Fitxa 15: Octavi

Bé, fa uns dies vam fitxar la bèstia grossa; amb resultats força satisfactoris, mal m'està el dir-ho. Però ara, poc després ... ai, ens hem quedat una mica desinflats, com en una mena de llimbs motivacionals. Hem caigut en una mena de depressió-post-fitxa que de mica en mica anem intentant superar, com si no trobéssim el camí adequat per on seguir. Però no, no ens podem permetre defallir: el Gran Pla ha de seguir endavant, sigui com sigui.
Vam intentar recuperar-nos tot fitxant un dels seus acòlits, l'ítem Ferran Caballlero, de qui cal dir que l'honora la seva actitud senyorívola un cop publicada la seva fitxa. Sincerament, no m'ho esperava, i de debò que aquest espia se'n congratula. Jo em temia una reacció de pet bufat, com les del S... (bah, és igual). O una reacció visceral, de bestiola acorralada, tipus Noctas. O la més sonora indiferència, com la d'alguns ítems menors fitxats en el país dels Ratpenats Reagrupats (BAT blogs), que literalment han passat de mi (Ahhh, com em cou!!). Però no, en Caballero ha demostrat ser un Cavaller, i això significa que encara hi ha esperança (aquesta broma amb els noms és de l'estil Criteri, oi?). Per cert, ítem Criteri, ja la teva fitxa ja és al forn.
Qui segur que no reaccionaria bé, però gens, gens bé, seria un ítem menor, minúscul, insignificant, que no té cap entitat, i que per no tenir, no té ni blog ni res de res. Però més d'un el coneixerà: em refereixo a aquell tal Octavi que també pulula per unes quantes cases de per aquí. El fitxarem, doncs, mentre veiem si anem recuperant forces per localitzar preses de caça major. S'admeten suggeriments (per al·lusions, Bandit Claid?).
A mi el tal Octavi sempre m'ha fet molt riure. I mira que som del mateix ram. Sí, l'ítem-microorganisme Octavi pertany, segons ell explica, a la noble raça dels Marlows, Carvalhos, Scott Barleys, Die Nadels, o U.Q.Vs. Però ell, diria jo, ha anat a petar al ram de la investigació privada segurament perquè no va superar la prova de Formació General dels Mossos, els seus estimats Mossos, que per ell, quanta més candela fotin, millor. Llavors m'imagino -hipòtesis meves- que va presentar-se a les proves de la Guàrdia Urbana, que són les mateixes però una mica diferents. Allà devia tenir sort, però per excés de panxa possiblement el van tirar enrera. Només li quedava Prosegur, on, com si ho veiés, el van fotre fora per listillo i enterat de parxís. Així que només li quedà la opció "hound dog" free lance, tot i que ha passat per diferents empreses d'aquelles que són clientes de "La Tienda del Espía" que hi ha al carrer de Casanova. I després critica els empleadots, com aquell altre. En fi.
L'Octavi segur que si llegís això el primer que faria seria amenaçar-me de fotre'm una hòstia. És dels que va boig per poder fotre una bona hòstia a algú, sobretot si és un moro, un xorisso, un pelut o un comunistot. Però com que això no ho llegirà... doncs jo tranquil, pequè no aixeco ni un pam de terra (mentida, faig metre vuitanta-dos i sóc cinturó marró de karate).
L'ítem Octavi fa riure perquè és d'aquells llepes incoherents i recalcitrants. A cal Noctas, on solia anar de visita amb força assiduïtat, tot eren festivals de tangues, de follar ties, de tetes, de polles grans, de Magalís, de sostenidors i de marranotes. Un festival de mascles de debò, res de maricons. Un festival de Cat-lovers, d'homes com cal: Catalans, Mascles i de Dretes; de dretes de les de debò. I dic això d'incoherent perquè després de protagonitzar els periòdics espectacles de testosterona tardo-adol·lescent a Noctàlia, se n'anava a Talibània a llepar el Gran Mulà, i a exercir de Cristià, i a picar-se el pit el Divendres Sant, com un menja-sopetes, com un cul de sacristia que no hagués trencat mai cap plat.
Aquests dies, però, està sorprenentment mut. No piula. Després dels canvis vertiginosos que s'han produit, després del Tsunami fabulós que han provocat els canvis de jaqueta del Gran Talibà, deu estar tan sumament desorientat i esmaperdut que no deu saber ni què pensar ni què dir dins dels seus limitats paràmetres d'expressió escrita. Només se'l pot veure fent-se el Dandi a casa de la Bierge, sota l'elegentíssim psudònim de "Tavi", acaronant la Pubilla de Catalunya amb aires de James Bond de sèrie B.
Aquest és l'ítem: Català, Mascle, de Dretes i Cristià.
Ves a saber la quantitat de dubtosos que aquest element pot haver dissuadit d'alinear-se a les files de l'independentisme. Ves a saber quants poden haver-se esgarrifat de pensar que mai la Catalunya Lliure pugui caure en mans de personatges com aquest.

Valoració de l'ítem:

Rellavància: nul·la
Perillositat: relativa
Risibilitat: total
Humor: nefast