divendres, 7 de desembre del 2012

Obvietats (sense plètora)

Ara que Catalunya serà independent, U.Q.F es planteja passar-se al castellà a l'hora d'escriure. El motiu és senzill: la Catalunya independent ens dinspensarà de la militància lingüística. Fins a dia d'avui, el drama de pertànyer a Espanya només es podia alleujar d'una manera: fent tot el possible per ser diferents dels espanyols, i certament el que més ens podia diferenciar era una llengua diferenciada, i com que la teníem... doncs això, quant més català es parlés i s'escrigués menys espanyol seria l'entorn en què hauríem de viure. Ara, com dic, aquesta necessitat està a punt de desaparèixer. Si jurídicament ja no som espanyols perquè ja tenim l'estat propi... quina necessitat hi haurà de fer coses no-espanyoles, com ara tenyir-se de ros les senyores (evitant la negra morenicitat hispànica) o parlar el català? Ei, que cadascú farà el que li donarà la santa gana, però no em diguin que no serà un veritable descans alliberar-se de la obligació moral de vetllar per la conservació del pronom feble i d'altres noses històrico-patriotes?
Jo és que de moment no vull fer com el Sànchez Piñol, que ventila la seva darrera novel·la en castellà... no, per favor, que encara no som l'Israel ibèric, que encara trobo que a dia d'avui està malament ignorar el nostre yiddish propi... però ai el dia que que que hisssem l'estelada al capdamunt del Palau Presidencial de la Plaça de Sant Jaume... aquell dia començarà el compte enrere per començar a aspirar sense complexes al Premio Cervantes...
Ah, i els pares aquests de les criatures aquelles que s'han d'escolaritzar en castellà tant si com no ens la bufaran de canto, i els regalarem un currículum escolar en forma de xec en blanc, perquè el confeccionin com els dongui la santa gana.

...............

No tinc prou obvietats com per fer una plètora, però se me n'acut una de definitiva, i és que avui, dia 6 de desembre, dia de la Immaculada Constitució, la manifestació espanyolista ha estat un fiasco. La "Catalunya real" no s'ha anat a manifestar, sinó que ha preferit anar a votar al centre comercial o a esquiar.

..............

Després d'un cop d'ull general a aquell entorn blogger en altre temps tan bulliciós, constato que el sector de la catosfera que ens tocava més de prop s'ha quedat una mica com un barri fantasma d'aquells que hi ha a la ciutat de Detroit: cases abandonades, mig enderrocades, poc habitades... blogs en altre temps exhuberants i carregats d'energia són, avui, un cos dissecat on només hi nien àcars i paràssits menors. Observo espectaculars mutacions en alguns hostes, en altre temps ufans i orgullosos, avui introspectius i trístament mansois... Segurament avui exercir de crític de blogs ja no seria un exercici divertit com ho fou no fa pas tant. La Civilització Blog en clara decadència, fustigada cruelment per la barbàra simplicitat mental del Twiter. Cent-cinquanta caràcters. Au, reflexiona.

7 comentaris:

U.Q.F. ha dit...

Una abraçada, bonnieandclyde

CríticaPolítica1 ha dit...

Documentació: els catalans i Espanya: http://pensarhispanico.blogspot.com.es/2012/12/catalans-espanyols-espanyols-catalans.html

Jordi Marron ha dit...

Confesso que he hagut de fer memòria per accedir al meu compte.. Benvolgut Damien, el seu retorn, sempre inesperat, m'omple de joia. L'altre dia vaig entrar al nostre blog i vaig veure passar una bola del desert arrossegava pel vent. La imatge era molt poètica i em va omplir de bons records. No sé si no tenim res a dir, si ja ho hem dit tot o tal vegada pensem que les nostres divagacions ja no interessen a ningú. El que sí que li puc assegurar -emulant el que li va dir Aníbal Lecter a l'agent Starling- és que la catosfera és més interessant amb vostè a dins. Qui sap, potser, un dia.. tornem a coincidir. P.S.Records a en Boris i la Tània.

U.Q.F. ha dit...

Benvolgut Jordi:
Heu deixat el blog, em sembla... decisió comprensible, donada la previsible onada d'escepticisme que segurament afecta a totes les persones cabals. El silenci eloqüent dels escèptics és l'ànima que habita les estructures de les cases-fantasma de l'univers del bloc.

Jo no sé si dir que he tornat. Potser vaig venint. Alguns incauts encara breguen per llençar al món alguna idea en la que creuen.

Passa quan vulguis, et rebré com un anfitrió vingut a menys i et convidaré a una copa d'una ampolla de cristall, i brindarem pels vells temps, i com diu la cançó, "en en riurem del que vam ser".

Una abraçada.

PS: Els records ja han esta donats.

Quim ha dit...

Benvolgut Damien,

no tinc massa clar que el nostre bloc estigui abndonat ni tampoc tinc clar que el nostre silenci sigui degut a un atac d'escepticisme. Penso més aviat amb una certa fatiga, no tant al fet d'escriure sinó al fet de debatre. Confesso que vaig ser una mica ingenu quan vaig insinuar que els blocs podrien convertir-se en un nou espai polític. Crec que hi ha més necessitat de fer-se visible que de debatre res. Per això l'èxit de les xarxes socials i el fracàs delñs blocs.

La vaca sorda tornarà a remugar. No sé quan. Però quan això passi, espero que vostè i els bonnie and clyde estiguin per aquí per dir-hi la seva.

Rebi una cordial salutació

Quim.

Jordi Marron ha dit...

Hi passaré.. sempre és un bon exercici riure's del que vam ser amb els amics, és la manera menys vanitosa de pensar que vam ser alguna cosa..

Però tinc una proposta. Potser més que llepar-se les ferides i netejar teranyines, el que cal, amic Damien, és adaptar-se els temps. Perquè no crees un perfil de Facebook? T'asseguro que en Quim i un servidor estaríem encantats amb interaccionar novament amb la catosfera i posar un "m'agrada" als vostres comentaris.. podríem fins i tot crear un grup obert i anomenar-lo -per exemple- cluster catosfèric, en honor al nostre amic Brian..

Bé, se m'acaba d'anar una mica l'olla.. és el Nadal..

En tot cas, una abraçada!

U.Q.F. ha dit...

Amics Jordi i Quim, de les vostres paraules ha nascut un text que publico més amunt i que espero que si més no us distregui una estona.
Els nous temps, em temo, causen massa recel, encara, en aquells qui tenim una mentalitat netament vintcentista.
Una abraçada i molt bon any a tots dos.