dilluns, 8 de febrer del 2010

Fitxa 37: Ramon Alcoberro ("L'home que mira")

Es pot donar el cas, com explicava un gran aristòcrata atenenc, que els homes visquin al fons d'una caverna, a la paret de la qual només percebin unes ombres projectades. La realitat, per a ells, és una semi-ficció. Sí, les ombres són alguna cosa, però molt inferiors en qualitat comparades amb els objectes que les provoquen. La veritat que contenen és una veritat de segon ordre, una trista aparença.
Pot donar-se el cas que un home tingui el valor de fugir d'aquell regne de penombres i fer el penós ascens fins a la boca de la gruta, on percep la veritable realitat, gràcies a la llum suprema que mostra les coses tal com són. És l'home que mira, i com que és un bon tipus, se sent en la obligació moral de tornar a la gruta i fer partíceps els seus congèneres de la veritat que, mirant, ha vist. Però aquí comença una altra història, una altra peripècia, potser decebedora.

L'ítem Ramón Alcoberro surt de la gruta i mira, pel bé de tots nosaltres. I decideix tornar al regne de les ombres, on tanta falta ens fan les seves revelacions. Ara, abans d'entrar, demana que li preparin una escalinata. Demana un fulard de plomes i es disposa a baixar: ostentosament, vessant glamour, resplendent. I quan arriba al darrer graó es gira d'esquena: llença el fulard i descobreix una samarreta amb el dorsal número 1. Llavors flexiona els braços, i amb els polzes assenyala el nom que hi ha estampat al capdamunt del número, el que l'acredita com a estrella fulgurant: Ramon Alcoberro: l'home a qui -també- agrada que el mirin.
I a partir d'aquí, revela.

Les revelacions de Ramon Alcoberro són bisturíniques (m'invento paraules, obviament), sintètiques, pròpies de qui amb una llambregadeta de no-res en té prou per a copsar l'essència del que és i el que no és, i com si no tingués gaire temps per perdre, les escampa entre els qui, dins la penombra, a sobre són bornis. I per això va al gra: textos moltes vegades breus però suficients. Però, ai, passa, algun cop que els homes de la gruta, malgrat que hi posen tota l'atenció, no l'entenen a la primera, i llavors l'ítem-que-mira esbufega contrariat. No li agrada repetir ni discutir les obvietats, i de vegades fins i tot sembla com si s'enfadés. Ah, però hem descobert que algun cop no és culpa nostra sinó d'ell, que algun cop el fil argumentatiu li tremola una mica degut a l'ús d'algun terme fosc o mal encaixat, cosa que fa minvar la possibilitat de vol directe entre el text-revelació i la ment receptora. Que escriu de pressa, a vegades? ho sembla. De totes maneres, la intel·ligència del lector per sort també juga, salvant correctament els petits moment de micro-crisi. Sí, per sort entre els homes de la caverna n'hi ha algun d'espavilat.
Vaja, que per a espiar un ítem d'envergadura hem volgut treure una mica la lupa punyetera. Sinó no té gràcia. Hem de dir, també, que inicialment volíem treure la destral. I no sé perquè, potser per una qüestió epidèrmica. Després, ens vam trobar en un punt en què pensàvem que al Senyor que mira li acabaríem fent reverències, si perllongàvem el seguiment durant massa temps. I bé, al final ni una cosa ni l'altra, sinó el reconeixement d'una línia de servei a la cultura coherent, amb pes, amb personalitat.

L'home que mira va teixint, dia a dia, una esplèndida xarxa de temes i referències, definint amb nitidesa un terreny de joc original i al mateix temps rigorós. És un espai intel·lectual variat, un paisatge canviant, ondulant, però finament unitari. Alcoberro ens obre la curiositat per una àmplia nòmina d'autors i corrents. Ens agrada especialment quan aporta, directament o per altres, reflexions i anàlisis a l'entorn dels fenomens de comunicació i la seva incidència en el fet social. Ens agrada també, i molt, la seva crítica constant a les reduccions simplistes, al xiclet mental tan de moda.
Són interessants les seves reflexions sobre política i societat. Sol posar sobre la taula el tema de la desorientació de l'esquerra, del seu fracàs contemporani: l'esquerra s'ha oblidat de l'home, de la seva felicitat, s'ha oblidat de si mateixa i s'ha convertit en un engendre deformat per les mans d'extranys impostors, extranys gestors de poder. Per això, a l'esquerra, Alcoberro l'engega a pendre pel sac. Des de cap trinxera. Més aviat com ho faria el soldat decebut per les pròpies files i banderes, com aquell a qui no agrada que qui li pren el pèl siguin els de casa.
Per moltes coses ens ha agradat llegir Alcoberro. I també per una que té a veure amb la petita morbositat de veure quin perfil especial va prenent la inevitable vanitat del qui s'exibeix. És obvi: Alcoberro s'agrada, s'escolta. S'escriu i es llegeix. S'encanta d'haver-se conegut. I s'infla. Però el seu punt de sobrat és sobri, fins i tot elegant. No fereix, no dóna cops baixos. Li agrada, però, fer-se dir "sí senyor". Sempre li poso una veu un pèl irònica amb si mateix i amb aquest paper, en el fons una mica sorneguer. Diu que és misàntrop, i segurament ho és una mica. No deu ser una disfressa, només un mocador de coll que porta amb gust, ben combinat amb la resta de peces de la seva indumentària; de misàntrops tots els sabis ho són, en menor o major grau.

