1. Sempre hi ha algú que, pacientment, espera veure com ensopegues.
2. Ha passat la tuneladora i la Sagrada Família no ha caigut.
3. Aviat confondrem Iker Casillas i Sara Carbonero amb Felipe i Leticia.
4. Joan Laporta surt poc a les notícies.
5. De colesterol, n'hi ha "del bo" i "del dolent".
6. Si el nacionalisme fos com el colesterol, tots els nacionalistes es pensarien que ells en tenen del bo.
7. Amb la TDT la tele es veu pitjor.
8. Creix amb èxit la tendència a creure's en possessió de la veritat.
9. Relativitzar és saníssim.
10. Les coses sanes faciliten una vida més feliç.
Estiguin pletòrics
28 comentaris:
Només t'ha faltat afegir: "perdoneu, però algú ho havia de dir!". ^^
Fa dies que m'arrossego miserablement pel desencís de la 2 :( ai! mísera de mi! infelice! i els somnis ...
Relativista! Comunista! Invertit!
8. Creix amb èxit la tendència a creure's en possessió de la veritat.
9. Relativitzar és saníssim.
Curiosíssim i cert,avui més possessió de la veritat i a l'hora més relativisme que mai.
Laporta surt poc però Carretero,Nebrera i Anglada gens.
Se siente, no ha caigut la S Família, però no us desmoralitzeu -a qui concerni-, està previst que no sigui una cosa immediata. Sempre però ens quedarà el Tibidabo i el Sagrat Cor a lo més alt de Barcelona amb els braços oberts en abraçada i benedicció paternal. (influències de la visita del meu jefe a Barcelona :))
El meu "jefe", que no viu a Barcelona, vol venir a passar-hi uns dies. Aviat et passaré el rebut corresponent Criteri ^^
Clídice,
el cas és que aquest "somni" no el tenien només els del sector iconoclasta, sinó que més d'un ja estava esperant el fatídic esdeveniment per poder carregar el mort al seu proverbial enemic polític... perdoneu però algú ho havia de dir. ;)
Jordi,
Ara m'has recordat aquell Pochaco que venia per aquí en èpoques pretèrites, aquell que si no veia comunistes per tot arreu no es quedava tranquil...
Criteri,
Com li deia a la Clídice, més aviat estava pensant en aquells que ja no tindran el plaer de dir "mira el desastre que han ocasionat aquests sociates..." És com aquell altre que ara diu que vol que perdi el Barça perquè la gent es reboti contra el Sandro...
Jo, preferències personals, el que penso de la Sagrada Família és que s'havia d'haver deixat com la va deixar Gaudí, i cobrir-la amb una solució arquitectònica radicalment diferent, tipus cúpula del Reichstag.
A deixar-la com estava, o a fer una cúpula tipus Reichstag, ja no hi som a temps, però jo crec que sí que hauríem de plantejar-nos molt seriosament -si als barcelonins i als catalans ens queda un punt de dignitat- de oposar-nos a que l'atemptat a l'estètica, al sentit comú i a la ciutat en sí, es porti fins a les seves últimes conseqüències. I això si que "algú ho hauria de dir" (a més a més de'n Bohigas).
A mi el que em passa és que em sembla un anacronisme surrealista estar construint un temple religiós a bcn en ple s.XXI, i no és cap ressentiment anticlerical com es pensa en Criteri.. és com si ens esforcéssim per a acabar un castell perquè hi visqués el rei, jo sóc més de biblioteques i museu, què hi farem..
Clídice, els rebuts ja els pago ja quan vénen els altres -són més barats, segur, però menys rendibles-. El teu jefe...els Castro? Putin? mmm el xino comunista aquest? serà un dalai? ai
Si ens referim al Subirachs, d'acord amb voslatres, és un nyap, apart de no creient. Que hi fot?
La S.F. sempre s'hauria d'estar fent: com deia el Gaudí és com una pregària que passa de generació a generació.
I aclareixo, respecto a qui no li diu res la basílica. Ara, no ho entenc ni borratxo. Mireu: “que la Sagrada Familia sea el vestíbulo de la estación del Tren de Alta Velocidad” Bohigas, voilà: "sufre, mamón" li diria, a veure si evoluciona i es torna bo.
Suposo que us agradaria que en lloc de lloc sagrat us agradaria més com a sala de concerts o de copes, pero em sembla que tenim anacronisme per anys.
Senyors, pregunto des del desconeixement: que en Bohigas és gurú o anti-gurú d'alguna cosa?
Aquests dies, amb tants plans aeris i de lluny de la Sagrada Família m'he adonat que la trobo desmesurada, pel que fa al "mamotreto" -baluerna, perdó- que s'ha construit darrerament, que de dins deu ser imponent, però de fora em fa una mica de mal efecte. M'agradava quan els pinacles despullats li donaven un àire gràcil, esvelt.
El senyor Bohigas, en un dia d'inspiració sublim, qualificà "la cosa" de "vòmit catòlic". Sempre m'havia caigut fatal, però d'ençà aleshores me'l vaig mirar amb uns altres ulls ^^ (a part d'exclamar un castís ole tus güevos!, ja se sap, els baixllobregatins no tenim arreglu)
La Clídice es va deixant anar eh? :)) així m'agrada. Sóc catòlic però em falta molt de camí: jo vaig dir ole tus guevos al moro que li va fotre la cartera fa un temps.
