divendres, 5 de febrer de 2010

fitxa 36: stop feixisme catala

A "U.Q.V. Security" estem contents: el cas de Saragossa s'ha resolt favorablment; ja és una evidència que al nostre client, l'importador de mobles, l'han deixat en pau. I tot gràcies a les temeràries audàcies del super-agent Boris, que infiltrant-se al xalet de l'Herrero li va donar tota mena d'elements -no precisament dialèctics- per fer-li veure que el més prudent per part seva era deixar tranquil el bo de l'Andrés. Res, el vell joc de l'acció-reacció.
Estem contents per això i també perquè de resultes d'aquest cas la situació financera d'"U.Q.V. Securiy" s'ha vist momentàniament alleujada. Ara, veurem quan durarà aquesta bonança, perquè sabem que la precarietat és per a nosaltres un mal endèmic. Per sort ens ha plogut un altre cas, el de la tutora assetjada, que potser ens permetrà seguir respirant. Veurem.
Per distreure una mica les penes, dissabte passat, el Boris, la Tània i jo -de carrabina-, ens vam permetre un luxe que feia temps que no ens permetiem: sortir a sopar i al cine.
Primer vam anar al restaurant Salambó, a Gràcia, lloc habitual de reunió d'actors i literats. En el transcurs del sopar, en aquell ambient propici, la Tània ens va fer avinent una novetat: ha obert el seu bloc. Es diu "Lletra de Tània". Jo encara no l'he visitat. El Boris, recalcitrant com és amb el tema internàutic, va rebre la notícia amb escepticisme, però es va abstenir de fer comentaris. Pel poc que conec la Tània, sé que qualsevol intromissió en les seves decisions personals pot comportar l'inici d'una enutjosa crisi de relació, i el Boris també ho sap. Per això es va limitar a fer cara de circumstàncies.
-Hi faràs una visita, Damien? -em preguntà, conscient de les complicitats amb què compta.
-Serà un plaer. Ara, t'adverteixo que un cop has fet aquest pas t'exposes a ser víctima de dues terribles afeccions: l'esquizofrènia blogger, o la passió per l'escriptura. O a totes dues alhora...