Sobre la filosofia:

Apuntava en Quim Tubert, recentment, en un interessantíssim post al bloc La Vaca Sorda, la idea d'Internet com a nou espai-àgora. És una idea que dóna molt de joc, i m'agradaria estirar una mica aquest fil, per anar acabant.
Probablement ho hem d'acceptar, que l'àgora ja és virtual. I que el preu a pagar és que ara tenim una àgora on el feed back és molt difícil, on el veritable dialogos ja està truncat d'orígen per la naturalesa del medi. És més aviat l'escenari del monologos, mur de lamentacions, fins i tot. I perquè? perquè les àgores clàssiques, de pedra sòlida i cara-a-cara, només són pròpies dels moments àlgids d'esplendor cultural. Ara ja no, que ara ens toca viure la fase hel·lenística de la cultura, i tot esdevé fàcilment individual, buscadament individual, i trobar l'aglutinant del comú es fa més treballós. Per això venim molts cops a la nova àgora a buscar receptes, o a donar-les com qui recita dret al pont de comandament d'una closca de nou que navega enmig del Pacífic.
I aquesta àgora virtual l'hem convertit, a més, en el fons de la gruta, en la paret de la caverna on circulen dia rera dies les ombres de la pura aparença, amb les quals ja ens anem consolant. En l'era de la informació, el discurs s'ha disgregat, l'hem ficat dins de les pantalles, i aquestes constitueixen avui, com diem, el fons de la gruta. La Caverna del famós mite del famós aristòcrata atenenc, on tot és merament aparença d'una realitat de debò que, com deien aquells, is out there, és allà fora. Però a fora hi fa fred.
Està molt bé, per tant, que Alcoberro vingui a la gruta a donar llum. Molt bé, és excel·lent. La fiosofia, com als hel·lenistes, ens fa més falta que mai. Però hauríem de procurar no convertir-la en el substitut del Prozac, com deien aquells altres. No ho dic per Alcoberro, precisament. Haurien de mirar, els professors de filosofia i filòsofs en general, de no baixar la guàrdia i evitar que la Filosofia s'acabi convertint en contingut de llibre d'autoajuda, en coseta per anar tirant tipus Paolo Coelho. Que no deixi de ser com aquella llum que trobava a faltar Diògenes, quan la poderosa figura de l'emperador Alexandre li tapava el sol, un matí de fa molts anys. Aquella llum, directa a la cara, rebuda a peu de carrer.

Valoració de l'ítem:

Rellevància: considerable
Perillositat: nul·la
Risibilitat: nul·la
Humor: possible

Adreça:
http://blog.alcoberro.info

70 comentaris:

Clidice ha dit...

un article reeixit, gràcies. L'home que mira el tinc al meu blogroll i, havent-ne fet aquest seguiment, ja no em cal escriure cap guió. Algun dia te'l manllevaré :) (amb el teu permís, és clar)

U.Q.F. ha dit...

Disposa'n quan vulguis, Clidice.
:)

Borjas el 1 ha dit...

La presente ficha se asemeja a una tesina muy loable y placentera, muy fina y con poca o nula acción de crítica destructiva. Se nota la admiración del fichador por el susodicho. Muy atinadas las citas de los clásicos sobre la gruta y demás, ¿pero adonde quiere ir a parar el fichadsor al mostrarnos las grandes bondades del fichado?, le pregunto desde mi sincera postura expectante. Bien está que sea admirado, pero esa admiración tiene que traspasar la línea del positivismo práctico de la filosofía inmanente en el fichado, ¿a quién es útil, y para qué es útil?.

U.Q.F. ha dit...

Jose:
La ficha es el reconocimiento a una labor de difusión de la reflexión filosófica.
Por lo poco que entiendo creo que la filosofía es la disciplina que menos sentido práctico tiene, en el sentido de útilidad instrumental.
Lo más "práctico" o "metodológico" que se me ocurre atribuírle es su valor desmitificador o crítico.
En fin, quien entienda que se pronuncie, si quiere, con más calado.
Saludos.
Saludos.

Borjas el 1 ha dit...

Ok, UQV, en principio es lo que quería entender, pero claro, a veces uno es corto y se le escapa el alcance real de algunas temáticas, muchas grácias por la aclaración.

¿Cómo debo entender la palabra "Catañol"?, Vd., que es tan versado en estas lides blogueriles.

Brian ha dit...

El segueixo de no fa gaire i una mica intermitentment. I per això m'hauria estimat més opinar-ne més endavant, però ja que hi som, hi diré la meva.

