Fitxa 53: Joan Laporta

(Espiant Joan Laporta, a través del seu web Laporta2010.
Notes espiesques i una reflexió).

-Espiada número 1:

Primera impressió, la visual: una pàgina web grandiloqüent, amb la foto de l'ítem en posició dominant. Somrient. Look triomfador. De fons, una bandera catalana. A la part de dalt s'hi veu un sector blau. És una estel·lada, però l'estel no hi és visible. On sí que s'explicita bé l'ensenya independentista és en el rètol amb el seu nom: en una de les A, hi ha ben visible l'estel, i les quatre barres.
Hi ha un clip del seu viatge solidari a Ruanda. Hi ha Twiter, hi ha Facebook. Més del mateix.
Me'n vaig.

-Espiada número 2:

Descobreixo una pestanya on hi diu "llegir". És la secció "En primera persona". Hi entro, pensant que hi trobaré revelacions sensacionals. Pensava que desvetllaria incògnites sobre el seu futur polític. No hi ha res d'això. Primera decepció. Pensava que diria si es presentarà a les eleccions, i si ho farà de la mà d'en Carretero.
Només diu que continuarà treballant pel Barça, però que com a ciutadà vol tenir una via -el web- per expressar la seva opinió en relació a allò que estima: el país, Catalunya; que pensa defensar-ne els drets i les llibertats. Què vol dir, això? Que treballarà per la independència? Ho trobo ambigu.
Ah, calla. Hi ha una cosa que no he vist. A la presentació diu que Catalunya necessita assolir la seva plenitud nacional el més aviat possible, i que el web és un graó més per avançar en la construcció d'una Catalunya plena, o sigui, una Catalunya amb estat propi.
Ah, però torno a l'altre text i em desconcerta. Diu que vol reiterar que l'existència del web no significa ni que s'hagi de dedicar a la política ni que hagi de desatendre les seves obligacions de president.
Decepció. Tothom diu que quan plegui de president es presentarà a les eleccions...
Com vol assolir un Estat propi, si no entra en la política? Des d'Internet?
No entenc res.

-Espiada número 3:

Tot segueix força igual, però veig una noticieta on s'hi diu que Laporta dóna suport al "sí", suposo que a un referèndum. No m'hi fixo gaire bé. Crec que a Olot...

-Espiada número 4:

Sense canvis. Em fixo en el formulari que hi ha a la dreta. És per subscriute't al lloc web i poder rebre de primera mà les actualitzacions i com pensa Joan Laporta. Penso si el web no està pensat per mesurar el volum de suport potencial amb què pot comptar en cas de presentar una candidatura electoral. Sí, a aquesta conclusió hi he arribat jo, tot solet...

-Espiada número 5:

Per fi algun canvi.

Diu Laporta que alguns polítics han menystingut el seu dret a obrir un web on expressar-se. Missatge explícit: ell està per la llibertat d'expressió; alguns polítics no.
Admet que està calibrant suports possibles. Segueix sense deixar clar si farà política, però la reacció nerviosa i adversa d'alguns polítics, davant d'aquesta possibilitat, diu que pot fer-lo decantar cap a exercir de polític. Però... i el programa?
Busquem continguts, propostes. Només n'hi trobem una: l'estat propi.

No es mulla respecte l'aliança amb Carretero. Li professa respecte, i diu que assistirà a la segona Assamblea Nacional de Reagrupament, ja que l'hi han convidat. O sigui, es deixa estimar però no es casa.

L'ítem-Laporta es queixa: La Vanguardia, mitjançant una enquesta, li treu una valoració del 2,9. En canvi, en l'enquesta promoguda per ell mateix a través de l'Institut Opina, surt valorat una puntuació de 5,3. Conclusió de Laporta: La Vanguardia li va en contra, a ell i als interessos nacionals de Catalunya. Diu que ja està acostumat a rebre aquest tracte per part dels mitjans del Grup Godó. Victimisme? Identificació entre la seva persona i els drets nacionals de Catalunya?
Per cert, respecte a les enquestes: de quina enquesta ens refiem? de la de La Vanguardia -publicació que suposadament li va en contra-, o de la seva? (pressuposem que ell no va en contra de si mateix).