Vam sopar raonablement bé, i en acabat vam anar al cine Verdi Park, que està a tocar del Salambó. Vam veure la darrera pel·lícula dels germans Coen, "A serious man", que ens va fer riure molt. Encara que els cines Verdi siguin molt intel·lectuals, sempre que hi vaig consumeixo crispetes. Més d'un cop m'han cridat l'atenció, per això intento sempre mastegar quan el volum és elevat. El que em passa amb les crispetes és que quan surto del cinema tinc una set de camell, i necessito beure'm dues galledes plenes fins dalt de coca-cola. En sortint, doncs, vam anar fins al Cafè de la Virreina, a desassedegar-me, a fer la darrera copa i a comentar la pel·lícula. La Tània es va beure una Moritz i el Boris un Knockando sense gel, igual que jo, després d'haver fet una mica més rics els hereus del doctor Pemberton. Dues galledes fins dalt, de vuit litres cadascuna.
Sobre la pel·lícula, a mi em va semblar que els Coen havien volgut, principalment, desmitificar la tribu; com el Boadella, vaja. El Boris, en canvi, hi veia més aviat la intenció de mostrar com un home bo, de principis rectes, només aconsegueix que tothom se'l rifi i l'acabin prenent pel pito del sereno. A la Tània li va cridar l'atenció el personatge del veí del protagonista: el ianqui que mira de mal ull tot el que no sigui blanc, anglosaxó i protestant; així, una mica Clint Eastwood a Gran Torino, però més primari. I a partir d'aquí ens vam enredar en la discussió de si aquell home era un feixista, o un racista, o les dues coses alhora. El Boris deia que un feixista no ho podia ser, perquè en èpoques de bonança econòmica i d'estabilitat social el feixisme no qualla; que aquell home només era el típic racista present en totes les societats, el típic individu que no podent lluir res, ni intel·ligència, ni talent, ni sex-appeal, l'únic que creu que té de valor per relacionar-se amb el món és la raça.
A partir de tot això, la conversa va derivar cap a un bloc que jo havia descobert feia poc, que es diu "stop feixisme catala" (així, sense accent a la darrera A), i els vaig preguntar si creien que realment existia un feixisme català.
-No -respongué el Boris. -El que passa és que aquí, com a tot arreu, des del final de la segona guerra mundial es fa servir la paraula "feixisme" amb molt poc rigor, i a conveniència. Al meu país, per exemple, la construcció del mur de Berlín es va justificar com a estratègia de protecció antifeixista. Els esquerranets passarells necessiten que hi hagi feixistes per a tot arreu, igual que els ultra-liberalets necessiten comunistes. Si els cal, se'ls inventaran, uns i altres. Alguns, fins i tot, amb molt de llautó al descobert. Ara bé, de racistes n'hi ha, això sí.
-Al bloc aquest -deia jo- es dóna per fet que hi ha un racisme català.
-No ho nego. És el que deiem abans. Ara, si ens hi fixem, tampoc hi ha episodis greus de racisme amb massa regularitat. I quan n'hi ha hagut de sonats, tipus ca n'Anglada, fixa't tu quines races estaven ficades en la trifulca... Però a veure, Damien: aquest bloc que dius té gaire volum?
-No, què va, gens. Només té quatre entrades. De fet, jo diria que és un bloc abandonat.
-És freqüent abandonar blocs? -digué la Tània.
-Molt freqüent. Hi ha un cementiri de blocs esfereidor. Molta gent n'obre un, al cap de cert temps se'n cansen i el deixen morir. Ni tan sols li donen un enterrament digne. El deixen allà, a la vista de tothom. Els arqueòlegs del futur es trobaran amb un jaciment digital més colossal que el d'Atapuerca.
-És que darrerament la gent ho abandona tot -continuà la Tània. -És com una moda...
-Sí. A la que cal una mica de constància i dedicació amb les coses, adéu-siau amb el que sigui. Els estudis, el gos, l'avi, l'educació de la canalla...
-Ens cansem de seguida de tot... sempre volem coses noves... cares noves, llocs nous...
-Perquè els paràmetres són "m'agrada-no m'agrada..." Deixa d'agradar-me? Canvio. Abandono. Però no passa res: a Ikea sempre podràs redecorar la teva vida.
-Ei, no us desvieu -protestà el Boris. -Què em deies, que aquest bloc que dius és un bloc zombie, no? Això vol dir que el tema del feixisme català no dóna de si. Que no hi ha tema, vaja, no creus?
-Home, els creadors del bloc aporten una foto. I els pocs que hi han deixat un comentari en contra no sé si són feixistes, però t'asseguro que són són d'aquells que salten a la iugular, d'aquella raça hooliganesca tan habitual a la xarxa, que més que parlar borden.
-Res, home, res. Feixisme és un concepte massa potent. La societat de consum fabrica hedonistes, no feixistes. Aquests comentaristes que dius són quatre nenets que no saben viure fora d'Internet, parlant de la PlayStation i dels jocs d'ordinador. Res, que no hi ha feixistes catalans. Només petits escarabats que corren per la xarxa fent-se el fanàtic, però només això, tan sols fent-se'l. O no?

I ens va mirar. I el nostre silenci a cada segon canviava de sentit: silenci escèptic, silenci en-el-fons-m'-és-igual, silenci ves-a-saber-si-no-podria-ser, silenci total-a-mi-no-m'afecta...

-Paguem i marxem?

Valoració de l'ítem:

Rellavància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: inexistent

Adreça:
stopfeixismecatala.blogspot.com

55 comentaris:

Quim Tubert ha dit...

La vaca fa dies que no corre per casa... t'està buscant... mira que li hem dit que et deixi tranquil, que ja tens prou feina com per preocupar-te per si una vaca t'espia, però és tossuda com una mula. La clau de tot plegat és axò que diu en Boris: "Els esquerranets passarells necessiten que hi hagi feixistes per a tot arreu, igual que els ultra-liberalets necessiten comunistes. Si els cal, se'ls inventaran, uns i altres". És més còmode preocupar-se pel que fan malament els altres que pel que fa malament un mateix. Es tracta de girar el focus per tal que no ens enlluerni els ulls. Salut Damien, i si veus una vaca pels carrers d'Horta sàpigues que és la nostra.