Per mi l'encertes quan dius que de vegades sembla que escrigui amb presses i amb poca paciència. Així com a la seva web hom s'hi pot perdre i passar-hi hores, el bloc es un lloc de pas: hi entres, llegeixes l'entrada del dia en un minut i, si s'escau, hi deixes un comentari. Les respostes solen ser breus i una mica com de compliment. No li retrec; es lògic que un professional que viu de vendre les seves idees vagi per feina (no es el nostre cas). Es tracte de mantindre el caliu, donar compte de activitats, actualitzar l'agenda de l'Ateneu de Barcelona... i esbravar-se una mica del dia a dia sense gaires floritures. Per això ja està l'Acadèmia. A tall d'anècdota: si alguna vegada m'ha semblat que tractava un tema amb certa frivolitat i l'hi he fet un comentari, m'ha enviat a la pàgina corresponent de la seva web, on, efectivament, el tema estava tractat amb la profunditat que feia al cas.

Brian ha dit...

«Por lo poco que entiendo creo que la filosofía es la disciplina que menos sentido práctico tiene...»

Si passa per aquí algun filòsof li fotrà una bona colleja :)

Borjas el 1 ha dit...

Brian, hombre, yo soy un tocho redomado, pero al menos sé, que la filosofía significa algo así, como "Amor al saber" o parecido, hasta ahí llego. Y fueron los garndes clásicos griegos los que la impulsaron como fuente de toda sabiduría.

Borjas el 1 ha dit...

Pero cuidadin Brian, que en este caso, existen "Popes" muy sabios, muy leidos, muy doctos, que te dirán que sólo ellos y a través de ellos es como puedes comprender esta parte del Saber. Si te equivocas te anatematizarán y te echarán a la pocilga de los cerdos para que se te coman las orejas, mucho cuidadito, eh, Brian.

U.Q.F. ha dit...

Jose:
"Catañol" es un habla híbrida, un catalán lleno de construcciones y términos tomados del castellano.
Brian:
Sí, és ben possible que això passi. I m'ensumo que algun fins hi tot me la fotria amb gran plaer... ;)

Borjas el 1 ha dit...

Muchísimas gracias UQV, no sabía como tomarmelo, pero en fin, supongo que está escrito con cierto amor y ternura en casa de la Clidice, buena y cultísima chica donde las haya.

Maspons ha dit...

De l'Alcoberro, l'Evo en dirà coses. El punt a matisar és quan dius que no té trinxera. La seva és clara, tot i que -en cas d'existir "l'esquerra"- ell seria de la una mica o molt divinament agauchada, pas la obrerista i ascètica.

Brian ha dit...

José, ¿tu no serás disléxico, por casualidad ;-)

Borjas el 1 ha dit...

No brian, hasta le fecha, no he tenido ese problema, a veces me gusta jugar con las palabtas en plan "inglés", pero nada mas. Eso si, he tenido muchos alumnos dislexicos y con otras muchas malaltías en este sentido.

Después de los "palitos" recibidos en los últimos finesdesemana voy a cambiar de dinámica, y que sea otro, por ejemplo tu, el que se lleve los ósculos almibarados de las buenas personas que anidan por estos callejones semejantes al Londres del "Pequeño Lord". ¿te parece bien ocupar mi puesto de cobaya?.

Borjas el 1 ha dit...

Si me queda tiempo miraré un poquico la línea dinámica referente a las líneas de fuerza que jalan las idéas intrínsecas y muy, muy internas de nuestro filósofo de marras. Una cosa es lo que diga el fervoroso UQV de su maestro y mentor y otra la experiencia personal de descubrir las líneas maestras de su filosofía.

Unknown ha dit...

M'ha interessat molt aquesta fitxa, felicitats.
Plató era efectivament un aristòcrata, però Sòcrates, el seu mestre, no només no ho era sinó que a més anava vestit com un home pobre(així el descriu Aristòfanes a "Els núvols"), un altre cosa és poder desxifrar si el mite de la caverna és socràtic o platònic.

Per cert, els filòsofs com Plató entenien que la democràcia significava la decadència de la seva societat, així que aquesta idealització de la democràcia és més nostra que seva, ells no n'estaven gaire contents de ser demòcrates.

I bé, estic d'acord en què la filosofia no té sentit pràctic,però matisant que si no en té és perquè és prèvia a l'acció no independent a ella. No em negaràs que tant els pensaments com les accions humanes tenen una orientació o un plantejament previ que té conseqüències reals. Per això penso que la filosofia no pot deslligar-se de la realitat i d'aquí el matís.

Espero que en caiguin encara més de fitxes que fan pensar.

Gràcies!

Sombrero de copa ha dit...

¿Qui ho diu que la filosofia no tingui un sentit practic? I tant que en té... al menys per als que ens entretenim en pensar. Això es com dir que la infórmàtica no serveix per res... ¡esclar! si no es té ordinador.

Borjas el 1 ha dit...

Brian, te apunto unos datos mínimos sobre el asunto que nos compete:

La filosofía (del latín philosophĭa, y éste del griego antiguo φιλοσοφία, "amor por la sabiduría")[1] es el estudio de una variedad de problemas fundamentales acerca de cuestiones como la existencia, el conocimiento, la verdad, la moral, la belleza, la mente y el lenguaje.[2] [3] La filosofía se distingue de otras maneras de abordar estos problemas (como el misticismo y la mitología) por su método crítico y generalmente sistemático, así como por su énfasis en los argumentos racionales

Borjas el 1 ha dit...

