Fitxa 39: Toni Ibàñez

Com que a la xarxa hi ha tota mena d'ítems, avui és el torn d'un ítem-poeta.

El Sr. Ibàñez, l'ítem-poeta, és un senyor tot presumit. Li agrada posar-se guapo per sortir bé a les fotos, i quan sap que ha de tenir visita endreça la casa, compra flors, treu la funda de roba dels sofàs perquè llueixin els bons entapissats de pell. Bé, bé, ens agrada; les coses han de fer goig, estar endreçades, netes i polides. Des que va saber que l'aniria espiant, ha fet unes reformes al piset que li han quedat francament bé. De debò, l'aspecte del seu bloc "Entrellum" ens agrada més ara; abans el trobàvem massa recarregat de coloraines, de tanta bandereta de xarxa social i cosetes que distreien. Ara li queda molt més elegant, elegant i modern al mateix temps, i tot fa joc amb tot. A més, el senyor Ibàñez és un amfitrió atent, tot ell cortesia, un ítem simpàtic que sap que viu de les visites, i que procura tractar-les bé.

El nostre ítem-poeta és un veterà a la Catosfera, un autèntic pioner, que amb diversos blocs de llarg recorregut ha anat consolidant el concepte de ciber-escriptor, entenent que els escriptors també han de fer-se visibles allà on hi circulen tants ulls, tantes mirades. L'estatus actual del Sr. Ibàñez és el resultat d'una enorme feinada, i això s'ha de reconèixer.
I tampoc no hi ha cap mena de dubte que el nostre poeta es té a si mateix com a principal centre d'interès; al Sr. Ibàñez li encanta jugar amb el seu melic ("ralet, ralet, de qui és aquest meliquet? del poeeeta d'internet!!") i que no defuig cap ocasió de mostrar-nos-el. Ell treu el nas -i el melic- on sigui que li vulguin mirar una estona: a la premsa, a la ràdio, a les tertúlies, als concursos -l'han sel·leccionat per anar a concursar a l'Illa de Pàsqua. Quasi res... I això, que se'n par-li, i tant que sí, encara que sigui malament, però que se'n par-li. Que el trànsit cap a "Entrellum" sigui constant, per poder seguir dient que és dels qui té més visites a Internet i més prestigi reconegut com a blogger... I la veritat és que, com se sol dir, s'ho curra, això de promocionar-se. Se sap vendre, i la gent que se sap vendre aquí sempre l'hem admirat.
El senyor Ibàñez té una fe granítica en les virtuds de la xarxa. Normal. És la gran plataforma de promoció i difusió de la seva producció litarària, també editada en paper -en llibre, vull dir, això que es veu que aviat desapareixerà- i de les activitats de l'escriptor. I es promociona, tot cofoi, amb mal dissimulada satisfacció: mira d'on em criden. Mira on escric. Mira qui m'enllaça. Mira qui m'entrevista. Mira'm, mira'm, mira'm...
A més, com que domina les eines neo-tecnològiques, ha reinventat el concepte de poeta, adaptant-lo als nous temps. Res de pergamins i plomes d'oca. Ordinador, no-sé-què 2.0, vídeo, i el que sigui: sap treure tot el partit de la tecnologia. D'aquesta manera ha inventat la video-poesia. Sí, aquella mena de muntatges que abans se'n deien "un audiovisual". Sí, sí, allò tan obsolet, però que digitalitzat i penjat a Internet ja sembla un avenç trencadorament innovador.
Al bloc "Entrellum", la veritat és que un s'hi entreté: sempre hi passen coses. Des de la campanya constant de l'autor, que pren formes ben variades, a intercanvis epistolars, a opinions i reflexions sobre l'actualitat. I aquí pararem un minutet, perquè li volem estirar una mica les orelles, senyor Ibàñez.