U.Q.V. ha dit...

Quim, ja n'estic al corrent. S'us ha girat feina amb la pobra bestiola... Si la veig no dubtis que l'amanyagaré i li faré una abraçada ben forta.
Salut, Quim.

jose ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jose ha dit...

Curiosamente, yo he visto la vaca, iba por plaza catalunya, toda ella majestuosa, blanca con manchas negras y el rabo de color marrón, un rabo atizador y matador de moscas que no veas. La cabeza era realmente formidable, una cabeza vacuna de muy señor mío. Las pezuñas eran como para aplastar microbios de talante fascistoide que pululan por las aceras del corteingles. Sus andares eran tranquilos, majestuosos, y sus cuernos señalaban hacia la luna, en ese día la Selene estaba un poco extraña como con dolor de tragedia griega enfundada en unas braguitas de periodo mensualero.

En fin Quim, ya me dirás si se parece a la que tú has perdido. Me dejó su tarjeta de presentación, era experta en leche merengada con limón y canela. Díjome que sus ubres son siempre pletóricas y que muchos que no tetan desde hace siglos últimamente la llaman con frecuencia para darse una tetadica a morro, a ubre libre. A su lado cuelga un trapito para limpiar los chorreos que se produce en estos avatares. Preguntando sobre sus clientes, me dijo que haylos de la gorrinada presente, politiquillos sin amor, sin caricias, destetados de sus casas y sus imperios, amargados en fin, y que la mala leche que se beben en algunos himeneos los marcan para su desasosiego mundano

Criteri ha dit...

Aquest item suposo que és un excusa per rajar. Coincideixo amb el Quim en el que és la clau de tot. Lo bo és que això de l'antifeixisme ho sento molt abans que sortís l'Anglada. Res, brega de jovenets.
Després d'aquesta "broma" potser que t'atrevissis amb una bèstia grossa i amb poc terreny per la queixalada - a no ser l'excessiva il.lustració en filosofia que gasta, que a vegades no el puc seguir-, com és el Gregorio Luri.

U.Q.V. ha dit...

Criteri, no serà el Gregorio Luri, però un de similar.

Brian ha dit...

El bloc no dona per gaire, certament. En Boris te raó, les paraules es gasten i acaben perden el significat. Però la naturalesa humana no es tan fàcil de canviar; de fet no ho es en absolut. Com deia aquell, som nosaltres i la nostra circumstancia; i les circumstancies d'avui no son les de fa 70 anys, però si en tornen de semblants es poden reproduir comportaments també semblants.

jose ha dit...

El título en si mismo es un tanto como poner un freno a la mayoría, ya que nadie te dirá de buena fé, que existe fascismo en las líneas de acción catalanistas. Pero si se repiten los tics autoritarios y vengativos, esta sutil dinámica ya lleva el germen de un fascismo larvado. El querer enmendar la plana a los que no comulgan con la "visión" mesiánica de la República catalana ya implica sensaciones directas de un futuro tiránico por mor de sobrevivir.

jose ha dit...

Brian, las palabras no pierden significado, el significado lo pierden los que quieren doblegar a los que no interpretan la melodia al son del paso de la oca.

jose ha dit...

1- El pobre: trabaja
2- El rico: le explota
3- El soldado :defiende a los dos
4- El contribuyente: paga por los tres
5- El vago: descansa por los cuatro
6- El borracho: bebe por los cinco
7- El banquero: estafa a los seis
8- El abogado: engaña a los siete
8- El médico: mata a los ocho
9- El sepulturero: entierra a los nueve
10-Y el político: vive de los diez

Quim Tubert ha dit...

Estic d'acord amb Criteri: Gregorio Luri es mereix una bona fitxa. I la Clídice també.

jose ha dit...

Pregunto desde mi ignorancia: ¿Que tiene que ver Gregorio Luri y la Clídice con esta fitxa?. Criteri me lo aclaras.

U.Q.V. ha dit...