Si d'algo es gurú el Bohigas és de les places dures.
Veig que els catòlics ho porteu malament últimament això de parar l'altra galta. Tse tse, cou oi això de no ser els que demanen explicacions i haver de donar-les oi? Si, si, ja ho sé "ja vindran els meus i ho tornaran tot a lloc i tot això", però mira, què vols que et digui, l'escabetxina ja la van fer els "teus" amb la meva família fa anys, si els que treien Franco sota pali, ja no ve d'un pam. I si, em vaig criar en la part més profunda de la vostra secta: l'Opus. Amb confessor privat i tot. Sóc de les que jugaven a dir missa i vaig ser escolana. No m'importa dir el que en penso de tot plegat, perquè el respecte no s'exigeix, es guanya, i durant 2.000 anys l'Església no ha fet gaire campanya per guanyar-lo.
Ah! i sigui dit sense mal rotllo eh! pau i amor, germà.
Què, cal tornar a allò de "i tu més"? A Mollet guanyen els teus: 10 morts catòlics -i alguns més a la cuneta sense identificar- per 4 anarquistes.
Ah, els teus són clar qui són, els meus van rebre de les dues bandes.
Ara, no entenc dues coses, que et portessin a l'OPUS i
què et van fer allà. Sincerament, ens ajudaria a entendre alguna cosa, tot i que òbviament són coses personals.
Sort que ara ho arreglem parlant :)
Damien,
Bohigas és un dels homes públics que més s'ha caracteritzat per defensar que la S.F. es deixés com estava, però no l´únic ni de lluny.
A mi em sembla que (ni que fos per una vegada) el debat s'hauria de plantejar amb un cert rigor i no des de aquest infantilisme endèmic del "i tu més"; ah sí, doncs "toma chúpate esta". El que està fet, està fet, i potser fer-li un cert acabament no era del tot desencertat; la veritat és que tal com estava tenia un aspecte molt desgavellat. Ara bé, davant del que sembla ser el projecte definitiu -absolutament faraònic- tal com s'ha publicar aquest dies als diaris, potser sí que és el moment de aturar-nos un moment i decidir entre tots què cal fer. Perquè aquesta immensa "mona de pasqua", tal com es projecta fer, amb la demolició de mitja illa de cases inclosa, afecta d'una manera molt seria la fisonomia de la ciutat i va molt més enllà d'un afer particular de l'església catòlica.
De la mateixa manera que el Barça -amb tot el que és i representa- no pot fer la ciutat esportiva que li surti dels pebrots sense tindre un projecte i un pla urbanístic aprovats, tampoc ha de poder fer-ho la ICAR. L'època en que els papes tenien més poder terrenal que els reis ja va passar fa molt de temps a la història.
No anava a dir res més, perquè és d'una evidència tan palmària que fa llàstima fins i tot. Però, és clar, quan algú que pretén respecte no el té ... doncs bé, comencem.
Responsabilitat de l'Església Catòlica (i cristiana en general) en els genocidis al món: començant pels indígenes americans, les matances a l'extrem orient, Àfrica, com no parlar de l'Àfrica!, Rwanda, per exemple? I el negoci de les armes? I Europa? li preguntem al fantasma de Pius XII? potser el trobarem debatent amb l'Adolf, sembla que eren bons amics. I el Banc Ambrosià? I la conya dels teòlegs que no saben com amagar que Jesús no va existir per la por al col·lapse, i se la passen dient "donde dije digo digo Diego"? I Espanya? Com no parlar de més d'una generació de nens "segrestats" pel règim amb el suport incondicional de l'Església Catòlica Apostòlica i Romana, se t'acut que hi ha hagut un munt de criatures que han engrossat les files del catolicisme "mal que sigui a cops de creu"? Se t'acut els densos silencis a les cases? Les amenaces clares o indirectes? La por a no tenir feina, a les pallisses, a morir? L'haver de marxar? El no poder exercir la teva professió de mestre, el no poder tenir accés a una llicenciatura, l'haver de fugir a la Legió per l'amenaça de "suicidi" a l'exèrcit regular. No, és clar. Respecte? I els morts en nom d'aquest Déu tan xiripitiflautic que teniu? Que només cal llegir la Bíblia per veure que el tipus és un psicòpata perillós, com a mínim Zeus estava com un llum però era un catxondo.
Ah! i a casa meva es va haver de passar un temps amagant els capellans i l'altre els "rojos". D'altres van haver de fugir de camps de concentració europeus. Alguns van morir. Però mai hi va haver cap feixista. I ho dic ben alt i ben orgullosa.
Ai! perdó, perdó, que el que se us deu és respecte. Que ara la moda per justificar 40 anys de dictadura feixista és dir: "és que hi va haver morts dels dos bàndols!".
T'anava a posar links a dalt, però mira maco: googleja si vols.
Feixisme? Em dius feixista? sabeu de que parla? fas un poti poti que...
