Avui fa exactament sis mesos que va aparèixer la primera fitxa d'U.Q.V. Sis mesos, seixanta-sis fitxes; seixanta-sis, un número simbòlic; potser una data de naixement, potser una carretera mítica, la tensió vers l'oest i l'ignot. Get your kicks on Route 66.
Si no és massa gosadia, podria explicar algunes raons per les quals Un Que Vigila va començar a ser alguna cosa, aquell dos de novembre, segons com increiblement proper, segons com definitivament llunyà.
El cas és que en aquell moment inicial em calia aprofundir una mica dins la Catosfera. Buscava una experiència d'immersió en el món dels blocs, dels blocs que es fan per aquí. Una bona forma de submergir-m'hi, vaig pensar, potser seria convertirme en crític, disfressar-me'n, més aviat; sobretot necessitava conèixer els bloggers: les seves reaccions a la crítica i a l'elogi, els seus perfils; i a més, em convenia fer-ho des d'una posició personal, des d'una presa de partit. Calia veure com reaccionaven certs sectors polititzats, constatar com es movien les aigües polítiques del moment a la xarxa. I també formava part del Pla transitar pels dominis de certs posicionaments radicals, de certs dogmatismes i demagògies. La intenció inicial era sobretot aquesta; i a partir d'aquí, a esperar respostes. Van ser les previsibles. I és que la gent té el seu punt de vista, i normalment és l'únic que té. Per això a la gent sempre li sembla que els qui no veuen correctament les coses són el altres, i al final ningú no se sent ni dogmàtic ni fonamentalista de res, quan parla des del convenciment profund.
Com deia al començament, necessitava submergir-me en tot aquest context. Tot el material après, genèricament, però també pel que fa a alguns detalls, formarà part d'un projecte narratiu, ja iniciat, ja en curs, que té com a objectiu legítim veure la llum algun dia. No pivota íntegrament sobre el que ha passat arrel d'U.Q.V.; l'experiència d'Un Que Vigila únicament aporta material colateral a una trama principal; de totes formes, per tal que tingui la seva versemblança, havia de partir d'una experiència real.
Però Un Que Vigila no ha esta només això. Ha estat també un homenatge. Un homenatge a algú.
En una vida paral·lela, aquest que us escriu també bloguejava. En els inicis, vaig conèixer una blogger que feia crítica de blocs, amb una gràcia, amb un sentit constructiu i una originalitat encomiables. Fins i tot aparellava blocs: criticava i buscaba un "bloc parella", normalment per contraposició.
Però un bon dia aquesta blogger va deixar de donar senyals de vida. I crec que l'expressió és literal.
Només en una ocasió he acceptat conèixer en persona algú de la xarxa; va ser per conèixer una tercera blogger, l'Eva, per motius personals seus; parlant amb l'Eva, va sortir el tema del misteriós i sobtat silenci de la Blogger Crítica, al bloc de la qual ella sempre comentava. Segons l'Eva, patia una malaltia greu. En tenia bons indicis, però no més dades concretes; m'ho va dir seriosament. A partir d'aqui, l'Eva i jo la vam buscar, vam recórrer traces, pistes, vam contactar amb gent que potser ens en podia dir alguna cosa. Però res. El resultat fou un buit, un no res absolut. Es deia Sònia, i es guanyà l'afecte de tothom qui la llegí.
Quan em vaig proposar aquest experiment, per força l'havia de tenir present, m'hi havia d'inspirar d'alguna manera. He fet algunes coses tal i com les feia ella. En d'altres, però, he sigut plenament jo.
Tant de bo es produís un gir inesperat, i la Sònia reaparegués justament ara, i em digués, "ei, jo t'he anat conduint, dibuixant tot aquest temps, formaves part del meu Pla, i tu ni ho sospitaves..." Aquest seria el gir sensacional per a aquesta història, el gir que malauradament no es produirà.
Sònia, va per a tu, allà on siguis.
Un Que Vigila ha estat una experiència absorvent, fins i tot obsessiva, però globalment satisfactòria, divertida. Amb el perill de quedar-hi atrapat, narcotitzat pels enganyosos efectes de l'elogi, que quan apareix, si es digereix malament, pot crear el perillós efecte de creure't alguna cosa. I res d'això és el que es pretenia. U.Q.V. ha estat un punt de vista més, sobre una realitat concreta. Un punt de vista confrontable, com tots.