Gregorio Luri és un veterà a la xarxa, i està referenciat a centenars de blogs. És rellevant.
Ara: és difícil de fitxar. Cal un seguiment llarg, si és que en vols dir alguna cosa que no sigui evident, que no siguin obvietats que es desprenen soles, del fet natural de llegir-lo.
Però vaja, recullo el guant. Per a més endavant, això sí.
Gràcies per la indicació.
I la Clídice també, malgrat la poqueta atenció que li he dispensat m'ha semblat una perleta.
Salutacions.

Evocacions ha dit...

UQV estas pensant en el diable. Ho sé. No tindràs c... de fer-ho bé. Cagat. Amb molta educació t'ho dic. Per altra banda si fas la del Luri, no t'oblidis de youtube, paga la pena. Paga la pena per a tu, no per el Luri, clar. Ja veus, de vegades una mica àcid sí que sóc.

jose ha dit...

Evo, eso de "paga" me suena a Pimpinela y su paga la vuelta. Hoy ha sido un día brutal. Muchos así y me bajo del mundo. Estudiaré con atención suprema lo de UQV respecto a su circunloquio indirecto pero directo. En el fondo no sé de que habla (habláis), me faltan horas de vuelo. Iré mirando y aprendiendo esas leyes no escritas en ningún sitio para andar por estos blogs de dios y su madre.

Brian ha dit...

José, tu cuando no entiendas algo haces como yo: pones cara de poker y pasas por enterado.

jose ha dit...

Buen consejo Brian, pero me gusta aprender, a pesar de la edad que tengo, no me siento ridículo por hacerlo. Bo tengo complejo de sabio ni de nada. Si no lo se, pues nada. Para eso están los doctos UQV, el Criteri, el Evo, el Apañó, y tú, por supuesto. Luego están los sabedores supremos como el Quim y su perdida vaca, le margarit, la Extraña Selene, y los pequeños y siempre educados B&C. Aquí a veces hay demasiado "argot" como en el TANGO argentino. Y para estar al dia, quiero aprender las reglas NO ESCRITAS, luego, si no están escritas no existen, y luego uno las puede obviar tranquilamente. No pasa nada Brian, tu tranquilo, yo también se poner cara de poker, hacer un full, cantar una mano de Ases.

Exorto a los Caballeros Nibelungos que pongan las básicas líneas de lo permitido y no, así no seguiré cometiendo dislates de risa jacobina.

Saben aquel que diu:

Un artista va a visitar a un promotor artístico con su némro. Le hace la demostración; un ratón toca el piano y un canario canta.

Tanto le gusto al promotor que le contrato en el acto, pero, claro el promotor le dice, oiga, esto tiene truco, no puede ser tanta perfección.

- Hombre Sr. promotor, pués si, tiene su truco.
pero si se lo digo no me contartará.

- No se preocupe, me ha gustado tantp, que le firmo el contrato, pero díagme el truco.

- Pues mire, el ratón toca el piano, pero el canario no canta.

- Como, dice el promotor.

- No, no canta, el que canta es el ratón que es ventrilocuo.

Venga Brian, reite un ratico.

Quim Tubert ha dit...

Estimadíssim jose, l'altre dia li vaig comentar a la vaca que vostè havia dit que el meu estil era "docto y generoso". Potser és que estic massa sentimental últimament i això m'ha fe baixar la guàrdia davant dels elogis inmerescuts. Sort en tinc, però, de la vaca que és murria com ella sola. Sap què va fer? va entrar al meu ordinador i em va renyar per no tenir el detector de sarcasmes instal·lat. Avui, quan vostè m'ha situat en el mateix nivell que el "joderquebienqueescriboycomomegustafirmarmisobrasmaestras" margarito, han saltat les alarmes de l'ordinador i la pobra maquinota ha començat a treure fum. Si se m'espatlla l'ordinador per culpa seva, el faré buscar per la vaca i li faré pagar la factura de reparació. Pensi que la vaca quan vol trobar algú, el troba. Si ha trobat a l'espia també el pot trobar a vostè. "sabedores supremos"... joder, jose, como te quiero... un abrazo

U.Q.V. ha dit...

