diumenge, 8 de novembre del 2009

Fitxa 4: Enric Vila

"Sostenella y no enmendalla". O sigui: quan has fet un disbarat, per gros que sigui, mantén la teva postura peti qui peti. No facis cas dels consells, ni del sentit comú, ni de res. Endavant. Ensorra't, si cal, però no baixis mai del burro.
Sembla que aquest és un tret distintiu del caràcter secular espanyol, puix que en llengua espanyola fou encunyada la dita. Doncs bé: si és propi d'espanyols el "Sostenella y no enmendalla", heus aquí la conclusió espectacular: l'ítem Enric Vila (Vileta Menja-Sagarres) és espanyol. Ell sosté. I sosté, i sosté. Mai no esmena. Abans preferiria immolar-se, morir amb el cap ben alt, al capdamunt de la seva nau que crema. Com un heroi. El-seu-propi-heroi Enric Vila.
La quantitat de despropòsits intel·lectuals que aquest ítem és capaç de generar és directament proporcional al convenciment que té de la seva rotunda superioritat nacional, moral, mental. Quan patina estrepitosament enmig de les seves manipulacions històriques (ara resulta que Pla dormia amb l'estel·lada sota el coixí, o que Josep Maria de Sagarra era soci del Club del Mal) no hi ha Déu que el faci entrar en raó. Ell, com si sentís ploure, es justifica amb excuses inversemblants, de nen que encara està intentant demostrar que és més savi que els grans. Com un vulgar espanyol, sosté i no esmena. Al capdavall, si ell ja sap el que es fa, si tot és una tàctica brillant per posar al descobert l'estupidesa general de la morralla que satura la demografia d'aquest país de mesells.
Havent-lo vigilat a consciència, a aquest espia li fa la impressió que Vileta calça del mateix peu problèmàtic que l'altre infeliç, el Colomer (amb-qui-ha-empatat?). Homes agrament dogmàtics, que s'han aferrat a la lògica de la Nació ocupada perquè aquest hipotètic drama és el que els fa viure. De la mística del Bon Soldat en pouen la mica d'inspiració necessària per anar fent. El dia que els tancs se'n tornin a casa, Ebre enllà (els tancs no els veiem però hi són!!), Vileta-menja-Sagarres caurà en una profunda depressió perquè s'haurà acabat el sentit del seu existir. Homes que no riuen. Homes secs de fair play, homes egocèntrics i corsecats pel malhumor. Homes que es prenen a si mateixos amb la seriositat amb què hom mira allò sagrat. El sagrat s'ha encarnat en ells, i la seva infal·libilitat sua per tots els porus de la seva pell, més rasposa que el paper de vidre.
"Sostenella y no enmendalla", Vileta, com un vulgar espanyol. No tornar ni cinc dels calers robats, si mai resultés que els Robin Hoods eren de debò una colla de lladres. Tot per la Pàtria, tu, com diu la funesta inscripció de la paret de la Casa Cuartel.
"Sostenella i no emmendalla", Vileta, i per sopar un bon plat de Sagarres, criuxents i distants, reescalfats a la cuina mental dels grans deliris.
No es pot ser benèvol amb l'ítem Enric Vila (Vileta menja-sagarres). Ja ens és ben igual si escriu bé o no. Mai no es pot ser benèvol amb els qui es complauen fent sentir estúpids els altres. Sí, ja ho sé, seria fàcil acceptar que un malalt és un malalt, que la síndrome de la Fatuïtat del Jo li toca a qui li toca i que no s'hi pot fer res. A sobre, suma-li el mal del Victimisme Paranoide, i el resultat és un cas de desastre personal complexíssim, ben difícil de resoldre.
I no, no donarem per bona cap defensa del Vileta que apel·li a l'obtusitat del envejosos, perquè sincerament, no sé què s'hi pot veure d'envejable en el seu quadre d'insanitat existencial; un quadre que comença a fer-se preocupant quan, vigilant-lo de prop, descobreixes que l'ítem en qüestió ja ha començat a flirtejar amb el discurs de la misogínia. Aquí, aquest vigilant no s'inventa res: està escrit i ben escrit. Quan un home cedeix a les temptacions del discurs misògin, com El-Seu-Propi- Heroi ha fet, és que potser està començant un viatge més perillós que el de la paranoia i el plor constant pel país.
Mala peça al teler, Vileta. Però recorda: des del teu insospitat caràcter d'espanyol recalcitrant, arrogant i insuportable, sempre te'n podràs anar dormir consolant-te amb allò de "ladran, luego cabalgamos", per si el "sostenella y no enmendalla" no t'acaba de fer el pes.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: moderada
Perillositat: relativa
Risibilitat: persistent

5 comentaris:

Bonnie & Clyde ha dit...

Es ben cert, aquests que parlen de la cabra tant sovint i tenen tots els trets típics de la cabra. El-seu-propi-heroi es dedica a desmuntar mites? o simplement a fer-se notar duent la contraria? El proper llibre del Vila serà "Joan Coromines, el gran analfabet", o potser "Hitler, el gran filo-sionista"

U.Q.F. ha dit...

Bona, aquesta, Bandit Claid.

Ferran Caballero ha dit...

A mi tot això que dieu dels ítems i patatim patatam em sembla molt bé i molt maco, però és d'una covardia indigna d'algú que pretén donar lliçons morals més enllà del bé i el mal fer-ho de forma anònima. Una mica de vergonyeta "turera" crec que us hauria de fer.

Maspons ha dit...

Vila és excessiu, i se l'emporten els dimonis a vegades, però deu saber-ho, ja que -curant-se en salut- sovint diu mal d'ell mateix -molt planià-. Ara bé, que desdimonitzi Pla i desmitifiqui una mica Companys amb les dades que tingui no és massa censurable. Ara, mai havia d'escometre contra Sagarra pare.
La fitxa és interessant, hi ha alguna cosa que puc compartir, però crec que també has pecat per excessiu.

Chimichambo ha dit...

Magnífic retrat del Vila. Només trobo a faltar una menció a la xenofòbia rabiosa que va deixar palesa en un d'aquests articles tan freqüents entre el catalibam que, per algún motiu, manté una croada aferrissada contra els cambrers. "Que se'n tornin als seus país de merda", va escriure, o alguna cosa per l'estil.