M'ha agradat conèixer alguns bloggers, amb els qui acabes inevitablement teixint uns vincles d'afecte virtual, i com en tot el que fem, sempre queda un pòsit de certa sentimentalitat, en aquest cas de tons ben variats. Com he dit més d'un cop, sempre s'intueix la persona que hi ha darrera les lletres.
En el fons, tampoc som tan diferents aquí del que ho som a la vida real.
25 comentaris:
No, no som diferents de la vida real. Això de la vida virtual es un de tants clixés que ens em inventat per simplificar el llenguatge.
Respecte dels dogmatismes i demagògies, que veig que es un tema que també et preocupa d'una manera recurrent, potser ve a tomb reciclar una frase que vaig deixar l'altre dia a ca la Clícide: la majoria de la gent volem, sincerament, ser tolerants, però no en sabem més. (I quan dic "sincerament", ho dic sincerament). O, com va dir Descartes: el bon sentit es el do més ben repartit de la creació, doncs tothom pensa que te el suficient i ningú en vol més.
Hola, Brian.
Em ve al cap, seguint el fil del que dius, una frase que va dir Tarradellas en una entrevista, fa molts anys, i que aleshores em va produir un efecte de sorpresa, i que fins i tot em va molestar, des d'aquella típica intransigència de joventut. Va dir, més o menys, que "en política tothom té raó". Era arrel de les converses amb Suárez. "Suárez té raó, i jo també tinc raó. A partir d'aquí ens hem d'entendre."
Segurament ens preocupa perquè és un tema complicat. El que em fa gràcia és que molts creuen que no els cal entendre's amb els altres. Per a ells és un signe de fortalesa, i jo ho veig com tot el contrari, un símptoma de debilitat.
probablement l'error vingui del fet que creiem que existeix la veritat, però bé, ara no és hora de filosofies :) interessant aquest camí senyor (/a?) UQV. I si, teniu raó. Durant uns anys he estat jugadora on-line (Lineage II) i sempre he dit que, per molts esforços que es facin, tothom juga com és. En el món dels blogs és el mateix: tothom blogueja com és. ^^
Jugadora on-line? Ets una caixa de sorpreses, Clídice.
;)
^^ i les que no se saben!
Ja deia jo que tot plegat estava prenent el caire d'un pròleg d'una història prometedora.. Estic content perquè entre línies ha aparegut finalment la peça que faltava en forma de nom. No sé si saps, Damien, que la vaca -igual que tu- va voler també només en una ocasió contactar amb un blogger, bé, una blogger. Quin món més petit, el virtual. Potser va ser la sordesa, però només va obtenir el silenci com a resposta. Però la vaca és pacient i obstinada. I és molt fàcil trobar-la, pastura sempre els mateixos prats i només cal seguir el so de l'esquella..
UQV, has fet -fas- un bonic homenatge. I no tinc massa clar on et durà -ens durà- el gir introspectiu que cada cop amb més força es nota en aquest bloc teu, però et segueixo -et vigilo, que diria un que jo sé.
Jordi:
Sempre hi ha aquest punt de seducció que ens crida des de l'altra banda... en quina banda del mirall estem?
Hi ha moments en què un pensa que val més deixar les coses com estan, però el cert és que al final sempre passa el que ha de passar.
El so de les esquelles sempre els he trobat molt autèntics.
Salut, amic.
Leblansky, el temps ho dirà. És llàstima que ens haguem conegut tan tard, perquè em fa l'efecte que ens movem en tesitures molt properes. Crec que en endavant la vigilància -ja és un dir- serà recíproca.
Una abraçada.
En todo este tiempo de accesos a la red, desde que conocí el blog del UQV, vía desde entonces un blog serio devenido a un centro cutrero, banal, infantiloide como el de Criteri. Han pasado muchos meses, en los cuales he ido descubriendo valores y contravalores humanos y mundanos. En UQV he ido perfilando a pesar de todo un nuevo avatar por encima de pseudideologías momentaneistas cutres de ir por el patio de vecindad ensoñando viscerales impotencias marcadas por patronímicos comarcales y locales alejados de cualquier realidad de futuro.