Jose:
"paga la pena", en catalán, quiere decir "vale la pena".
Saludo.

jose ha dit...

Pues nada Sr. Qim, cuando quiera quedamos y nos tomamos una malta escocesa y tan panchos. Vd., si tiene ese cierto sentido del humor del que carecen muchos de los tecleadores, que con rictus amargos y aire de vengadores y miradas torvas y siniestras confabulan contra el futuro, ya que el presente los tiene muy encorsetados.

Que conste que su estilo me gusta, me agrada, espero que no sea un simple recurso para ocultar algo simple y prosaico, pero no, Vd., tiene clase y se le ve. Tan vez sea poco transgresor y un algo almibarado y un tanto narcisista por aquello de que se puede uno morir contemplándose a si mismo en el espejo de sus obras rodeado de narcisos olorosos. Pero repito otra vez, no, no creo que sea así. Creo que Vd., tiene ese estilo como un arma flamígera que en su momento puede actuar de salomónica forma y poner en su sitio aquellas cosas del injusto mundo.

Los hados le han donado ese ardor que traspasa a las teclas para que los vulgares humanos que en derredor suyo están, vean y comprendan el devenir del mundo en aras de su exactísimo estilo propio y verdadero.

Yo le sigo, pero casi nunca escribo en su blog, alguna que otra perdida reseña, pero me siento anonadado por su grueso opinar y valeroso enfrentamiento con los analfabetos del entorno.

Evocacions ha dit...

Hombre si el UQV está vivo! Mucha relación con los años 20 veo yo. Per cert, José, ya me gustaría un día coincidir tu y yo en un karaoke y darle a una de Pimpinela (no creo que estuviese más rídículo que tú, tampoco menos.

Evocacions ha dit...

UQV, ja saps qui és el diable?

Quim Tubert ha dit...

jose, l'admiració és mútua. Li asseguro que la seva prosa em fa levitar. Sento decebre'l, però: el meu estil amaga en realitat una simplicitat i un prosaisme qe la majoria de vegades se'm fa quasi impossible de dissimular. Ah, i pel que fa als meus ardors, sento decebre'l altre cop, els únics ardors que els meus fats em concediren foren els ardors d'estómac.

Sempre seu, i agafo al vol això del malta escocès...

jose ha dit...

Mister Quim, no sea un pelin desconfiado Sr. Mío, no tengo ganas de sarcasmos baratos ni melifluides al uso, Vd., realmente es bueno dandole al teclado y además le admiro por sus a veces giros ditirámbicos y sus enaltecimientos floridos de sus "boys" queridos. Tenga el cuidado sutil y "esbrine" a que tipos de retoños cobija, pués el futuro según el tema de la ficha presente puede devenir un poco escorado de peso específico a los saludo romano y oca de paso.

Cuando uno escribe poco y es de pobre léxico como un servidor, en cuanto halla maestros de la pluma tipo Umbral, (Con el cual tome varias veces café, en el Café Gijón), en el sentido de que su estilográfica debería ponerse a sueldo de mejores y mas importantes eventos, esos consetudinarios que ya sabe que acontecen en la Rue, sobre todo en el número 13, del Percebe. Su forma de historiografiar algunos casos que le he leido, me han abrumado en tal amplitud, que a veces me han hecho soñar con algunos de los majestuosos párrados de Tomas Mann y su "Montaña Mágica", que seguro que VD., ha leido, pués hay algo de ese estilo imnpecable, señorial, de buen gusto y mejor porte.

Todo lo dicho es veraz y cierto, no vea en estas humildes letras poco agraciadas una crítica a la luz de las velas o medio velada. Sólo decirle que siga aupando esas líricas letras hacia la cuspide de este Everest que son las creadas por Vd.

A.amablemente suyo: José

jose ha dit...

Evo, aquella de "dimelo delante de ella", o la otra de

- "Tu también te equivocastes"
- "si por haberle dado mi amor a cualquiera""

- "A esa, que siempre está dispuesta".

Inovidables Evo, ya te digo, a ver, cuando hacemos ese Karaoke, e invitamos al UQV, al Quim, y sobre todo a Criteri que le van mucho los revivals musicales. Al serio del Brian, no sé, a lo mejor se corta de tan serio. Puede que uno que se reiría un mucho será el Maese Apañó, que también son de los de juerga en casa.

jose ha dit...