Espero te sirva de muleta o de chuleta para salir del apuro. Los que vivimos de la técnica nos creen los demás (es decir, los filósofos) que estamos negados para pensar según el método de tan altas mentes. Ellos al vivir en "Las nuves" según Aristófanes, están por encima de todos los demás mortales.

Borjas el 1 ha dit...

Estimado Brian:

Luego están las filosofías anexadas al terruño, indexadas en la parla y anexionadas por los fervorosos patriotas del entorno. Estas filosofías se precian de ser exquisitas, deterministas, selectivistas, uniteralistas y siempre bajo el epígrafe de ser útil al momento identitario cual sea. En cada momento de la historia han surgió lectores sagaces que han interpretado el momento final de los tiempos baja la égida de su sapiente interpretación momentaneista, y ha declarado con torva mirada y acento catastrofista que o era su traducción la correcta o el mundo iba a caer en el vacío sin salvación.

Borjas el 1 ha dit...

Me agradaría que el Sr. Filósofo me valorase así por encima, sin grandes parafernalias que le parecen los filósofos Marina y Lledo.

Brian ha dit...

Aquest noi es com l'efecte papallona: sent una brisa i desferma un huracà :))

Evocacions ha dit...

Que la filosofia no té sentit pràctic? Anda la óstia! En sap greu haver-ho de dir així però aneu ben errats! Sense xuleria, que a més a més jo no sóc filòsof. Això mostra fins a quin punt l'economia ha usurpat tota la nostra vida; amics i amigues, viure és pensar, pensar és viure. Sobre el fitxat prefereixo no opinar per manca de confiança: se'm podria malinterpretar i no tindria possibilitat de correcció. Només una qüestió: és una mica d'incoherències. Un dia publicarem alguna de les grosses. Per cert, estimat UQV el cercle l'estas tancat i si el tanques quedareu els dos al mig (o hauria de dir "els tres"?)

Borjas el 1 ha dit...

Brian, encima que te intento ayudar me maltratas así, snifff.

Bueno, Evo, estoy de acuerdo contigo al 10000B0 por 100, claro que nos quieren convertir en que sólo la aconomía es la base sustentatoria de todo, cuando no es así, otros lo dirán respecto de la Ciencia, otros de la Tecnología, y así sucesivamente. filosofar es pensar, y pensar es muy sano, y muy instructivo, y el pensar resulta que no tiene banderas, no tiene idiomas, no tiene favores políticos, no tiene cargos que responder al uso, etc.

Y el pensar es lo que sustenta la vida y la sociedad. Por eso los que piensan en como hacer trabajar a otros para ellos vivir mejor, son los que dicen que para que pensar, para eso ya están ellos.

U.Q.F. ha dit...

Jo el que volia dir és que la Filosofia no té, per naturalesa, un ús instrumental. Naturalment, de la filosofia se'n derivar un ampli ventall d'orientacions pràctiques per a conduir la vida, però crec -és una obvietat, ho sé- que no és una clau del 6 per roscar cargols del sis.
Bé, no sé si m'explico bé o m'estic ficant en un jardí.
En qualsevol cas, estic d'acord amb totes les matitzacions que s'han anat aportant.
Ja es deu notar que jo tampoc no sóc filòsof.
Salut a tots.

Maspons ha dit...

La filosofia serveix com serveix la moral, l'aplicació i visió pràctica però, es certament complexa. Excepte Balmes -ell la defenia fins i tot com a necessària en la teologia- A la capçalera -apología de El Criteri- ja ho apunto breument. I hagués enganxat alguna cosa breu si no fos per aquests maleïts marcs. És que no em llegiu Balmes.

U.Q.F. ha dit...

Ni una pastilleta per curar "depres" puntuals, com deia a la fitxa.

U.Q.F. ha dit...

Va, i posats a fer anar la mandíbula, diré, seguint a Hume, que té la mateixa, molta o poca, utilitat que tenen els jocs; exceptuant, com diu ell mateix, i apunta Criteri més amunt, la orientació moral.

U.Q.F. ha dit...

Evocacions:
Quins dos? Quins tres?

Evocacions ha dit...

I tu me lo preguntas?

U.Q.F. ha dit...

Vale, pues res.

Maspons ha dit...

Aclareixo: Balmes és l'excepció pel que fa a la utilitat PALPABLE i pràctica de la filosofia.

Borjas el 1 ha dit...

Criteri, Criteri, no todo es Balmes, hay mas filósofos por ahí.

Pero UQV, ayudame con el fitxat para que me responda a la pregunta sobre los otros dis filósofos que señalo.

U.Q.F. ha dit...

Jose, yo no tengo acceso a Alcoberro. Las dos veces que le he escrito, para notificarle que le leía y para comunicarle que había publicado su ficha, me ha censurado.
Casi que lo intentes tú directamente...

