba: "Ha escollit vostè gasolina súper"; clar, et quedes desconcertat perquè no entens res del que t'estan dient. Ara, si a continuació et diuen "Ha escogido usted gasolina súper" la cosa ja canvia i estàs automàticament salvat. Total, que amb la llei a la mà, al final la Conselleria d'Indústria de la Generalitat va haver de reconèixer que el senyor Gómez Rovira tenia raó i que el surtidor impertinent havia de parlar, com a mínim, en bilingüe.
El senyor Losantos, en comptes de jugar tant al victimisme persecucionista, hauria de fer el mateix: tenir més en consideració la llei. En comptes d'intoxicar i fer creure a la resta d'Espanya el que no és, que s'estudïi bé la llei i si veu que alguna cosa el desafavoreix o el discrimina, doncs cap al jutjat, però sense fer el joc intoxicador del monstruosisme. I si resulta que la llei no acaba d'ajustar-se a la idea que ell té de com haurien de ser les coses -en funció de les seves legítimes preferències- doncs que li serveixi d'exercici d'higiene democràtica, i que pensi perquè les lleis són lleis i com arriben a ser lleis; i que no parli ni de dictadures ni de règims. Això li aniria molt bé a un que s'omple tant la boca de llibertat.
I si és una monstruositat que la llei obligui el restaurant xinès a retolar-se "Restaurant Xinès" doncs que fundi un partit prou potent com per revocar aquesta llei. O que segueixi posant espelmetes perque C's i el PP treguin uns resultats suficients les properes eleccions al Parlament i puguin constituir un Bipartit Salvador que corregeixi tots aquests excessos legals. Si és que tan malament ho passa, és clar.
Canvi de tema.
Des d'aquí deixem clar que no ens ha agradat mai el periodisme de l'insult, i que per això Losantos ens desagrada. El periodisme de l'insult és un periodisme per a consum de la víscera, i amb la víscera per bandera ens encallarem. Hi ha gent que confon el dret legítim a expressar-se amb llibertat amb la llicència per desqualificar i faltar al respecte. Però no sé què passa que darrerament hi ha un gruix de població lectora a qui no els molesta llegir columnistes que practiquen l'insult sistemàtic, encara que l'insult sigui de baixa intensitat, del tipus "memos" o "imbècil". I al final, si el públic no exerceix la seva funció correctora, les coses es degraden. I ens acabem trobant que l'admiradíssima Belén Esteban acaba creient-se la Lady Di espanyola, o el Losantos creient-se el rei del periodisme mundial.
Deia el matex Losantos, en un text recent, i crec que encertadament, que la raça humana busca per naturalesa sempre allò que surt més barat, i que no hi ha cosa que surti més barata que la corrupció moral. Bé. Aquí podem estar d'acord. Però voldria saber si no considera que aquest periodisme de demagògia i exabrupte, enardidor de masses, no és un exponent més d'aquest baratisme moral que denuncia.
Jo què sé, a la gent li pot fer gràcia, però el president espanyol no es diu ZP ni Carod-Rovira es diu Roviretxe. Què volen que els digui però a mi aquests recursets no em fan el pes; ara, que també a l'Avui hi ha columnistes que per referir-se a Bartomeu Muñoz, ex-alcalde de Santa Coloma, s'hi refereixen com a Bartu. No té nom i cognoms, aquest senyor? Però bé, per a molts és normal. Perquè tants miraments amb les rates sociates, no? En fi, què és el periodisme, avui dia?
Vaig acabant. Potser la fúria de Losantos és resultat d'aquell tret a la cama que li van engegar els nostres, per sort ja extingits, Gudaris Xicotots de Terra Lliure. Déu-n'hi-dó, aquells bàrbars. O potser és el seu estil. O potser tot ho fa per l'audiència. Ho fa per l'audiència? Vostè sabrà. Però per si de cas, ítem-Losantos, consideri l'opció òptica. Recordi: carrer Feliu i Codina, baixant per Hedilla a mà esquerra. Al costat del Bar Mifer.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: alta
Perillositat: considerable
Risibilitat: possible
Humor: indetectat

11 comentaris:

jose ha dit...

Bon any Damian , i moltes felicitats.

Un poco largo y a veces repetitivo tu artículo, estoy de acuerdo en casi todo, que ya es mucho. Pero creo que la manera de hacer crecer a tipos como el criticado es darles más importancia que la que tienen realmente.

Yo creo que de forma sincera, no entiendes la línea argumentativa del FJL, el tener una clientela que tiene que mantener y que le mantienen. Sus ideas fuerza son concisas, claras y repetitivas a lo Paúl Joseph Goebbels artífice de la creación del nuevo modelo de moldear la verdad para hacerla parecer mentira y viceversa.

Sus verdades son tan simples y tan queridas por sus oyentes, que dejando de lado que muchas tienen algo de verdad, esa verdad a veces desaparece por mor de su forma expresionista.

Aparte, en un mundo como el que vivimos, donde la crítica al Zapaterismo es nula en casi todos los medios, para mucha gente es la única vía de escape que tiene para escuchar una crítica al Sistema presidencialista o régimen zapateril o zapatiesto. Ya que el 95% de los medios cobran del presupuesto. En esta tesitura es obvio que se dé semejante número de oyentes.

U.Q.V. ha dit...

