dijous, 15 d’abril de 2010

Fitxa 62: Tú y yo contra mundum (Blanca Gª Manjón)

Vull subratllar positivament el bloc "Tu y yo, contra mundum", l'editora del qual és Blanca Gª Manjón, un bloc seriós, centrat en textos de temàtica històrica -les dues grans guerres, el nazisme, la URSS, l'holocaust.

El centre d'interès dels textos és, en general, l'experiència de l'individu davant dels episodis convulsos, la forma com els drames de la història passen per damunt de la persona concreta. En tot el bloc s'hi respira densitat humana, sensibilitat. Fins i tot quan Blanca s'aparta de la línia habitual.

En algun moment l'autora ens ha presentat un text referit a la seva vivència personal. Sembla que el bloc també és obert a aquesta possibilitat, a la d'escriure escrutant sentiments i sensacions vivencials, d'aquells que un escriu per dir-se a si mateix quatre coses essencials per centrar el full de ruta. I ho fa amb l'amplitud i profunditat adequades, amb la pausa que el bloc permet.

En el seu post de presentació ens explica que les seves primeres passes a la xarxa les va fer en un fotolog, el qual va clausurar, desencisada, quan ho va considerar oportú. Certament, el seu bloc no té res a veure amb l'infumable atmosfera dels fotologs, un espantós allau premonitori de l'estupidesa social que ens espera en un futur no gaire llunyà, si el pas del temps i la maduració del personal no hi posa una mica de remei. Per sort, la Blanca ha desertat a temps, i a fe que el canvi és de chapeau. Bé, no conec el seu fotolog, malgrat que n'he conegut molts d'altres, i la idea que en tinc és la d'una ciber-zona marcada per l'egocentrisme superficial, un món farcit de Victorias Beckham i Cristianoronaldos d'estar per casa. Per això no puc menys que imaginar-me que al final la Blanca, la que coneixem aquí, es devia sentir ben fora de context.

La seva claretat expositiva és una qualitat a destacar, avui en què justament moltes plomes promocionadetes, patrocinadetes, amb un nom que no saps ben bé d'on han tret, no estan a l'alçada que caldria esperar. Per contra, la de Gª Manjón és ordenada, intel·ligible, amb aplom i rigor.

El problema amb què ens trobem, avui per avui amb "Tu y yo, contra mundum", és la baixa periodicitat amb què apareixen els textos. Tots sabem que la constància que demana un bloc pot arribar a superar la disponibilitat de l'editor. Però si Blanca Gª Manjón hi creu i la idea la il·lusiona, és un bon camí a continuar, tant per la temàtica en què fins ara s'ha centrat com per la orientació personal que hi dóna.

Valoració de l'ítem:

Rellavància: possible
Perillositat: nul·la
Risibilitat: inexistent
Humor: indetectat

Adreça:
tuyyocontramundum.wordpress.com

5 comentaris:

Borjas ha dit...

Se lee en algún punto de su blog:

"Es difícil establecer la delgada línea que separa la Schadenfreude de la crueldad más despiadada, pero por crueldad entiendo la pérdida de respeto por una persona como ser humano y la recreación mórbida en su sufrimiento. En este sentido, yo respeto a X como ser humano, del mismo modo que no deseo activamente su mal....".

Realmente esta cita da una imagen realmente clara y sincera del rigor que quiere establecer a la hora de querer analizar la temática del sufrimiento humano entendido por sufrir a manos de otros, personas, estados policiales, etc. Analiza el porqué es posible que se dé, y en ese espacio de limitada tesitura va desgranando su particular visión del porqué del "horror" de unos humanos contra otros. Realmente loable.

Criteri ha dit...

Bon blog. També el trobo intrigant, estrany...

Aida Heim ha dit...

A mi també m'agrada molt el bloc de la Blanca. He gaudit de cada post que ha fet i només li demanaria que en fes més...

tuyyocontramundum ha dit...

Hola!

Moltes gràcies per la teva ressenya. La veritat és que he deixat abandonat el blog tant per motius acadèmics com personals. He estat ocupada i a més estic passant una època, com passa a tothom, d'escassa inspiració. I un dels meus principis és no escriure res que no disposi d'una mínima qualitat. A veure si començo a fer rutllar el meu cervell i d'aquí poc podeu tornar a gaudir dels meus textos. Merci de nou!

U.Q.V. ha dit...

De res, Blanca. T'animo a que continuis, que de debò que té valor el que fas.
És un criteri molt encertat, aquest de només parlar a partir de certa qualitat. De totes formes, un passa també per aquella fase en què, sense res a dir, dius, simplement per mentenir tens el múscul de l'escriptura.
En qualsevol cas, reitero els ànims.
Sort en tot!