dissabte, 28 d’agost de 2010

Visca Francesc Pujols

Corre per Catalunya una mena de gent que jo anomeno els Malalts de Gran Pàtria. Són aquells que estan obsessionats a demostrar que Catalunya -la Catalunya que ells tenen al cap- està cridada, des de tres quarts de tres del mateix dia de la Creació, a ocupar un lloc al podi de les grans nacions; el tercer, probablement, només amb Israel i els EUA mirant-nos des d'un pla de discretíssima superioritat.

Els Malalts de Gran Pàtria veuen com passen els anys i  la foto d'aquesta Trinitat no acaba mai d'arribar. És llavors quan aquests afectats de gegantisme nacional és neguitegen, i comencen a fer examens exhaustius i a buscar perquès, i és llavors que descobreixen aspectes de la realitat amb què els seus deliris de grandesa no comptaven; és com si descobrissin que en les mitges d'aquesta nació, de cames tan boniques, hi llueixen uns forats esgarrifosos, funestos. I no, cèrtament amb forats a les mitges no pots pujar a cap  podi a recollir res de res. Però com que tot  té solució, i a grans mals grans remeis, i per sort no anem curts de talents, no triguen a sortir els sargidors nacionals, agulla en mà,  disposats a fer el que sigui per resoldre qualsevol problema de descosits. Posem per cas:
Si la gran nació no compta amb un descobriment territorial de primer ordre... no passa res: Cristòfor Colom era català. Si no tenim una obra literària coneguda en totes les cultures del món, referència per a la novel·lística moderna, no passa res: El Quijote era en realitat El Cuixot, y el seu autor un català de nom Miquel Sirvent. Si la gran nació no té una filosofia nacional, no passa res: comptem amb la inestimable labor de l'inefable Francesc Pujols.

El senyor Pujols, de forma lloablement esforçada, intentà establír  les bases de la filosofia catalana, connectant com pogué Ramon Llull, Ramon Sibiuda, Lluís Vives i aquests, al seu torn, amb pensadors contemporanis  com ara Xavier Llorens o ell mateix . La mèdul·la d'aquesta filosofia nacional passa per l'estudi dels elements concrets de la realitat sota paràmetres racionals, amb caràcter cientifista; i sosté Pujols que d'aquest plantejament se'n poden extreure, fins i tot, els fonaments d'una nova religió. Ja veuen que d'ambició no n'hi faltava. Però encara hi ha més: deia Pujols que l'encert d'aquesta Filosofia Catalana era tan evident, tan rotund i definitiu, que se li podia donar rang de Ciència General. D'aquesta manera, doncs, els catalans estàvem en condicions d'oferir al món ni més ni menys que la Veritat sòlida, clara i final. I en compensació per aquest favor, la resta de nacions, agraidíssimes, instituirien la pràctica generalitzada de pagar tots els comptes que els catalans anéssim deixant quan anéssim pel món. "Arribarà el dia que els catalans ho tindrem tot pagat", digué.

Home, la connexió que Pujols estableix entre Llull i la resta no té perquè ser, d'entrada, cap disbarat, i probablement el tema dongui fins i tot per a una tesi acadèmica d'un cert interès. Però algunes de les conclusions a què el propi Pujols va voler arribar, cèrtament ja plantegen més d'un dubte, com quan diu que la síntesi final de l'escala ontobiològica -una mena de categorització dels éssers- ens porta a deduir l'existència dels àngels a partir de les plantes, passant pels protozous. No em diguin que això no comenja, ja, a fer una mica d'angúnia... Penso sincerament que aquesta teoria més valdria no airejarla gaire pel món, no fos cas que en comptes de tenir-ho tot pagat acabessin  aplicant-nos un recàrrec de penalització. 

La meva opinió és que la filosofia de Pujols, mirada amb bons ulls, és curiosa i entretinguda; ara, d'aquí a creure que som al davant de la culminació de tot saber possible, hi va un bon tros, i és d'una gosadia que no té nom. I el propi Pujols ho havia de saber. I probablement ho sabia, perquè per sort, en aquest món, no hi ha ningú que sigui ruc del tot. Només si ets el més obtús dels Malalts de Gran Pàtria t'ho pots prendre al peu de la lletra.  Pujols, que no tenia altra feina,  s'hi va entretenir, s'hi va divertir, i segurament va pensar que els altres també ens hi divertiríem. 