Poques idees, doncs, de moment. Superioritat moral, victimisme, enemic exterior -o interior-sucursalista- i només una constant: no sé si em presentaré, i si ho faig será per caminar cap a l'estat propi.

I aquí deixem les notes espiesques. Aquell web es mou amb molta lentitud, i jo vull acabar. Si ha canvis i novetats que corregeixin la visió que aquí transmeto ja ho jutjarà cadascú que vulguin anar passant per Laporta2010.

Reflexió final:

Després d'haver llegit força cosa sobre Laporta en webs de contingut polític, després de llegir el parers d'infinitat de comentaristes, em faig la següent pregunta: Què esperen els entusiastes del Laporta-possible polític? Fonamentalment, que dugui Catalunya a la independència. Sense interessar-los gaire cosa més; intuint una certa orientació ideològica, per part de Laporta, però sense capficar-s'hi massa, de moment. Hi ha aquell argument que diu "primer la independència, després ja decidirem com volem ser". Laporta equival, avui per avui, només a independència, però per a molts ja és més que suficient.
Ser president d'alguna cosa és difícil. Jo, que només he arribat a President de Comunitat de veïns, m'ho puc imaginar. Però no tinc clar que el fet d'haver presidit un club esportiu, encara que sigui el F.C. Barcelona, capaciti per presidir Catalunya.

I per cert, la presidència de Laporta, que alguns veuen com a exemplar, té llums i ombres, encerts i pífies de dimensions variables.

El seu gran encert fou el d'erradicar aquell niu de violents, aquella màfia anomenada Boixos Nois. Sobre l'adopció del moderníssim concepte de màrqueting solidari en tinc les meves reserves, però bé, al capdavall ingressos són ingressos. Però Laporta no sabé anar més enllà d'algun dels vicis recurrents dels presidents, com per exemple tallar el cap a l'entrenador quan el propi cap perilla. Frank Rijkaart. I a continuació salvar el propi cap amb una aposta arriscada. Així ho feu Núñez amb Cruyff. De sempre, els presidents liquiden entrenadors -perquè no el secretari tècnic, com era el tracte?- i salven el cap amb entrenadors. La carambola es digué Guardiola i comportà sis copes. La carambola per a Laporta, entenguem-nos; que Guardiola és, com diu Juanma Lillo, bo en si mateix, més enllà del que hagi guanyat; Guardiola és excepcional; modèlic; té una prodigiosa capacitat d'encert. Els èxits de Guardiola, doncs, han fet Laporta molt més bo del que probablement hauria sigut. Hi té la seva part de responsabilitat, és innegable, però no oblidem que en el món del futbol la grandesa de tots els seus actors, inclosos els presidents, segueix depenent principalment dels capricis físics d'una esfera de cuir.

Laporta és líder, però sempre en petit comitè. Rafa Yuste, Alfons Godall, la seva vella guàrdia des de temps dels Maristes. Som un país petit i tots ens coneixem una mica. Però també és una figura que tard o d'hora genera cismes considerables. Per tant, ens preguntem què passarà quan calgui demostrar dots de líder a gran escala... aquests dots estan garantits o només són una il·lusió?

Ser algú que diu que lluitarà pels drets i les llibertats de Catalunya i per la consecució d'un estat propi és motiu suficient per tenir-hi veneració i confiança cega? O segueix igual d'intacta, igual d'oberta, la porta de l'escepticisme? No són ja molts anys d'escalfa-braguetisme? No hi ha ja moltes titoles fatigades per tanta trempera infructuosa?
Són preguntes, simplement.
Sí, ja sé que les preguntes sempre van carregades d'intencionalitat.

(Post fitxa: el web recull la intervenció de Laporta al congrés de Reagrupament del passat diumenge, però no hi ha res substancialment diferent al que ja venia dient)

Valoració de l'ítem:

Rellevància: discutible
Perillositat: nul·la
Risibilitat: possible
Humor: inexistent

Adreça:
laporta2010.cat