La buena literatura está siempre enmarcada por encima de los valores de simbología presuntamente esteta, (como los publicitados por Ek Corte Inglés, es decir amorfos, neutrales, vacíos de mensajes pero bellamente construidos).
En las fichas del UQV he vuelto a ver esa literatura bella, seria y detallista y nada costumbrista desde el punto de vista de ir por el patio de la casa pairal de turno.
Mi identificación por la forma y el fondo y el trasfondo de las fichas me ha llevado a comprender algunos de los dilemas de la Catalnya de hoy, cosa rara y extraña pero verdadera.
Algunos literatos derrotados por las siglas momentaneistas ya quisieran tener entre sus filas a personajes tipo UQV, y tener el bagaje de acumulación literaria como para acceder a escribir mas de dos líneas con sentido y alejados de sus proverbiales discursos político bananeros de patio de vecinos.
En fin todo un descubrimiento en alguien que ama la literatura.
PD:
Mi crítica a casa Criteri, no es a él mismo, si no a sus colaboradores fantasmas que no existen como tales, y el permite tales despropósitos.
Atte: José Borjas
Jose:
Creo que durante este tiempo tú has sido de los que mejor ha sabido intuir el sentido que he intentado dar a todo esto. Me alegro, y mucho, que la lectura de mis textos te haya aportado algo, y qué duda cabe que contar con un apoyo siempre es bonito, así que gracias.
Respecto a tu posdata... bueno, cada cual tiene su idea de lo que debe ser su blog, y no siempre es fácil mantenerla. Al final, donde uno no se siente cómodo, por lo que sea, acaba por no ir.
Un abrazo grande, Jose.
:( "Això" s'ha acabat com el rosari de l'aurora. Avui no faré cap conyeta tonta de les meves: el feeling que semblava que hi havia; aquells dies de vins i roses...tot per l'aigüera. A més el nou Brian em sembla que no m'ha posat en els seus blogs amics -jo no ho el trauré-.
Tinc el trist honor que les última cosa crítica que has adreçat a un blog hagi sigut cap el meu. Nguèe.
Lo que ha de ser el meu blog en aquests moments no ho decideixo jo, és clar, sinó un sector del públic, "a quien tanto quiero i tanto agradezco" i en certa manera el guirigai que hi ha montat de moment em distreu i HAURIA d'interessar des de la perspectiva psicosociològica si més no: crec que ens trobem en un cas molt molt particular en el món bloguer i en el mundial potser. No cal dir que desde la teva situació otentòtica et convido a fer-hi dues línees.
En fi, el teu blog ha estat enriquidor, engrescador; gràcies per la feina feta. I si fas l'obra espero que trobis alguna cosa que valgui la pena per part d'aquest modest opinador.
Ja estàs al blogroll, Criteri. Però deixem dir-te que últimament no convida gaire a entrar-hi.
Bah, Criteri... al final el que es recorda sempre són els bons moments.
Deixa'm discrepar, això sí, d'una cosa, i és d'aquest "cas molt molt particular en el món bloguer i en el mundial potser". No, Criteri, no estem davant de cap fet únic, irrepetible i extraordinari. Saps perfectament que a Internet mentir surt de franc, però a vegades som feliços creient-nos certs contes de fades.
M'ha agradat tenir-te de comentador i col·laborador, i per descomptat que del Criteri un no se n'oblida fàcilment.
;)
Una abraçada.
Em sembla que mai havia vist la pedanteria tan inflada, tan satisfeta de sí mateixa com en aquest blog. I parlo tant de la pedanteria de l'autor, com del seguiment boví dels comentaristes. A mi m'agradaria haver entès aquesta comèdia de les crítiques, però tot plegat em va resultar tant vomitiu al principi, com ara, que sembla que s'acava la comèdia! I tu Uqv demanes comprensió quan jo només sento repugnància? Tu parlaves de vanitat, de joc de màscares, tú donaves lliçons de pacotilla, i tú has demostrat tenir la vanitat ficadeta al cul, en el més profund del teu cuculet, molt més ficadeta que qualsevol altra bloguer. En fi xaval, si ja la crítica és quelcom repugnant pel simple fet de no demanar permís, per aquesta violació del domicili de l'altre, per aquest tuf d'animeta de policia ressentit, quan és anònima es torna directament insuportable! Fes el favor d'escriure, escriu sobre política o escriu sobre el que vulguis, però si fas crítica de supermercat o de no supermercat no esperis que jo no vomiti, perquè vomito i vomito perquè em surt de dins!
