dijous, 3 de febrer del 2011

Plètora d'obvietats (5)

1. Alguns no estan contents ni ara que governen els seus.

2.














3.  L'arrogància és el plaer dels obtusos.
4.  La pitjor embriaguesa és l'embriaguesa d'un mateix.
5.  A través d'Internet no se soluciona res.
6.  Creixen exponencialment les víctimes de l'ordinador.
7.  Cristiano Ronaldo ja no és CR7. Ara és CR a 7.
8.  Mou cada dia fa més mala cara.
9.  Córrer a 80 contamina menys que córrrer a més velocitat.
10.Quan no es té res a dir, val més callar.

14 comentaris:

Clidice ha dit...

Mai m'hagués imaginat que el control de seguretat d'un aeroport fos una eina tan eficaç per anivellar-nos :)

Ah! i hola i tot aquest tipus de coses :D

U.Q.F. ha dit...

Clídice, sempre puntual i fidel als meus posts... i jo, tan "descastao" que ja ni vaig pels puestos, ni dic ni ase ni bèstia... rep un petó i una abraçada, virtual però plena d'afecte. ;)

Evocacions ha dit...

Lo de treure la velocitat adduint que es deixa de contaminar molt poc, no ho entenc.
He recordat la cançó aquella que deia "Anda, quitate las ropas no temas si me matas", més o menys.

Brian ha dit...

1.- Començo a pensar que n'hi ha que sempre governen els seus
2.- En un cas així jo em trec els mitjons :)
3.- I d'alguns que passen per aguts
4.- És que alguns no saben "veure's"
5.- Home, jo de vegades demano hora al metge...
6.- Al mateix ritme que els propis ordinadors
7.- Temprança
8.- Caritat
9.- No per córrer molt s'arriba abans
10.- Logico-Philosophicus

U.Q.F. ha dit...

Evo,
No,jo tampoc l'entenc, aquest raonament. Puc entendre que a les tres de la matinada, i sense trànsit, córrer a una mica més tingui un impacte mediambiental irrellevant, però és que els nous governants pensaven petar-se la norma del Tripartit de dalt a baix... o era simple electoralisme.

Brian,

Molt bo, molt ben jugat.
Per cert, m'imagino que les contra-obvietats 7 i 8 són apel·lacin a les virtuds dirigides a la culerada... no?

Gran Wittgenstein, sí senyor.

Maspons ha dit...

Ahir llegia lo que diu Balmes sobre vanitat arrogància i orgull.

Tinc al cap un escrit pel diari plantejant un problema, sense ironia:
Un cotxe que corre contamina més, però menys temps!! En un trajecte de 60 kms un cotxe a 120 contaminarà mitja hora i a 60 p.h. una hora. On falla el meu raonament?

Em sembla que plegaré el blog: dius que Internet no canvia mai res :(

U.Q.F. ha dit...

Criteri, i què deia Balmes sobre aquestes qüestions?

Respecte a la contaminació, jo no et sé respondre, però per algú de formació científica no ha de ser difícil.

No, no cal tancar el bloc, si ho fas per plaer. Jo "em vinc a referir" que a internet, en general, els debats són estèrils. Ningú fa canviar l'òptica de ningú, per regla general. Es confon tenir raons amb tenir raó. I en els casos més recalcitrants, amb estar en possessió de la veritat.

Brian ha dit...

Criteri,
Els cotxes no contaminen per córrer més o menys (hi ha una velocitat òptima, però no és aquest el problema) sinó pel fet de parar i arrancar. El que contamina i gasta menys, és la velocitat regular.

Maspons ha dit...

Al mercat de Vic vaig trobar una sèrie d'opuscles de principis dels XX de les conferències commemortives que fan cada any per l'aniversari i una biografia, fullejant per sobre vaig topar-hi i diu coses com que mai s'han de fer les coses per l'orgull i el reconeixement dels altri sinó fer-les ben fetes per se. -em sembla que he citat bastant barroerament i ja ho corregiré:)

Això donaria per molt: qui canvia què? Un pobre bonzo tunecí ha canviat la història. El Brian en parla, de l'atzar i sorpreses de la història. O sigui endavant la lluita blogaire.
Brian, no és això el que ens venen. Mira que s'han gastat paraules i tinta i ningú ho analitza des del pla físico-químic, que és el que importa!! Els tertulians ni ho sospiten, abduïts per la cosapolítica.

Maspons ha dit...

Ja que amablement em vas oferir explicar que deia Balmes de la vanitat,deixo això, suposo que per a profit general.

De El Criterio, de Balmes. " Encuéntranse personas exentas de liviandad, de codicia, de envidia, de odio, de espíritu de venganza; pero libre de esa exageración del amor propio que, según es su forma, se llama orgullo o vanidad, no se halla casi nadie, bien podría decirse que nadie. El sabio se complace en la narración de los prodigios de su saber, el ignorante se saborea en sus necedades, el valiente cuenta sus hazañas, el galán sus aventuras; el avariento ensalza sus talentos económicos, el pródigo su generosidad; el ligero pondera su viveza, el tardío su aplomo; el libertino se envanece por sus desórdenes y el austero se deleita en que su semblante muestre a los hombres la mortificación y el ayuno.

Este es, sin duda, el defecto más general; esta es la pasión más insaciable cuando se le da rienda suelta, la más insidiosa, más sagaz para sobreponerse cuando se la intenta sujetar. Si se la domina un tanto a fuerza de elevación de ideas, de seriedad de espíritu y firmeza de carácter, bien pronto trabaja por explotar sus nobles cualidades, dirigiendo el ánimo hacia la contemplación de ellas; y si se la resiste con el arma verdaderamente poderosa y única eficaz, que es la humildad cristiana, a esta misma procura envanecerla, poniéndole asechanzas para hacerla perecer. Es un reptil que si le arrojamos de nuestro pecho se arrastra y enrosca a nuestros pies, y cuando pisamos un extremo de su flexible cuerpo, se vuelve y nos hiere con emponzoñada picadura."
Potser en feia un gra massa? Certament deu ser perquè que Balmes estava per sobre de tots nosaltres.

Anakin ha dit...

El orgullo no es malo, Criteri, cuando es llevado sin ceguera y con elegancia. El orgullo no engaña, mientras que la humildad, a veces sí. No en vano existe en nuestro idioma la expresión "falsa modestia".

Saludos a ti y a Damien, desde Tatooine-Singerlin

U.Q.F. ha dit...

Gràcies per l'aportació, Criteri.
Crec que la definició de Balmes és exacta: la vanitat és una exageració de l'amor propi. Com sempre, la clau de volta està en la mesura de les coses. L'amor propi, tan necessari, tan lligat a l'autoestima, esdevé perillós quan es deforma cap a l'excés. Sinó no passa res, i menys si va acompanyat del reconeixement de l'altre i de les seves raons.

reflexions en català ha dit...

L'autoodi està molt lligat a l'autoestima, per això ets un carallot vestit de negre.

m.

Borjas el 1 ha dit...

Saludos desde el planeta Renacimiento. Un abrazo.