divendres, 22 de gener de 2010

Fitxa 31: Montserrat Nebrera

Jo no em puc enamorar. I no pas perquè sigui una mena d'angelet asexuat, o un cèlibe, o un Cavaller Templer, que és la conya que de tant en tant em fa el Boris. No. Jo no sóc com aquells que renuncien a l'amor i al sexe i et venen la seva renúncia com un acte de sacrifici que els situa en un pla d'elevació espiritual i personal. Trampa! Molts d'aquests, que jo en conec, senzillament han renunciat a l'amor i el sexe perquè no hi estan preparats, ni interessats, i a més hi tenen terror. La seva renúncia no és un acte de valor suprem. És que, senzillament, no hi poden fer més. Grans venedors de motos, els abanderats de l'esperit capellanesc. No és el meu cas. A mi el que em passa és que si estic pel Pla estic pel Pla. Si fitxo i vigilo, no puc fer res més. No sé fer dues coses alhora; jo no em puc enamorar perquè la importància de la missió que se m'ha encomanat no m'ho permet. Jo no sóc un Scott Barley, capaç de tirar endavant la seva missió a Moscou i al mateix temps viure un apassionat idil·li amb la bella Katia. És que no se fer dues coses alhora; no sé conduir i xerrar. Em perdo. Com a molt puc dormir i roncar. En definitiva, renuncio a l'amor perquè la ment d'un enamorat sempre funciona molt malament, i pel bé de tots, jo necessito tenir el cap clar.
Ara bé: si vostès es poden permetre el luxe d'enamorar-se, si volen i poden, tinc la persona adequada: la Montserrat Nebrera. I si només volen viure un enamorament cibernètic, virtual i secret, també tinc l'ítem perfecte: l'ítem Montserrat Nebrera.
La Montserrat -Montse- Nebrera té un blog de luxe, net i polit, blavet, elegant com ella. I per totes bandes hi ressona el seu aleteig de fada, de fada de conte com aquells que ens diu que ella llegia de petita, quan ens presenta la seva biografia. Si et vols enamorar de l'ítem-Montse ja te'n comences a enamorar per la biografia. És curiós. No havia pensat mai que hi hagués biografies que enamoressin. I conforme la vas llegint, la tendresa que transmet per tots els detallets que ens explica, es va transformant progressivament en admiració -tres carreres universitàries, quasi res- i ja se sap que no hi ha enamorament profund que no parteixi d'una admiració sincera.

