Com va tot, Clídice?
Mira: com ja porto dies repetint -sota el risc d'estar-me fent pesat amb el tema- en breu deixo de publicar. I de fet, ja he deixat de fitxar. Pròpiament, aquesta és la darrera fitxa que dedico a un ítem. Per això... ja veuràs, fes una cosa: mira darrera la pantalla del teu ordinador. Hi veus una caixeta, ni molt petita ni molt gran? si l'obres hi trobaràs una lupa espioide. És la meva lupa. Com que a mi ja no em fa cap falta, te la regalo a tu. Sense cap compromís ni esperar res a canvi; per què en facis el que vulguis.
És una lupa que hauria pogut traspassar a qualsevol altre, amb la simbòlica intenció de subrallar que el metablogismen és una activitat saludable i fins i tot necessària. Que hi ha moltes formes de fer-ne, i que sempre hi haurà algú que la farà.
Però jo te la regalo a tu, perquè tens condicions de matablogger; i no perquè ho digui jo, sinó per què és una activitat que en certa manera ja fas, i molt bé; per què quan ens presentes la web de la setmana, sempre acabem embadalits davant d'alguna curiositat, d'alguna raresa. Recordo aquella web de les ballarines japoneses a París, per exemple. Tens bon ull per triar les coses ben fetes i originals.
Tens l'entusiasme per descobrir coses, amb aquell punt, com tu mateixa dius, de petardeio, que mira... de vegades va bé. Omnipresència, se'n podria dir, per què la quantitat de llocs pels quals treus el nas és remarcable.
A més, Clídice, escrius bé. No sé quina formació tens, però se't noten hores de vol alhora de fer anar els elements de l'oració simple i la composta. I si mai fitxessis, ho sabries fer des d'una posició ideològica, d'aquelles que no s'expliquen, sinó que es desgranen subtilment d'anar llegint-te, d'anar veient què t'interessa, i com raones, o fins i tot polemitzes, quan és el cas, amb altres ítems. Una posició pròpia. És fonamental.
Per quin altre motiu, et regalo la lupa? Per un element de la teva personalitat, força proper al candor de nena amb pigues, ben contrarestat amb la teva situació de senyora feta i dreta que ja sap de què va la pel·lícula, a aquestes alçades de la vida; que sap quina és la distància que mereix cada tema, i que com dius tu mateixa, ets capaç de veure'ns petits, en la lllunyania.
I per què comptes amb el respecte d'una àmplia legió de lectors i comentaristes.
Per la capacitat d'extendre una mirada amable damunt del que mires; sense voluntat de fer sang, però amb força, impacte i punch... quan cal.
I ja veus, tot això sense haver tastat la teva coca de recapta... per uns moments vaig estar temptat de deixar-me subornar a la carta, i demanar-te uns cruixents bunyols de bacallà, pels quals sóc capaç de dir sí al que sigui. Però vaja, no hagués fet falta. Amb bunyols o sense, hagués escrit el mateix.
Gràcies per la fidelitat tot aquest temps, i sobretot endavant amb el teu bloc.
Valoració de l'ítem:
Rellevància: clara
Perillositat: nul·la
Risibilitat: inexistent
Humor: detectat
Adreça:
untelalsulls.blogspot.com
25 comentaris:
Quan en Quim et va suggerir subtilment que fitxessis d'una vegada l'ítem Clidice, vaig sospitar que te'l guardaves pel final, perquè en certa manera és el més representatiu de tots..
Ara només em falten un parell de dies per veure si en la resta de les meves pesquises també vaig estar encertat.. a veure si al final recolliré jo la lupa de detectiu!! (és broma, Clidice, a mi se'm veu massa el llautó i em falta el teu esperit blogger!!).
En fi, Damien, et trobarem a faltar..
Salut i molta sort!
La Clídice és la blocaire omnipresent, te la trobes a tots els racons de la xarxa, sempre fent el comentari adient. Quan convé pot ser seriosa i agudament crítica, però també pot ser gamberra, si l’ocasió ho demana. La Clídice és la nostra musa i la nostra cheerleader i, a més, és una persona estupenda. Es nota que estimo la Clídice?
ara hauria de dir la veritat, que m'he quedat de pasta de full i, em penso, m'he posat vermella i tot. En aquest moment, i sense que serveixi de precedent, m'he quedat sense saber que dir :D
En tot cas, gràcies per la lupa, amb l'edat és una eina que s'agraeix. I és una llàstima que ho deixeu, com l'Allau mira les pel·lícules en comptes meu, els metabloggers com vos, mireu els blogs també per mi. Tot i que podríem dir que hi ha bloggers, metabloggers i cagamandúrries, i molts no us arriben a la sola de la sabata. A més heu sabut crear l'atmòsfera adient de misteri per la vostra tasca.
Jo no sé si tinc tantes virtuds com dieu senyor baró, i no és falsa modèstia, el que si que tinc clar és que sóc blogger, ni periodista, ni escriptora, blogger i prou. I això fa que em sigui imprescindible la participació de les persones en el blog. El blog és un mosaic on l'autor n'és una peça més i els comentaris, les visites, i el transvasament d'informació n'és l'essencial.