Borjas el 1 ha dit...

Mas modernos como el Ramon Alcoberro, mucho mas puesto al día que tu idolatrado Balmes, un poco ya caduco para los tiempos que corren. Venga, hombre, haz un esfuerzo supremo y cambia de libro de cabecera Balmasiano y trócalo por un Alcoberriento, seguro que saldrás ganando por la modernidad de los planteamientos y nada lastrados por la carga eclesial de tu mentor espiritual y que vivió en Madrid algunos años.

Borjas el 1 ha dit...

UQV te has metido enmedio y me has cortado la frase, supongo que el listo de Criteri sabrá juntar las letras y entender el asunto.

Bueno, intentaré contactar con el susodicho mentalista de los afanes filosóficos, a ver si se digna contestar a un neófito e inculto en la materia.

Pero, me extraña, que con semejante publicidad gratuita a su egregia persona no tenga un pequeño detalle con el creador de tamaña loa.

U.Q.F. ha dit...

Pues a mi no me sorprende, jose. Esta gente está muy metida en lo suyo. Por aquí ni habrá pasado.

Brian ha dit...

M'apunto al debat sobre la filosofia. I tot i que admiro Hume discrepo de la interpretació restringida de l'espia.

Entre d'altres, hi ha la filosofia de la moral (ètica), de la ciència (epistemologia o gnoseologia), de la historia, de la sociologia, de la política! -si avui la política està tan desprestigiada es per mor d'haver-se oblidat la filosofia política- del llenguatge, de l'art... En fi, està a l'arrel de tot el coneixement. Cogito, ergo sum

Borjas el 1 ha dit...

Aleluya, Añeñuya, Brian despertó y descubrió la esencia misma del UNIVERSO, chiquitín, te ha costado pero has llegado al lugar igneo del saber, a la Wikipedia absoluta. Albricias, Aleluya, Dios sea loado.

Borjas el 1 ha dit...

Me gustas pequeño, eres constante, tesonero, más que maño, eres mañete. Eres Baturro de los de antes. Así me gusta.

Eres de los míos, es decir, de los mejores. Después de nosotros, la nada.

Sabes aquella jota que dice:

Un baturrico en la cama,
le decia asu mujer,
leñe, que culo tan duro tienes,
y tentaba la pared.

Eso si hay que saber darle la entonación joterica apropiada.

Saludos mañicos de Jose.

Sombrero de copa ha dit...

Això que explica vostè Sr. Damien o U.Q.V. de que ha escrit a l'Alcoberro i que aquell no s'ha digna't contestar-li i a més a més l'ha censurat, això dic, em fa molta pena. El seu bloc Damien, -em refereixo al que escriu vostè a les seves fitxas- es molt el.legant i ben fet. Però la gent que ve per aqui no fan bona companyia. No sé si m'entén... I esclar la gent seriosa no en vol saber res de res.

U.Q.F. ha dit...

Srta. Noel:

Li agraeixo el compliment.
I li dic amb tota sinceritat que el que pensi la gent seriosa no em ve gaire d'aquí. Tampoc ens hem de donar tanta importància.
Salutacions.

Sombrero de copa ha dit...

Un exemple del que dic, Damien, el té vostè en el post precedent que ha escrit el tal Jose, enfoten's-en del Brian, i parlan't de mañicos i de jotas. Li sembla -de verittat- que ningú ha de venir al teu bloc a llegir-lo?. Au, va no sigui ingenu, ni s'extranyi que hi hagin bloggers que no vulguin ni acostar-si al seu, d'altre banda, el.legant racò intel.lectual.

Sombrero de copa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sombrero de copa ha dit...

Ah, perdoni, Sr. Damien es que no havia llegit el seu post replican't les meves observacions d'abans. Doncs, no li sembla una mica contradictori que justament aquesta gent seriosa que "no li ve gaire d'aqui" sigui el propi fitxa't? Ostres! aixó si que no ho havia vist mai. Es trova bé de debò, Damien?.

Evocacions ha dit...

La senyora o senyora Edurne ha de fer un curset, urgent, d'humilitat. El senyor ALcoberro ho haurà llegit tot i UQV diu que l'ha censurat per tant poca cosa. La senyora Edurne ha de fer un curset, urgent, de treure conclusions, selectes, això sí. I, de pas, ja que és tan selecta, que passi per el corrector d'ortografia. A mi, que consti, l'ortografia no m'importa tant, m'importen més les persones, però a ella, tan selecta, el "trova" no li escau bé.

Borjas el 1 ha dit...

Edurne ha dit:

"¿Qui ho diu que la filosofia no tingui un sentit practic? I tant que en té... al menys per als que ens entretenim en pensar."

Los demás, no pensamos, somos entes vegetativos, de puro humo estamos formados, debemos la vida a los pensantes o pensantas, esos/as que nos ilotan la vida entre sus frases elitistas y con sus ebúrneos pensamientos nos arrastran al infierno de sus ignorancias, tan selectos, tan puros, tan ortográficamente correctos, tan de su clase social pedralbiana, tan epicúreos, tan fetichistas como Hannibal Lester con C. En fin, el futuro de la humanidad en sus intrabajadas manos límpias de la roña del mundo y plenas del plasma de los pobres.

