dimecres, 2 de desembre del 2009

Fitxa 15: Octavi

Bé, fa uns dies vam fitxar la bèstia grossa; amb resultats força satisfactoris, mal m'està el dir-ho. Però ara, poc després ... ai, ens hem quedat una mica desinflats, com en una mena de llimbs motivacionals. Hem caigut en una mena de depressió-post-fitxa que de mica en mica anem intentant superar, com si no trobéssim el camí adequat per on seguir. Però no, no ens podem permetre defallir: el Gran Pla ha de seguir endavant, sigui com sigui.
Vam intentar recuperar-nos tot fitxant un dels seus acòlits, l'ítem Ferran Caballlero, de qui cal dir que l'honora la seva actitud senyorívola un cop publicada la seva fitxa. Sincerament, no m'ho esperava, i de debò que aquest espia se'n congratula. Jo em temia una reacció de pet bufat, com les del S... (bah, és igual). O una reacció visceral, de bestiola acorralada, tipus Noctas. O la més sonora indiferència, com la d'alguns ítems menors fitxats en el país dels Ratpenats Reagrupats (BAT blogs), que literalment han passat de mi (Ahhh, com em cou!!). Però no, en Caballero ha demostrat ser un Cavaller, i això significa que encara hi ha esperança (aquesta broma amb els noms és de l'estil Criteri, oi?). Per cert, ítem Criteri, ja la teva fitxa ja és al forn.
Qui segur que no reaccionaria bé, però gens, gens bé, seria un ítem menor, minúscul, insignificant, que no té cap entitat, i que per no tenir, no té ni blog ni res de res. Però més d'un el coneixerà: em refereixo a aquell tal Octavi que també pulula per unes quantes cases de per aquí. El fitxarem, doncs, mentre veiem si anem recuperant forces per localitzar preses de caça major. S'admeten suggeriments (per al·lusions, Bandit Claid?).
A mi el tal Octavi sempre m'ha fet molt riure. I mira que som del mateix ram. Sí, l'ítem-microorganisme Octavi pertany, segons ell explica, a la noble raça dels Marlows, Carvalhos, Scott Barleys, Die Nadels, o U.Q.Vs. Però ell, diria jo, ha anat a petar al ram de la investigació privada segurament perquè no va superar la prova de Formació General dels Mossos, els seus estimats Mossos, que per ell, quanta més candela fotin, millor. Llavors m'imagino -hipòtesis meves- que va presentar-se a les proves de la Guàrdia Urbana, que són les mateixes però una mica diferents. Allà devia tenir sort, però per excés de panxa possiblement el van tirar enrera. Només li quedava Prosegur, on, com si ho veiés, el van fotre fora per listillo i enterat de parxís. Així que només li quedà la opció "hound dog" free lance, tot i que ha passat per diferents empreses d'aquelles que són clientes de "La Tienda del Espía" que hi ha al carrer de Casanova. I després critica els empleadots, com aquell altre. En fi.
L'Octavi segur que si llegís això el primer que faria seria amenaçar-me de fotre'm una hòstia. És dels que va boig per poder fotre una bona hòstia a algú, sobretot si és un moro, un xorisso, un pelut o un comunistot. Però com que això no ho llegirà... doncs jo tranquil, pequè no aixeco ni un pam de terra (mentida, faig metre vuitanta-dos i sóc cinturó marró de karate).
L'ítem Octavi fa riure perquè és d'aquells llepes incoherents i recalcitrants. A cal Noctas, on solia anar de visita amb força assiduïtat, tot eren festivals de tangues, de follar ties, de tetes, de polles grans, de Magalís, de sostenidors i de marranotes. Un festival de mascles de debò, res de maricons. Un festival de Cat-lovers, d'homes com cal: Catalans, Mascles i de Dretes; de dretes de les de debò. I dic això d'incoherent perquè després de protagonitzar els periòdics espectacles de testosterona tardo-adol·lescent a Noctàlia, se n'anava a Talibània a llepar el Gran Mulà, i a exercir de Cristià, i a picar-se el pit el Divendres Sant, com un menja-sopetes, com un cul de sacristia que no hagués trencat mai cap plat.
Aquests dies, però, està sorprenentment mut. No piula. Després dels canvis vertiginosos que s'han produit, després del Tsunami fabulós que han provocat els canvis de jaqueta del Gran Talibà, deu estar tan sumament desorientat i esmaperdut que no deu saber ni què pensar ni què dir dins dels seus limitats paràmetres d'expressió escrita. Només se'l pot veure fent-se el Dandi a casa de la Bierge, sota l'elegentíssim psudònim de "Tavi", acaronant la Pubilla de Catalunya amb aires de James Bond de sèrie B.
Aquest és l'ítem: Català, Mascle, de Dretes i Cristià.
Ves a saber la quantitat de dubtosos que aquest element pot haver dissuadit d'alinear-se a les files de l'independentisme. Ves a saber quants poden haver-se esgarrifat de pensar que mai la Catalunya Lliure pugui caure en mans de personatges com aquest.

