Fitxa 28: Gorka Agirre

Dissabte vaig haver d'anar a Saragossa, per reunir-me amb un client i analitzar el seu cas. Hi feia un fred de mil dimonis, rematat per un vent espantosament glacial que no va parar en tot el dia. El meu client, l'Andrés, és un noi de trenta-i-alguns, molt bona persona, honest, de conducta recta. És membre d'una secta d'origen oriental -no en puc dir el nom- que té la particularitat de tenir prohibit fer proselitisme. Però el problema de l' Andrés no té relació amb la secta sinó amb una altra cosa. L'Andrés és importador de moble colonial. Fa quatre anys que inicià el negoci, i ara li comença a funcionar. Destina un 10% dels beneficis a projectes de desenvolupament, sempre dins de l'àmbit de la secta, naturalment. Les sectes són sectes. Bé, el cas és que a un tal Herrero, un comerciant potentat d'aquella ciutat, que toca el mateix gènere des de fa més temps, li molesta la seva competència. L'Andrés, gràcies als seus contactes dins la secta, obté poducte a molt bon preu, i per això les vendes de l'Herrero han minvat. El tal Herrero li ha proposat associar-se, però a l'Andrés no li convé. L'altre li ha insistit molt, i davant la ferma negativa de l'Andrés, al final ha optat per coaccionar-lo. Li ha dit que o bé s'associa, a les bones, o que el millor que li podrà passar és que hagi de tancar. Tot i això l'Andrés, naturalment, no ha cedit ni cedirà, però recentment ha detectat que l' espien i el segueixen. Ha agafat por, i vol protecció, però sobretot m'ha insistit que el que més vol és que la situació s'acabi. Dilluns hi envio el Boris. Si la història dóna de si ja en donaré algun detall.

De tornada a casa, a l'AVE, vaig engegar el portàtil per posar en ordre les notes del cas, i en acabat vaig fer les meves visites rutinàries per les cases dels ítems. Tinc entre mans algunes fitxes, mig pensades, però encara endarrerides, i per anar passant se'm va acudir que podia fitxar l'ítem Gorka Agirre.

Gorka Agirre s'ha erigit en ítem a base de comentar al blog de Salvador Sostres. Ja fa temps que hi comenta, i de fet és un dels personatges més odiats d'aquell Regne de la Veritat Única, bàsicament pel fet de comentar en castellà, i pel fet de veure les coses des de l'òptica espanyola. De sempre, els seus comentaris generen les reaccions viscerals dels acòlits més incondicionals de Talibània. Ja saben molts de vostès que en aquella casa un espanyol és sempre algú que et vol robar i et vol exterminar.
Ara bé, per ser justos, s'ha de reconèixer que Gorka Agirre és un dels millors rebatedors del Gran Talibà. Desenmascarador dels sofismes sostrians, mai no perd de vista els nombrosos talons d'aquiles que el Talibà va deixant al descobert, a còpia de xerrar tant, i tant, i tant, sempre emborratxat de la pròpia sensació d'infalibilitat. Al Gorka li agrada recordar-li, una per una, les contradiccions en que l'altre cau més sovint del compte. I sobretot hi ha una idea-guia que sovint l'ítem Agirre subratlla molt clarament, i de la qual el Sostres, diu, n'és exponent: els catalans són molt valents de boca, però a l'hora de la veritat es tiren enrera de tot.
No fa massa Gorka Agirre fou expulsat del Regne. Fou expulsat, amb gran solemnitat, junt amb dos o tres comentaristes més. Segons l'amo del tros, perquè ja no es podien aguantar més les mentides d'aquells espanyols. Els donà una setmana de marge perquè poguessin dir el que creguessin convenient, però que sabessin que al cap d'aquell temps de gràcia serien expulsats per sempre més.
En comptes d'enviar-lo a prendre pel sac, Gorka Agirre va acceptar la condemna. I se'n va anar, amb elegància, resignat, i jo diria que amb una lleugera sensació de culpabilitat.
El seu to sempre havia estat correcte, mesurat, però clar i directe. Era capaç de mirar el Sostres una mica per damunt de l'espatlla. Mai insultava. Raonava bé, i sovint encertava. I això és el que el Sostres no podia païr. La princesa fatigada al final va donar l'ordre: "Que s'enduguin aquest villans".
Però pel que es veu, Gorka Agirre ha seguit llegint Salvador Sostres. No s'ha pogut deslliurar d'aquesta morbositat que provoca la retòrica sostriana, d'aquesta extranya sensació que provoca llegir les projeccions mentals d'algú que escriu des d'una profunda discapacitat moral. I és que en el fons, Gorka Agirre l'admira, fins i tot potser l'estima, diria jo.
Però el fet curiós és que Gorka Agirre i els altres deportats, passat un temps durant el qual el Sostres ens ha distret molt amb les seves peripècies de geni incomprès, han retornat al Gran Regne. Han sigut readmesos. Alguns dels acòlits fidels al Talibà, ja han protestat, però Gorka Agirre is back. No s'entén. Per mi bé, cap problema, però no s'entén tanta liturgia dramàtica com la que va muntar el Sostretes per expulsar-los i que ara tornin, mereixedors del perdó, com aquell qui res. Els fans del Sostres mereixem una explicació.
No, l'explicació és la de sempre. El Sostres, incoherent com ell sol, sap que en el fons necessita Gorkas Agirres per fer carburar la seva maquinària mental de Neró que toca la lira. És que el Sostres és un ítem molt dependent. Necessita dels comentaristes espanyols, necessita de tota la vulgaritat que critica, perquè el dia que aquesta vulgaritat desaparegui ell no tindrà manera de fer-nos veure con n'és d'excels.
Però bé, no parlem més del Sostres, que la fitxa ja li vam fer fa temps.

Senyor Agirre, si us plau, continui existint. Continui fent-se visible, que des d'aquesta oficina d'espionatge estem començant a treballar a partir d'una hipòtesi sobre la seva identitat real. Sí, tenim sospites sobré vostè, no fundades més que en vaporoses intuicions, però si perseverem, a "U.Q.V. Security" potser algun dia sabrem la veritat que s'amaga darrera la seva màscara. Ei, per pura curiositat; i li prometem que si mai ho sabem no ho farem públic. Això no és més que un joc apassionant que el fem per a consum intern. No trencarem les regles, però volem que sàpiga que ens té ben encuriosits. Sabem que es difícil, i que potser és més probable que morim d'una picada d'abella abans de poder perfilar-li una identitat més definida, però a estones perdudes hi anirem treballant. Tenim, com l'Acebes, dues línies d'investigació.

Valoració de l'ítem:

Rellevancia: relativa
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: indetectat