Li hem llegit, aquests dies, coses sobre l'enrenou de Reagrupament i les coses del Dr. Carretero. Estem d'acord amb vostè en com poden ser de repugnants algunes pràctiques a la xarxa consistents en esbombar la vida privada de les persones. Hi ha molts ítems a la xarxa a qui els agrada fer mal a base d'explicar drapets privats, sense cap mena de vergonya ni fre moral. El senyor Ibàñez m'entén. Tot el meu suport al que va dir vostè, sobre com abomina l'argument "ad pudendas" que els menja-sopetes de sempre, els frustrats, reprimits i amargats de tota la vida mai no dubten a utilitzar, com aquells a qui vostè es referia, els qui han tret drapets de la vida privada d'en Laporta i en Carretero. Estic, insisteixo, d'acord amb vostè, però això mateix li recrimino que hagués il·lustrat l'article amb les fotos de les noies en qüestió. No ha estat coherent. No pot contribuir al creixement del xafarderisme. No pot ser un vulgar Jordi González, encara que sigui en versió mitigada. No, les fotos hi sobraven. No pot fer com TV3, "aquestes coses nosaltres no les fem" i acabar fent-les sota una aparença de falsa distinció. Jo no tinc perquè saber, de mans de vostè, la cara que fan aquelles noies, i començar a valorar si són guapes, si són pàmfiles o tenen pinta d'això o d'allò. Aquesta informació no la vull. Jo, almenys. Li resta punts, això, Sr. Ibàñez.
Au, ja està.

Amb l'autoestima disparada com un coet, dóna la impressió que l'ítem-Ibàñez s'ho passa bé i neda en la piscina olímpica de la felicitat. Pel que es veu, la xarxa, a un, el pot arribar a fer feliç... Si es demostra que és així, com hem de venir alguns, els típics aixafa-guitarres, a qüestionar-ne les virtuds?
Endavant, ciber-poeta. Gaudeixi de les meravelles d'Internet i dels beneficis personals que li ha comportat. El que té és ben seu i s'ho ha guanyat amb tenacitat. A més: volem dir que ser poeta és un fet encomiable i heròic. Un poeta és algú que es dóna, s'exposa, es despulla. Amb les artificiositats corresponents, amb les trampetes, ja ho sabem, que el poeta sap que mentre es despulla es disfressa. Però el que està escrit està escrit i queda.

I no hi ha temps, perquè la fitxa ja és prou llarga, per debatre el tema dels autors dins la xarxa. Només volem dir que des d'aquí creiem en el fet de respectar i lluitar pels drets de l'autoria, que en són uns quants. Que malauradament, si altres han de fer negoci amb el que fa l'autor, l'autor s'ha de defensar i se l'ha de protegir. Una altra cosa és que les coses ens les volguem regalar. Com ara jo, que li vull regalar un poema. No per res, perquè en faci el que vulgui. I per fer veure que tots busquem, permnanentment, alguna cosa.

Passes mortes

Passes mortes,
caminants anònimms
descobrint
que allà on s'aturen és allà on un dia tots
van començar.

Sense estrelles,
amb cua daurada,
sense rumb
damunt les aigües d'aquest mar
que creies que era molt més gran...

Potser val més que no em pregunti res,
més enllà del teu somriure,
que ara brilla molt més clar.

Perquè és quan rius,
que me n'adono
que només vivim per viure,
que la sang
de l'univers és la sang que tu portes dintre.


No la busquin a la xarxa. Ningú no els dirà que és d'en Damien, l'espia que només creu en les ànimes darrera les paraules, i que per tant li ve molt de gust exercir el seu dret de triar-les.

Perdoni, ítem-poeta, Sr. Ibàñez. No es pensi que m'havia oblidat de vostè. M'ha agradat molt poder adreçar-li tot això. Un poeta, bo o dolent, és sempre un valent.
A vostè ja el coeixia de molt abans d'això de les fitxes, i sempre m'ha semblat això, que ser poeta a la xarxa, on hi corre tant de cafre, i creure-hi i no fer-se mai enrera és d'una enorme valentia i mereix tot el respecte.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: òbvia
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: indetectat

Adreça:
entrellum.blogspot.com

Nota sobre els comentaris:

A partir d'aquest moment queda habilitada la moderació de comentaris.
Els comentaris dels bloggers fitxats seran sempre publicats, sigui quin sigui el seu contingut, si estimen opurtú dir alguna cosa en relació a la seva fitxa. És el seu dret a dir la darrera paraula.
Tinc una idea molt clara del que vull que sigui aquest espai, i per tant, del que no vull que sigui.
Demano disculpes si això ocasiona alguna molèstia als comentaristes que aquí sempre han demostrat bones formes i sentit comú. Estic convençut que si tenen ganes de seguir comentant no es trobaran amb cap sorpresa desagradable ni per part meva ni de ningú altre.
Salutacions.