Així doncs, a Francesc Pujols, si us plau, no me'l citin en articles amb pretensió de fixar alguna cosa seriosa. No incorrin en descontextualitzacions. Pujols, quasi mai parlava seriosament,  i li importava un rave que ens n'adonéssim: aquella expressió escrita pròpia d'ell, tan summament estrambòtica, hiperbòlica, desmesurada, només podia néixer d'algú que, literalment, passava de tot. Fa la impressió que ni quan el propi Pujols deia que parlava seriosament, se l'havia de prendre seriosament. Pujols et va portant a l'hort, t'engalipa amb una pretesa seriositat, però no passaran ni cinc línies que no detectis un subtil -o groller- estirabot que genera tot un escampall de dubtes. Per tant, sisplau, Malalts de Gran Pàtria, citin-me Francesc Pujols com si fossin el propi Pujols, capaç d'enfotre's del mort, del que el vetlla, i també de les seves pròpies tesis.

Per això, i per acabar d'anar bé, mirin de no plorar-me tant pells ulls nacionals; més aviat mirin de riure una mica a costa de la pàtria, que segurament li faran un favor, la faran més maca i engrescadora, que ja comença a fer-se feixuc aquest aire enrarit i agre de cova afganesa en què que ens té sumits el nou meta-stablishment intel·lectual, tan profundament antipàtic, dogmàtic,  tan dissuassori, tan estimulador de  fugides a  illes de platges desertes, que encara n'hi han.

Estiguin pletòrics.

21 comentaris:

Clidice ha dit...

n'hi ha que els costa molt imaginar-se una Catalunya desacomplexada, moderna i independent, sense essencialismes ni necessitats de revenges per greuges reals o inventats. Si les altres nacions menteixen en la seva història, difícilment serem diferents nosaltres. Ai! no! que els catalans tenim Rh ... o eren els bascos? o era que no en tenien? ;)

Brian ha dit...

Què vols dir que hi ha algú que el cita en Pujols, més enllà de la conya aquesta de que arribarà un dia que ho tindrem tot pagat? Jo, la veritat, no n'he llegit mai res, de manera que difícilment en podria fer ni la crítica ni el panegíric.

Respecte dels malats de gran pàtria, i vist que no ens els treure'm del damunt ni a fums de sabatot, potser començaria a ser hora de no fer-els-hi tant de cas. Perquè, si no, potser sí que acabarem tots malats.

Aliensk ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Aliensk ha dit...

Jo tampoc n'he vist cap, d'aquestes cites, però m'ho puc ben bé imaginar. Ja ha passat amb Pla. N'hi ha que dediquen llibres per a demostrar que era clarament independentista, mentre que d'altres el situarien, si visqués avui dia, a l'esfera El Mundo-ABC-Intereconomia (fora conyes! en un sermó d'en Losantos, fins i tot ell! el citava). És el que passa amb els nacionalistes, que xuclen tot el que troben escaient cap a dins de les seves fronteres estèrils.

Coincideixo amb els lectors que fan una mica de pudor, tots aquests essencialistes de l'espardenya. Si Catalunya mai fos independent, no em costaria gens d'imaginar un homòleg del FPÖ austríac (això sí, aquí serien quatre gats). Canvia l'apologia dels Lederhosen, el Schweinsbratl i la xenofòbia per la barretina, els peus de porc i la intenció de borrar la llengua castellana del mapa nostrat.

I no parlis d'intel.lectuals quan els esmentes. No arriben ni a actors de vodevil. Potser la riota la provocaran ells.

Allau ha dit...

Si no recordo malament, el gran apologeta de Pujols era Salvador Dalí, un home de seriositat "relativa".

Dantès ha dit...