Com escriu, l'ítem-Nebrera? Doncs no pas amb gaire ofici, però sí de forma cristal·lina, senzilla, com de gotes pluja que fan sortir bombolles damunt la superfície d'un llac amb ullades de sol a l'horitzó. Senzillet, col·loquial, planer, directe, bonic. Lletres que destil·len un candor de nena gran. Potser tot plegat minuciosament calculat?
Els missatges de la Montse Nebrera són, cal dir-ho, uns missatges còmodes d'oferir. La llibertat. El fair-play. La civilitat. La lleialtat. És crítica amb les baixeses dels polítics, però amplifica sense proposar-s'ho un enorme respecte per la política. I és clar: qui no s'hi apunta al discurs de l'amabilitat, de la suma, de l'honradesa, de l'eficàcia que neix del sentit comú? Si la Nebrera s'ho proposés, si jugués cartes que potser no vol jugar, s'enduria l'electorat de carrer. Les mestresses de casa i els jubilats. Els qui sempre han valorat les persones que, des dels orígens socials humils, arriben a la notorietat pel seu esforç. Si volgués, el cinturó roig se'l faria seu. Podria ser la populista admirada, respectada i idolatrada per mor d'un carisma de classe A.
Abans de conèixer-la com a ítem, a la Montserrat Nebrera ja l'havia escoltat com a tertuliana a Catalunya Ràdio. Era l´única que feia bons placatges a l'hiper-embafat Sala Martín. Se la veia bregada en el dificilíssim art de no patinar i mostrava subtancialitat política, agudesa mental i procediment. Però a la seva casa d'ítem no hi brillen aquelles ungles ideològiques, suaus i al mateix temps incisives, més aviat hi ressona un beatífic "oh, benvinguts, passeu, passeu". Massa idíl·lic. És el que comentàvem per aquí fa uns dies, no recordo quan, però deiem -o deia algun comentarista- que internet ha de ser per força la nova via de captació dels polítics, i per tant als seus aparadors digitals s'han de mostrar sol·lícits, acollidors, passejant amb seguretat per la fluixa corda del punt mig.
Alguns dels seus comentaristes ja li ho han fet notar una mica, això que dic: de moment a alguns els sembla tot plegat molt engrescador i del tot perfecte, però saben que quan la Sr. Nebrera tingui articulada la seva proposta política s'acabaran les llumetes de colors i començarà la sòrdida guerra de punyals a la zona dorsal. I aquí és on apareixen els dubtes. Dubtes que no es dissiparan fins que la dolça Montse no baixi de nou a l'arena dels ferotges gladiadors. Però vaja, jo crec que està prou curtida tant mentalment com emocionalment com políticament. Per cert... saben a qui he trobat, entre els comentaristes del seu bloc? Doncs al meu estimat Octavi, fent una aportació de nivell. Del seu nivell. "PP i llibertat"?, deia. Ell l'estima, a la Montse. És el tipus de senyora que li va. Però a ell, on de debò li agradaria veure-la és... (va, sisplau, no em siguin calentots) a Convergència.
La senyora Nebrera és clarament un zoon politikon. El problema que té és que no és dona de partit. Bé, només és dona d'un partit: el seu. És com Pasqual Maragall: ocell massa lliure, avis massa rara, potser massa anàrquica i poc donada a les fèrries línies disciplinàries dels aparells interns. No va durar dos dies al PP. Massa complicat, el PPC. S'ha de remar massa, i Montse Nebrera té fusta de capitana.
Tard o d'hora, estic convençut que ho serà. De tropa no n'hi faltarà.


Valoració de l'ítem:

Rellevància: possible
Perilllositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: indetectat

42 comentaris:

Jordi Marron ha dit...

He d'admetre que la senyora té una mica de morbo en molts sentits, però em fa massa mandra com per llegir-li una sola línia.. en fi.. en un altre ordre de coses, un dia vaig assistir a una funció que es va suspendre perquè hi havia més actors que públic. Jo desconeixia aquesta norma tàcita. Llibertat d'expressió a banda, no trobes que aquells comentaris mes extensos que l'article al que fan referència i de temes absolutament dispars s'haurien de depurar? Vaig començar seguint en diagonal les picabaralles d'en Jose i el misteriós i vanitós súper escriptor d'èxit, però vaig acabar passant..

unalunarara ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
jaume ha dit...

Fa dos dies mentres estava dinant a un restaurant de l'Eixample, va entrar on havia quedat amb una parella. Efectivament, com diu unalunarara posa nerviós al personal masculí amb el seu sex-appeal, aura o el-que-sigui...

Javier ha dit...

Noi, molt interesant ho que dius, peró molt llarg.

U.Q.V. ha dit...

Jordi:
Segurament tens raó amb això dels comentaris. Si són llargs perquè el tema que aborden, encara que sigui lateral, requereix molta exposició d'idees crec que no passa res.
El que no vull és comentaristes que se'ls dóna una indicació i se la passen pel forro, com si sentissin ploure.
Canviant de tema, jo la vaca la segueixo veient força llustrosa, que consti. ;)
Salut.

unalunarara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
unalunarara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jordi ha dit...

joder, cuanta susceptibilidad..

Brian ha dit...

Caram, això va que vola, encara no havia trobat temps per vindre a dir que l'Anna Punsoda m'havia decebut (cert, es intel·ligent i escriu be, i a mes a més cita els clàssics, però noi, vaig ensopegar el dia que parlava del seu poble -la seva Icaria particular- i a mig article ja estava embafat) i ja ens proposes un altre ítem.

Val a dir que no la segueixo gaire, a la Nebrera (i tampoc es el meu tipus, per enamorar-mi) . El diumenge acostumo a llegir la plana de El Periódico que comparteix amb Jordi Mercader (l'home dels mil dies amb PM); de vegades m'agrada més l'un i de vegades més l'altre. Amb això i les seves aparicions mediàtiques, de moment ja vaig servit. Quan torni a saltar a l'arena, com a capitana i no com a remera, ja m'hi tornaré a fixar.

