diumenge, 18 d’abril de 2010

Fitxa 63: fitxa conjunta

La vida a la baronia és plàcida. El tedi ens manté connectats amb l'estricta puntualitat del present. Escriure sota l'ombra d'una figuera, al tombar de la tarda, quan encara no fa massa fresca, em permetment penjar-me, literalment, de qualsevol fenòmen volàtil. Un insecte; un núvol; una merla.
Una tauleta i un tamboret de càmping, rabiosament aristocràtics, el Mac i les llums del Vallès, que ja fonen.

Apareix el Boris, que em notifica que en breu ell i la Tània se'n van a Granollers. Em diu que passaran pel Casademunt, la botiga de música, i que després aniran a sopar i al cinema.
-La botiga de música?
-Sí. vull comprar-me un acordió.
La meva cara de perplexitat ho deu dir tot.
-Sí, Damien. Vull aprendre a tocar l'acordió.
-Als germànics us feia més d'instruments de vent...
-Deixa't estar. Mira: la meva forma de correspondre al Destí, que ha volgut que ara sigui molt ric, és tenir molt clar que algun dia puc ser molt pobre. I preparar-m'hi és una forma de tenir-ho present.
-És cert. Tots som pobres potencials. La vida fa voltes... però home, això no té perquè passar... si es fan les coses amb seny.... a veure, no tinc res contra l'acordionisme, però si anessin maldades sempre podries tornar al món de la seguretat...
-No. No sóc partidari de les reedicions. La vida consisteix en anar passant pàgines... en fi. Escolta Damien, entretant, hi ha una cosa que em fa il·lusió, a veure si em pots donar un cop de mà: m'agradaria adquirir un Citroen DS.
-El mític Tiburón?
-Exacte. Em pots mirar per internet si hi ha alguna oferta? Ah, i de passada mira'm algun mètode per a acordionistes autodidactes...
-Bé, bé. T'ho miraré.
-Per cert: com van les fitxes?
-Vaig acabant. Avui faig una fitxa conjunta; fitxo de cop tres ítems que no puc tractar per separat, sinó no em quadrarien els terminis. I després, tres fitxes més i ja hauré enllestit.
-Ho trobaràs a faltar, Damien...
-No et dic que no...

De dins la masia-palauet apareix la Tània, amb el seu pas gràcil, de floreta silvestre, a punt per marxar. Els veig ficar-se dins del Megane, i enfilar el camí que lentament els portarà fins la carretereta que va de Caldes a Granollers, travessant el cor del Vallès Central.
Ja no hi ha prou llum per escriure a fora. A l'estiu, serà una bona idea penjar un fanal de sota la branca de la figuera. Però qui en sap res, de l'estiu...

Entro, i pujo a la meva habitació. Ja sol, em capbusso en els blocs dels meus ítems d'avui.

Francesc Puigcarbó

La dada sorprenent és que aquest super blogger té al càrrec... més de vint blocs, dels quals sembla que manté a bon rendiment la xifra de nou. Escrits amb un estil àgil, clar, fa de bon llegir. La temàtica és d'interès general, enllaçant cultura i vivències. M'ha sorprès descobrir que també va passar part de la seva infantesa a Caldes de Montbui... com jo; amb la diferància que jo, als sis anyets, no vaig conèixer-hi Kubala, i ell sí. Passejant per Caldes, justament.

Res d'agrors, ni males llets de vell rondinaire. Hi ha la pausa i la calma que dóna -m'imagino- l'edat daurada, que cada cop estic més convençut que deu ser, no tant la joventut com sí la bona vellesa.

I una altra grata sorpresa: tenir de fons de lectura "Last train home" i "As it is", de l'immensíssim Pat Metheny. Pell de gallina, corrent amunt i avall per l'espinada.

blocfpr.blogspot.com

Abd el Krim

Aquest és un ítem que en més d'una ocasió he fet l'intent de fitxar, però sempre n'he desistit, per incapacitat d'atrapar-lo per alguna banda. Potser és inatrapable des de qualsevol etiqueta o estereotip ordinari. Això sí, no és ni un musulmà de manual -tampoc sabria dir en què consisteix, un musulmà de manual-, ni un pan-independentista de manual, ni un estrem-esquerrista de manual, ni un trinxerista... Sempre té una posició pròpia per dir alguna cosa més enllà dels tòpics habituals. No té res de manual, sinó que és simplement ell. Tan desconcertant com interessant.

Es mou entre línies en litigi amb la frescura d'un observador amb passaport suís. Confraternitza per totes bandes, o ho fa veure. Sempre en tinc la intriga. Tot i que quan s'escau, no massa sovint, també reparteix.

abd-el-krim.blogspot.com

Filosòfica ment

Hi ha una revifada de la filosofia? Es gira la mirada, cansats de tanta impostura interessada, cap al terreny de les qüestions fonamentals ben enfocades, ben fonamentades?
Ho vam dir: la filosofia no és el substitutori de la pastilleta de Prozac. Per això calen aparadors seriosos de la veritable naturalesa d'aquesta disciplina humana. Per als amants de la matèria filosòfica, per als de debò, per als qui no tenen pressa ni els crema ni la immediatesa ni el mouse sota el dit, hi ha "Filosòfica ment". Textos llargs, seriosos, rigorosos. Textos ben escollits, interessants, avalats per noms amb entitat, i pel bon criteri dels responsables del bloc.

En temps de fast food, slow food per a l'intel·lecte. Digestió lenta però profitosa, amb garantia d'absorció de tots els nutrients.

filosoficament.blogspot.com

....


Apago l'ordinador. M'adono que ja són quarts d'una, i que encara no he sopat. Caldrà baixar a la cuina.

Hi ha un pastís a la nevera, de xocolata i melmelada de gerds, de la Pastisseria Mauri, de Rambla Catalunya. El deu haver portat la Tània, que al matí ha estat a Barcelona, que havia de passar per la Pompeu. Si es pot tocar el cel amb el paladar, cèrtament un dels mitjans possibles és un pastís de la Mauri.

Em fico al llit, pensant en la propera fitxa. Ja la tinc mentalment redactada. No sé com s'ho prendrà, l'ítem en qüestió. Ho mig intueixo, estic segur que no recollirà el guant, però si més no, li farà gràcia.
Veurem. Serà d'aquí a tres dies.

I finalment, el cap reposa. Una jornada més en aquest món, que se'n va.
Crec ja que m'adormo. Em sembla sentir, aproximant-se, la remor d'un cotxe. Un mussol crida, i el Boris i la Tània ja tornen.
Tot en ordre. Què més vols?

4 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

gràcies pel comentari del blog, o dels blogs millor dit.

Evocacions ha dit...

Bon comentari, UQV. A mi em crida molt l'atenció Filosofica ment; m'agrada, però sembla que no existeixi. El Puigcarbó sembla molt bon tio, com va demostrar amb el canvi de foto; però no he comentat mai. TOrnaré a fer una ullada.

Clidice ha dit...

El blog d'Abd-el-Krim no el coneixia, dels altres dos estic completament d'acord amb la fitxa :) vaig a fer una ullada a aquest que em falta :)

Ta bé això de l'acordió, com a mínim els aprenents no resulten tan insofribles com els aprenents de violí ;)

Filosòfica Ment ha dit...

hi ha en la selecció dels textos una mena d'hermenéutica crítica que penso que pot donar una idea de la personalitat de l'autor.

gràcies pels comentaris i per "fitxar-nos",

però, què vol dir que només en queden tres?