Sr. Quim, esa pobre Ubreda, tiene que hacerla trabajar menos, la tiene estresada, no se pueden comer tantas margaritas ni contemplar Selenes Exóticas sin que a la pobre le de un "pelo", y se le corte su manantial lacteo. Tiene que comer frecos pastos verdes y húmedos y dejar de darle secarrales y luces luctuosas de oscuras lunas.

Siga el consejo de quién bien le aprecia, sueltela a pastos mas herbáceos y floridos, dejele libre a su vacal albedrío y sueltela todo el día y por la noche la recoja, la guarde y le da un poquico de cariñicos y verá que linda se le pone.

Al mismo tiempo su gracioso estilo ganará en confianza por aquello de que su vaquita estará mas feliz, y poco a poco dejará de ser "sorda" para competir en escuchar el mundo real de la gente toda, y no solamente de las siempre pesadísimas huestes que le admiran sin crítica.

jose ha dit...

Evo, eso que has dicho sobre la cara oculta llena de diablez del UQV, me está haciendo pensar, a ver de que diablo hablas, chico, esplicate. No me dejes a oscuras. Quiero saber a que diablo me enfrento, no vaya a ser que mi pobre alma sin darse cuenta ella, caiga en los avatares de la compra y venta que se dan por esas sus lindes. Así que o me lo explicas tú, o me lo aclara el.

U.Q.V. ha dit...

Que lo aclare él, que es el que ha sacado el tema.

Edurne Noel ha dit...

Es dificil trobar un ramat d'imbècils delirants mes patètic que el vostre. A can SS s'estan foten un tip de riure, nomès de veure el penòs espectacle que oferiu tots vosaltres plegats. Benvolgut espia, per aquest viatge, no mancaben esforços. -Para este viaje no hacían falta alforjas-, colla de xarnegos pretenciosos i literariament dolents i merdosos.

Edurne Noel ha dit...

Ramat: Per ordre d'aparició:

U.Q.V., José, Apañó de Konneya, Brian, Evocacions, Clyde, Criteri, etc.etc. Si en manca quelcom, deixi aqui la seva queixa i ja l'anomerè en el meu proper post.

jose ha dit...

Para pretensioso o pretensiosa, el tal Edurne Noel, ya salió la apostilla del titulo de la fitxa, le molesta todo lo no catalonico. Nulo sentido del humor. Donde quiere ir a parar, y encima desde el anonimato mas rastrero y perverso. Si le molesta y no sabe leer y no entiende la lengua patria (aún y por ahora), pués vayase a criar laureles para ponerselos a sus liderillos catalónicos de patio de vecindad.

Seguro que detrás de ese nombre se oculta alguien ya apalizado en varias ocasiones por parte de estos xarnegos. Seguro que tu padre es de murcia y tu madre madrileña y tu te quieres limpiar la sangre a base de insultos barriobajeros. bien inutil estas hecho/a. Normalmente a los de tu calaña se le pone un espejo para que vean lo que son cuando escriben lo que dicen de los demás. Tu xenofobia te convierte en un FASCISTA IRREDENTO GILIPOLLAS, trozo de nazi y familiar de Himmler.

Edurne Noel ha dit...

Jo no soc cap troll com li vareu dir al pobre Margarito. Jo tinc el cony més gran que la vaca Paca, vull dir que la vaca sorda. Per cert tinc un "sonotone" especial per a vaques que no hi sent'en bè i que potser li anirien de conya -a la vaca- del Quim, per poquer ascoltar les bestiesses que dieu tots vosaltres plegats....

jose ha dit...

Siento un recular de dientes, tu eres mucho mejor que ellos, tu eres ellos mismos.

Edurne Noel ha dit...

Hi ha una frase a la pelicula "Moulin Rouge" sí, la del Toulouse-Lautrec, que diu més o menys així: "lo triste no es lo que hacen, lo triste es que son incorregibles". Vosaltres aqui en aquest apunt, sortiu tots retratats: sou malauradament incorregibles. Pitjor per vosaltres. Ho sento.