U.Q.V. ha dit...

Brian, hola.

Sí, anem fent...
si tens un moment, et suggereixo que passis per "Una de lladres". No sé si els coneixes. Hi ha un suggeriment interessant que t'incumbeix una mica (i a mi també).
unadelladres.blogspot.com

Salutacions

jose ha dit...

Hola:

Perdonand pero estoy de médicos y estoy un poco colgado de tiempo y fuerza física.

Saludos cordiales de Jose.

jose ha dit...

Buenas tardes:

Después de leer al OTE ó UQV, me he dirigido todo solícito al blog de la Nebrera según el google y he leeido algo del último escrito de la Tal Sra. Nebrera:

"majors canvis haguts en el sistema democràtic des de la primera transició"

ella quiere posibilitar cambios, mas cambios, muchos cambios, infinitos cambios, que den pié a movilizar a la gente para que tarea personal esté bien basamentada.

Tiene por otro lado, una serie de seguidores que mezclan todo un batiburrillo de ideas, tareas, especialidades, consultas tipo Mari Fracis aquella de "Querida amiga" que no veas.

Bueno, es Popular o popular según se mire. Su lenguaje literario es sencillo, algo florido pero sin recargos versallescos, es decir muy simple.

Tal vez sea el ideal al que aspiran sus seguidores, que la ven como una "mesias" salvadora que les va a solucionar todos sus problemillas y problemazos.

jose ha dit...

Puede que sea la MUSA, la esperada, por ejemplo por Mister Apañó, siempre que la nena defienda aquello que tendría que defender para ser un ejemplo de castiza cañera.

Apañó ha dit...

Ahí le has dao, Jose.
Nebrera no pasó la prueba del algodón Apañó, es decir, "el que no engaña" y sirve a los intereses universales del proyecto común de las Españas.

Eres malvado U.Q.V, ¿por qué nos privas del estilo literario tan "familiar" de unalunarara?...
¿También tú viste que se le empezaba a ver demasiado el plumero, bribón? :))
Me parece que a ti te gustan más los Carnavales que a un tonto un lápiz, que diría mi abuela.

Saludos, gañán.

U.Q.V. ha dit...

Apañó, tu y yo un día tendremos una laaaaaaaarga conversación, a que sí?
:)
Saludetes.

Apañó ha dit...

Claro que sí, U.Q.V, y divagaremos, disertaremos y elucubraremos sobre Hegel, Heráclito y el bueno de Zubiri.
Pero, sobre todo, expondremos nuestras tesis en lo concerniente al análisis psicológico que subyace en todo baile de máscaras.

Saludos, bribón. :))

Quim Tubert ha dit...

Estimat Demian, estic una setmana fent vaga d'ordinadors i avui entro aquí i veig que et dediques a censurar comentaris? Per cert, seria molt interessant la tesi que proposa l'Apañó.

U.Q.V. ha dit...

Benvolgut Quim:

No, no és que em dediqui a censurar comentaris. Simplement he vetat un ballarí que no ballava segons la norma de la casa, aquella de no faltar el respecte als altres comentaristes. Havent-li suggerit que emetés una senzilla disculpa, i donat que, en aquest sentit, rien de rien, doncs bye bye pajarín.
Salut.

jose ha dit...

Habrá un día en que todos
al levantar la vista,
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano aquí mi mano,
será tuya mi frente,
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
contra la libertad.

Que sea como un viento
que arrastra los matojos
y límpia los caminos
de siglos destrozos
contra la libertad.

jose ha dit...

Por supuesto la canción anterior no es mía, tiene un autor cantautor Aragonés, fué profesor mío cuando yo hacía el Bachillerato Antiguo.

jose ha dit...

Estamos muy muy tristes todos/todas, debemos de dejar el rictus amargo de la inquina sutil y cambiarlo un poquico por algo de humorcico. ¿No os parece, mañicos míos, apa, pardiez.

jose ha dit...