PD: Sin querer ofender ni faltar al respeto, solo puro floretismo literario, sin rencor y sin amargura, a los preparados de los dioses loor y respeto sublime, ellos son llamados a la salvación en los 240.000 que verán al Dios de Abraham.

240.000 o los que sean para sentarse a la derecha de la gloria del Padre.

Brian ha dit...

A mi no m'agrada la gent que només ve a tocar els nassos (i generalment em limito a ignorar-els) però riure-li les gracietes al pallasso del José (perquè es dels nostres) i fotre cóces als edurnes (perquè no ho son) tampoc em sembla gaire equitatiu. I ja callo.

U.Q.F. ha dit...

Aclariment:
Al Sr. Alcoberro li vaig notificar el següent:
"el vaig espiant", i "la seva fitxa està publicada".
Ell té habilitada la moderació de comentaris, i cap de les dues notificacions va sortir a l'apartat de comentaris. O bé ja es va donar per informat, o bé no va trobar pertinent visibilitzar algú que ve a casa teva i et diu que "t'espia" i el "fitxa".
En qualsevol cas, els motius del Sr. Alcoberro per no manifestar res aquí poden ser molts i variats, i els respecto tots. Cap ítem fitxat té l'obligació de dir res aquí, si no li ve de gust o li sembla que el millor és ignorar-me.
Salutacions.

Borjas el 1 ha dit...

Brian, me gusta mas lo de Clown, es mas inglés, mas fino, mas culto, mas serio, si crees necesario que desaparezca, me lo dices y menos trabajo tendré, mas tiempo libre para mis cosas, que son muchas y variadas. El smoquing a veces resulta envarador, tieso y poco confortable. Yo al menos no voy de troll, eso seguro, mas bien de aprendiz de dinamizador de lugares pletóricos de quietismo y endogamia celestial.

Evocacions ha dit...

No és el meu estil, Brian. No he defensat al Jose per ser res, m'he defensat dels perdonavides que donen i treuen títols aristocràtics del coneixement perquè trobo molt fort que es diguin segons quines coses. Amb el Jose no estic d'acord en moltes qüesstions i quan tinc ganes i temps ARGUMENTO, no falto al respecte.
Fa temps aque penso que al senyor UQV li manca un ítem: democracia: la que sigui. La fitxa quedaria més completa. No obstant, no dic que els que comenten o la fitxa no tingui categoria perquè no m'agradi tothom que participa o tot el que escriu UQV.

Borjas el 1 ha dit...

En el Blog del Sr. Alcoberro, en su última entrada hay un final bastante comprensivo con el mundo de los mayores de 55 años, su argumento respecto a dejar de lado la experiencia de las personas que han cumplido 55 y no llegan a los 65 no se tiene porqué dejar a un lado, con todas las implicaciones sociales, psicológicas, morales que el evento acarrea, el final dice así:

"Algú hauria d’estudiar també , un cop més, l’exemple de Finlàndia que fa vuit o deu anys va fer fins i tot una campanya amb el lema L’experiència és una riquesa nacional per evitar l’abandonament prematur de la feina per part de la gent de més de 60 anys. Cap canvi en el tema de la jubilació no té cap sentir si abans no hi ha un pla per activar la gent de 55-65, evitant-los la sensació que són sobrers. Una sensació que ara és general a tots els àmbits de l’ensenyament, sense anar més lluny –Universitat inclosa."

Es un final realmente concreto, serio y altamente persuasivo, respecto a los que nos encontramos en ese abanico de edades, bien entrando claro, pero no saliendo. Es demasiada energía desaprovechada que un país como el nuestro no se puede permitir.

Bien está que los pensadores modernos, los filósofos se metan dentro de los problemas de sus compañeros de "era" y rompan una lanza en su defensa. Desde aquí le doy las gracias por su valentía al afrontar el tema.

Sombrero de copa ha dit...

Damien: moltes gracies per l'aclariment.
Brian: molt agraïda pel seu seny i la seva visió de conjunt.
Als demés ja ho vaig deixar palès ja fa uns quants díes: ¡sou uns rucs! i ara... a parlar de filosofia. Seriosament, que ja toca ¿oi?

Sombrero de copa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Sombrero de copa ha dit...

A mi, per edat, per oportunitat i educació en va tocar viure molt d'aprop l'època del existencialisme a Europa, majoritariament a BCN i Paris i a través dels llibres i d'alguna "escapada", le seqüela americana de la "Beat Generation". Mai Kierkegaard, Martin Heiddegger i Michele Sciacca mai haurien pogut imaginar veure el seu pensament original projectat a través de l'obra de Sartre "L'etre et le neant" de manera tan evidentment práctica com la que es va viure en aquells anys. "Existo, luego soy· aquesta máxima seria repetida una i altre vegada en els cenacles artistics i literaris que van omplir tota Europa fins a convertir-se en una forma de vida i després ser exportada, amb variants, cap Amèrica.