Edurne Noel ha dit...

¿Lengua patria? ¿Eres tonto o simplemente es que no has estudiado lo suficiente...?

Edurne Noel ha dit...

¿Tú eres José el de la Virgen María? o ¿José el más tonto de la clase?

jose ha dit...

Ahí te pica, y además contestas en la lengua patria, jople muñeco.

jose ha dit...

Te señalo que haces honor al titulo de la fitxa. Lo demás son tonterias. Tienes un no se de antaño otros lances en esta casa. Eres el mismo/a, ocultandote en el anonimato.

Edurne Noel ha dit...

Pa tener casi 50 tacos chaval, te lo has trabajao... por cierto, ¿de dónde saliste, vos?

Edurne Noel ha dit...

Bueno... es que me gusta torear... Soy la bombera torera... de la banda "El Empastre" ¿No serás tú el enano de la citada banda que recorrió España entera, ya hace algunos años? ¿ni serás quizás el enano del chiste de la Legión?

Edurne Noel ha dit...

...anda pregúntale al Criteri -lo de la banda- que a lo mejor lo sabe... el bendito capellán frustrado.

jose ha dit...

Mejor te dejo pasar por delante, así te sentirás mas prota y serás mejor empalado.

Edurne Noel ha dit...

José: a mi no me molesta ni hablar ni escribir en "la lengua patria"; mi cantante preferido es Antonio Molina (el de Adiós mi Epaña quería...) en cambio a vosotros los xarnegos si os molesta hablar en nuestra lengua vernácula. Sois pura basura... y unos descerebrados.

Edurne Noel ha dit...

...por eso vivís en el Vallés o el Baix Llobregat. Encara hi han classes.

jose ha dit...

Chico, no se, te encuentro como mas cariñoso, mas ajustable a un simple abrazo de camarada. Se ve que no eres del todo malvado, aún eres capaz de sentir algo por la patria y el Rey. Necesitas que te digan algo tierno y sensible, en el fondo eres un tulipan en flor. Diel algo a los B&C, ellos te comprenderán y te acogeran en su casita de papel.

Edurne Noel ha dit...

Hay cosas José contra las que no se puede luchar. Cuando uno encuentra gente autóctona condescendiente como el Sr. Maspons o el espía, es fácil medrar, pero cuando se te cruza una tía con el c... como una vaca como yo... eso ya es otra cosa... pequeño. No lo olvides.

U.Q.V. ha dit...

Edurne:
Vaig tenir la immensa benedicció del cel que va ser que el Margarito s'acomiadés. Ja va fer el dictamen oportú, ja va dir que això era un bloc de pena i que ell n'havia quedat tan decebut que no tornaria més.
Al·lelhuya, vaig pensar.
Però no. Ha de tornar el seu clon, la seva versió transformada però no millorada a divertir-se una estona a costa de les bones formes, que per sort en aquest bloc se solen mantenir més que bé.
No necessito que aquí vingui ningú a salvar-nos de res. No necessito un campió de ves s saber què, que vingui a posar les coses al seu lloc. Aquí ningú no ens ha de salvar de res.
Jo et suggereixo que si vens aportis alguna cosa que no siguin insults i brega gratuíta. Demostra si vals alguna cosa més enllà dels teus insults.
I si no te'n veus capaç, o bé m'ho fas saber, o bé t'encabrones una mica amb mi, o bé tu mateix et convences que aquí, realment, no hi tens gaire a fer, i toques el dos, com el teu estimat.
Salutacions

Edurne Noel ha dit...

Jo, al Margarito no el conec. Peró el trobava més divertit que aquest paio el "Jose" perque el fet de que aquest individu mig analfabet i pretenciós campi per aquest bloc sense que li diguis res i li riguis totes les seves grácies, em recorda un altre paio "l'Octavi" i aixó no diu res a favor teu, benvolgut vigil.lant. Jo no sé si soc la versió millorada o enpitjorada del Margarito però amb ell sorties guanyant... al menys explicava coses interesants, no com tots vosaltres que només parleu en clau de coses insustancials i ridicules. Prenc nota, i farè bondat. A veure quan dura la teva imparcialitat. Jo no vinc a salvar-te de res, ni a tu ni als teus opinadors. ¿Saps? Peró com ets un home que diu que està al aguait... vull veure l'abast del teu horitzó. Salutacions... i no et capfiquis... només es un joc... tú mateix ho vas dir. Jo però, no faig servir mascares em dic Edurne Noel Ramírez... soc de Sevilla i no faig servir cartes marcades.

