dilluns, 25 de gener de 2010

Fitxa 32: Joan Safont i Plumed

Per fer aquesta fitxa m'he vestit d'una manera especial. He anat a l'armari de disfresses del magatzem d'"U.Q.V. Security" i he regirat entre els vestits de dona. Al final he trobat el que buscava: el de Scarlett O'Hara. Me l'he posat i no em queda gaire bé, francament, però com que no em poden veure m'estalvio el ridícul, tot i que igualment ja se'm poden imaginar. El cas és que el necessito. Avui el necessito, perquè s'acosta una hora solemne.

Segueixo explicant coses.

Quan era petit i als estius passava llargues temporades al Vallès a casa d'en Jacob, el meu estimat mentor, un cop per setmana arribava la camioneta de cal Safont; baixava el Sebi i ens deixava una caixa d'unes gasoses boníssimes, dolcíssimes, que un cop fresques et rescabalaven de tota calorada, suada, assedegada estival. Les Carbónicas Safont, insuperables: ni Casera ni punyetes. També ens deixaven una caixa amb meitat de Kas naranja i meitat de Kas limón, que en Jacob m'autoritzava a consumir els diumenges a la tarda. Per a mi, doncs, "Safont" evoca el brollar dels líquids frescos, aquells pels quals la meva gola infantil es delia quan la canícula i la manca d'obligacions constituien el teló de fons d'aquells dies feliços.
Per això, perquè per a mi Safont dispara en el meu cervell una glopada de plaer, se'm fa molt extranya la sensació que em ve quan llegeixo el Joan Safont, el que escriu de convidat a Talibània. Amb el Joan Safont l'associació Safont-plaer s'està desfent, i poc a poc pren cos l'associació Safont-buidor-encartronament-xiclet anodí sense gust.
A veure, se suposa que el Sostres -pretenciós ell- reuneix al seu voltant, al seu bloc amb aquell color de tant mal gust, una sèrie de plomes prometedores perquè es beneficïin del fet d'estar a casa d'una figura grossa com la seva. Generós mecenes, ell. Com l'Art Blakey, que del planter dels seus mítics Jazz Messengers en va fer sortir talents fenomenals, com ara Clifford Brown o Winton Marsalis. Però no. Dels Taliban Messengers no n'han sortit talents literaris equiparables al d'aquells músics, només n'han sortit cosetes semi-aprofitables, tipus Vileta, o tipus Bierge. Sobrevalorats, naturalment, o més aviat auto-sobrevalorats. Però osti, darrerament, l'escuderia Sostres compta amb una plantilla molt justeta... Darrerament està incubant uns pollets que piu-piuegen molt raquíticament: la Marieta Vila i les seves carrinclonades, el Roger Cuscó i la seva infructuosa recerca de no se sap ben bé què... i d'altres, entre els quals el Safont-ítem-d'avui. Perquè el fet rellevant d'aquest ítem, el Safont, és que, amparat sota aquell gloriós sostre, és absolutament irrellevant. Que no els fa un càsting, el Gran Menstruant?
Jo, al Safont, el veig com encotillat, com encongidet, fins i tot incòmode. Com si volgués ser ell i no acabés de veure-s'hi en cor. El resultat de tot això és un blog migradet, més aviat pla i superficial, sense ganxo. Això sí, martell de sociates marca de la casa, comme il fault. Que original. I quan no té tema, el Safont considera oportú explicar-nos la vida. De fet, el seu bloc associat, es titula "La vida en un blog". Els sopars, les quotidianitats, cosetes que a algú deuen interessar.

I ara, un parèntesi.
El Joan Safont Plumed, al seu bloc, ens fa saber que pertany al grup d'Amics d'Israel. Pel mimetisme, naturalment. I aprofito.
No tinc cap especial animadversió pels jueus, ni per cap raça. Puc trobar una mica lleig que els jueus, en el seu moment, volent com volien matar el messies impostor, tinguessin la poca valentia i la molta barra de no fer-ho ells mateixos, i fessin fer als romans aquesta feina bruta. Ja ho sé, fa molt de temps, d'allò. Però en cap cas em sembla justificada aquesta catalana idealització ni pel judaisme ni pel seu estat. Alerta, això sí, sento antipatia pel colon dels rínxols, que per guanyar un pam de terreny als àrabs en favor del Eretz Israel no té cap escrúpol en contravenir el sagrat manament del "no mataràs"; i aquesta antipatia és la mateixa que tinc per les faccions palestines incapaces d'assolir uns acords mínims -entre ells i amb els veïns- que els permetin desenvolupar una economia mínimament pròspera i no gastar-s'ho tot en coets i míssils casolans. És ben cert, com diu el meu Jacob -per cert, amb un petit grau de composició jueva a la sang- que cada terra fa sa guerra, i que hi ha guerres que no són les nostres. Però per aquí la mística del poble jueu, i en especial la mística d'Israel enganxa a molts, per allò del mimetisme. En Israel hi veuen la Catalunya somniada: amb estat propi, ben arrelada a les tradicions i a la sang, poblada de gent preparada i rica, i sobretot rodejada d'enemics molt inferiors en potencial econòmic i molt superiors en odi, respecte els quals la seva capacitat de reacció i de defensa són sòlides com una armadura que els garanteix la pervivència fins a la fi dels temps.