I mireu, com què sóc atea practicant i ho he de fer tot en aquesta vida, això de no tenir eternitat és força estressant, prefereixo la cara amable de les persones, això si, amb criteri si us plau :)
Veieu? al final m'he escrit al damunt, no tinc solució ;) Segurament el meu pressupost no donarà per una ampolla de Salon i caviar beluga, però un vermut negre amb sifò i olives el teniu pagat senyor baró ^^
(espero que ensenyeu la poteta des d'alguna altra plataforma i amb un altre nick, si no és que ja ho feu. Seria una llàstima que es perdessin algunes bones històries)
Ah! i una abraçada "i tot aquest tipus de coses" ;)
La Clidice estarà ben contenta quan llegeixi aquest apunt! No només per l'obsequi de la lupa sinó per totes les veritats que hi dius...
Felicitats als dos!
SU
Señor Damien, y ahora qué. Después del bar Mifer (de los pocos que todavía escriben Patatas Brabas en la pizarra), y del Quimet (grandes tertulias de fútbol a la hora del vermut) y de todo ese costumbrismo hortenc, ahora qué. No me joda, señor Damien, ya sé que lo iba usted advirtiendo, pero es que esto se va a quedar muy triste.
Habitualment el item de torn deixa un comentari de compromís, entre agraït i modest, i tira que te va, però la Clicide si ha llençat de cap, s'ha escrit al damunt, com diu ella, sense embuts. I a més a més es defineix com blogger, i a fe (fe atea) que ho es; sap què fa, sap on es i el perquè. Una lliçó per a tans cagamandúrries que, en lloc de obrir l'editor quan tenim coses per dir, l'obrim per veure si s'ens acut quelcom a dir.
Ah! i no em crec que plegui, senyor espia; això no es de recibo, que diuen per allà vaig. Deixis de castells de Moulinsart al Vallès Oriental i de Mans que Dibuixen. Faci el Gran Pla que tingui que fer, però l'endemà a pencar com tothom, que no corren temps per malbaratar talents.
Jordi:
Doncs mal fitxador no series. I és que els llautons s'han de veure. S'acaben veient, perquè sempre es parla des d'un cert llautó...
Tinc curiositat per saber quina és la teva particular quiniela sobre tot això. En el cas de la Clídice ja has encertat, i pel motiu exacte.
Allau:
Aquesta cheerleader (que bo) es fa estimar, totalment d'acord. :)
Clídice:
Doncs brindem, amb un bon vermut de la casa, per tots els qui ens escribim a sobre, i sobretot per la cara amable de les persones.
SU:
Crec que sí, que a la Clídice, malgrat la seva modèstia, l'ha complagut.
Gràcies a tu, també.
a.:
Aunque no hemos hablado mucho, ha sido un placer tenerle como lector.
Celebro que las historietas del Mifer y del Quimet -puro sabor hortenc- le hayan hecho gracia.
Un saludo cordial, y gracias.
Brian:
Osti, Brian, és l'estirada d'orelles més maca que m'han fet per aquí :)))
Però ara te les estiro jo a tu:
De cagamandúrries res, així que no et vull sentir tirar-te més pedres contra la teulada del teu cottage. Què et penses, que molts, quan fem la volteta de rigor no passem per Can Brian? I mai sabem si t'hi has trencat les banyes, o has obert l'editor i tenies el cap espès o fi com una seda... l'únic que veiem és el resultat. I tornem. Avui mateix t'has pegat una currada bona amb allò dels vídeos...
I tornant a això, meu, com que encara em queden un parell o tres d'aparicions, en parlem si vols després dels darrers "coletassos". Ara bé, tampoc vull que sembli allò de "presento la meva dimissió, i només em quedaré si els meus companys de partit m'ho demanen..." No va per aquí. ;)
Salut, company.
Aquesta noieta fa una tasca ben xula i a més a més és molt matinera, que no és poc. Ben triada l'herència UQV. Al final, quan pleguis, plorarem i tot. Ja veuràs.
Ves que no haguem de plorar perquè ens voli la Champions, Evo... :P
Brrrrrr (calfred) quines ganes d'anar "pels puestus. No és per ser venjatiu després que em dediqués el més glacial dels menyspreus, però el seu blog no m'ha interessat mai, no sé perquè. Ara, la salva quan diu que és deure de tots practicar les virtuds i caritat cristianes.
Ai i el Puigcarbó, no és tan manso com penseu: a mí -progre ell- em va dir "cagarrinoide" "subproducte" i no sé quantes coses més. Comprenc però que la gent -alguna- s'emprenyi llengint-me. S'emprenya fins que em donen la raó, com l'Ibañez, que m'en havia dit un munt.