Venga ya, yo pago una havio, una ronda, de pincho de tortilla con una caña para todos, así que id diciendo donde, venga animos mozuelos.

Brian ha dit...

Demian,

He agafat al vol el suggeriment però en Quim ha corregut més. Veiem que en surt de tot plegat. (Això reforça la meva tesi: debatre des de els blocs es extenuant i poc productiu).

Evocacions ha dit...

UQV, tu que ets un espia saps si és veritat que la gent d'esquerres se sent atreta per la de dretes (en el sentit fals del terme això de dretes i d'esquerres). Serà per això l'interès per la Nebrera. A més a més, com és catedràtica té més morbo perquè l'enxampes en equivocacions i això alimenta l'ego. Potser serà això. Ara la foto del blog no li fa mereixement.

U.Q.V. ha dit...

Jose:
Sí, una extraña neblina se ha apoderado de estas colinas varias... Me apunto a lo del pincho y la caña. Però no passa res.

Brian:
Ja que has tingut el gest de preparar una entrada a casa teva plantejant el tema, em preparo alguna aportació.

Evocacions:
jo el que veig és que tant els d'esquerra com els de dreta estan constantment pendents els uns dels altres. Com si es necessitessin. I si per alguna banda transllueix cert carisma, sí, fins i tot hi ha la inconfessable atracció.
Tothom veu, per exemple, com el Sostres(au, ja hi som) s'inventa comunisme i comunistes constantment perquè sinó no es quedaria sense discurs.

Salutacions a tots

jose ha dit...

Brian, nosotros somo seguidores del flautista de Hamelin, tu evitas al S.S, pero enseguida lo lemntas sin decoro, parece ser que lo necesitas para ser tu mismo, para tener enfrente algo o alguien a quién diatribar. sé tu mismo, elcubra fuera del rebaño y limpia esa mente clara que tienes, que a veces la llevas atorada, venga hombre, tu eres grande.

jose ha dit...

elcubra quiere decir elucubra, perdon.

Brian ha dit...

José:

Hasta ahora he procurado responderte de forma educada y cortés, pero te juro que no consigo descifrar tus laberínticas elucubraciones. Mejor no me pinches. (Y menos en casa de terceros, que no tienen ninguna culpa)

U.Q.V. ha dit...

Em sembla que el jose ha dit "Brian" i volia dir "Demian". Ho diu perquè ja he esmentat el Sostres (S.S.), sense el qual sembla que aquí no poguem viure.
Jose, va per aquí la cosa?

jose ha dit...

Pués si, UQV era por ti, lo que pasa es que tengo al Brian del todo obsesionado, no vivo, no respiro, siempre se da por aludido, no esbrina la sencilles de mis mensajes. Tendré que pedirle pretada una máquina "enigma" a los alemanes para que le ayude. Por otro lado está hiper-ultra-obsesionado con mis pequeños ataques de nada, pobre de mi. En fin Brian, descansa hombre, no pasa nada. Que sería de él si no nos metiésemos y pudiese respondernos de forma tan rauda.

Estas al quite UQV,no se te escapa una, al fin y al cabo estás en tu casita cual retita presumida.

Diles al Criteri y al Evo, que ya está bien de inquinas hiper-ultra-nacionalistas, que el mundo es algo más que la barretina, el RH +C, que hay una vida ahí fuera y que hay que vivirla, y que los auténticos RH +C, no se lo toman tan a pecho.

RH +C = Factor RH mas catalán que mas.

Criteri ha dit...

Això s'encomana UQV!. Els comentaris a aquesta entrada em recorden les coses que passen a casa meva a vegades. Un acusant Evo de radical i a Demien d'indecorós,el supervendes picat, l'espectre de SS planant; un altre que li canvien el nom i es dona per al.ludit i l'Ote fent de profe; la gent fent propostes, però què es proposa?!

ja ho deia: es nota que carnestoltes s'acosta. M'ho he passat molt bé:))

U.Q.V. ha dit...

Jose,
Yo al Evo no le veo gaire barretinaire, no?
Tú sí?