No, aquestes històries que expliques ja les sé, i si de veritat et creus que han estat aixi com les expliques, entenc el teu ressentiment i et perdono, sincerament i sense conya. Qui és el cabro que te l'has ha explicat? Jo em pensava que odies tant pel teu pas per l'Opus.
Brian, entenc que un agnòstic no entengui les potser místiques faraonades, però noi a la gent majoritariament li agrada perque majoritariament és espiritual. Ho he llegit de Gaudí aquests, dies Tenia claríssim que les obres religioses son les que mereixen la maxima atenció i esforços. Gracies a aixo tenim Bach i tot l'art europeu. Gracies al materialisme: Picasso i Tàpies.
Bé només espero que no us sortiu amb la vostra i que no caigui la SF i que la seva gran creu sigui el primer que vegi el mariner que arriba a Barcelona, i que a l'igual que tanta gent, l'esperit d'aquesta gran obra us entendreixi el cor i us elevi l'ànima a l'Esperit. Renunciem al nostre orgull i postre-nos davant la creu, en acte d'humilitat, tal com ens van ensenyar els vostres pares.
Per a desmuntar els mites de la Clídice clikeu google en pàgines no dogmàtiques.
Déu n'hi do el que donen de sí les "obvietats" :)
Tranquil, Criteri, tranquil. Et podria dir que: "jo entenc, que tu entenguis, que un agnòstic no entengui...". Però ens embolicaríem massa, no et sembla? Per mi és una qüestió urbanística, i per tu místico-espiritual. Val més que no juguem al psicoanàlisi i ho deixem així.
Ben posades les cometes, Brian. :)
Ara que... de la obvietat més genial de totes (3) ningú no me'n diu res ;)
una opinió interessant
MISSATGE URGENT DIRIGIT A L'ESPAI EXTERIOR amb la finalitat que sigui captat per l'ítem que respon al nom d'ALIENSK:
Per raons alienes a la meva voluntat, l'andròmina anomenada blogspot.com ha considerat una antiga comunicació seva com a missatge no desitjat i l'ha guardat durant tot aquest temps al calaix de les coses censurades. Detectada i subsanada aquesta inacceptable anomalia, el missatge queda restituit i ben visible al lloc que li correspon.(post "Teologies")
Respecte al link que ens facilita la Clídice, afegeixo que la continuació del Sr. Alcoberro ("A la Sagrada Família (2)" -disculpin, encara no he après a linkar) també té el seu interès.
Sóc tant inconscient que a vegades puntualitzo coses a l'Alcoberro, però no sé si ara li diré res perquè ell ha llegit i pot opinar de la filosofia del Papa més que jo. Però si arramba l'ascua ...ja ho veurem.
Home, Criteri, el Sr. Alcoberro sí que l'"arrima", però l'arrima a una "ascua" que a tu, pel que et coneixem, no t'ha de desplaure gens... però en el comentari hi passes per alt.
A una sardina, volia dir :))
(a una sardina d'aquelles del rei Pere)
Sí, no sabia com explicar-ho, però a vegades tenim discrepàncies, amb Balmes alguna. He de dir que ell escriu entre línees i no tinc clar quines són totes les seves sardines.
Llego tarde a este debate, como el conejo blanco de Alicia.
Clidice
1. Me intentó captar el Opus Dei antes de la muerte de Franco. Decliné, y jamás me supuso trauma alguno.
2. Antes que el OD., me intentaron captar los boy scouts (escoltas). Decliné asimismo, y tampoco me ha supuesto a posteriori trauma alguno.
3. De silencios espesos en el ámbito familiar, yo puedo hablar tanto como usted. De represión de miembros de mi familia, pero de represión, represión, represión física quiero decir, lo mismo que usted sino más.
4. La tremenda confusión a partir de este punto es considerar que el pasado nos ha de marcar a sangre y fuego. Llegados aquí, conmigo que no cuenten.
5. A los niños del Africa, déjelos tranquilos, Clidice, y no lo estropee más, no sea que le exploten en la cara.
7. Si el señor Criteri, usted Clidice, y yo mismo nos sentáramos en torno a una mesa a tomar algo, yo acabaría por estar de acuerdo con mis dos contertulios, y me despidiría de ustedes cordialmente.
Això està molt espès. Jo només volia dir que tinc el colesterol bo molt alt. Coses de la genètica familiar, em diuen. Ja està dit.
Prova:
Doncs jo no sembla que tingui cap problema per entrar a fer comentaris, ni al meu bloc ni al teu. Potser el navegador que fas servir o el S.O (¿has provat amb un altre ordinador?)
No, no ho he provat des d'un altre ordinador, cosa que em fa pensar que potser sí que és problema meu i no de blogger... el cas és que de sobte ja no em dóna problemes i puc comentar de nou.
També tinc problemes, a vegades, amb les pàgines de l'Allau, la Clídice i la teva: directament el navegador se'm penja. Només m'ho fa en aquests blocs i d'altres de circumdants... Potser el trasto portàtil comença a fer-se vell.
Gràcies, Brian.
Publica un comentari a l'entrada