Hòstia, Noctas, quin rebot més guapo...
Què t'agafa, ara, per obsequiar-nos amb aquesta ària de prima-donna histèrica?
Hola, el Noctetes està molt nerviós ultimament. El Jorge Javier de tot això, tot per l'audiència. El seu nivell de tonteria ha pujat de forma exponencial. I per mi que vingui amb tota la seva ràbia absurda i la seva incompetència linguística. Ja saps Demian que a mi el cos a cos no m'espanta.
Jordi Vergés, ja t'afaitaré. Estudiants que roben? Empleats que roben als seus amos. El "quieroynopuedo" de Vilanova es preguntava fa dies perqué odiava tant l'independentisme i deixava tot un reguitzell d'excuses estúpides. "Blanco y en botella", odies l'independentisme de forma visceral perqué ets visceralment nacionalista espanyol. I el teu comentarista principal és l'Apañó perquè "Dios los cria y ellos se juntan"
Salut
Mira Uqv em va fer mal que fessis segons quines crítiques a bloggers que admiro molt. En primer lloc Efrem. Tu llegeix de nou la crítica i digue'm per què el vares deixar com el vares deixar. Un paio com Efrem, a qui admiro tant, encuriosit per tot i per tothom, un amant del coneixement, un tio àvid de saber i saber i vens tú amb tota la teva xuleria literària i el deixes com el deixes. Un fill de la Logse...ves a prendre pel cul. Gràcies que Efrem va prescindir bastant, però no ho puc oblidar. Per cert Apañó que està molt per sobre de tota aquesta caqueta critica literaria et va respondre com cal quan li vares fer la crítica, una crítica desastrosa, per cert. I Reflexions en català? que m'en dius d'aquesta fitxa? Hauries de sentir vergonya. Podries haver criticat tota la bombolla política ect...però per què no vares elogiar la gran vàlua lingüística que té el Marc, la seva recerca de paraules i dites i tantes refrències de pensadors ectt...? I en canvi goses dir que marit i muller són clons. Què cínic! En fi, podria seguir i seguir i sobretot destacar que les fitxes a imbècils tan destacats com Bonnie i d'altres que els hi vares fer la rosca unica i exclusivament perquè t'ho demanaven desespertas i perquè t'elogiaven. Fes-me la fitxa Uqv! fes-me la fitxa!...quin paio aquest Bonnie, quin ridícul, quina vergonya, quines ganes de fer el paperina, quin ressentiment més mal paït...en fi UQV em surt de dins aquesta mania que et tinc. Malgrat admirar-te, també em repugnes! solament això.
Noctas, les crítiques les he fet com les he fet perquè m'ha donat la santa gana de fer-les com m'ha semblat, que és EXACTAMENT el que fas tu i fa tothom. I els "ofesos" ja han pogut dir-hi sempre la seva. Llegeix, per exemple, la reacció de l'Efrem a la fitxa i compara-la amb la que vas tenir tu. No tinc la impressió que a cap dels fitxats els hagi creat una lesió emocional tan profunda com la que t'he deixat a tu, però això ja no és problema meu.
Gràcies per l'aclariment, i salutacions.
Ohh i tant que em vares crear una lesió emocional. Per suposat que fou així i la teva fitxa me la vaig llegir varies vegades com segur que han fet molts dels fitxats. Me la va crear -la lesió- perquè escrius bé i perquè tens un cert talent provinent d'haver llegit. Se't nota la lectura! i me la va crear perquè mai ningú m'havia fet una crítica. Per tant seria estúpid negar que no va haver-hi lesió emocional. Però precisament per admirar la teva forma d'escriure, el teu relatiu coneixemnt llibresc em va doldre que no sabessis veure un encant en cadascun dels fitxats, que fossis tan estúpid com per no saber apreciar què havia de bo en aquells que directament no t'agradaven. Aquí et va traïr la teva inteligència, la teva suposada amplitud de mires va quedar en un no-res. Això és el que em va fotre. Res més. Ahhh no, que me n'oblido. La meva reacció va ser la que va ser. Si volies contenció. Impossible.