U.Q.V. ha dit...

Edurne:
A qui li ric les gràcies o les hi deixo de riure no és cosa teva. És cosa exclusivament meva. Si veus coses que no t'agraden ets ben lliure de dir-les, amb correcció, o fer com altres, enmorriar-se i no tornar més perquè se senten dolguts o ferits per no sé quines absurdes gelosies. Ja som grandets, tots plegats, no et sembla?
Si fer bondat significa aportar -el que et dongui la santa gana, company- però aportar i no rebentar, veig que ens hem entès.
Si només és un joc, almenys juga correctament.
Aquí els únics que tenen justificació per a dir el nom del porc a algú són els fitxats i aquest algú a qui poden dir de tot menys guapo és a mi.
Vinga, salutacions un cop més.

Edurne Noel ha dit...

Entesos... salutacions i bona nit. No t'ofenguis ni et facis mala sang. En mi tens una amiga, no una enemiga. Jo no soc la luna ni el margarito. T'enviarè, quan pugui una bona col.laboració que et farà sentir orgullós. De tota manera deixa que et recordi que el joc amb la luna i el florer t'el vas carregar tú no ells. oi?.

jose ha dit...

Esta paya de Edurne, se siente tocada por las plumas blancas que colgaban de la ventana de la mancebía, lugar donde posiblemente trabajaba a horas extras y nocturnas. Y claro al venir a Catalunya quiso limpiar su buen nombre metiéndose a literata para que no le siguieran endosando otras meteduras. Se siente por encima de todo, de todos, ella sigue los caminos de otros que le indican la forma y manera de faltar e insultar, tal vez con el loable fin de que esos insultados pierdan el respeto y la cordura que ella desconoce, y que si conoció todo ello lo dejo en las sábanas llenas chinches de su cama de alquiler. Es persona traicionera, engreída, de buena familia venida a rastrera por su comportamiento sin venir a ton ni a son. Siente celos por no ser llamada a Fitxa, por creerse ella mas apropiada que otros a ser fichada, a ser enaltecida en las lindes de esta farsa blogueria. Se siente impelida a dejar a los demás por tierra, esa tierra que también se la tragará como todo buen vecino de este puto planeta.. Tal vez ha sido que estaba sola en su casita de papel, sin nadie que le encarentoñe y claro la privación de amor lleva a odio y a destilar bilis sin control. Tal vez su frustración menopáusica e impotencia glandular le lleva a derroteros insultantes creyendo a todos de su misma y prepotente ignorancia muy del positivismo relativista. Reciba mis cordiales saludos desde la propia nacionalidad sevillista.

U.Q.V. ha dit...

Vale, pues saludados todos y todas, -a lo políticamente correcto- aquí paz y después gloria.
Y mañana cambi el disco.

Brian ha dit...

14 posts en menys de 4 hores (i en diumenge). Bueeeenu... això ja comença a semblar un troll de veritat. A més a més, un tret característic dels troll com il faut es que tenen la dèria de travestir-se (no em pregunteu el perquè).

Criteri ha dit...

Amén.

Bueno,
vinga dues coses a l'Edurne. Una: no marxis, una sagala anima "las
pajaritas", encara que sigui una mica machorra. I...potser encertes,
però no oblidis lo dels capellans trabucaires.
Que Can Sostres ens llegeigin, s'enriguin, és bo o dolent?
No sabeu com em recorda tot aixó a les constants i apassionants
batusses inefables del Regino's molletà ! -més institucional que
l'Ajuntament-. Com mos ho haguéssim passat tots plegats!

Criteri ha dit...

Aquests "marcs" -i plantilles de coment. són insufribles- ni es pot enganxar, i en foten de coses rares!