Maspons ha dit...

Jose, si hablo de Balmes -el cito i prou- es perquè toca -i toca massa sovint. Perquè ell es el representant de la utilitat de la filosofia -parlo des de la meva relativa ignorància filosòfica- i Hume -però queda llunyà-.
Brian, com sempre precís, parla de l'aplicació a l'art, etc, de la filo, bé, doncs Balmes en parla sovint com a eina necessària a la teologia també.

Parlant de filosofia però sempre hi ha el perill de ser abstrús o quedar com a rucs -menys l'Edurne i Balmes-.

Borjas el 1 ha dit...

¿Alguien sabe de un movimiento filosófico que dice que es inutil filosofar porque el cerebro no esta hecho para concer el mundo o para pensarse a si mismo, sino que lo único cierto de la tarea cerebral es defendernos de las agresiones del mundo, de los accidentes de la vida y de la naturaleza. Y que por ese mismo motivo cada escurela filosófica en cada momento de su vigencia tiene a reparar en cosas diferentes a la de otros momentos dados en la historia del hombre?.

Sombrero de copa ha dit...

José prueba con Alexis Carrel "La Incógnita del Hombre".

Borjas el 1 ha dit...

Desde que el movimiento filosófico recayó en las personas doctas y liberadas de la tarea de trabajar, ya que el trabajo les impedía enfocar las altas miras del pensamiento teórico. Se subrogo una jerarquía pensante, cual hierofantes perpetuos con la exclusiva de la tenencia de la cierta ciencia del análisis y fin del filosofar.

Los grandes pensadores alemanes del XIX marcaron todo un futuro un tanto especial de la filosofía y su apoyo a las ideas germanas del hombre hiperbóreo, el hombre emergido de los Landes brumosos de la germanía. Esos caminos de pensamiento dilucidaron luego en escudriñar los valores del hombre bueno y verdadero que dio origen a las sagas modernas entroncadas en los Nibelungos y sus posteriores poetas y filósofos que aplaudían un retorno místico del hombre a sus esencias brumosas y boscosas. El dramaturgo por antonomasia de estas corrientes telúrico-filosóficas escribió la trilogía de los Nibelungos en unas operetas que marcaron el posterior exaltamiento de una raza sobre todas las demás razas. Los filósofos señalados tan certeramente por Edurne fueron junto a otros los precursores del gran Tercer Reich de los mil años, este Tercer Reich se apoyó en toda esta línea de pensamiento llamesmole purista y racial de esta escuela para entroncar y crear una visión especial de la historia basándose en la supremacía de una raza sobre otras.

Borjas el 1 ha dit...

Por supuesto todo lo anterior es pura teoría y filosofía barata de ir por casa, sin tener sobre esta línea de pensamiento ninguna carga petorativa de ningún tipo a nadie en especial.

Solo es una constatación de la evolución constante de la "filosofia" traida a mano por las muchas escuelas que han surgido durante la historia. De lo que si hay claro expediente de hechos y vivencias es que la filosofía alemana del XIX desembarcó en los tristes sucesos de los campos de exterminio nazi por su concepción elitista de la raza germánica sobre las otras.

En este sentido la filosofía dejó de ser una herraienta teórica par a pasar a apoyar toda una concepción del mundo y de la relación entre los hombres, pasó de teoría a práxis ejecutiva.

Borjas el 1 ha dit...

Gracias Edurne, releeré a Alexis Carrel "La Incógnita del Hombre", en su día no me convenció, tal vez porque era demasiado joven, tal vez ahora su relectura me deje algo más de positivo. Si miras cualquier entrada sobre incógnitas del hombre, verás que hay cientos de ellas, y cada una parece ser la verdadera, séa el miembro superior que sea la tendencia escrita.

Borjas el 1 ha dit...

Para mi, hoy en día los filósofos que mas me convencen respecto a sus análisis cualitativos y ejemplarizantes de la vida del hombre moderno son, un tal J.A. Marina y Emilio Lledó, en ellos las líneas de análisis conceptual de la problemática humana queda bastante delineado y abarca bastantes aspectos del sobrevivir diario y las respuestas inherentes a la casuítica interna y mental necesaria para vivir.

En el Surco del Tiempo, Lledó hace un análisis exaustivo de la vida del hombre analizando a Platón y Sócrates, la relación del hombre respecto al tiempo que vive y la forma de incardinar esta experiencia con respecto a la escritura es algo realmente fantástico.

J.A.Marina por otra aprte conjuga los aspectos prosaicos de la vida y le intenta dar una interpretación positica y analítica para buscar una referencia del porqué de la vida y la forma en que pasamos la vida.

Sombrero de copa ha dit...

José, ninguno de los filósofos y pensadores que he mencionado tuvieron que ver con nada de lo que te "empatollas" en tus delirantes escritos. Si acaso Nietzsche, Shopenhauer, el músico Wagner,o vete a saber quién más. Aquí coincido con Brian quien hablo del efecto "papallona" referido a tu compulsivo afán de querer "huracanarnos" con aquello de lo que no tienes ni p. idea. Perdonad la expresión. Hace cuatro días no sabías lo que era un "troll" y a la mañana siguiente ya incorporaste el "palabro" a tu "repertorio" utilizándolo a diestro y siniestro, viniera o no a cuento. Creo que tú sí eres un fenómeno telúrico pero no de la Naturaleza sino de la Necedad, así con mayúscula. Saludos y mejórate hombre.