"Slatan Ibrahimovitch s'ha de quEdar" Fas de guru ara, rei? Mira que néts de ruc! i amb tú tots el demés que venen per aqui a aplaudir. El Barça ha guanyat i aquest pobre desgraciat del Ibra com tu, Damien, no el trobarem a mancar ningú. Només els poca-soltes del teu blog que deuen volger xuclar-te la dallonses. Brian inclòs.

U.Q.F. ha dit...

Clídice,
Més d'un està ben frustrat per la manca d'aquest Rh, n'estic segur. ;)

Brian,
Tens raó, perquè al final els acabem donant més protagonisme del que mereixen.
Com deia, Pujols és de lectura curiosa, d'un humorisme natural molt genuí, molt català, fins i tot. Ara, com a filòsof, gens exportable.

Aliensk,
Ben vist, això de Pla.
Jo crec que en la base d'aquest essencialisme a què al·ludeixes hi ha, a més, un compoment de classisme molt accentuat.
M'agrada la icona del teu avatar.
Salutacions.

Allau,
Doncs sí, Pujols era de la corda daliniana, i ja sabem que Dalí es prenia no es prenia seriosament pràcticament res, més enllà dels dòlars i d'irritar les capelletes ràncies de Figueres.
Content de saludar-te.

Aliensk ha dit...

Don UQV, un cop fetes les presentacions, permeteu que exerciti la meva blogorrea a brida abatuda: parlant de la religió catalana que està a tocar, un amic que tornava d'unes vacances a Mallorca em va regalar un llibre d'en Xirinacs anomenat "Món Alternatiu", meravellós artefacte on descrivia una mena de sincretisme entre Marx, els catòlics i l'humanisme, amb uns croquis desplegables fabulosos i àdhuc pujolsians, plens de sagetes, triangles i esferes de coloraines. Els quadres sinòptics són obra del Rotring del Mosssèn, n'estic gairebé segur. No cal dir que el contingut deu cardar por al mal temps, com dirien a la constel.lació Odisfèrica.

Aquí el teniu, tremoleu:

http://www.chalaux.org/monactin.htm


Salutacions des de l'ortodòxia extraterrestre.

Evocacions ha dit...

Doncs he estat per Lleó i per Lisboa i jo penso que hi ha molta gent que pateix esquizofrenia perquè no veig que estiguem gens avançats. Més bruts que els lisboetes, un mero més brut i més lleig, una Catalunya més insegura amb caques de gos arreu, unes muntanyes plenes de segones residències de pijos amb 4x4, una escola que fa llàstima... Això ´sí, amb molta menys estima per la naturalesa i creient-nos el conte de que l'economia neoliberal ho soluciona tot. Parlem amb la gent quan viatgem i després a creure's que el culpable de tot és l'Estat. El millor que tenim és el Barça (i gràcies a Guardiola que té una mica de seny) que si no....

Aliensk ha dit...

I Lleó? Quin bé de Deu de ciutat! Pel preu d'una cervesa, t'emportes una safateta de pinxos. Gratis: coneixeu aquesta paraula aquí, a la Terra? Quin fart de menjar i beure. Lechazo, cecina, botillo, all the good shit. I què neta que és la ciutat. Em recorda a Girona. Hi construiria una Catedral Ortodoxa. I extraterrestre.

Dispensin un altre cop.

U.Q.F. ha dit...

Aliensk,

Sí, sembla que és un altre intent de proposta religiosa, en sentit de "relligar" el personal. Crec que fa una interpretació massa mística de Marx, i a mi els naufràgis místics se m'escapen tots. La seva teoria de l'alteritat la veig interessant, però perillosament propera al "martirisme", que sovint dissimila la desesperade recerca del minut glòria pel qual alguns matarien, o es matarien, fins i tot.

I reia mentre el llegia, no es pensi, però no sé si Xirinacs deia res per fer massa riure.

I res, per acabar de rematar em meu desconcert, recordo les seves darreres atzagaiades mentals d'en Xirinacs, que recordareu, i no em lliguen gens amb aquesta teoria que exposa. Clar que allò en els vuitanta... i em fa l'efecte que amb el nou mil·leni Xirinacs es va veure afectat per un còctel letal de desubicació, decepció, vellesa, soletat i, perquè no, per un excés de mística patriòtica.
En fi, a veure què hi diu vostè, que a mi parlar de Xirinacs, i ho dic amb respecte, em deixa molt mal cos.