A veure, que hi ha un riu d'emocions en aquest post, que jo venia a llegir una crítica a la Clídice, i em trobo que sí, que la crítica hi és, i molt brillant -com és habitual en aquesta casa- però amb un comiat inesperat, just quan estas en la cresta de la ola, que diuen. Home, UQV, això no ens ho pots fer!
Ah, i la Clícli es mereixia una crítica així.
A mí también me gusta el blog de Clídice, si se me permite decirlo, y aprendo mucho en él, y de ella ;-)
UQV,
La millor crítica que se li pot fer a la Clídice és la que li heu fet.
Però ara que havia aterrat en el seu bloc, va i desapareix... :-(
A veure si continuem i deixem que la Clídice faci la feina de "cheerleader blocaire" que ho fa molt bé!
Yo iba a empezar mi blog cuando descubrí las críticas del UQV y sus blogs preferidos de muertos-vivientes como él, sin sangre en las venas, nenazas, amujerucados, rojimierdas, progres de salón , kamikazes, vidas degeneradas y sin jugo, animalillos debilitados por la acumulación de cultura insana, gente descafeinada que dejan en herencia una sensación de hastío por la vida, que exalta lo feo, lo malo, lo peor, amigos de mis enemigos.Me alegro de que te vayas espero que padezcas sida terminal y estes en las últimas,ahora empezaré mi blog, esta es mi primera entrada,¡¡¡Mauren Raus!!!
Al final va a resultar verdad aquello de si quieres un poco de caldo mejor son dos tazas. En este caso que sean 4 y de las grandes. Realmente soberbia la fitxa sobre la Clídice, es algo bien hecho y además tocando la fibra literaria que ya hay que saber ahcerlo para que resulte efectista y efectiva y sobre todo afectiva. Enhorabuena Clídice, te lo mreces y en tu honor dejaré mis habituales sarcasmos aparcados para otras fronteras más lejanas y de menos calidades. Te seguiré leyendo y aprendiendo de ti, de esa fuente de literatura moderna y briosa energía de literata femenina que no feminista. Un abrazo.
Firmado: José Borjas.
U.Q.V.: és només casualitat que publiquis la teva fitxa de comiat només unes hores abans de Sant Jordi? Crec que avui és un gran dia per treure a la llum el teu gran pla.
No sóc blogger, però de tant en tant xafardejo i surfejo pels posts d'aquest grupet tan heterogeni que heu format.
Us desitjo a tots una bona diada i també us felicito - perquè, a més de bloggers, sou d'alguna manera escriptors.
Marta:
De fet, aquesta no és la fitxa de comiat. Encara publicaré en tres ocasions més, dues fitxes i una mena d'epíleg.
Bona diada per a tu, i gràcies per haber-nos llegit. Ells seguiran, i amb la qualitat que tenen els seguirem llegint, segur. Jo, el que més o menys volia veure i dir ja ho he fet.
Salutacions a tots.
Espectador, estem -de moment- expectants. Pel que a mi fa, emocionat de figurar com a blog de referència al costat del Gran Espia. I esperançat tot intuint que algú agafa el meu relleu, per a martiri de...(a omplir a gust de cadascú)i espero que sobretot per a obrir els ulls a la pobra gent, amb un somriure si pot ser i sense animadversió al catalanisme tradicionalista.
No anava a dir res, però em veig quasi obligat. Senyor PAfiam: vostè està cometent totes i cadascuna de les errades que critica. Sigui seriós. No pot estar a favor de qui (com espectador) pren la paraula per a atacar persones i no idees. Això jo l'anomeno ser un pijo-progre. Ja se m'entén.
Demano disculpes sinceres. Segur que no debia llegir atentament el comentari d'Espectador i junt amb l'emoció de trobar la meva referència al seu perfil em va passar per alt alguna observació que òbviament sobra i ofèn. I gràcies a l'Evocacions per fer-m'ho veure aixì com demanar moderació al nou blogador.
Bé, doncs que et donguin, ben donat, rei. Potser he sigut la que millor t'he sapigut llegir i entendre... i per això com a bon covard, iúntil, pretenciós i desgraciat xicot de tots el que viviu al "gheto" d'Horta, m'has censurat. Fote't per a molts anys, maco.
En aquesta sala dels miralls que es la blocosfera, on no es sap mai qui és l'espia i qui l'espiat, avui l'Allau ens obsequia amb un retrat al més pur estil UQV. Per cert, al voltant i trobareu tot un cluster de categoria que val molt la pena descobrir.
Brian, no et confonguis, de fitxes tipus UQV, només n'he fet una a la vida, precisament dedicada a ell. Si parlo d'altres blocaires, ho faig des de la pura admiració, que aquesta feina nostra sol ser del tot desinteressada i és preferible actuar amb el cor i aplaudir la feina ben feta.
I no t'ho prenguis com un reny, que em caus molt rebé.
Brian:
Gràcies per la indicació, ara hi passo.
Allau, se't saluda.
CLÍDICE: és difícil no descriure el seu blog sense emprar paraules ofensives i malsonants.
Probablement perquè se les mereix.
Publica un comentari a l'entrada