diumenge, 21 de març de 2010

Fitxa 52: Guillem Carol

La generació de Guillem Carol.

La generació que ha crescut tastant, des de ben petits, la qualitat. Tot el que els ha rodejat és de qualitat. Han crescut en un món segur. Han gaudit de confort; bons aliments; pau social; abundància material. Han gaudit, més que cap altra generació, de l'accés fàcil i direce al coneixement.
La generació que, sense adonar-se'n, s'ha deixat marcar en l'ADN la necessitat d'oci constant. Oci, experiències, una inacabable oferta de gaudi i diversió que sempre els ha deixat un pòsit d'insatisfacció i necessitat de repetir en dosis més altes.
Són la generació que possiblement hagi crescut més ràpid; però tots els creixements accelerats paguen el preu de les descompensacions. Descompensats pel que a fa a esperit de sacrifici. Més vulnerables que mai al desànim, a la frustració. Amb unes relacions de parella que semblen combinar l'instint de propietat amb la por extrema a ser expropiats per l'altre. I no s'obren; i no es dónen. I a partir de dos "jo" els costa una feinada enorme constituir un "nosaltres". Si això ja els costa, imagina't si els ha de costar, d'alguna manera, constituir una marca generacional.
Jo crec que quan més junts s'han sentit els uns dels altres és quan s'han manifestat a favor que no els prohibeixin el botellón.

La generació que tenint-ho tot tan fàcil ho acaba tenint tot sumament difícil. Amb una ombra fantasmagòrica que no els deixa de petja: el fantasma de la incertesa. La generació que té la sensació que ja està tot fet. La generació que ignora què pot llegar a la següent, i que per damunt de tot prefereix no pensar-hi. La generació dels eternament insatisfets. La dels pijo-punks, que no veient cap futur es refugien en la immediatesa d'un doble click, de la moda i de la roba de disseny.

Han crescut envoltats de qualitat. I quan esperes que generin qualitat és quan t'adones de com els costa.

Llavors veus nois com en Guillem, que volen fer coses, que volen comprometre's, i els llegeixes al bloc, i trobes encomiable que algú d'aquesta generació tingui ganes de moure's. Però quan vas a llegir-lo et fa l'efecte que t'atrapa un déjà vu; que llegint Guillem Carol estàs llegint l'enèssim Guillem Carol que circula per aquestes pantalles, twitejant, feisbucant, anant a parar al mateix de sempre, perquè sembla que el mateix de sempre sigui l'únic tangible i engrescador.
Guillem, que molts dies en comptes d'escriure et penja un video del Youtube. O un vídeo dels joves de la FNEC. Quina gràcia, la FNEC... jo jugava a futbol, a la Facultat, amb un jove socialista que avui és tinent d'alcalde a Barcelona; amb un altre, un osonenc que un dia va sortir per la tele -et saludo, Jordi Pou, tot i que dubto que em llegeixis-, amb un de Viladecans rebotat de dues carreres, i entre d'altres... un delegat de la FNEC, que tot ho volia sotmetre a votació i que després de fracassar en els primers parcials ja no el vam veure més... Espero que les noves fornades de la FNEC no siguin tan bledes com aquell. I és que déu-n'hi-do, quina generació, la meva, també. La dels que també ho vam tenir, sinó tot, quasi tot. I que ja vam començar a fer ben poc per la següent.

Guillem, si fossis vell et preguntaria, com vaig preguntar al principi de tot a l'ítem-Colomer, amb qui has empatat. Però ets jove, i no correspon. Per algun lloc s'ha de començar. Endavant, doncs, i a totes. Però si voleu -vols- fer alguna cosa, com a generació -com a ítem-, no us aniria -t'aniria- malament posar en dubte fins i tot aquestes coses que passen per ser tan certes, tan òbvies, tan evidents.
De mica en mica, amb temps i calma.

I sí, és molt bonic un paisatge urbà tot nevat.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: indetectat

Adreça:
guillemcarol.cat

5 comentaris:

Guillem ha dit...

vaja, esperava alguna cosa més de tu, la veritat.

Quim ha dit...

Ai, estimat Damien i companyia, la llista d'ofesos continua creixent... em començo a preocupar... si això s'allarga gaire més haureu d'acabar contractant guardespatlles...

Brian ha dit...

Avui, amic Damien, em sembla que t'has deixat trair una mica pel subconscient i has projectat sobre el jove Guillem la imatge del jove-bleda del FNEC que vas conèixer a la facultat. L'hi he llegit les 4 o 5 entrades últimes del bloc i la veritat es que (al marge de (des)afinitats polítiques) m'ha semblat que te un discurs coherent i una prosa intel·ligible.

No he cregut mai del tot en el conflicte -o gap- intergeneracional; en canvi si que crec una mica més en el gap intersocial. El jove Guillem segurament te moltes coses solucionades, no tant per mor de la seva generació com per mor del seu estatus. Si a més a més es intel.ligent i aplicat, doncs millor que millor.

A mi em sembla que demanar als joves que pensin en el què poden llegar a les següents generacions es demanar l'impossible. No poden llegar el que encara no tenen, i ni tant sols coneixen. Es una contradicció inherent a la joventut: volen canviar un mon que encara no saben com és.

Borjas ha dit...

Los niños bien confunden el mundo de sus cómodas realidades con el mundo que desearían que esas realidades confluyesen en otras paralelas y siempre cerca del costado de sus papas, tios, tietas y amigos influyentes de la familia. Esa familia que le rien las gracias desde su tierna infancia, haciendole creer el mas listo y el mas guapo, llamado por sangre a ocupar los altos cargos de la administración sea la que fuere.

Efrem ha dit...

A mi també m'ha decebut una mica aquesta "fitxa" (però si, de fet, d'ell no n'has dit apenes res!) que és més per trallar de la generació que no pas l'ítem en qüestió, poc treballat, molt poc! Suspès!