dissabte, 13 de març del 2010

Fitxa 48: Jordi González

Què és l'èxit?
Crec que la resposta és senzilla: èxit és arribar als objectius previstos.

Quan es pot dir, doncs, que un bloc té èxit? Quan té molts lectors? Quan se li diu a l'autor, de forma pública o privada, que escriu fantàsticament bé? Quan entreté? Quan té molts comentaristes? Depèn. Depèn del que s'hagi proposat aquell blogger. Hi ha infinitat de coses que depenen d'un posicionament personal, subjectiu. Per tant, la mesura dels èxits és relativa, i sempre en funció d'algun paràmetre concret que algú hagi establert com a indicador. No tot és absolut, com més d'un es pensa.

Té més èxit la tifa de gos, perquè hi van milers de mosques a llepar-la, més que no pas l'aigua fresca que corre, perquè només hi va, de tan en tant, una rara avis a beure?

La confrontació i la baralla, l'exabrupte, l'insult i l'expansió del baix instint sol atraure moltes mirades. Però també dissuadeix molts intel·lectes als quals, senzillament, l'espectacle de l'estirada de monyo no els interessa. No tothom vol perdre el seu temps, ni que els paguin l'entrada, anant a veure, en un fangar, dos individus o indivídues estocinant-se.
Vull dir: hi ha el model Àgora i hi ha el model Noria. Hi ha Redes amb Punset i hi ha Sálvame, amb Aida Nízar i Belén Estéban. Tot calculat, sí; hi havia José Luís Balbín i hi ha Jordi González.

Els programes televisius de màxima audiència s'han adonat que la seva quota d'èxit, basada en el que ja sabem, se l'han de seguir treballant, complementàriament, en un altre front, el front de la xarxa. La comunicació de masses és batalla contínua per l'audiència, donat que audiència equival a diners. Per això La Noria també té el seu lloc web, com el Gran Hermano de la Milà, i tants d'altres. Per això Jordi González, el de La Noria, enfeinat com deu estar i sense temps per a escriure, s'ha inventat el concepte de "vídeo-blog".

El vídeo-blog és un petit clip, d'entre un minut i un minut i mig, gravat al plató aprofitant algun temps mort -el dels anuncis, suposem- on l'ítem-González parla als internautes sobre coses que li sembla que els pot interessar, totes elles, naturalment, relacionades amb el seu programa.
Allà el podem veure, amb la seva gestualitat falsa, encantant la serp, donant-se l'aire de solvència de plàstic que tan bé s'ha sabut treballar al pas dels anys. Sempre n'ha sabut de fer això, de donar importància, de donar pàtina de categoria a continguts del tot prescindibles.

Si van al vídeo-blog, fixin-se bé com parla Jordi González, un periodista que va curt de lèxic, però que sap com fer-se l'home docte. Fixin-se com quan mira a la càmera en els seus ulls hi veus dos estats psicològics:

1r: "Què hàbil sóc enganyant a la penya, i que satisfet n'estic."
2n: "Com m'estan veient el plumero més d'un i més de dos, però si no ho fes jo ho faria un altre. Ho sento."

González és un ítem intel·ligent, però que de tant de recórrer pel camí fàcil, la intel·ligència se li ha rovellat. Ara, després de tants anys de tele-porqueria, la seva articulació mental és d'aprovadet alt, ni tan sols arriba al bé. Se li ha quedat en simple llestesa. És llest. Prou llest com per ser el borni en el país dels cecs. I com per fer creure que la gran virtud i l'èxit de la tele d'avui és el fet d'entretenir sense permetre que ningú no t'alliçoni, t'instrueixi, o et vulgui asseure al sofà de casa com qui t'asseu al pupitre de l'escola; en fer creure a l'espectador que la seva intel·ligència és de primer ordre, i que ningú no la qüestiona. I que, per tant, no passa res per muntar debats a base de crits i aplaudiments dirigits.

Si hi van, mirint-li els ulls, els pocs moments que mira a càmera. Mirint-li les mans. Contrastin la forma i el fons.
I després mirin la xifra de comentaris. Tot un èxit. O no?

PD: O directament passin de perdre el temps.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: escassa
Perillositat: possible
Risibilitat: alta
Humor: indetectat

Adreça:
blogs.telecinco.es/otravueltadenoria

7 comentaris:

Clidice ha dit...

gràcies, m'acullo a la cinquena ... ai! no, a la post-data ;P

Jordi Marron ha dit...

Aquests programes (90% de la TV actual), Damien, són com el McDonalds, hi pots anar un cop l'any a llepar-te els dits, però al cap de 5 minuts, et sents brut i diarreic.

Jo a aquest individu li vaig concedir molt de marge, perquè tot i adonar-me'n de l'esperpent en què s'estava convertint, encara recordava el Doble o Nada que escoltava amb el meu avi a Ràdio Barcelona.. i el passat tira molt. Sortosament, igual que em va passar amb Xavier Sardà quan em vaig adonar que el Sr. Casamajor no tornaria mai, ja l'he enterrat definitivament. R.I.P. Amén!

P.S. Per travestis imitadors de sí mateixos, em quedo amb Sofia Loren..

Evocacions ha dit...

Com ha caigut aquest paio. A mi que faci el que vulgui no m'espanta, tot i pensar que hi ha manca de responsabilit, però que pensi ell o altres que el que fa és tc de qualitat ja és massa. Com tu dius, la merda atreu moltes mosques, però no és culpa de les mosques.I no fotem amb allò de que la gent el que vol és... la gent el que vol és disfrutar, però no cal que sigui grollerament.

Borjas el 1 ha dit...

Todo sea por la Audiencia, este tio es un vendido al por mayor, un maleducado de su madre que aún lo cuida entre algodones y le dice que es el mejor del mundo, tiene un monton de complejos, el de Edipo, y el de Niobe, y además es un aprendiz de brujo de la Milá y de los Euros que le adjuntan para mantener a la bandada de patos (nosotros) encandilados con su falso progresismo, falsa democracia y falso todo lo demás. Es un auténtico asco, y además sabe hacerlo muy bien. Pero se le ha visto el trasero embaurnado de plumas y la verdad, mejor dedicar la energía a otros menesteres más fecundos.

Brian ha dit...

Aquesta vegada passo.

Allau ha dit...

Ai, senyor UQV, quin veí que m'ha buscat...

Maspons ha dit...

Feu bé de comparar-lo amb el Sardà, tot i que aquell era molt més perillòs,perquè molts s'el creien: per curriculum, llinatge, etc. L'unica diferència amb els altres de la "rosa" és que aquest a vegades porta Sopenas i Raholas per a que parlin -es barallin- de temes "seriosos". A sobre no sap moderar. dos minuts és el que podia resistir si l'ensopegava al zapping. Ara el salto.

Info confi:si algú el vol saludar viu -amb el seu company- a S. Fost de C.