Criteri:
Sí, tot plegat s'aguanta perquè en el fons ens ho passem bé... A mi m'agrada, això de reunir fauna tan variada, i em sembla que a tu també. :))
Per cert: jo també convocaré un premi: premi a qui escrigui corrèctament tres cops seguits el meu nom en clau: DAMIEN. Ni Damian, ni Demian, ni Demien, ni Damián (aquest va ser el jose)
:)))

Avanço coses: respecte a l'"espectre" demà publico una fitxa amb un moment solemne.
I a la recàmera ja tinc la fitxa del jose, a finals de setmana, si tot va bé, sortirà. Ho dic extraoficialment, però oficialment ja passaré per casa seva a donar-li la notificació oficial.

Brian ha dit...

???... !!


:-|

jose ha dit...

Criteri, tu vas de Capitan Trueno, te falta el Evo como Goliat y al Brian como Crispin, y la Nebrera como sigrid de Thule, menuda compañía formais. No si ya digo yo, que llevamos unos días un poco espesos, yo creo que hace falta engrasar mas el gaznate con absenta de la fuerte para que el Brian cante fuerte. No se, digo yo, ya que como es tan modosito el, a lo mejor en luagar de absenta "beure" manzanilla de Montilla, buenas donde las haya.

Pero claro el Evo, parece destinado a ser una balanza romana, si, no, si, si, no, no, pero si. A ver el lunes está mas allá del S.S., el martes más acá que el Apañó, el miercoles con los B&C, el jueves conmigo, el viernes con el Criteri, el sabado con el OTE y el domingo con la parienta.

Todo ello trufado con unas misquitos en casa Criteri, adornado con quejas del Brian. sentenciado con la balanza del OTE y criticado por la Selene Estraña en su ocaso virginal y trempoise.

El escatológico de turno, cuando las deposiciones ve surgir, plaf, se las estampa a su archienemigo SS y se queda mas perejil que "na".

jose ha dit...

Brian, no se chicot, te noto un tanto "poquet" a lo Criteri, donde están esas líneas de humor mesetario via costa catalana, a ver que no se diga. Para ti, doble de pincho de truita y canya berbenera.

jose ha dit...

Huy, huy, que miedo que "por" mas bestial y mas horrendo, yo, el penas penitas penas, fichado, y porque no el modosito del Brian, el quejicas. El si se merece no una ficha, sino un FICHOTE, jejeje.

A ver Damian, huy perdon, Demian, o tal vez Damiano, no sé a veces escribo a tan vuela pluma que el factor ortográfico me falla cual "gominola" en fin de semana.

jose ha dit...

Bueno, estimados en el Señor, alabo vuestras dedicatorias de mimo y ternura variada, pero "aqueste" noi tiene que irse a la camitaa, es tarce, la parienta me clama, "no vienes????" y claro uno tiene que ir a dar la cara y elevar el listón una vez mas.

U.Q.V. ha dit...

Brian, amic:

En el supòsit que no estiguis entenent res de res, si ho veus convenient adreça't directament a mi per a qualsevol aclariment dins dels marges de la normalitat.
;)
Salut.

Criteri ha dit...

M'ha semblat sentir una lleugera remor al cel. aii :) Brian, el Jose ja t'ho ha explicat, més o menys. Ah, aclareixo, em sembla que l'escatològic és el Quim, oi? José, més aviat prefereixo Pau Clarís -en el pla dels herois populars-. Com vaig dir a casa meva -que és la de tots-: no pariu, segueu,,,vull dir no pareu seguiu seguiu, que després vindrà la Quaresma.

Brian ha dit...

Poca broma, que m'han fotut una cornada (sense mala fe, val a dir-ho) i encara estic cruixit. Gràcies Damien. No, em sembla que no caldrà cap aclariment; poc a poc vaig coneixent el bestiar. El zoon politikon, s'entén.

jose ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
jose ha dit...

jose ha dit...

Bueno Brian, oye perdona si algunas entradas de un cierto tipo de humor suena peripatético, o incomprendido, tu recurre a los maestros del humor negro y cultos en las entretelas del sistema, es decir (Criteri, Ote, Apañó a su tizona manera, El Evo), para que te pongan al día de las claves internas de los discursos "homéricos" que solemos festejarnos.

(he anulado el anterior por algunas palabras inconexas)