Bé, torno a l'ítem-Safont. És una llàstima, però venint d'on ve aquí ens el mirem de mal ull. És un prejudici, ja ho sé, un prejudici que intentem corregir pensant que com que d'escriure va per la gama mitjana, pot arribar a la gama alta si va fent, però sobretot si s'atreveix a ser ell i a trobar coses interessants per explicar, punts de vista que no siguin els de l'oficialitat i del pensament únic de la casa-estat que l'hostatja. I és que, a sobre, tal com va el prestigi del Talibà, en evident caiguda lliure, no sé si a ell i a la resta de joves rookies els convé quedar-se gaire temps més allà.
Va, Safont, animi's i faci el salt. Que segur que volant sol es trobarà més còmode i de gust. I de passada jo podré tornar a associar Safont amb la cosa fresca i bona. En tinc ganes, perquè per a mi la vivacitat dels records és sagrada.

Res, que després d'haver parlat fins a l'avorriment d'aquell regne delirant i d'haver constatat que la pedrera sostriana té el futur una mica dubtós, arriba el moment O'Hara. I és que des d'aquesta oficina de fitxes jurem, i posem a tots vostès per testimonis, que mai més a la vida tornarem a parlar del Gras de Tots els Grassos, Talibà de Talibans. El Gran Defecador ja és història. Amen.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: nul·la
Perillositat: nul·la
Risibilitat: relativa
Humor: indetectat

20 comentaris:

Joan Safont ha dit...

Gràcies.

U.Q.V. ha dit...

A vostè per la cortesia.

Jaume Sanz ha dit...

Vostè que és sagaç observador, de veritat que troba que hi ha molt de supporter de la causa israeliana entre nosaltres? Jo més aviat diria que els hooligans de l'altre bàndol, són majoria qualificada.

PS. Sol·licitud: atreveixi's amb el De la Torre i amb el Graupera. Som-hi!

jose ha dit...

Denso y freudiano me lo pones amigo, y al fin que quieres decir?, que se vaya solito por esos mundos de Dios. En el fondo necesita de un sostre para refugiarse por la noche, ya sabes, es fría y desangelada. Si se va a su casa propia, le faltará la punta de gas necesaria para mover su motor y su maquinaria no se movería.

U.Q.V. ha dit...

Sr Sanz:

Entre el sobiranisme conservador sí.
Respecte a la seva sol·licitud, el De la Torre no serà fitxat, perquè ja he tancat caixa en relació a l'univers Sostres. A més, el noi publica poc i tinc la sensació que diria coses similars a les que vaig dir quan vaig parlar del Raül Alcón.
I el Jordi Graupera, que té moltíssima entitat per si mateix, és a la llista, però degut a la seva qualitat requereix un seguiment perllongat. Al Graupera no el pots valorar sense haver-lo llegit a fons i durant temps.
Deixim dir, ja que hi som, fitxar no implica necessàriament carregar-se ningú, només faltaria.
Salutacions.

Criteri ha dit...

Jo el trobo una persona assenyada, encara que hi hagi qui digui que en un jove és un defecte. I coincidim en la curiositat i la diletància. I quan empri una mica més de gossadia millorarà la prosa. Això sí, crec D. que quan fitxis un jovencell hauries de fer-ne esment de l'edat.

La del Safont és bona,ara, jo els feia Salvi. (viuen al costat l'ermita -pels forànis-)
Hauràs d'explicar les andances baixvallesanes.

Criteri ha dit...

No parlis de la vacassa si no vols però deixem-m'ho fer a mi.
Recordeu que parlàvem de la influència dels blogs, del surrealisme, i els Bonnie&Clyde de la demència?
Recordeu quan ahir deia que l'espectre de SS planava sobre nostre? Doncs sembla que quelcom més que l'espectre, això acaba d'escriure:

"A través d’internet, tota una sèrie de tarats que abans s’estaven a casa, enverinant el gat o abusant sexualment de l’octogenària mare, tenen ara la sensació que el món depèn de la seva veu i són capaços de crear petits grupuscles de dements que, a la vegada, s’organitzen en clans més grans..." Hmmm

U.Q.V. ha dit...