Au, Blogorrea 2.0

Per cert, no l'hem de dispensar de res, només faltaria.


Evocacions,

Sí, ja sabem que la culpa sempre la té algú altre. Encara sortirà algun meta-stablishment preguntant que quin mal hi ha en construir cases (Sala i Martín dixit).

Parlant de filòsofs i d'en Guardiola, et recomano l'article de Lluís Foix al seu bloc.
Salut!

U.Q.F. ha dit...

Per això d'en Foix, en Brian té l'enllaç al seu bloc.

Aliensk ha dit...

Demano disculpes per que sempre que surto per les portes giratòries de l'UQV Building s'em queda el caparró obstruït a un dels compartiments i he de tirar de desmaterialitzador, fotent una escandalera considerable i deixant un clot de color verd més aviat llefiscós que pot arribar a importunar les seves visites.

Coses de la fesomia alienígena.

Per cert, d'en Pujols, val a dir que més que el suposat "cos central" de la seva obra, el que es gaudeix són els articles periodístics (el seu castellà és hilarant) i l'obra no escrita, l'anecdotari. Les millors collonades que té són de tradició oral. Aquí en teniu un menú degustació:

http://webs.racocatala.cat/filosofia/pujols/pujols8.pdf

U.Q.F. ha dit...

És cert, Aliensk, a vostès els hi foten uns caps que no sé com poden anar pel món...
No es preocupi, tinc un motxo molt adequat per als fluids verdosos que vagi deixant. Anava a dir-li d'entrar per la porta de servei, que és ampla, però no em sembla escaient.

Ei, gràcies pel link de les humorades del Filòsof.

Criteri ha dit...

Prendres massa seriosament algú que inventa paraulotes com hiperarxiologia no és seriós.

Em fan tanta angúnia el xauvinisme català com qui predica això que hem de ser "siudadanos del mundo", versió millorada de la IV Internacional. Ja sabem que el nostre país és brut i groller, però que voleu, est le mienne, com deia Brel, tot cantant el seu plat pays.

U.Q.F. ha dit...

Criteri, potser el nostre país no és tan brut com ens pensem. Ves un més a l'Índia i quan tornis et semblarà que vivim en una patena. :)
Salut

Aristofeles ha dit...

El rotllo aquest de som els millors, ja s'ha demostrat, que per exemple en educació som a la cua d'Europa. Horror. Es veritat, a León viuen millor, d'entrada només tenen un autopista per pagar peatge que si volen poden evitar agafant l'autovia. Pel preu d'un pis d'aqui et compres una casa alla. Ara, l'hivern de León te'l regalo. Aqui Barcelona està plé de gent de León (porque será?)

Aristofeles ha dit...

Lisboa es un altre tema, perque el clima es com aqui i més net i més barat. A mi m'agrada molt.

Aristofeles ha dit...

En quan a que quan sortim d'aqui ho tenim tot pagat, cada cop que vaig per Espanya, des de que tenim tripartit, la gent em diu de tot i no em paguen res, ans el contrari...em passat a ser "Los catalanes trabajadores" a "los catalanes insolidarios". I a qui matant-nos a impostos.

Evocacions ha dit...

ARistófeles, Barcelona té molts lleonesos perquè a Lleó no hi ha feina, que si no... Tens raó, l'hivern és dur a Lleó. Ara bé, també et dic una cosa: a Burbia vaig parlar amb una dona que tenia 99 de l'ala i camainava sola, sentia millor que ningú, etc. La contaminació no és la mateixa que aquí.

U.Q.F. ha dit...

Aristofeles,
Sobre el nivell educatiu, hi ha això que comentes, si més no això diuen les estadístiques. No acabo de saber a què es deu, que costi tant sortir d'aquestes posicions de la cua... potser és que de ben petits la gent ja està molt més satisfeta amb el que té que amb el que sap. Dic jo...
Rep una salutació.