Igualmente, jose, feliz 210.
Respecto a tu comentario, supongo que uno de los debates cruciales en este país es el del papel del periodismo y los periodistas, pero parece que ni políticos ni ciudadanos estamos mucho por la labor.
Saludos

jose ha dit...

Dificil papeleta si casi todos los periodistas siguen argumentaciones partidistas, no existe una línea clara de periodistas libres que generen sinceras líneas de opinión. Casi todos han perdido la naturaleza de su bien crear en defender banderas, que luego cuando las políticas partidistas fracasan son incapaces de reconocer sus errores y se vuelven defensores del error sistemático.

Este debate, según dices, se deberá dar un día u otro, si queremos que este país se regenere: (país=naciones contenidas en la península Ibárica: portugal, andorra, islas, etc.)

O bien, si se deslindan algunos con su "casa nostra y petitona", puede ser que alcancemos la gloria perpétua de la idiosincracia Palermina y su alcance a la totalidad de los caldos de vega sicilia.

Dificil tesitura.

jose ha dit...

Sr. Demian, parece que el futuro de la libertad de expresión fuera de la nómina de los partidos, no tiene demasiados adeptos. Es una pena, pero sería muy jugosa discusión.

U.Q.V. ha dit...

Jose, así a botepronto se me ocurre decir que el periodismo en general ha optado por poner esa libertad de expresión al servicio de los intereses electoralistas de los partidos. Por la "nómina" a la que aludes, por comer caliente, vaya.
Hubo quien pensó que Internet podía ser el espacio donde las voces independientes quedasen amplificadas, pero a la hora de la verdad te encuentras con las mismas posturas y servitudes por parte de plumas relevantes, mientras que las voces independientes quedan diluídas en el monstruoso magma que es en si misma la Red.
De Internet no se va a sacar nada, así de claro lo digo. En el fondo, Internet acaba siendo un lugar de ocio y entretenimiento. Tampoco está mal. Unas charlas humorísticas en Casa Criteri, alternadas con algo de seriedad en las respectivas casas, no?
Incluso el Gran Plan de "U.Q.V. Security" está condenado al fracaso, pero nuestra obligación moral es desplegarlo. Jose, se agradece tu inquietud intelectual.
Este pobre espía es dado a opinar, pero a veces se siente un poco incómodo fuera de su traje de fichador. Tras su escudo opera mejor.
Un saludo desde aquí, desde el sofá.

Criteri ha dit...

Definitivament. No coincidim en el que ens fa riure. Si alguna gràcia té aquest Losanto, i em molesta dir-ho, és el punt aquest de les seves gracietes. Deixem les que a vegades són sarcasme més que humor, però és un tipus que ha llegit molt i te coses brillants. Gosaria dir que ell i Vidal són els únics locutors que es poden dir intel.lectuals.
(de la vogue és lo més recordat i no lo millor).

Penso com el Jose que no es casa amb ningú,això sí. I recordem que quan CIU i PSOE parlava de la pinça PP-IU contra Felipe, la COPE va ser l'única en denunciar la corrupció felipista.

Dit això, cal dir que la catadura moral d'aquest individu és nefasta, com retrata bé la fitxa, i arriba a la calúmnia. Un tipus molt perillós per a la convivència entre comunitats.

Criteri ha dit...

Per cert, interpel.la al Noctas. Algun dia ha fet de valedor de Fedeguico. Suposo que va a dies, com és habitual en ell :)

jose ha dit...

Demian y Criteri, si FJL optó por llenar el hueco del inefable "Herrero" con mucha mayor gracia y nivel intelectual, (al que las malas lenguas dicen que envenenaron). Y al mirar en derredor vió que no había nadie que le hiciera sombra y optó por quedarse.

Ahora ya no es la "boca caliente" que inunda las ondas, ahora es una empresa de muchos millones de euros que se sustenta en función de la personal "taranna" del individuo.

En cierto sentido a cierta facción de la derecha le hacía falta algo así.

Desde una postura ácratoide es una pena que no haya vida fueraa de estas líneas de conservación.

Estoy de acuerdo con Demian respecto al futuro de la libertad de expresión en la RED. Pero hay una cierta ventaja añadida. Si a veces quiero saber algo de las actuaciones de los (nefandos y nefastos)políticos españoles, voy a la BBC.com en español, o a los periódicos ingleses, franceses o italianos y alguno que otro sudamericano y realmente me informo con más verosimilitud.

El otro día leí, que los jovenes y medio jovenes no "leían" la prensa partidista nacional, de derechas o de izquierdas, y que recurría a la RED paramejor informarse. El asunto era muy duramente criticado por algunos de los mandamases psc/eseros.

jose ha dit...

http://www.peliplay.com/avatar/

U.Q.V. ha dit...

Criteri:

És que el Noctas, com que no m'estima gens (snif, snif...) prefereixo no incomodar-lo amb la meva presència. ;)

Jose:

Sí, certament Internet té l'aventatge que comentes. No tot és banal.

jose ha dit...

Parece que los preclaros blogueros tiene miedo de formularse sobre la libertad periodística y son incapaces de perorar sobre el tema. Parecen adscritos a monotemas identitarios que no lleván ni llevarán a ningún sitio, escepto agrandar aún más el ombligo de sus soberanistas barrigas.