Valoració de l'ítem:

Rellavància: nul·la
Perillositat: relativa
Risibilitat: total
Humor: nefast

12 comentaris:

Maspons ha dit...

Inefable l'item, i per ser-ho Déu n'hi dó pel que ha donat. Afegeixo la seva delectació pel tema de la vinofília cara.

Espera que es cogui una mica més, més que per la darrera tesina, pel següent post, on faig humor sobre mí (ho tenia abans que diguessis que jutjaries aquest component).
Sóc persona pusilànim i l'únic que espero és que no hi hagi acarnissament (i corregir el que pugui.
Suggerim.: L'home que mira, de Raul Alcoberro: influent -ateneïsta-, bastant planer i molt...gironí. I Quadern d'Evocacions.

Maspons ha dit...

Ah, segueix el José aquest -nou a les pantalles- que comenta al meu blog, i lloga cadires

Bonnie & Clyde ha dit...

Apreciat espia, aquest energumen és lamentable. Cada cop trobo mes important la tasca del seu equip, no defalleixi!
Crec que Talibània estarà molt excitada avuí amb el tema de les dones de n'Alavedra i en Prenafeta. Li remetré els meus suggeriments.
Per començar, un servidor.

Herrgoldmundo ha dit...

Jajajaja, una de tus fichas más jocosas. Sin duda.
Has sabido sacarle punta a un ítem menor que, en verdad, no daba mucho de sí.
Me ha hecho pupita, sobre todo por la excelencia de tu catalán escrito, la palabra "xorisso", que supongo un despiste debido a alguna sonora carcajada que dejaste escapar mientras diseccionabas a un ítem tan risible. :)

Saludos y ¡Arriba España!

Unknown ha dit...

Benvolgut Vigilant,

em declaro seguidora seva i a més considero que la seva tasca és essencial per a tots nosaltres.

Molta sort i molts ànims per continuar amb la vigilància i amb les fitxes.

Endavant les atxes!

U.Q.F. ha dit...

Criteri:
En prenc nota.
Per cert, només m'acarnisso amb els qui s'ho busquen.

Bandit:
Veig que estem d'acord.
Em va molt bé tenir-te com a col·laborador extern a "U.Q.V. Security".

Apañó:
No, no. Aunque es cierto que me desternillaba de la risa, no fue un despiste. Estuve dudando entre "xorisso" y "txorisso". Descarté "xorís" (normativamente correcto, creo) por inexpresivo y cursi. También descarté "chorizo", que aunque es el término genuíno, no lo imagino en boca del susodicho. Así que finalmente quedó "xorisso". Licencias que uno se permite con la cosa del idioma.

Aida:
:)

Maspons ha dit...

Eixamplant una mica més el camp d'acció et proposo un item que t'agradarà: E-Notícies. Volem saber de què i on van. No sé si arriben a tant els teus mitjans, però pensa-ho.

Quim ha dit...

Vostè fa molta conyeta però a mi se'm glacen els peus només de pensar que alguns dels ítems que vostè espia me'ls pugui trobar a la cua del supermercat.

Joan ha dit...

És una de les rates del Papaminyones i, en principi, no m'esperava que li dediquessis ni un trist comentari. No obstant, al final de l'article ho justifiques molt bé: "Ves a saber quants poden haver-se esgarrifat de pensar que mai la Catalunya Lliure pugui caure en mans de personatges com aquest". I sí: pensar que aquest cap de cony arribi a Conseller d'Interior i el Papaminyones a Cultura és un bon motiu per emigrar ràpidament a la més desastrosa excolònia de l'imperi xarnego.

U.Q.F. ha dit...

Sr. Criteri:
Ja fa dies que hi espio. I també estic confús.

Sr. Tubert:
Paraula d'espia que on dic "em fa molt riure" inicialment hi deia "em fa molta ràbia".

Sr. Joan:
Un dels objectius del Gran Pla és evitar que aquesta cituació que vostè apunta no es produeixi mai. I ja estic parlant massa.

Sombrero de copa ha dit...

A l'Octavi l'hi ha passat allò que deia en Marx: "Vale más callar y parecer tonto, que hablar y despejar las dudas definitivamente". Segur que es un bon noi i es fa el dur per disimul.lar el seus punts febles. En el fons es una "toia" -com l'Hereu- que nomès serveix per fer la "pilota" al Sostres. Ah! però ell no s'en adona de l'extrema nul.litat que es. Jo mateix l'hi he retret xn munt de vegades i nomès he aconseguit que m'ompli d'exabruptes i de parules malsonants. Ho sento per ell.

Maspons ha dit...

I que et fa sospitar el que sospites? I que no sé que és, però com que sospito que no pot ser massa bo val més que no escampis sospites.