Borjas el 1 ha dit...

Vamos a ver, Edurne, parece que me necesitas para afianzar tus posaderas en sillas ajenas y que quieres calentar. Tu respuesta no se ajusta a lo que yo he escrito. Yo no he escrito para ti, ni para contestarte, sólo he realizado un visión todo lo parcial que quieras ver, pero visión al fin y al cabo. En ningún momento te he tenido como muestra de lo que he denunciado si asi se le puede decir. Te pasas veinte pueblos por no leer con detenimiento lo escrito por mi, pues parece que no lo tienes que tener en cuenta, cosa que asumo pues tu eres una gran profesional de parte del tema. Pero no niegues la mayor por mi escrita, que es el resultado de ciertas teorías filosóficas que acabaron en el desastre de los hornos crematorios.

A tí en ningún momento te he puesto al lado de nada ni de nadie, sólo he referenciado a algunos apellidos y no todos de los filósofos alemanes del XIX. Si me necesitas para seguir usandome en tu lucimiento intelectual y aplicarme según tu, el tercer grado con la complacencia del mogigato Brian pues adelante.

Lo que he descrito es Historia verificada, tu sólo ha insultado de prepotente manera con sarcasmo y ganas de menospreciar al contrincante o mejor en tu caso hacia mi, tu enemigo a batir.

Muchas de las filosofías personalistas que defiendes acaban tarde o temparno escoradas en su elitismo hacia posiciones claramente narcisoides y potencialmente xenófobas. Muestra clara son tus respuestas fuera de tono, sin nada de seny que diría Criteri y con mucha mala baba que diría el Apañó, en este caso el Brian está a la luna de Valencia.

Tú, tambien date una friegas de alcohol para mejorar tu salud en este duro invierno, entra en calor, y piensa que haay otros mundos ahí fuera aparte de los que tu tienes en tu educadísima educación, a veces pactada con el arriero del camino.

Sombrero de copa ha dit...

¡Ostres!, m'en vaig a dormir. ¡Deu Meu, Senyor!

Evocacions ha dit...

Ep, Edurne. Tu sembles culte! No vagis a dormir vida, quedat amb UQV (és casa seva i mana ell). Però canvia el xip, que t'estimaré. Oblida't del Jose, que si anessim un dia tots al teatre ens ho passaríem d'allò més bé (en acabar l'obra, clar). I, per cert, felicita, com jo felicito, a UQv que mira que entretinguts ens té. QUe no he fet mai tant comentaris en un post. I que estic content per UQV, que ens està guanyant el cor... I al Criteri, que és un mestre, felicitem-lo. I al B&C que és maquet, vida; què vols, una cerveseta? Doncs te la paguem, reina; que sembla que no tinguis carinyo excepte pel Brian. EP! que se'l mereix, que té xispa, que està convidat (petonets, Brian); però els pobres fills de Santako, apa...... reina..... Digue's on escrius... que paga la pena...... que et llegirem, que paga la pena, que paga molt la pena; però deixa que els profes ens relaxem una mica...reina... què patim molt... vida. Muà, muà. De tot cor...

Bonnie & Clyde ha dit...

Bé, al voltant de tota aquesta polèmica em pronunciare una vegada. Què no veieu que no participo? Evocacions diu - Oblida't del jose - és el que s'ha de fer però ho posa molt difícil. Et despistes i et deixa catorze comentaris. El tema del Troll s'ho ha pres tan seriosament que segueix els requisits fil per randa. Per cert, això de que se t'ocorri una gracieta o acudit i et dediquis a penjar la teva absurda ocurrència per tots els blocs es pitjor que el Trollisme, d'això se'n diu SPAM.
Salut

Borjas el 1 ha dit...

Adios, amigos para siempre.

unalunarara ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Sombrero de copa ha dit...

Barcelona, Plaça Reial, principis dels anys 60, Jamboree, Jazz, Lou Bennett y... existencialisme.
A Paris la Juliette Greco remenaba l'olla artística de l'existencialime sartrià. França era sota l'escalfor de la polèmica que ja feia temps havia esclatat i que va enfrontar Sartre amb Camus... comunismne vs. nihilisme. Mentrestant aqui a l'España dels "25 años de Paz" no es filtraba res de res como no fossin alguns llibres i revistes com "Les Temps Modernes" portats i llegits d'amagat. Miran't-ho en perspectiva, costa de creure les miséries morals i intel.lectuals d'aquell règim fastigòs i estrafolari. No havien arribat encara les drogues, només hi havia el futbol i la música, ah! la mùsica... els meravellosos -i cars- discs de can Ramón Dimas del carrer Casp cantonada Pau Claris. ¡Quin descobriment!... i quanta enyorança.