Tu ho has dit, Noctas, la meva "suposada" amplitud de mires, una amplitud de la qual, que jo recordi, no n'he presumit mai.
Si de no saber veure les coses que tu aprecies en vols dir estupidesa, doncs bé, cap problema.
Si vols seguir no hi tinc inconvenient, però de moment no se m'acut res més. M'ha cridat l'atenció la teva intervenció, i ja m'has oferit els aclariments que et demanava.
Salutacions.
Caram, senyor espia, vist que qui no li te amor li te odi, i que qui no li presenta els seus respectes li demana consell o una visiteta a domicili, potser que en lloc de UQV li haurem de dir Don Corleone. ;-)))
Apa nois, preneu-vos-ho amb una mica de filosofia, que no n'hi per tant!
Sr. Brian de noble estirpe y casta sublime, no puedo dejar de pasar su comentario en función y a tenor de otro comentario que hizo sobre mi persona hace ya algunas fichas, en una fina o ruda ironia que la entendí como una "pequeña" traición de forma felona por alguien acostumbrado a traicionar a los de su entorno. Lo de don Corleone me parece fuera de tono, de una maleducación extrema y además a alguien que le ha mimado y recibido en su casa con suma atención. Visto está que quiere sumar esos puntos para sus futuros devaneos cuando esta casa deje de emitir sus "fichas", me parece deleznable y ruín su inmoral observación.
Váyase a la inexistente casa de la unalunarara y allí atrevase que no lo hace, a meterse con personajes serios y no como el que Vd. ha demostrado ser con su inoportuna observación.
No defiendo a UQV, solo observo que este puñetero mundo de mentira de los Blogs está repleto de impotentes políticos y mentales que se creen con derecho de pernada y pensamiento de los demás. Quieren trufar su impotencia real a través de estas intervenciones como si el mundo tuviese que seguir sus enfermas mentes.
En fin todo es una etapa tras otra, yo perdí la inocencia y confianza en este medio a través de muchos palos injustos y arbitrarios. Pero haciendo del defecto virtud, he logrado aprender lo bueno y mandar a Belcebú a los inútiles mentales y enanamente políticos de "tasca" o bareto barato donde ni el lumpen visita.
Un consejo de "aficionado" a aquellas casas pairales donde al perderse el norte en aras de no saber dominar la situación, la misma puede devenir en problemas de "Crédito" y alejar de por siempre a los honrados y legales personajes que pululan por la RED de REDES.
Atte: José Borjas
Jose, si me permites:
He entendido el comentario de Brian desde el humor y el intento de quitar hierro a las intervenciones anteriores, y yo personalmente no me lo tomo como nada ofensivo.
Sabeis que no soy precisamente amante de este tipo de tesituras, pero se ve que hoy tocaba todo esto, así que también estoy con Brian que tomárnoslo con un poco de distancia no es mala idea.
Y contigo estoy en lo que apuntas: hay mucho palo gratuíto, arbitrario, y cientos de situaciones lamentables, pero en fin, es lo que hay. Esto es Internet, y así somos, los unos y los otros.
Recibe un saludo.
No és per afany de quedar bé també amb el Noctas, però té raó en que potser hauríem d'haver apuntat alguna crítica en el comiat d'UQV -tot i que el moment no sigui exactament l'oportú-. I us ben prometo que se'm va passar fer-n'hi una que tenia al cap.
Noctas, la crítica ja ho té això, però és que el crític s'equivoca, i tant, i jo li he dit alguna vegada "ningú no és perfecte" ni ell ni el Luri -quan aquella crítica immaculada.
I la crítica que em descuidava: L'espia ha estat uniformement dur amb els blogaires de perfil catalanista, del morro fort concretament. Sort que no sabia que jo ho era :)
Salutacions a tothom i a veure la segona entrega.
En quant a can Criteri, lo fotut és que em diverteix, bé, em divertia.
Publica un comentari a l'entrada