Criteri, encara existeix, la gasosa Safont? no m'ho puc creure... I jo amb la Casera "0 calorías..."
Ah, i per evitar malentesos, aclareix que la vacassa no és la Vaca Sorda" :)

jose ha dit...

Estais tratando de crear un universo cerrado y onírico, estais desbarrando por las aceras pisando cera vurgen de las velas que dejan los pasos de los santos en la procesión. El escribir para prosélitos iniciados en las telarañas de los SS es como anidar en el cubil de la serpiente y mezclarse con sus huevos reptilianos. Esste tipo de gente matagatos y perforadores de octogenarias como dice Criteri, es mejor dejarles en sus propios lodos y que se los engullan todos los parásitos del subsuelo del Dist.V.

Een mi tierra de niñez la alternativa a la Casera se llamaba Mirinda o Naeba y estaban muy buenas.

Jordi Marron ha dit...

M'apunto al jurament, a veure si la iniciativa s'encomana..

jose ha dit...

Este mundo marginal, ofuscado, quietista, fervorosamente "cañeril" sin cuyo liquido elemento pocas cosas escribirían, es un elemento remanente, hipersubjetivo, aledaño a la realidad, fuera de los contornos de lo social y enconado virtual de sus mismos elementos "mórficos", es mejor atizarles con el hisopo de la negrura social.

jose ha dit...

Un amigo me ha mandado lo siguiente:

"Con la crisis actual, el desempleo seguirá subiendo hasta que haya cambio político y la gran banca exija a la patronal que creen empleo precario mileurista, para poder hipotecar a los jóvenes para toda la vida; que en eso se basa su negocio precisamente".

Es decir, la mayoría de los "monobobos sapiens", viven de sueños imposibles, creando universos tipo "AVATAR" y para colmo creyéndoselos. Existe un porcentaje muy elevado de personal adyacente a estos oníricos mundos, que sólo viven en función de mitos "underground" tipo tribus urbanas de incultura total, rozando el filonazismo sin darse cuenta, bebiendo los efluvios infectos de los SS y acólitos. Generando pués un doctrinismo letal para una convivencia serena y futura.

"Quién a los 15 años no tiene sueños es un amargado y no tiene corazón" dice el dicho popular, pero hay sueños buenos y útiles y sueños inútiles y perniciososo.

Criteri ha dit...

Aclariment: No sé si tenen relació amb les gasoses però també es diuen Safont i son repartidors de refrescos, els del costat de l'ermita de Gallecs.

Lo de l vacassa va ser induït per l'Evo que ho emprà fa poc en lloc de bèstia. Era SS, sí. Ui que he dit!)

U.Q.V. ha dit...

Deuen ser els mateixos, Criteri.
Ei, que qui vulgui pot seguir alimentant el mite, malgrat que jo m'hagi plantat.

jose ha dit...

"Els líders, ¿neixen o es fan?

I els líders d'una nació, ¿quan és que decideixen de liderar-la?".

Leido esto, me congratulo en la disquisición de la profundidad del envite, del mensaje natural que encierra.

Hoy día los lideres son puro marketin de los partidos de turno con requisitos simples, bonita imagen, mediocre mentalidad, pésima preparación, intelectualidad mínima, mucha obediencia a los jefes en negro y saber sonreir a la cámara. Hablar poco para que no se equivoque demasiado.

Venga, una de líderes aderados con bechamel.

jose ha dit...

Hey¡ ;-)

Perdonad el fallo, las primeras palabras del anterior comentario es de la entrada última del blog del Joan Safont. Un pelín obsesionado por encontrar un lider salvapatrias que desbroce el camino a la nada clara independencia.

Las veleidades de la masa por la masa acaban en el horno de las trncheras, y los garndes líderes con un cargo ostentoso, despachos de marmol y caoba y sus "purinas" de buen ver.

Urrera hasta el fin.

Jaume Sanz ha dit...

Sr. Vigi, ja entenc que fitxar no implica carregar-se ningú. De fet, al Graupera, espero i crec que no se'l carregarà.

Joan Safont ha dit...

Don José, no sé quin blog de quin Joan Safont ha llegit, però diria que el meu darrer escrit - que també parla de naixements - comença amb: "Vaig nèixer tal dia com avui de fa 26 anys....".
Si tot ho fem igual, quins comentaris podrem fer?

jose ha dit...

Entonces existen multitudes de Joan/es Safont/es, perdone, no era mi intención equivocarme, otro día le enviaré el blog en cuestión y me dirá si no el suyo.

Atte: Jose.

tuyyocontramundum ha dit...

Aquest personatge és el que en anglès diuen un "wannabe", una màscara que pretén reproduir mil rostres però darrera de la qual no hi ha res. Ser jove (com diuen més amunt) no és un defecte; la manca de personalitat pròpia, sí.